En el marc de la recerca social prevista pel projecte EYES, el grup de joves d’acció pel clima de Granollers ha distribuït una enquesta online durant el primer trimestre de 2020. Les respostes obtingudes han permès conèixer un seguit de dades interessants que posen de manifest les preocupacions dels més joves davant la crisi climàtica, i al mateix temps, ofereixen una informació molt valuosa per a l’organització de l’ECOFest, la tardor del 2020. Un dels resultats més eloqüents l’ofereix la participació per gènere.
Del total de 235 persones enquestades gairebé un 59% són dones, el que referma el paper cabdal de la dona en les diferents reivindicacions al llarg de la història, ja siguin de gènere, socials o d’àmbits més generals.
La implicació de la dona en l’acció climàtica tampoc és una excepció. De fet, la relació és més que evident, parlem del nostre planeta com la “mare” Terra, on fruit d’una crema accelerada dels combustibles fòssils, sobretot en les últimes dècades, i també fruit del canvi d’usos del sòl, s’ha produït un canvi en la temperatura mitjana global que fa que hi hagi esdeveniments climàtics extrems, i que es descompassin els ritmes en la natura. Tot això incideix directament en la possibilitat de sostenir la vida com havíem fet fins ara (crisi ecològica).
Existeixen altres sabers, altres perspectives més enllà de la tradició occidental que ens permeten viure amb més equilibri amb el nostre entorn. Una d’aquestes és l’ecofeminisme. Un corrent de pensament i un moviment social basat en el diàleg entre els postulats bàsics del moviment feminista i els del moviment ecologista. Aquest diàleg ens fa comprendre’ns millor com a espècie. La base de l’ecofeminisme és entendre que la subordinació de les dones en les societats patriarcals, el deteriorament de la natura o la invisibilitat dels processos naturals en la nostra societat tenen arrels comunes. L’ecofeminisme vol posar en el centre la vida. Posar la vida com a protagonista.
Hi ha elements des d’una perspectiva ecofeminista per poder reconfigurar les ciutats i desenvolupar un teixit rural viu. Per exemple, a les ciutats, és clau actuar en termes d’energia en el sector de l’edificació i la mobilitat. També des d’un punt de vista feminista es pot revisar la ciutat. Com estan els semàfors? On són els bancs per asseure’s? Quins són els espais verds? Com es camina per la ciutat és clau per poder posar la vida en el centre.
En l’àmbit rural, preveient-hi la producció d’aliments o qualsevol altra producció econòmica, que permetria desenvolupar circuits locals i retallar les distàncies que recorren els aliments des del punt en el qual són produïts fins a on són utilitzats.
Podríem parlar de molts homes i dones que han tingut un paper fonamental en la preservació del medi ambient en qualsevol dels seus àmbits. Avui i per tractar-se de persones pioneres i referents de la perspectiva ecofeminista, en citarem a sis.
Rachel Carson (1907-1964) està considerada la iniciadora de la causa ecologista dels temps moderns. Es diu que sense el seu llibre, “Primavera Silenciosa“, organitzacions com Greenpeace no existirien.
Vandana Shiva (Dehradun, India – 1952). Destacada filòsofa, que ja de ben jove destacava pel seu paper en la lluita per la conservació dels boscos a l’Himalaia, a través del moviment Chipko. A més a més, és escriptora i física, i activista en favor de l’ecofeminisme, i ha aconseguit nombroses distincions internacionals per la seva tasca en favor de la natura.
Berta Cáceres, activista hondurenya que va ser assassinada a casa seva per la seva lluita constant contra un projecte hidrològic que hagués acabat amb l’accés a l’aigua a la comunitat on vivia, i en va fer retirar a constructores i promotors. Era també una destacada feminista.
Yayo Herrero, enginyera agrícola, antropòloga i un referent de l’ecofeminisme a Europa. Va ser coordinadora d’Ecologistes en Acció. Actualment és directora general de la FUHEM, una fundació que treballa en els àmbits de l’educació i de l’ecologisme amb un enfocament social. Ha publicat llibres col·lectius com ‘La gran encrucijada’ (Libros en Acción, 2016) i ‘Petróleo’ (Arcadia, 2018), on es reflexiona sobre la crisi civilitzatòria actual
I acabarem parlant de dues joves representants de la nova fornada d’activistes en defensa de la natura i el medi ambient; la guipuscoana Adriana Uberisalgo, fundadora de EKOMODO, una botiga online de roba i complements sostenibles amb la que ha aconseguit notorietat i mencions internacionals.
I la més jove de totes, la Greta Thunberg (Estocolm, Suècia – 2003), capdavantera de la lluita contra l’escalfament global i promotora de Fridays for Future, manifestacions estudiantils que van convocar a multitud de joves a protestar contra el canvi climàtic. La seva arribada a Madrid per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, en un viatge de 20 dies que la va portar desde Hampton (Virgínia, USA) en catamarà fins a Lisboa (on va agafar un tren en un viatge de 3 dies addicionals) és una de les imatges icòniques del moviment ecologista i feminista.
Tu també pots convertir-te en una jove activista climàtica, pels canvis presents i els que han d’arribar. El projecte EYES ofereix aprenentatges basats en l’enfoc STEM sobre com encarar la crisi climàtica a escala local i internacional, així com l’oportunitat de fer arribar la veu dels joves al govern del municipi, en un entorn que prioritza la cohesió social.
