I tu, quins creus que seran els reptes de la ciutat? Com els hem d’afrontar? Aquestes preguntes van buscar resposta dissabte 17 de novembre al Teatre Auditori de Granollers, de 9 a 13 h, en el marc de la Conferència Estratègica de Tancament del II Pla Estratègic.
Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la UPF, i Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, debatran sobre nous models de participació ciutadana
L’Ajuntament de Granollers ha programat un cicle de conferències en el marc del tancament del II Pla Estratègic enfocades a reflexionar sobre els reptes de futur que afronten les ciutats del segle XXI.
Cal que l’Administració pública sigui proactiva en el suport a l’activitat empresarial innovadora, però al mateix temps és essencial la participació en aquestes iniciatives de les organitzacions empresarials vinculades al territori, així com la consolidació de les xarxes de cooperació empresarial i que persones compromeses liderin els projectes transformadors.
Una d’aquestes iniciatives és la creació del Centre de Serveis Avançats de Can Muntanyola, que promouen conjuntament l’Ajuntament de Granollers i la Delegació del Vallès Oriental de la Cambra de Comerç, que ha de ser un projecte clau per activar el sistema territorial d’innovació i facilitar un entorn de competitivitat que promogui el canvi estratègic de les empreses cap a activitats generadores de més valor afegit. Aquest centre s’hauria d’especialitzar en la generació i transferència de coneixement sobre innovació en la gestió, entre altres activitats, com el foment de l’emprenedoria i el suport a la internacionalització de l’empresa. També caldria impulsar estudis de comerç, atenent el pes del sector comercial i l’aposta de futur per al seu desenvolupament (2.3.1.). En connexió amb aquest nou centre, caldria impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic, alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de manera prioritària (4.1.3.). La creació de la Universitat Corporativa de Telefónica, al centre Bell-lloc de la Roca, podria tenir un impacte important sobre el territori com a punt de contacte amb un potencial productor i node de transferència de coneixement i tecnologies avançades cap a activitats industrials i de serveis. Caldria plantejar propostes d’actuació sorgides de la col·laboració del sector públic i privat que tinguin com a objectiu el desenvolupament de les TIC (com ara el projecte Catalunya 4.0.) i, des del CTUG, promoure la formació especialitzada per al reciclatge i adaptació a les TIC, específicament, de la comunitat educativa.
Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat
En procés (no s’acabarà en legislatura). Projecte de millora continuada sense termini definit. Inclou accions tancades i accions de millora continuada.
Ajuntament de Granollers, Granollers Mercat, Roca Umbert, Diputació de Barcelona, Xarxa BANC (Bussines Angels Network Catalunya), UEI, PIMEC, associacions d’empresaris dels polígons de Granollers i entitats.
El juliol de 2012 es posa en funcionament Can Muntanyola; es defineix un programa anual d’actuació consistent en conferències, accions de formació de curta durada i gratuïtes, i jornades d’intercanvi, i es condiciona l’espai per a l’allotjament temporal de projectes empresarials.
El novembre de 2012 es posa en marxa una línia de treball en recerca i innovació en l’àmbit de la cooperació entre els sectors públic i privat, sota la fórmula del Fòrum de Col·laboració Publicoprivada de Granollers, també en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha organitzat diverses jornades sobre la matèria fins a la data d’avui, i que també és un recull de bones pràctiques i articles de reflexió (http://www.forumcppgranollers.cat).
Quant al foment de la innovació a la indústria des de 2012 fins a l’actualitat, a banda dels projectes de dinamització dels clústers realitzats entre 2010 i 2012 amb el suport d’ACCIÓ: primer s’ha concretat conèixer l’activitat de les empreses i el seus reptes, i en un segon terme, el programa de Pimes Industrials Exemplars, que consisteix en tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, amb la col·laboració de consultores expertes.
En l’àmbit del foment de l’emprenedoria, ha esdevingut innovadora l’acció formativa realitzada en diverses edicions, entre 2013 i 2018, adreçada a dones emprenedores, que ha donat com a resultat la creació de l’associació de dones Empenta Granollers, així com les diverses jornades sobre alternatives al finançament bancari realitzades entre els anys 2013-2015 i el conveni amb la xarxa BANC (Business Angels Network de Catalunya).
El 2017 es posa en marxa una nova línia de treball que fomenta l’activitat innovadora de les empreses a través de la simbiosi industrial, una forma d’expressió del concepte d’economia circular (www.gridgranollers.com).
El 2018 Roca Umbert posa en funcionament l’ampliació del centre d’allotjament d’empreses adreçat al sector audiovisual i de les indústries creatives i de base tecnològica, tant en la vessant d’empreses consolidades com en la vessant de noves empreses i idees en format de cotreball amb serveis.
El 2018 s’obre la primera convocatòria d’ajuts als joves titulats per desenvolupar projectes innovadors per a la ciutat (programa Beques Agents innovadors). Es tracta d’un model de col·laboració en projectes innovadors de la ciutat. Està dirigit a persones joves de Granollers perquè es formin i es capacitin per ser capaços de desenvolupar la seva carrera professional, millorin la seva experiència laboral, puguin desenvolupar els seus propis projectes innovadors i, tanmateix, contribueixin amb la seva acció a millorar els processos innovadors de la ciutat. També pretén donar resposta a les necessitats laborals de les persones definides en el perfil curricular i professional elegible, persones de gran potencial que necessiten recolzament per fer un salt qualitatiu en el desenvolupament de les seves capacitats.
Existia una proposta sobre impulsar una escola de comerç superior, atenent el pes del sector comercial i a l’aposta de futur per desenvolupar-lo. Aquesta no ha estat encara desenvolupada com a formació reglada. Alternativament, des de l’obertura de Can Muntanyola, existeix una oferta mensual d’accions de formació gratuïta de curta durada adreçada al sector comercial, que té una bona acceptació. Tot i així, la ciutat disposa d’una oferta en cicles formatius de formació professional en l’àmbit del comerç. L’Institut Carles Vallbona ofereix un cicle formatiu de grau superior de Gestió de vendes i espais comercials i un de grau mig de Tècnic/a en activitats comercials.
En el plantejament inicial, s’exposava que calia impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de forma prioritària. No obstant, el CTUG es va dissoldre el 2014. Algunes de les actuacions que impulsava aquest consorci han estat assumides per diferents serveis de l’Ajuntament, per Granollers Mercat i d’altres actuacions no han tingut continuïtat.
