Entrades

Un plançó de ginkgo descendent de l’arbre afectat per la bomba atòmica d’Hiroshima creix a Gernika

El president de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va participar en la cerimònia de plantació, emmarcada en la commemoració del 81è aniversari del bombardeig de la ciutat basca

Un ginkgo descendent de l’arbre afectat per la bomba atòmica d’Hiroshima s’ha plantat al Parc d’Europa de Gernika, a pocs metres de la Casa de Juntas i del roure que simbolitza les llibertats i tradicions del poble basc.

L’acte solemne de plantació es va fer diumenge 29 d’abril i va comptar amb la participació de l’alcalde d’Hiroshima i president de Mayors for Peace, Kazumi Matsui i del lehendakari Iñigo Urkullu. També hi eren presents la presidenta de las Juntas Generales de Bizkaia, Ana Otadui, Unai Rementeria, Diputat general de Bizkaia i José M. Gorroño, alcalde de Gernika, a més de Josep Mayoral, president de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya. Luís Iriondo, supervivent del bombardeig de Gernika, va participar de tots els actes i va ser l’encarregat d’explicar el seu testimoni a la delegació d’Hiroshima. Iriondo, de 95 anys, va ser el 2008 a Granollers, on va participar dels actes de commemoració del 70è aniversari i va explicar les seves vivències del bombardeig de Gernika, quan ell era un noi de 14 anys.

Les dues ciutats d’Hiroshima i Gernika, ambdues destruïdes per bombardejos contra la població civil, han llançat un missatge contra la guerra i a favor de la pau al món i han destacat el significat d’agermanar el ginkgo d’Hiroshima i el roure de Gernika, dos arbres que van sobreviure els bombardejos i que ara són un símbol de la llibertat i la pau.

               

Viver de Bell-lloc col·labora per fer créixer els exemplars provinents d’Hiroshima

Des de desembre de 2014, diversos exemplars de ginkgo biloba, de Diospyros kaki i de Cinnamomum camphora, descendents d’arbres que van sobreviure la bomba atòmica, creixen al Viver de Bell-lloc, en el marc de la col·laboració d’aquesta entitat amb l’Ajuntament de Granollers i la xarxa d’Alcaldes per la Pau per sensibilitzar sobre el dany causat per les armes nuclears i la necessitat d’eliminar-les. Les llavors provenen d’arbres que romanen al Parc de la Pau d’Hiroshima, on hi va haver l’epicentre de l’explosió de la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945. Tot i haver patit l’horror del bombardeig, dels troncs cremats dels arbres van sortir brots nous, que van donar esperança i coratge per viure a la gent d’Hiroshima, alhora que van esdevenir un símbol per demanar l’abolició de les armes nuclears i l’assoliment d’un món en pau. Són testimonis de la tragèdia i del terror causat per les armes nuclears i també un exemple de supervivència que encoratja la ciutadania d’Hiroshima a tirar endavant malgrat els desastres causats per la bomba atòmica.

Granollers es va comprometre a rebre les llavors i fer-les créixer per tal de poder proveir de plançons els espais de la mateixa ciutat i també fer-los arribar a altres ciutats properes que ho desitgin. En el marc d’aquesta col·laboració, les ciutats de Gavà, Sant Feliu de Llobregat, Vila-real i Gernika ja compten amb un exemplar de la segona generació del ginkgo supervivent de la bomba atòmica.

Mayoral assisteix als actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Gernika

Gernika recorda el bombardeig amb una ofrena floral per les víctimes, un homenatge als periodistes de guerra i l’entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació

El president de la xarxa a Catalunya, Josep Mayoral, va assistir ahir als actes que van tenir lloc a la localitat de Gernika per commemorar el 80è aniversari del bombardeig de la vila el 26 d’abril de 1937. Durant tota la setmana es celebraran actes institucionals, seminaris, concerts i lectures públiques.

La jornada principal es va iniciar amb el tradicional homenatge a George Steer, periodista britànic que va donar a conèixer internacionalment l’atac. A continuació, va tenir lloc la entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació seguit d’un respons al cementiri per les víctimes de l’ofensiva, on van repicar les campanes i les sirenes en record dels sons que van alertar la població aquell mateix dia, i una manifestació silenciosa amb espelmes que va recórrer tota la vila.

Mayoral va fer una ofrena floral a les víctimes de l’atac durant el respons al cementiri, acte que va comptar amb la participació de les màximes autoritats basques com el lehendakari, Iñigo Urkullo, o la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria. A l’acte també van assistir delegacions dels governs de Colòmbia i Alemanya, així com representants d’altres ajuntaments de localitats europees, americanes i africanes. Va destacar la presència de representants de les ciutats kurdes, Kobane (Síria) i Halabaja (Irak), així com supervivents del bombardeig de Nagasaki.

A més, Dieprand von Richthofen, nebot de Von Richthofen, cap del Estat Major de la Legió Còndor, i Karl-Benedikt von Moreau, nebot de Von Moureau, pilot de la mateixa tropa alemanya que va bombardejar Gernika, van llegir una declaració pública en solidaritat amb les víctimes de l’ofensiva, entre les quals hi havia el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea.

La relació de la xarxa amb la vila biscaïna ve de lluny. El maig de 2010 Josep Mayoral, en qualitat de vicepresident d’Alcaldes per la Pau, va rebre el guardó Gernika per la pau i la reconciliació.