Entrades

Mayoral assisteix als actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Gernika

Gernika recorda el bombardeig amb una ofrena floral per les víctimes, un homenatge als periodistes de guerra i l’entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació

El president de la xarxa a Catalunya, Josep Mayoral, va assistir ahir als actes que van tenir lloc a la localitat de Gernika per commemorar el 80è aniversari del bombardeig de la vila el 26 d’abril de 1937. Durant tota la setmana es celebraran actes institucionals, seminaris, concerts i lectures públiques.

La jornada principal es va iniciar amb el tradicional homenatge a George Steer, periodista britànic que va donar a conèixer internacionalment l’atac. A continuació, va tenir lloc la entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació seguit d’un respons al cementiri per les víctimes de l’ofensiva, on van repicar les campanes i les sirenes en record dels sons que van alertar la població aquell mateix dia, i una manifestació silenciosa amb espelmes que va recórrer tota la vila.

Mayoral va fer una ofrena floral a les víctimes de l’atac durant el respons al cementiri, acte que va comptar amb la participació de les màximes autoritats basques com el lehendakari, Iñigo Urkullo, o la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria. A l’acte també van assistir delegacions dels governs de Colòmbia i Alemanya, així com representants d’altres ajuntaments de localitats europees, americanes i africanes. Va destacar la presència de representants de les ciutats kurdes, Kobane (Síria) i Halabaja (Irak), així com supervivents del bombardeig de Nagasaki.

A més, Dieprand von Richthofen, nebot de Von Richthofen, cap del Estat Major de la Legió Còndor, i Karl-Benedikt von Moreau, nebot de Von Moureau, pilot de la mateixa tropa alemanya que va bombardejar Gernika, van llegir una declaració pública en solidaritat amb les víctimes de l’ofensiva, entre les quals hi havia el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea.

La relació de la xarxa amb la vila biscaïna ve de lluny. El maig de 2010 Josep Mayoral, en qualitat de vicepresident d’Alcaldes per la Pau, va rebre el guardó Gernika per la pau i la reconciliació.

Els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki

L’agost de 1945, els bombardejos atòmics van destruir completament les nostres ciutats en un instant i van provocar la pèrdua de més de 200.000 vides humanes. Moltes de les persones que van aconseguir sobreviure han patit des d’aleshores les seqüeles terribles de la radiació, l’horror sens fi de l’arma nuclear. Actualment, encara es desconeixen tots els efectes que pot arribar a provocar la radiació i els supervivents viuen amb aquest temor.

bombaatomica2

Hiroshima i Nagasaki sempre han seguit l’exemple dels seus supervivents, que clamaven per advertir el món dels perills de les armes nuclears. Gràcies als esforços de molta gent, hem pogut impedir fins ara un tercer ús de d’aquest armament. Però, lamentablement, la nostra esperança d’aconseguir la seva eliminació total encara no s’ha pogut complir.

En aquesta exposició podreu veure el dany que va produir el bombardeig atòmic. Esperem que això us ajudi a entendre que les armes nuclears representen un mal absolut que condueix la raça humana a l’extinció. Esperem, també, que us inspiri a fer el que us sigui possible perquè el segle XXI sigui un segle de pau. Creiem fermament que cada pas que donem, per petit que sigui, impulsa i enforteix la demanda pública internacional per un món en pau lliure d’armes nuclears.

Descarrega-la a continuació:

  1. Missatge dels alcaldes
  2. Un Advertiment a la Humanitat
  3. Destrucció Massiva
  4. Escenes tràgiques després del bombardeig (1)
  5. Escenes tràgiques després del bombardeig (2)
  6. Dany causat per la radiació tèrmica (1)
  7. Dany causat per la radiació tèrmica (2)
  8. Danys causats per l’explosió (1) Edificis
  9. Danys causats per l’explosió (2) Persones
  10. Danys causats pel foc de temperatura extrema
  11. Danys causats per la radiació Símptomes aguts
  12. Seqüeles (1)
  13. Efectes Secundaris (2)
  14. Un Mal Absolut
  15. Alcaldes per la Pau Ciutats protegint la ciutadania
  16. La Visió 2020 Una campanya d’emergència per eliminar les armes nuclears
  17. Hiroshima Avui
  18. Nagasaki Avui

Les ciutats no són objectius

‘Les ciutats no són objectius’ (Cities are not targets, en anglés) és una campanya de sensibilització i mobilització per promoure l’abolició de les armes nuclears i acabar amb els atacs indiscriminats a les ciutats i els seus habitants.

En el passat: les ciutats han sigut objectius
Abans de la Primera Guerra Mundial, la majoria dels conflictes armats es resolien al camp de batalla, allunyats de les ciutats on vivien les persones civils. Durant la Primera Guerra Mundial, en canvi, les ciutats més properes al front varen començar a ser greument bombardejades. Amb la Segona Guerra Mundial, i la proliferació de les bombes i míssils de llarg abast, les ciutats van passar a ser camps de batalla, incrementant la ràtio de víctimes civils de 1:10 a 10:1.