Entre les accions desenvolupades des del CTUG, va haver-hi la Catosfera, que anys més tard es va convertir en CDigital. Les jornades de la Catosfera eren un cicle de debats en profunditat sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet organitzades per l’Ajuntament de Granollers i l’empresa Tirabol Produccions, que se celebraven anualment a la ciutat. La Catosfera va néixer i va esdevenir el punt de trobada dels sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana. De l’aplec inicial de blocaires —i més tard tuitaires—,que va constituir l’esperit fundacional de la Catosfera, es va anar incorporant progressivament a les jornades la dimensió empresarial del sector a Catalunya. La darrera edició, incorporada al Mercat Audiovisual de Catalunya, és present en el projecte: 2.2.6. Impuls al sector audiovisual.
Tanmateix, en aquest període, s’ha definit i desenvolupat el Pla de projecció exterior. Aquest tracta d’establir criteris i mètodes per impulsar projectes pioners i sostenibles per al desenvolupament i la qualitat de vida de la població, valora el talent i l’emprenedoria local i genera processos de generació de coneixement amb d’altres ciutats i socis, tant de l’entorn territorial de Granollers com internacionals, específicament en els àmbits de l’activitat empresarial, el comerç, la cultura, el medi ambient, la salut, l’esport i la cultura de la pau.
Can Muntanyola és avui conegut per totes les empreses industrials de Granollers com un altre agent del sector públic que els pot prestar un servei o una ajuda: un indicador de coneixement i reconeixement.
69 cursos i jornades realitzades a Can Muntanyola, el 2017, adreçades a les empreses i les persones emprenedores, amb 1.055 persones assistents en total.
84 empreses industrials que han participat en programes i actuacions de Granollers Mercat durant el període 2010-2017, en relació amb el foment de la innovació, l’aixecament de projectes I+D, l’eficiència energètica, la simbiosi industrial o la mobilitat.
Projectes europeus en què ha participat l’Ajuntament en els darrers anys: Sud’Eau2, GreenPartnerships, Thermos, Compose, Alnus, Sport Women in the Urban Places i CEMOWAS2.
L’Administració pública, en general, ha de facilitar l’activitat de totes les empreses com a primer objectiu. L’Administració local disposa de pocs instruments i pocs efectius per estimular l’economia innovadora, o per incentivar que les empreses siguin innovadores, competitives, sostenibles o responsables.
La importància de projectar la ciutat cap a l’exterior, per augmentar el capital relacional, per obrir el potencial de la ciutat cap a activitats conjuntes de creació de valor econòmic i social, per conèixer i aprendre de les organitzacions i persones que lideren activitats en altres països.
Formar i acompanyar joves professionals que lideraran projectes personals i empresarials d’alt impacte a la ciutat.
Dificultat del recorregut, temps necessari i complexitat per desenvolupar activitats internacionals.
En el marc del cicle de conferències “Ciutats sostenibles per transformar el món”, va tenir lloc el debat “Nous models de desenvolupament urbà” amb Guernica Facundo, Nicolás Barbieri i Montserrat Pareja com a moderadora.
Els clubs esportius d’alt nivell i els esdeveniments de gran impacte mediàtic, com la Mitja Marató o la Granollers Cup, són elements de promoció econòmica i visibilitat de la ciutat i, al mateix temps, dinamitzadors de la pràctica i de l’educació esportiva i de la cohesió social, per la gran implicació del voluntariat i pel que representa per als aficionats a aquests modalitats esportives. Cal que la ciutat assumeixi la importància que tenen per la seva projecció externa i contribueixi a potenciar-los i n’asseguri la viabilitat futura. Per fer-ho possible, cal posar els esforços en l’excel·lència de la formació esportiva i cal partir de la població més jove i incrementar la base social dels clubs. Valors associats: Creativitat, convivència, cohesió social i compromís cívic.
En procés.
Ajuntament de Granollers, entitats esportives locals, federacions autonòmiques i estatals i, en alguns casos, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
L’any 2015 Granollers va ser nomenada Ciutat del Bàsquet Català, la programació de la qual es va treballar des de l’Ajuntament de la ciutat, juntament amb el Club Bàsquet Granollers.
Aquesta nominació va facilitar la celebració de la Copa Catalana de Bàsquet, amb la participació del FC Barcelona, la Penya de Badalona, el CB Andorra i el CB Manresa.
Els últims anys, a les pistes municipals d’atletisme, s’han dut a terme diferents campionats d’Espanya d’atletisme: de federacions, cadets, juvenils i junior i l’estiu del 2018, el de cadets, de nou).
A la piscina municipal i amb el lideratge del CN Granollers s’han celebrat un campionat d’Espanya de sincronitzada i diversos campionats de Catalunya.
El Pavelló municipal del Congost acull el Memorial Guadalupe XX de bàdminton, amb una participació nacional i internacional d’alt nivell.
El pavelló del CB Granollers acull cada Nadal, el Torneig de Nadal de Bàsquet Base, amb la participació d’equips catalans, la majoria d’ells equips de base de clubs que estan a l’elit, cada vegada amb més participació espanyola i enguany, des de fa dos anys, amb la participació d’equips estrangers.
El pavelló municipal d’esport acull cada anys el Festival de Nadal de Patinatge i la celebració de campionats a nivell autonòmic, però cada any de categoria i nivell superior, atès la pujada de nivell de les patinadores granollerines.
Aquesta instal·lació també va acollir l’any 2017 el Campionat Internacional de Futsal, el qual va utilitzar la sala dents de Serra de Roca Umbert per muntar-hi la Fun Zone.
El Palau d’Esports, l’any 2013, va ser nomenat seu del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut, amb la participació de les seleccions de França, Alemanya, Argentina, Tunis, Montenegro i Brasil.
El pavelló de Can Bassa va acollir el Campionat d’Espanya Infantil de Voleibol.
El mes de gener de 2017, la Federació Internacional d’Handbol va cedir l’organització del Campionat del Món d’Handbol Femení de l’any 2021, candidatura que la RFEBM va preparar juntament amb l’Ajuntament de Granollers, essent la nostra ciutat seu principal d’aquest mundial.
Els quatre dies del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut del 2013, la seu de Granollers va acollir 13.784 espectadors (3.972, 4.072, 2.825 i 2.915). L’Organització local va comptar amb 300 voluntaris i la seu va tenir 400 periodistes acreditats.
Disposem dels resultats d’una enquesta que la Diputació de Barcelona realitza als participants de La Mitja marató i de la Granollers Cup.
Enguany, aquesta enquesta s’ha intentat fer a la Marxa Cicloturista Rutes del Montseny, però no s’ha aconseguit que funcionés, ja que la resposta dels participants no ha estat suficient. La participació en aquesta prova va ser inferior a l’any anterior per qüestions climatològiques.
