Entrades

Participa a la nostra jornada sobre polítiques de memòria històrica i cultura de pau en municipis petits i intermitjos de Catalunya!

/0 Comentaris/a /per

La jornada tindrà lloc el divendres 7 d’octubre al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos i explorarà experiències municipals emergents sobre memòria, el patrimoni i la pau.

El matí de sessions previst per les organitzadores (Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) aplega visites culturals vinculades a la memòria i un gran debat obert, precedit per presentacions magistrals i de polítiques innovadores.

Invitem a participar a la jornada a totes aquelles persones interessades en aquest àmbit temàtic – ja sigui des de les polítiques públiques locals fins a les iniciatives ciutadanes i comunitàries o de l’àmbit de la investigació i la recerca. Proposem un diàleg obert i multi-nivell!

La jornada permetrà desenvolupar un àmbit d’acció relativament innovador per la nostra xarxa. Ho farem en diàleg i col·laboració amb iniciatives clau també involucrades en la jornada com la xarxa Mai Més o el Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Veure el programa i nota conceptual de la jornada

Fes clic aquí per registrar-te a la jornada (necessari per participar-hi) 

Rerefons i context

La memòria històrica és un element clau per impulsar la cultura de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. Havent fet front a un segle XX convuls, marcat per la guerra i la dictadura, no és estrany que a hores d’ara la recuperació del passat sigui tan important per fer justícia i abordar reptes encara candents en el present.

El treball en memòria que es fa a Catalunya desplega una agenda d’activitats diversa, que inclou nombroses propostes tant públiques com comunitàries: Des de la posada en valor i transmissió de la memòria oral per la sensibilització de les noves generacions fins a la recuperació del patrimoni i els diferents elements que configuren la identitat local.

Les ciutats i els pobles són els escenaris principals de la memòria històrica. Pren especial sentit en l’espai urbà, tant simbòlic com construit. Es reafirma i transforma per mitjà del nomenclàtor dels carrers i places, en els monuments que dediquem a fets del passat o en el record que cada generació en guarda d’un lloc concret. Des d’un episodi de la guerra i la repressió fins el record emocionant d’un moment de conquesta col·lectiva dels drets socials.

En un territori divers com Catalunya, fet de zones urbanes densament poblades, municipis intermitjos i pobles petits, cal tenir especial cura de com la memòria local es viu de forma diferent i en el territori. També cal reconèixer com no tots els municipis disposen de les mateixes capacitats o prioritats a l’hora d’impulsar el mateix tipus de polítiques en l’àmbit.

Molts territoris intermitjos i petits troben maneres d’abordar la memòria de forma creativa, impulsant intervencions artístiques o patrimonials que dinamitzen el desenvolupament local de forma sostenible. D’altres entenen la memòria com a punt de trobada: una eina de participació ciutadana que enforteix les polítiques d’inclusió, joventut i diàleg intergeneracional. Aquestes polítiques serveixen sovint per aportar més visibilitat i dinamisme al teixit del territori, a l’hora que per generar noves aliances multisectorials.

Les experiències que es discuteixin en aquesta jornada, diverses, concretes i territorials, ens invitaran a reflexionar sobre el potencial de la memòria local i el seu paper en la construcció de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. 

Programa Foment cultura de la Pau

Un informe del Centre Delàs i l’IDHC recalca el paper clau dels municipis a l’hora d’abordar violències estructurals i construir pau

/0 Comentaris/a /per

Aquesta investigació elaborada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya analitza les causes i conseqüències de les violències urbanes i els seus impactes en la garantia dels drets humans. També identifica propostes per abordar les violències estructurals des de l’acció municipal i la innovació pública local, que reforça la cultura de pau des dels territoris.

Segons les impulsores de l’informe, les violències urbanes fan referència als episodis de conflicte i vulneració ben arrelats en el dia a dia de les persones. 

Les autores de l’informe desenvolupen una narrativa transformadora basada en el dret a la ciutat i la cultura de pau, que proposa respostes locals basades en la col·laboració entre municipis i societat civil organitzada i l’empoderament de la ciutadania. 

Segons Tica Font, investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe “construir pau i convivència als municipis requereix que ens respectem en la diversitat, que totes les persones puguem tenir cobertes les necessitats vitals i siguin respectats els drets humans”.