En el present: les ciutats continuen sent objectius
Les notícies ens recorden cada dia que la guerra i el terrorisme no han cessat. Però mai més cap ciutat patirà les conseqüències en soledat. La campanya ‘Les ciutats no són objectius’ denuncia i actua com a altaveu en front els atacs militars que es perpetrin al món, especialment a les zones urbanes i independentment de qui els cometi i el grau en que ho faci. El nostre objectiu és, sempre que sigui possible, estendre la veu de tots els alcaldes i alcaldesses de la Xarxa en relació a les injustícies que es perpetren i l’impacte que els atacs provoquen en les persones i les ciutats.

En el futur: les ciutats no poden ser objectius
El dret internacional humanitari i les regles de la guerra són sovint ignorades en els conflictes. Les violacions comeses queden generalment impunes. Tot i el treball que milers de persones realitzen en favor de la pau i la desmilitarització, és difícil competir amb el poder militar per l’atenció dels líders polítics. Les ciutats líders de la Xarxa, a través dels seus alcaldes i alcaldesses, apressen a tots els agents rellevants a reconèixer i complir el dret internacional humanitari i les regles de la guerra, a enfortir les lleis que emparen els ciutadans i les seves ciutats, així com a treballar per la prohibició total de les armes de destrucció massiva. Des de Mayors for Peace, s’envien delegacions a conferències regionals i internacionals per promoure el compliment, l’aplicació i l’enfortiment del marc legal internacional per a evitar que cap ciutat sigui mai més atacada.

Manifest en defensa dels electes turcs i kurds >

Declaració de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya de rebuig a l’atemptat de Niça i de solidaritat amb les víctimes >

Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya reclamem que s’aturi el conflicte armat de Gaza >

El Museu Casa Polo de Vila-real (Castelló) acull l’exposició “Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears”

Juntament amb la inauguració de la mostra, s’ha plantat al jardí del Museu un plançó de ginkgo descendent d’un arbre supervivent del bombardeig d’Hiroshima

Amb la voluntat d’avançar en el compromís de Vila-real amb la cultura de pau i l’adhesió de la ciutat a la xarxa de Mayors for Peace, aquesta ciutat de la comarca de la Plana Baixa acull fins al 12 de febrer l’exposició “Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears”. La mostra  és una producció dels museus de la pau d’Hiroshima i Nagasaki i l’Ajuntament de Granollers, amb la col·laboració de Mayors for Peace. La inauguració de l’exposició, el passat 12 de gener, va comptar amb la presència de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, vicepresident d’Alcaldes per la Pau, a més de l’alcalde de Vila-real, José Benlloch i altres membres del consistori.

Juntament amb la inauguració de l’exposició, es va plantar al pati del Museu un plançó de ginkgo, descendent directe d’un arbre afectat per la bomba atòmica d’Hiroshima. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa d’accions de sensibilització que es duen a terme des d’Alcaldes per la Pau i consisteix en distribuir llavors i plançons d’arbres que van sobreviure al bombardeig atòmic d’Hiroshima entre les ciutats que es vulguin fer càrrec de fer-los créixer i plantar-los. Aquests arbres, que romanen al Parc de la Pau d’Hiroshima, on hi va haver l’epicentre de l’explosió de la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945, són testimonis de la tragèdia i del terror causat per les armes nuclears i també un exemple de supervivència que encoratja la ciutadania d’Hiroshima a tirar endavant malgrat els desastres causats per la bomba atòmica.

img_4276

Granollers es va comprometre a rebre les llavors i fer-les créixer per tal de poder proveir de plançons els espais de la mateixa ciutat i també fer-los arribar a altres ciutats properes que ho desitgin. Actualment hi ha diversos plançons de Ginkgo biloba, Diospyros kaki i Cinnamomum camphora creixent al Viver de Bell-lloc, arran del protocol signat per Josep Mayoral, com a vicepresident d’Alcaldes per la Pau, i Viver de Bell-lloc, que té cura del creixement dels plançons dins del seu programa social.

Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears

L’exposició explica què va passar aquell agost de 1945 quan van explotar les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, recorda les conseqüències que aquest fet encara té sobre milers de persones i pretén conscienciar el món sobre el perill que representen les armes nuclears i sobre la necessitat d’eliminar-les. L’exposició repassa, així, els efectes en les persones, els edificis i el medi ambient, tan immediats com a llarg termini, així com els efectes secundaris causats per l’exposició a la radioactivitat i la seva persistència en les generacions posteriors. A més, la mostra fa èmfasi en com les dues ciutats s’han recuperat dels danys que els va causar l’explosió de la bomba atòmica i com la memòria dels qui van perdre la vida, i dels qui encara pateixen les conseqüències, roman entre la població actual.

L’exposició es va poder veure per primera vegada el gener de 2015, l’any que es van complir 70 anys del bombardeig atòmic, al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Posteriorment es va traslladar al Museu de Granollers, on també es van exposar una desena d’objectes provinents de les dues ciutats japoneses que van patir l’explosió. Al llarg de 2015 i 2016 la mostra s’ha pogut veure també a La Garriga, Lloret de Mar i Sant Cugat del Vallès.

Tant l’exposició itinerant com la plantació del plançó formen part del pla d’acció d’Alcaldes per la Pau per difondre els objectius de la Xarxa, donar a conèixer dels danys provocats per la bomba atòmica i sensibilitzar la societat sobre els perills de l’armament nuclear.