Enguany, la participació del cros ha estat inferior a edicions anteriors i es preveu una participació similar a l’any anterior a la Granollers Cup.
La capacitat organitzativa de Granollers i dels seus clubs és òptima per tal de poder realitzar esdeveniments d’esports de primer nivell.
Per últim, i possiblement més important, la importància del voluntariat per poder organitzar tots aquests esdeveniments.
La pràctica de l’exercici físic al llarg de tot el cicle vital ajuda a mantenir i potenciar un bon estat de salut i a retardar la malaltia i l’aparició de discapacitat i dependència. La pràctica de l’esport, tot i presentar aquestes característiques positives té, al mateix temps, un rol educatiu i de transmissió de valors com l’esforç, el respecte i la solidaritat, que afavoreixen la convivència i la cohesió social. Per incentivar la pràctica esportiva, cal una planificació estratègica d’equipaments i fer-los més propers i accessibles, amb l’ús també dels espais dels centres escolars fora de l’horari lectiu. Així mateix, i d’acord amb les entitats esportives, cal treballar per ampliar i millorar l’oferta d’activitats esportives extraescolars als diferents barris de la ciutat, potenciant-ne el paper educatiu. També s’haurien de crear associacions de professionals de l’educació física que millorin la interrelació entre l’escola i els clubs esportius. Des de la perspectiva de gènere, s’observa una menor pràctica esportiva femenina, que caldria corregir amb una oferta més adequada als seus interessos i millorar-ne la difusió. Així mateix, és important incentivar l’esport entre la població adolescent, millorant la vertebració entre les escoles i les entitats esportives de la ciutat. Cal enfortir, també, la pràctica esportiva entre la gent gran i l’esport per a persones amb discapacitats. Valors associats: Creativitat, convivència, coneixement, cohesió social i compromís cívic.
En procés. No s’acabarà en aquesta legislatura pel seu caràcter de projecte obert i en continu desenvolupament.
Aquesta temàtica no és pot afrontar només des de l’Administració local. Cal, i així s’està treballant, la participació de diferents actors per aconseguir, des de diferents sectors/àmbits, la màxima participació escolar, femenina i jove, és a dir, del ventall més ampli de la població.
Es manté la col·laboració amb la Diputació de Barcelona (préstec de material i subvencions per portar a terme programes de promoció esportiva, sobretot en edats avançades), amb Europa (programes d’anàlisis d’esport femení) i amb la Universitat de Vic per aconseguir l’accés a la pràctica esportiva dels seus estudiants del Campus de Granollers.
Però bàsicament, l’esport es practica als clubs. La participació i col·laboració de les entitats esportives de la ciutat és imprescindible, tant per arribar als practicants com per rebre la col·laboració i participació de les famílies (com a nucli vital per continuar la feina educadora del club casa).
Des del Servei d’Esports s’està fent un anàlisis del programa El Club a l’Escola (escoles esportives municipals) per tal d’anar millorant any rere any i treure més profit a l’esport escolar, tenint en compte les limitacions d’acompanyament que poden tenir els joves esportistes.
Pel que fa a l’esport femení, l’Ajuntament (Servei d’Esports) participa en un programa europeu on analitza la participació de la dona en l’esport en zones urbanes i d’aquesta manera es poden treure conclusions i propostes d’intervenció per millorar la participació femenina en l’esport local.
Pel que fa a les entitats esportives locals, cal treballar o incidir un xic més en la pràctica femenina en l’esport del futbol, ja que la majoria de clubs tenen esport femení, però costa que hi hagi participació en el futbol. L’Ajuntament no han fet accions en aquest sentit.
L’accessibilitat de les instal·lacions esportives és total. La gran part de les hores d’ocupació està a disposició de les entitats federades i, per tant, és en aquestes on s’ha d’incidir.
El programa de beques ha millorat l’accessibilitat dels nois i noies a la pràctica esportiva per fer front a les quotes d’accés als clubs esportius quan es troben amb problemes econòmics.
Programa AFIS: es desenvolupen dos projectes d’activitat física pautada i educació en hàbits alimentaris (coordinat amb Institut Català de Salut i els serveis municipals d’Esports i Salut Pública). Un amb persones amb factors de risc cardiovascular (posat en marxa el 2004 i que continua fins ara), amb una participació aproximada de 80 participants per any). I un altre per a alumnes de primària amb problemes d’obesitat i sedentarisme —l’AFIS pediàtric—, iniciat el curs escolar de 2014-2015 i amb una participació aproximada de 22 nois i noies cada curs.
L’AFIS pediàtric és un programa que ha estat reconegut per diferents organismes i organitzacions autonòmiques.
L’Ajuntament ha concedit dins l’exercici de 2017 un total de 231 beques per a la promoció de l’esport (157 l’any 2016). L’any 2018 ha concedit 169 beques pel mateix concepte.
A més, ha posat en marxa un programa pilot per tal que siguin les mateixes entitats (el programa s’ha fet amb el Club de Futbol Ponent) les que també donin beques i, tots plegats, oferim les màximes possibilitats per poder ajudar aquelles famílies que tenen dificultats.
Es manté el programa AFIS pediàtric, pel seu interès pel que fa a l’activitat física i pel suport rebut pels metges dels centres de salut pública. Inicialment la participació era d’un curs escolar; ara ho és de dos anys. Es valora que durant aquest període, els nois i noies —que estan en una fase de creixement constant— poden aprofitar molt més la participació en el programa.
Gran part dels clubs de futbol han expressat un punt feble en l’accessibilitat de les noies a la pràctica del futbol.
Es manté i s’incrementa lleugerament la celebració d’esdeveniments esportius d’alt nivell a la ciutat.
El programa d’activitat física per a la gent gran compta en l’actualitat amb 208 persones (180 dones i 28 homes), les quals estan distribuïdes en nou grups que fan activitat dos dies a la setmana.
El mes de maig de 2017, Granollers va ser seu de la cloenda del Cicle de Passejades, organitzat per la Diputació de Barcelona (i de les quals Granollers n’és participant), i en la qual hi van participar 2.380 persones, activitat que va repartir la participació en dues Jornades per tal de poder donar cabuda a tots els participants.
S’ha posat en marxa un nou programa de Caminades i de Marxa nòrdica amb una notable acceptació: han participat en les caminades normals 25 persones i en el de marxa nòrdica, 20.
En el curs 2018/2019, i atès l’increment de participació en els grups de marxa nòrdica, la participació només és en aquesta modalitat i amb la participació de 53 persones.