L’informe s’alinea i reforça diversos elements de la narrativa impulsada per la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya i la resta del món. Una lectura detallada de l’informe, ja sigui del seu resum executiu com de l’informe complet pot servir d’inspiració per aquells membres que busquin impulsar un pla d’acció per la pau transformador i coherent.

Membres d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau intercanvien perspectives sobre solidaritat municipalista i refugi

/0 Comentaris/a /per

La darrera reunió de l’equip tècnic de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va servir d’espai d’intercanvi i debat sobre les conseqüències humanitàries de la guerra d’Ucraïna i el paper de la solidaritat municipalista en acollir persones refugiades.

Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Santa Coloma de Gramenet, Igualada i Granollers comparteixen reptes i propostes per abordar la inclusió de les persones refugiades a Catalunya. La Diputació de Barcelona promou la coordinació institucional i el Fons Català canalitza la solidaritat municipal cap a les zones més afectades pel conflicte.

La nostra xarxa reivindica la necessitat de canalitzar les mostres de solidaritat ciutadana d’acord a les indicacions de les organitzacions sobre el terreny i persones expertes en Ajut, i recalca la seva voluntat de no oblidar cap conflicte ni els valors de la pau i la solidaritat basada en els drets humans que la defineixen. 

Algunes reflexions llançades pels participants a la reunió de l’equip tècnic de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau del darrer 1 d’abril:

  • El paper fonamental de la comunitat ucraïnesa en oferir una xarxa de suport i solidaritat amb les persones recentment arribades a Catalunya;
  • La bona capacitat de coordinació entre diferents departaments municipals per afavorir i agilitzar els processos d’inclusió en el curt i llarg termini;
  • La necessitat de prestar especial atenció a les necessitats de les dones i la infància, que composen la major part de les persones arribades a Catalunya;
  • La necessitat de fer pedagogia entre la ciutadania sobre quines són les millors formes de canalitzar la solidaritat ciutadana, atenent els consells de les persones expertes i les comunitats afectades primer;
  • El bon funcionament dels mecanismes de coordinació a nivell de ciutat entre agents municipals involucrats i entitats locals de solidaritat i acollida;
  • La voluntat d’orientar les iniciatives d’Ajut i solidaritat amb Ucraïna pensant més enllà de la fase d’emergència i estabilització, de manera que contribueixin a la ràpida reconstrucció del país després de la guerra;
  • La necessitat de no oblidar les víctimes de cap conflicte bèl·lic o de greus vulneracions dels drets humans, presents arreu del món, que passa per reforçar el treball de sensibilització i educació per la ciutadania a nivell local, a l’hora que la tasca d’incidència i treball en xarxa per la pau arreu.

La secció europea d’Alcaldes per la Pau dona suport a la crida per un alto el foc a tot el món

/0 Comentaris/a /per

La secció europea d’Alcaldes per la Pau se suma a la crida mundial per un alto el foc i demana urgentment a totes les parts en conflicte arreu del món que posin fi a la violència enmig de la pandèmia de la Covid-19.

La declaració, liderada pel secretari general de les Nacions Unides i subscrita per una gran majoria d’organitzacions que treballen per la pau i els drets humans, manifesta que ‘és temps de posar en confinament també els conflictes armats i focalitzar-nos en promoure la cooperació internacional, la solidaritat, la diplomàcia i el lideratge global. En lloc de lluitar uns contra els altres, les persones de tot el món han d’unir-se per vèncer el coronavirus’.

Les ciutats líders de la secció europea consideren que es tracta d’un moment sense precedents en la història mundial que ha de servir per enfortir el desenvolupament de les nostres capacitats i les ciutats juguen un paper clau en promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Declaració >

Ciutats compromeses amb la prohibició de les armes nuclears

/0 Comentaris/a /per

La directora executiva d’ICAN (Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears), Beatrice Fihn, premi Nobel de la Pau 2017, va mantenir una reunió a l’Ajuntament de Madrid amb l’alcaldessa Manuela Carmena i president de la xarxa i alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

Fihn va expressar la voluntat de rebre el suport del món local per aconseguir l’efectiva del tractat de prohibició de les armes nuclears que va ser aprovat per l’ONU el juliol de l’any passat. Carmena i Mayoral es van comprometre a compartir amb altres ciutats aquesta petició i a treballar per incloure la lluita contra les armes nuclears en les agendes dels governs locals.

La Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) és una coalició d’ONG -entre elles Mayors for Peace-, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2017 per la seva feina de sensibilització sobre els greus perills que representen les armes nuclears i la campanya per la seva prohibició global. Una tasca que va fer possible que el juliol de 2017 les Nacions Unides aprovessin el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears.

Manuela Carmena va convidar Fihn a participar en la segona edició del «Foro mundial sobre las Violencias Urbanas y Educación para la Convivencia y la Paz», que es celebrarà a principi del proper mes de novembre a la Madrid. Es tracta d’un espai de trobada de representants de ciutats, organitzacions internacionals i entitats de la societat civil destinat al debat, reflexió i construcció de solucions que fomentin entorns urbans capaços de fer front i eliminar les expressions de violència. La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, com a representant de Mayors for Peace, participa en aquesta iniciativa com a membre del comitè organitzador.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau celebra la seva 2a Assemblea general a Granollers

/0 Comentaris/a /per

S’han aprovat les línies de treball i el pla d’acció per als propers anys

Ahir 25 de juny va tenir lloc a la sala Tarafa de Granollers la 2a Assemblea general de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya. A la trobada, a la que van assistir alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores i tècnics municipals de diferents municipis catalans, va servir per fer seguiment de les activitats realitzades durant l’any 2017 i primer semestre de 2018, conèixer els resultats obtinguts durant aquests anys i aprovar les línies de treball i el pla d’acció de la xarxa per els propers dos anys.

El president de la xarxa i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, la presidenta del Fons Català de Cooperació i membre de l’executiva de la xarxa, Meritxell Budó, i el diputat de la Diputació de Barcelona, Jordi Martí, van ser els encarregats de donar la benvinguda i presentar l’assemblea. Mayoral va insistir en la necessitat d’abordar des de l’àmbit local els problemes globals i com el treball en xarxa pot contribuir a la construcció d’una pau més duradora. Martí va anunciar el compromís de la Diputació de Barcelona de seguir donant suport a la xarxa i de romandre al costat dels municipis en aquesta tasca. Per la seva part, Budó va incidir en la importància d’alinear les polítiques municipals als objectius de desenvolupament sostenible, especialment als que interpel·len les ciutats, com són el 11 i el 16.

Mayoral, qui va conduir la sessió, va explicar les diferents activitats que s’han dut a terme durant els darrers anys i les accions que estan previstes per els anys següents, entre les quals va destacar la propera constitució de la secció europea d’Alcaldes per la Pau, la creació d’una base de dades de materials i recursos d’educació per la pau per els municipis, la redacció i publicació d’un document marc sobre ‘Com incloure la cultura de pau de forma transversal en els plans d’acció local. En l’àmbit internacional, Mayoral va anunciar la celebració de tres trobades europees: el Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per la Convivència i la Pau (Madrid), una conferència per analitzar les conseqüències dels conflictes a Europa (Croàcia) i una darrera per conèixer quin és l’estat de les armes nuclears a Europa (Manchester).

L’assemblea va aprovar les línies de treball i el pla d’acció i va acordar continuar treballant per construir ciutats de pau.

Actualment, Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace) agrupa més de 7.500 ciutats de 163 països i regions d’arreu del món, que tenen com a objectiu el treball en favor de la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. A Catalunya hi ha més de 200 municipis que són membres de la xarxa, una mostra clara de la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de pau, la solidaritat i la defensa dels drets humans.

Sant Feliu de Llobregat planta l’arbre de la pau al Roserar de Dot i de Camprubí

/0 Comentaris/a /per

El passat diumenge 4 de març va tenir lloc al Roserar de Dot i de Camprubí (Sant Feliu de Llobregat) la plantació d’un esqueix de Ginkgo Biloba, l’únic arbre que va sobreviure al bombardeig atòmic Hiroshima. L’acte, organitzat pels Amics de les Roses de Sant Feliu i el Programa de Solidaritat en el que col·laboren alumnes de diferents centres educatius de la ciutat, va servir per recordar les tragèdies que van tenir lloc a Hiroshima i Nagasaki i sensibilitzar sobre la importància de la pau al món.