El mes d’octubre del 2018, es va posar en funcionament l’11a edició del programa Comença a fer la Mitja, el qual finalitzà una setmana desprès de La Mitja.
Els últims tres anys la participació ha estat la següent (segons les inscripcions formalitzades):
| Any | Homes | Dones | Total | Percentatge de dones |
| 2016 | 181 | 235 | 416 | 56,49% |
| 2017 | 200 | 223 | 423 | 52,70% |
| 2018 | 151 | 205 | 356 | 57,00% |
Amb anterioritat, el programa era gratuït. A partir de 2016, la participació té un cost de 12 euros, el qual comporta una assegurança d’accidents i una samarreta de record, a més de la feina dels atletes (voluntaris) del Club Atletisme l’Aire, que són els que fan els entrenaments tres dies a la setmana (quatre a partir de desembre).
La Mitja Marató, que se celebra el mes de febrer de cada any, ha tingut una participació femenina, segons el percentatge que es detalla a continuació:
| ANY | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 |
| HOMES | 85,9% | 85,4% | 84,2% | 83,4% | 82,7% | 80,5% | 78,5% | 77,1% | 76% |
| DONES | 14,1% | 14,6% | 15,8% | 16,6% | 17,3% | 19,5% | 21,5% | 22,9% | 24% |
Cal aconseguir transformar els pensaments i les idees en realitats. Els clubs tenen clar que cal més esport femení, però no tots hi incideixen prou (la modalitat esportiva encara determina la participació femenina). En alguns casos, hi ha alguns clubs locals que tenen la mateixa línia femenina que masculina (des dels més petits fins a l’equip sènior).
Cal crear valor, no només federatiu, a la pràctica esportiva en general.
Cal reforçar la pràctica esportiva de lleure i sobretot en família.
La pràctica esportiva és una acció que està molt arrelada a la població granollerina, sobretot com a practicants.
L’interès de les entitats per organitzar esdeveniments (encara que amb diferents objectius) és un valor important que cal potenciar per, així, ampliar l’oferta i enriquir la proposta d’activitats esportives, no sempre federades.
En aquests període, esports com l’esgrima s’han establert a la nostra ciutat; s’han fet sòlides les modalitats del rugbi i l’handbol platja, i han agafat molta força (nivell) els esports individuals (triatló, curses de llarga distància, etc.).
Les biblioteques són un recurs amb una demanda creixent en cadascun dels àmbits d’actuació que li són propis (informació, suport a la formació, foment de la lectura i desenvolupament cultural). Cal desenvolupar un pla de biblioteques que tingui en compte aquestes funcions, l’equilibri territorial de l’oferta i el paper que han de tenir els serveis complementaris (punts d’accés bibliotecari, sales d’estudi, serveis estacionals, etc.). S’han de potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC, posant èmfasi en l’accés a la informació, i potenciar les possibilitats de les biblioteques en la dotació de competències d’informació a la ciutadania, amb la participació en les polítiques locals d’informació. Cal intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat, tenint en compte el paper de les biblioteques en la integració social, el foment de la convivència i la relació i la formació permanent de la ciutadania. També poden desenvolupar una funció important les biblioteques escolars, en la mesura que s’obrin al seu entorn més immediat, més enllà d’aquest àmbit. Valors associats: Governança democràtica, coneixement, creativitat, cohesió social, convivència, cohesió territorial i sostenibilitat.
Aquest projecte es pot dividir en tres apartats diferenciats:
a) Pla de biblioteques de Granollers (en procés, per acabar en la legislatura).
b) Potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC (fet).
c) Intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat (fet).
Ajuntament de Granollers, Diputació de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, centres educatius, entitats de la ciutat, Fundació Pere Tarrés, Generalitat de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Popular de Granollers, empreses, artistes i poetes locals…
a) Pla de biblioteques de Granollers
El pla de biblioteques ha de ser l’instrument que detecti les necessitats i defineixi el model de servei que necessita la ciutat de Granollers per als propers 10 anys.
El 2018 s’ha iniciat la redacció del pla i ja s’ha acabat la redacció dels apartats de context i diagnosi. Falta elaborar-ne la proposta d’actuació, per la qual es compta amb el suport d’una empresa especialitzada. A nivell metodològic, la proposta d’actuació es realitzarà a partir d’un procés participatiu que ja s’ha iniciat. La previsió de finalització s’estima per al gener de 2019.
b) Potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC
La tecnologia ha estat l’eina que ha permès que BdG hagi fet un salt qualitatiu en l’orientació i la prestació dels serveis. La implementació de la Radio Frequency Identification (RFID) ha permès introduir la fórmula de l’autoservei en la gestió del préstec de documents. Un procediment que per al ciutadà ha suposat guanyar en estalvi de temps, en autonomia i en privacitat. Però el més important ha estat l’increment gradual de l’oferta amb l’aportació de valor afegit a la cartera de serveis de BdG. Una evolució aconseguida a través de la reorientació de les tasques professionals i de l’aflorament de l’expertesa professional, permesa gràcies a haver obtingut un alliberament en les tasques de baix valor finalista.
Aquesta evolució ha posicionat BdG en la graella de sortida vers la necessària transformació del model de servei que, a mig termini, han d’oferir les biblioteques públiques per continuar sent competitives i útils dins el context social i cultural, actual i futur.
La implementació de la radiofreqüència va permetre també adequar els espais de circulació i acollida dels vestíbuls de les dues biblioteques. Una transformació que, en el cas de la biblioteca central, ha continuat amb la reformulació de l’espai i la disposició del mobiliari de la resta de plantes.
La tecnologia també ha transformat l’accés a la col·lecció i a altres àmbits de servei. De l’exclusiva presencialitat s’ha avançat vers un accés mixt amb l’increment de la virtualitat.
c) Intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat
L’establiment d’aliances i el treball cooperatiu s’ha convertit en un eix estratègic de BdG, tant pel que fa a la difusió dels serveis com en la producció de continguts i la retroalimentació de públics.
La relació incorpora activitats que, malgrat haver-se iniciat amb anterioritat, han tingut continuïtat i han evolucionat al llarg del període 2010-2019. Aquestes activitats estan indicades amb “- 2010”.
RELACIÓ BIBLIOTECA-ESCOLA
Les biblioteques són espais educatius actius en la formació al llarg de la vida que acompanyen la comunitat educativa en les seves diferents necessitats: visites escolars, suport a la formació del professorat, activitats de creació innovadores i projectes de valor social.
Visites escolars. BdG ofereix dos itineraris des de P3 fins a batxillerat, l’itinerari de dinamització lectora, amb el qual l’alumne pot assolir un cànon lector de qualitat, i l’itinerari de formació en l’ús crític de la informació i l’ús de les tecnologies que aporta el programa Univers internet.
Suport formació professorat. Es dona suport als centres amb la cessió de lots de llibres temàtics, assessorament en l’adquisició de documents, elaboració de guies educatives (emocions, coeducació, pau, per franges d’edat) i s’ofereixen sessions formatives amb el CRP, així com les Jornades de laboratoris de lectura.
Suport a la creació i innovació. BdG dona suport a la creació literària organitzant el Concurs literari de la Biblioteca Can Pedrals amb els centres educatius i el Curs d’escriptura creativa adreçat als instituts a través del programa Etcètera. Així mateix, ofereix el projecte Booktrailers de creació audiovisual amb Roca Umbert i el programa Debat a bat de literatura i pensament per a joves a partir dels àlbums il·lustrats.
Suport a projectes de valor social. Es promou el programa Lecxit de parelles lingüístiques amb l’Escola Joan Solans i els instituts Celestí Bellera i Antoni Cumella, i Esmorzars literaris amb joves adolescents de l’Hospital de Dia de Granollers i l’Institut Celestí Bellera. Es participa en el projecte socioeducatiu Coenzims. BdG és centre d’acollida d’alumnes en pràctiques.
JORNADES DE LABORATORIS DE LECTURA
Els Laboratoris de lectura conviden a les famílies a experimentar al voltant de la lectura; són un espai de descoberta, lectura i creació. S’originen l’any 2005 de manera pionera a la Biblioteca Roca Umbert i al llarg dels anys es consoliden, no només com una experiència d’èxit, sinó també com una proposta innovadora dels programes de foment de la lectura que suscita l’interès creixent dels professionals de les biblioteques públiques i desemboca en la creació d’una xarxa de laboratoris.
L’any 2012 té lloc la primera jornada professional de Laboratoris de Lectura a la Biblioteca Roca Umbert, adreçada a bibliotecaris, educadors i dinamitzadors culturals especialistes en literatura infantil i juvenil. Al llarg de les cinc edicions monogràfiques, s’ha dotat als professionals de recursos, eines i experiències que són una font d’inspiració per a la creació de laboratoris. En l’actualitat, les Jornades tenen una periodicitat biennal.
FOMENT DE LA LECTURA. CLUBS DE LECTURA, DEBAT I CONVERSA
BdG fomenta la lectura i acompanya la ciutadania en el seu itinerari lector al llarg de la vida. Des de les sessions de narració de contes i els clubs de lectura infantils fins als clubs juvenils i temàtics adreçats a adults.
Els clubs de lectura són un espai de participació que vol afavorir l’intercanvi d’idees, potenciar la lectura i desvetllar el sentit crític del món on vivim. S’ha incrementat l’oferta de programació a partir d’ampliar l’especialització temàtica dels clubs i abastar totes les franges d’edat. Cada club està dinamitzat per un especialista en la matèria (professional BdG o professional extern).
Narració de contes
Clubs de lectura infantil
Clubs de lectura juvenil
Clubs de lectura d’adults
BIBLIOTECA I FORMACIÓ PERMANENT DE LES PERSONES
Les biblioteques són espais d’aprenentatge i experimentació que esdevenen un factor clau en la formació de les persones al llarg de la vida. BdG ofereix espais de treball i una programació estable a l’entorn de la formació digital, l’aprenentatge d’idiomes i el coneixement.
Espai de treball. Sales d’estudi i espais equipats amb ordinadors amb accés a internet i wifi.
Formació digital. Cursos d’iniciació per reduir la bretxa digital, cursos i píndoles temàtiques de capacitació i cultura digital, assessorament a l’Aula digital oberta i centre col·laborador ACTIC.
En els tallers per a menors de 16 anys es fomenta l’aprenentatge dinàmic de les tecnologies, la creativitat, la innovació i el treball en equip.
Aprenentatge d’idiomes. Les aliances amb les acadèmies d’idiomes de la ciutat han permès desenvolupar una línia de programació basada en tallers i sessions de conversa, tant per a adults com per infants, centrats en la llengua anglesa. Es fomenta l’ús del català amb col·laboració amb el CNL programant trobades amb autors locals, clubs de lectura de català fàcil i essent Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua.
Coneixement. La biblioteca és un centre difusor de la cultura i el coneixement. BdG fa una mirada especial al territori i introdueix metodologies que fomenten la creativitat, la innovació i l’experimentació.
EXPOSICIONS
La biblioteca com a espai expositiu obert a la ciutat. Les biblioteques ofereixen un espai expositiu a disposició dels artistes i entitats que vulguin donar a conèixer la seva obra o projecte des d’abans del 2010.
Exposicions documentals i aparadors culturals. Dins de la comunicació, les estratègies de visualització són una eina fonamental per donar a conèixer el relat de BdG. Alguns exemples:
COHESIÓ SOCIAL
Entre els objectius de BdG hi ha el de desenvolupar accions que evitin el risc d’exclusió social i enforteixin la pertinença de la ciutadania, dins el marc dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
El Pla de biblioteques està previst que finalitzi el gener 2019.
Utilització de l’autoservei RFID: 93 %. És a dir, el 93 % de les transaccions de préstec és realitzen a través dels punts d’autoservei RFID (dada a 31/12/2017).
Percentatge de programes realitzats a través de les aliances sobre el total de programes de BdG: 37 %. És a dir, el 37 % dels programes de BdG es realitzen a través de les aliances (dada del període 2010-2018).
Percentatge de programes produïts pels professionals de BdG: 55 %. És a dir, el 55 % de la programació de BdG està produïda pels professionals de BdG (dada del període 2017- 2018).
Nombre de programes iniciats des de l’entrada en funcionament de RFID: 40 (programes nous o reformulats entre 2014-2018).
Nombre d’agents amb els que BdG col·labora: 57 (dada del període 2010-2018).
La importància d’incorporar estratègies de participació en el Pla de biblioteques.
La importància d’incorporar la tecnologia en els processos de treball com un factor clau per avançar en un model de servei de qualitat adequat a les necessitats de la ciutadania.
La importància de les estratègies de col·laboració i cooperació permeten ampliar la perspectiva del servei i fixar aliances clau a l’hora d’intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat.