      

La jornada va començar al matí amb una cercavila de gegants, grups de percussió i diables de colles de Sant Feliu, que van sortir de la plaça de La Salut i van finalitzar el seu recorregut al Roserar, on es va plantar el Ginkgo. Les regidores de Solidaritat i Cooperació de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, i de Granollers, Alba Barnusell, van oficiar la cerimònia. Prèviament a la plantada, realitzada per nenes i nens, també va tenir lloc una cerimònia de Kyudo, un art marcial japonès relacionat amb l’arqueria. La jornada va continuar amb tallers i activitats d’origami, bonsai i animació infantil, entre d’altres.

  

L’arbre Ginkgo Biloba és l’única espècie supervivent al bombardeig atòmic d’Hiroshima. Aquest arbre brotava novament tan sols un any després de la tragèdia, tot i la radiació, els incendis i les temperatures extremes que van assolar la ciutat.

En el marc de les accions de sensibilització que es duen a terme des d’Alcaldes per la Pau, la xarxa mundial amb seu al Japó s’encarrega de distribuir llavors i plançons d’aquest arbre per donar a conèixer la magnitud d’aquesta tragèdia sense precedents. Diversos països i ciutats d’arreu del món ja participen en aquesta iniciativa plantant l’arbre en un lloc emblemàtic del seu territori. Acollir aquest arbre és un compromís amb la pau i la promoció de la cultura de pau. Actualment, tres ciutats catalanes i una valenciana acullen el Ginkgo: Sant Feliu de Llobregat, Granollers, Gavà i Vila-real.

Els espais d’experimentació “El laboratori de Pere Dot”
Aquesta activitat forma part dels espais d’experimentació “El laboratori de Pere Dot” que organitzen periòdicament els Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat al Roserar de Dot i de Camprubí, amb l’objectiu que el Roserar esdevingui un focus d’activitats relacionades amb el mateix parc, el seu entorn i el medi en el que vivim.

El president de la xarxa Josep Mayoral es reuneix amb el president de CGLU Parks Tau a Barcelona

/0 Comentaris/a /per

En el marc de les jornades de treball de CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) que es van celebrar a Barcelona la setmana passada, el president de la xarxa d’Alcaldes per la Pau (membre també del Consell mundial de CGLU) va tenir l’ocasió de reunir-se amb el president de CGLU Parks Tau. Josep Mayoral va transmetre al president de la xarxa el mandat que va rebre en l’assemblea general de Mayors for Peace (Alcaldes per la Pau) de cercar vies de cooperació i fomentar les aliances i el treball conjunt entre aquestes dues xarxes mundials de ciutats.

Mayoral va expressar a Tau la necessitat de posar en les agendes de tots els governs locals la promoció de plans de cultura per la pau i el compromís de la Xarxa d’Alcaldes per la Pau de treballar conjuntament amb CGLU en aquest àmbit.

Per la seva part, Tau va reafirmar el compromís de CGLU per continuar treballant per promoure la pau, la inclusió social i la diplomàcia a nivell local. CGLU dona suport als seus membres per prevenir els conflictes violents i treballa per construir uns ciments ferms per la democràcia i la pau a través de diferents iniciatives, com poden ser el Premi per la Pau de CGLU o la seva implicació en el Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per la Convivència i la Pau, iniciativa en la que la xarxa d’Alcaldes per la Pau també col·labora.

La quarta edició del Retir anual de CGLU es va celebrar del 22 al 26 de gener de 2018. El retir és una oportunitat per a que líders polítics i personal tècnic de l’organització puguin reunir-se i reflexionar sobre les prioritats de l’organització, així com per definir i coordinar el pla de treball per la resta de l’any.

Sota el lema «Cocreant igualtat, pau i sostenibilitat» la setmana es va iniciar amb una introducció a la Estratègia de CGLU i el Pla de Treball de cara al 2018, amb una sessió especial enfocada a una Estratègia de gènere de tot CGLU. Les Seccions i Comissions també van tenir ocasió de compartir amb tota la xarxa les seves prioritats i el pla de treball per aquest any. El programa va incloure una sessió sobre la Global Taskforce i la necessitat de seguir enfortint el seu paper en el procés de localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

CGLU és una xarxa mundial de ciutats que representa als governs locals autònoms i democràtics i té per objectiu promoure els seus valors, objectius i interessos a través de la cooperació entre governs locals i regionals, a més a més de la vasta comunitat internacional.