Els espais culturals juguen un paper clau en l’educació i el desenvolupament del potencial creatiu de les persones, a través de les experiències individuals i col·lectives que proposen les seves programacions. Sigui pel paper dels ciutadans com a agents actius dins d’aquestes programacions o sigui pel paper com a usuaris d’aquesta oferta, els espais culturals tenen el repte de garantir la màxima qualitat del servei, que els converteixi en espais atractius, moderns, integradors i de relació social al voltant d’un fet cultural que cal entendre cada cop de manera més àmplia i complexa. L’existència a Granollers i al conjunt de la conurbació d’una oferta considerable d’equipaments culturals fa necessària la coordinació per adequar-la a la demanda, que garanteixi una clara optimització i sostenibilitat d’aquests espais amb els recursos disponibles, que maximitzi la varietat de propostes i que faciliti amb eficàcia l’accés dels ciutadans a la producció cultural a través de les noves tecnologies i la relació directa i propera dels intermediaris culturals amb el públic. En l’optimització d’aquests espais culturals, una estratègia important és la connexió de les seves propostes amb la formació permanent que realitzen les escoles de la ciutat. Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència coneixement, competitivitat cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.
En procés. No es finalitzarà dins aquesta legislatura.
Ajuntament de Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL, escoles de la ciutat, empreses i joves.
D’una banda, la ciutat ha consolidat la Festa Major com un espai de creació cultural de primer ordre.
D’una altra, trobem les accions dutes a terme des de Cultura i Creació emmarcades en el Pla local de joventut, que pretén englobar totes les actuacions que giren al voltant de l’expressió artística dels joves com una eina de creixement personal i social.
Es tracta, així mateix, d’aprofitar el conjunt de recursos, espais i equipaments de la ciutat per a dur a terme aquesta tasca, de manera coherent i coordinada amb l’àrea de Joventut.
Aquesta àrea està relacionada amb el repte 6 del Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJC). La cultura és un element que afavoreix el desenvolupament personal i social de les persones joves.
En aquest sentit, aquest Pla local de joventut incorpora un seguit d’actuacions al voltant de l’àmbit cultural i, sobretot, l’expressió i la creació artística dels joves. Així mateix, també es pretén fomentar un consum cultural que vetlli per la universalitat, la inclusió i una perspectiva crítica: Gra-Fix, Dnit, Mostra el teu talent, Gra d’Or i És Música.
És important que la cultura formi part, doncs, de l’oferta d’oci dels joves de la ciutat, oferint una alternativa assequible i accessible per al conjunt del col·lectiu.
A més, Roca Umbert acull activitats d’empreses especialitzades privades i d’entitats que treballen amb infants i adolescents amb l’objectiu de difondre la robòtica educativa:
A més de la col·laboració amb empreses, Roca Umbert promou activitats de difusió de la tecnologia per a escolars. La iniciativa parteix de la creació d’un grup de treball format pel Servei d’Educació de l’Ajuntament, per Roca Umbert i per professors de tecnologia de les escoles de la ciutat, creat el 2013, i que continua treballant en l’actualitat. Una iniciativa nascuda d’aquest grup de treball és el Mercat de Tecnologia de Granollers. Aquest Mercat es porta a terme durant un dia a la nau Dents de Serra, on els alumnes exposen i presenten més de 40 treballs tecnològics fets a l’aula, amb els quals els seus companys podran experimentar, i participen en alguns dels quaranta tallers que s’ofereixen entorn de temàtiques vinculades a la tecnologia, com ara Arduino, impressió 3D, drons o visió artificial.
Tanmateix, i conjuntament amb el servei de Joventut, realitzen el CLUB MAKER, dins del programa Etcètera. L’Etcètera és un programa municipal de tallers de llarga durada que pretén promoure un espai educatiu fora dels instituts, fomentar els equipaments culturals, socials i esportius i, alhora, oferir una alternativa de lleure als joves que disposen de tardes lliures. El Club Maker té una durada quadrimestral. En edicions anteriors han treballat en el món de l’electrònica i la programació amb Processing, Arduino, el disseny i la impressió 3D. Enguany se n’està desenvolupant la 3a edició.
Des de Roca Umbert i conjuntament amb el Servei d’Educació s’ofereixen tallers d’Arduino i impressió 3D a les escoles de la ciutat. Aquest servei s’ha iniciat el curs 2017-2018 i se’n preveu la consolidació.
Tanmateix, en els darrers anys, s’ha intensificat la tasca relativa a promoure i facilitar l’accés ciutadà a la producció cultural, molt particularment en l’àmbit de les arts escèniques.
En aquest sentit, el Teatre Auditori conjuntament amb la resta d’equipaments que estan formant part dels sistema escènic i musical de Granollers (Teatre Auditori de Granollers, Centre Cultural de Granollers, Llevant teatre, Nau B.1., Casa de Cultura Sant Francesc, Casino de Granollers i l’església de Sant Esteve amb els concerts per a orgue) han apostat per programacions que prioritzen els artistes locals i comarcals.
Ha estat pràctica habitual facilitar els nostres escenaris per a la presentació de projectes locals i comarcals amb plena normalitat dins de les cartelleres escèniques i musicals de Granollers.
Per altra banda, s’han recolzat i impulsat clarament tots aquelles projectes que han permès facilitar les diferents infraestructures culturals locals al servei de la producció local; és el cas de la Sala Oberta del Teatre Auditori, el Centre d’Arts en Moviment, el projecte per a companyies emergents de Llevant Teatre, els Bucs d’assaig i la programació de la Nau B.1., sense deixar de banda les diferents iniciatives escèniques i musicals que ha impulsat el GRA per als més joves.
Per últim, cal fer esment del paper del Centre Cultural de Granollers, que ha acollit de manera permanent a més de sis grups no professionals que han assajat regularment en l’espai i el projecte Granollers A escena, que ha permès donar sortida a les diferents propostes no professionals que han sorgit a la ciutat, amb una bossa d’ajuts de 20.000 € anuals.
Des de l’any 2016 el Teatre Auditori està acollint en residència als cors Veus i de Cambra de Granollers per facilitar-los el procés de creació, sumant-se així a la residència de l’Orquestra de Cambra de Granollers que hi és des de l’any 2002.
L’any 2017, el Mercat Tecnològic ha arribat a la seva tercera edició, amb la participació d’uns 600 alumnes de 2n d’ESO de set centres educatius de Granollers (EMT, Antoni Cumella, Marta Estrada, Carles Vallbona, Celestí Bellera, Escola Pia i L’Estel).
Es realitzen 20 tallers diferents, la major part dels quals impartits per professionals de les arts, que fan demostracions de processos tecnològics vinculats a la creació.
En total, es generen tres cursos lectius vinculats a tecnologies i dues activitats paral·leles, que generen un total de 857 usos anuals a la fàbrica.
Només al Teatre Auditori, de les 800 produccions que s’han presentat en els seus primers 15 anys de funcionament, més de 200 són produccions locals protagonitzades per artistes locals.
D’una banda, el nou Pla local de joventut 2019-2022 seguirà posant l’accent en l’àmbit de la producció cultural jove.
De l’altra, les activitats d’empreses i d’entitats que treballen amb infants i adolescents amb l’objectiu de difondre la robòtica educativa a Roca Umbert són la llavor d’un projecte molt més gran i ambiciós que ha de donar a la ciutat nous espais de treball i creació.
Amb el pas dels anys, han confluït dues tendències: la tecnologia s’ha fet més assequible a nivell de cost i ha crescut l’interès per produir i crear projectes vinculats a la producció.
Això s’ha plasmat en consolidar la creació d’una incipient oferta de producció cultural i social, provinent directament de les ofertes de les empreses, que han impulsat tallers i activitats formatives. El que eren iniciatives petites s’han convertit en una base per fer altres coses a la fàbrica, tallers més arriscats i de temàtiques més precises.
En referència a les escoles, ha crescut l’interès per tenir un espai de referència per a tallers tecnològics.
Des de la fàbrica s’han facilitat espais de creixement i consolidació que han permès recorreguts, com és el cas del Mercat de Tecnologia, que visibilitza l’activitat i concentra esforços.
La consolidació d’aquesta oferta passa per la revisió de tot el programa de suport i la revisió dels espais, i s’està treballant el trasllat d’aquest tipus d’activitats a altres zones del Centre Tecnològic que són més adequades, així com l’impuls per redactar un projecte que vertebri aquest interès.
La recerca és una de les principals activitats creatives que cal promoure; cal posar-ne a l’abast els mecanismes i recursos culturals adequats i, alhora, assegurar-ne la difusió. Les institucions públiques que tenen competències en la conservació, recerca i difusió del patrimoni han d’actuar com a impulsors i treballar coordinadament per atendre i fomentar, de manera equilibrada, la investigació i la divulgació en cadascun dels seus àmbits, per esdevenir centres de referència i cercar l’excel·lència en cada camp, bé liderant i impulsant projectes de recerca i difusió o bé fomentant i facilitant el desenvolupament de projectes d’altres agents socials i institucions locals i comarcals. El Museu de Granollers, des de cada una de les seves seus, ha d’impulsar-les en l’àmbit del patrimoni artístic, històric i natural i potenciar-ne el paper educatiu i la connexió amb les escoles de la ciutat. La Tela ha d’esdevenir un centre de referència per al coneixement del medi natural del Vallès Oriental i participar i liderar projectes en aquest camp d’interès nacional. El Museu, amb els nous espais de difusió i centres d’interpretació del passat històric i patrimonial de la ciutat (l’Adoberia i la Tèrmica de Roca Umbert), ha de fomentar i millorar el coneixement del patrimoni històric i artístic, des del passat romà fins a l’actualitat i articular-se amb la xarxa de museus del país amb una posició d’excel·lència. L’Arxiu Municipal de Granollers, complementàriament amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ha d’impulsar la recuperació, la conservació i la difusió del patrimoni documental de la ciutat (textual i icònic), tant el d’àmbit públic com privat, fomentant la incorporació de nous fons documentals d’entitats, empreses o particulars, així com de fonts orals, convertint-se en la institució de referència en aquestes actuacions. El Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca, per la seva banda, ha d’esdevenir el centre de referència en la recuperació del patrimoni etnològic, festiu i popular. Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.
Fet. Tot i així és un projecte de llarg recorregut i s’haurà de continuar implementant en el futur.
Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, altres ajuntaments, universitats i altres centres de recerca, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL, Junta de Centre de la Troca, nou entitats residents de cultura popular a Roca Umbert i altres entitats i associacions.
Museu de Granollers
D’una banda, el Museu de Granollers ha esdevingut:
A més, des de l’any 2012, el Museu de Granollers porta a terme una línia editorial amb l’objectiu de donar a conèixer els artistes més representatius de la comarca, com Paco Merino (2013), Antoni Cumella (2014), Josep Uclès (2014), Enric Maurí (2015), Carles Hac Mor (2015), Anna de Matos (2015), Jordi Benito (2015), Pere Salinas (2016), Ricard Geladó (2017), Lluís Peñaranda (2017), Amador Garrell (2017), Lluís Estopiñan (2017) i Utopies Persistents. Col·lecció d’art contemporani (2017).
Per la seva banda, l’extensió Museu de Granollers Ciències Naturals ha originat una gran activitat en aquest període amb la inauguració del nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Granollers el desembre de 2012.
L’any 2014, obté el reconeixement per part de la Generalitat de Grup de Recerca Emergent sota el nom de Bibio, i l’any 2017 la Generalitat reconeix el Grup de Recerca Preconsolidat sota el mateix nom de Bibio.
En aquests anys, s’han publicat més de 100 articles científics tant en revistes nacionals com internacionals i s’han dut a terme accions de divulgació de les àrees de recerca i dels seus resultats. Al mateix temps, es desenvolupava el web del museu i diversos canals en línia d’informació.
Roca Umbert
Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, en relació amb la potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural de la ciutat, treballa en una doble línia: la Tèrmica i la Troca.
La Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial i un equipament de difusió de la memòria històrica de Roca Umbert, que vincula el passat industrial de la fàbrica amb la tecnologia. L’equipament es va restaurar l’any 2011 i la museografia es va posar en marxa el 2014. La seva missió és promoure la intersecció d’art, ciència, patrimoni i tecnologia, donant a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Granollers a partir de les calderes, turbines i motors conservats de la Tèrmica de Roca Umbert. Els seus objectius són: conservar el patrimoni industrial i tecnològic, posar en valor el patrimoni industrial i tecnològic, i sensibilitzar en temes de tecnologia i energia.
El 2016 es va assolir una gran fita: signar el conveni per formar part del Sistema Territorial del mNACTEC, fet que va posicionar la Fàbrica en el marc de la Xarxa Nacional que promou la conservació, preservació i difusió del patrimoni industrial català. Aquesta Xarxa està impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
En l’àmbit del programa expositiu, es programen dues exposicions l’any, el contingut de les quals neix fruit de la recerca a partir del fons documental de la fàbrica i que està conservat a l’Arxiu Municipal, així com la resta de fonts que són necessàries. El període històric en què es treballa és el Granollers industrial al segle XIX i XX. L’actual exposició permanent s’anomena “La Tèrmica s’activa” i es pot visitar durant tots els caps de setmana de l’any.