El president de la xarxa participa al Consell Mundial de CGLU que es va celebrar a la ciutat xinesa de Hangzhou

/0 Comentaris/a /per

Mayoral va destacar la necessitat d’enfortir la democràcia i la cooperació entre ciutats per avançar cap a un món més inclusiu

Els més de 400 membres de la xarxa municipalista Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) reunits a la ciutat de Hanzhou (Xina) van renovar el compromís amb el desenvolupament global. El dret a la ciutat, la defensa dels Drets Humans, la igualtat de gènere i la transparència van ser temes destacats a l’agenda.

El Consell Mundial de CGLU, celebrat a la ciutat xinesa de Hangzhou, els dies 7, 8 i 9 de desembre, va aprovar continuar treballant per assegurar que la perspectiva i les experiències dels governs locals i regionals s’inclouen en la implementació i monitorització de les agendes globals pel desenvolupament, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana.

En el decurs de les sessions, els participants van definir les ciutats com espais de diversitat, on la inclusió i la igualtat d’oportunitats són factors essencials per al desenvolupament. Per això les migracions han de contemplar-se com un benefici i una oportunitat per a les ciutats. Així mateix es va donar suport als governs locals que acullen gran nombre de persones refugiades.

Construir ciutats de pau a partir de l’educació, la cultura i la cooperació entre ciutats va ser una de les recomanacions que es va fer en la sessió del Consell Polític “oportunitats per a tothom”. Polítiques públiques basades en els Drets Humans, la igualtat de gènere, la transparència i la inclusió social són essencials per assolir les metes plantejades en les agendes globals, van afirmar els participants.

Aquests àmbits de treball seran tractats en la segona edició del “Foro mundial sobre violencias urbanas y educación para la paz”, que tindrà lloc a Madrid el novembre de 2018, en el qual Alcaldes per la Pau participa com a membre del comitè organitzador.

El president de la xarxa a Catalunya, Josep Mayoral, és un dels 8 membres de l’estat espanyol que formen part del Consell mundial de CGLU, que es l’organisme principal que decideix la política d’aquesta organització mundial. Com a vicepresident de Mayors for Peace, Mayoral, va oferir la xarxa de més de 7.000 ciutats per aprofundir en el treball conjunt amb la xarxa mundial de CGLU per construir ciutats de pau.

Mayoral assisteix als actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Gernika

/0 Comentaris/a /per

Gernika recorda el bombardeig amb una ofrena floral per les víctimes, un homenatge als periodistes de guerra i l’entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació

El president de la xarxa a Catalunya, Josep Mayoral, va assistir ahir als actes que van tenir lloc a la localitat de Gernika per commemorar el 80è aniversari del bombardeig de la vila el 26 d’abril de 1937. Durant tota la setmana es celebraran actes institucionals, seminaris, concerts i lectures públiques.

La jornada principal es va iniciar amb el tradicional homenatge a George Steer, periodista britànic que va donar a conèixer internacionalment l’atac. A continuació, va tenir lloc la entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació seguit d’un respons al cementiri per les víctimes de l’ofensiva, on van repicar les campanes i les sirenes en record dels sons que van alertar la població aquell mateix dia, i una manifestació silenciosa amb espelmes que va recórrer tota la vila.

Mayoral va fer una ofrena floral a les víctimes de l’atac durant el respons al cementiri, acte que va comptar amb la participació de les màximes autoritats basques com el lehendakari, Iñigo Urkullo, o la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria. A l’acte també van assistir delegacions dels governs de Colòmbia i Alemanya, així com representants d’altres ajuntaments de localitats europees, americanes i africanes. Va destacar la presència de representants de les ciutats kurdes, Kobane (Síria) i Halabaja (Irak), així com supervivents del bombardeig de Nagasaki.

A més, Dieprand von Richthofen, nebot de Von Richthofen, cap del Estat Major de la Legió Còndor, i Karl-Benedikt von Moreau, nebot de Von Moureau, pilot de la mateixa tropa alemanya que va bombardejar Gernika, van llegir una declaració pública en solidaritat amb les víctimes de l’ofensiva, entre les quals hi havia el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea.

La relació de la xarxa amb la vila biscaïna ve de lluny. El maig de 2010 Josep Mayoral, en qualitat de vicepresident d’Alcaldes per la Pau, va rebre el guardó Gernika per la pau i la reconciliació.