S’ha presentat una programació de continguts per a escoles que té un ventall ampli (recorregut històric, recorregut tecnològic i recorregut energètic) amb una alta participació d’instituts de la ciutat, així com també d’altres ciutats (Terrassa, Barcelona, etc.).
Pel que fa al programa divulgatiu, es preparen dos dies amb dues xerrades de divulgació científica, coordinades pel divulgador Marc Boada, una de les quals se celebra en motiu de la Setmana de la Ciència.
També es participa a les Jornades Europees de Patrimoni.
S’ha continuat treballant en la divulgació dels continguts més enllà de la Tèrmica, i es treballa de manera coordinada amb l’Arxiu Municipal per presentar les entrevistes als antics treballadors que es van realitzar entre 2005 i 2008 per poder ser consultades en línia.
Es treballa amb activitats al territori, com són La Tèrmica dels Gregorins i les Gregorines i projectes participatius amb les escoles, coordinats amb l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Granollers en el marc del projecte “Posa’t en Òrbita”.
També es dona suport a les activitats de la fàbrica cedint l’espai per a activitats (concerts al Minibeat i Mostra d’Art Urbà).
Anualment, en coordinació amb el museu, es dissenya un itinerari de patrimoni industrial, anomenat “Xemeneies i fàbriques”.
La Troca, centre de cultura popular i tradicional, és l’equipament destinat a la cultura d’arrel tradicional que es va inaugurar l’any 2006. La missió del centre és vetllar per la dinamització i preservació de la cultura tradicional i popular, és a dir, el conjunt de valors simbòlics, coneixements tècnics, formes d’organització social o pràctiques culturals presents a la vida quotidiana de les persones i els grups socials. Els seus objectius són: afavorir la interrelació entre les diferents entitats, l’aparició de projectes comuns i la creació d’espais de reflexió, investigació, creació i difusió de la cultura popular i tradicional.
Els programes que es porten a terme són:
Arxiu Municipal
L’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), des del 2011, ha impulsat diversos projectes per potenciar la recerca documental i la difusió del patrimoni documental de la ciutat, donant a conèixer la documentació de l’Arxiu i fomentant l’increment d’aquest patrimoni.
Les accions portades a terme han estat:
A més de tots els projectes citats, des del 2010 també ha estat una prioritat per a l’AMGr la incorporació de nous fons privats d’empreses, personals i familiars, així com d’entitats que han permès enriquir el patrimoni documental de la ciutat.
Museu de Granollers
Les dades dels tres darrers anys mostren un petit augment constant d’usuaris fins arribar als 21.576 usuaris de l’any 2017.
Cada any, més de 3.500 alumnes han fet tallers al Museu de Granollers. Tot i mantenir-se amb valors constants, cal destacar el curs 2012-2013, quan van assistir-hi 5.138 alumnes.
Del projecte Relats d’art i Feedback, projecte didàctic a l’entorn del patrimoni, els usuaris han anat a l’alça en el període 2013-2017: des dels 439 del primer any fins als 599 del darrer, tot i que un any (el 2015) van superar les 780 persones.
De la línia editorial descrita anteriorment sobre els artistes més representatius de la comarca, el total d’exemplars de totes les obres ascendeix a 6.550 exemplars.
Així doncs, s’ha incrementat el nombre d’usuaris del museu de Ciències Naturals de forma extraordinària un cop se n’ha obert el nou edifici i, tanmateix, han augmentat les publicacions i les cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu.
| 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | |
| Usuaris | 5.696 | 6.673 | 6.300 | 13.955 | 17.364 | 24.101 | 21.099 | 21.372 |
| Publicacions | 6 | 6 | 7 | 9 | 10 | 10 | 12 | 16 |
| Cites de les publicacions | 103 | 174 | 203 | 287 | 261 | 395 | 369 | 417 |
Usuaris del museu: visitants i escolars
Publicacions: nombre d’articles en revistes científiques indexades internacionalment
Cites de les publicacions: cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu
Roca Umbert
Les dades de Roca Umbert mostren un total de 5.348 usos el 2017 a la Tèrmica (darrer equipament habilitat museísticament). La Troca ha tingut 74.308 usos i ha donat cabuda a 15 entitats de cultura popular (13 de manera estable i dos de temporals).
Arxiu Municipal
Des del 2010 fins a l’agost de 2018, l’arxiu ha tingut 2847 usuaris que han consultat la documentació de l’Arxiu. S’han realitzat 347 ingressos de documents per part de la ciutadania i s’han registrat 15 nous fons documentals. S’han realitzat 113 activitats de difusió i han col·laborat 148 persones a les activitats de l’Arxiu, en els grups de voluntaris i a les tertúlies.
D’una banda, des del Museu de Granollers, s’ha vist com el treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.
Les activitats, visites i tallers que es duen a terme en el marc del Museu de Granollers afavoreixen el coneixement de la ciutat de Granollers i la seva història, i són una eina d’aprenentatge en àmbits ben diversos, fent de la història de la ciutat i del seu patrimoni un recurs en l’educació.
L’acció educadora del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural local. Les activitats educatives que s’hi presenten han contribuït a formar els alumnes, a iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats. Totes les propostes educatives estan relacionades amb les col·leccions del Fons del Museu.
El Museu i els diferents espais on es programen activitats s’han convertit en espais de diàleg, espais generadors de nous coneixements, de pensament, d’idees i reflexió al voltant de la nostra història present i passada.
Des de Roca Umbert Fàbrica de les Arts s’estima que cal planificar amb temps suficient per poder plantejar correctament les activitats i establir terminis realistes per a la producció i el muntatge; estan especialment atents als diversos ritmes dels diferents actors que hi participen.
Des de l’Arxiu Municipal, la creació dels grups de voluntaris han estat un encert alhora d’involucrar la ciutadania en les tasques de descripció de documents d’arxiu, obrint al públic un espai que fins aleshores era tancat i amb un públic molt restringit. La col·laboració ciutadana, l’augment de les activitats de difusió i la utilització de les noves tecnologies per posar a l’abast de la ciutadania els fons documentals de l’Arxiu han permès créixer de manera exponencial es usuaris d’arxiu, així com incrementar les donacions privades i la visibilitat de l’Arxiu i del patrimoni documental de la ciutat.
El conjunt d’activitats de difusió ha contribuït a què la ciutadania conegui les funcions dels arxius i que les persones i entitats de la ciutat valorin el seu propi patrimoni documental fins al punt que s’acostin a l’Arxiu Municipal per donar-lo o cedir-lo, amb una voluntat clara i explícita de contribuir a la recerca i el coneixement de la història de la ciutat.
