Enfortiment del sector agroalimentari

0 Comentaris

La indústria agroalimentària i les seves auxiliars tenen una gran tradició a Granollers i estan vinculades a la comarca. Actualment, a l’entorn de la ciutat, hi ha una gran concentració d’empreses importants del sector, tant de firmes industrials de producte final com de societats auxiliars per al sector de l’alimentació, així com també de grans empreses de distribució. Tal com aconsella el Pla d’innovació local del Vallès Oriental, caldria fomentar projectes de R+D col·laboratius al llarg de la cadena d’aquesta indústria, per tal d’incrementar la productivitat i la innovació en el conjunt del sector, i també reforçar l’especialització en el producte ecològic relacionat amb la producció agrícola de la comarca, que té com a valor afegit la seva vinculació a una alimentació sana i segura (3.1.1.).


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En execució; reorientat. El projecte es va iniciar el 2010 amb el suport d’ACCIÓ, que comptava amb el rol impulsor de l’Ajuntament per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van fer que ACCIÓ modifiqués la seva estratègia i deixés de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació. L’actuació de Granollers Mercat es va reorientar aleshores a intentar fomentar la cultura de la innovació en les indústries de la ciutat.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Granollers Mercat, Consell Comarcal del Vallès Oriental, ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, Consorci Català de la Producció Ecològica (CCPAE), ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i de Sant Quirze del Vallès i Barcelona Institute of Packaging de LEITAT.

  • ACCIONS REALITZADES


Abans de 2010 es varen realitzar diverses jornades per donar a conèixer a les empreses  l’activitat i el funcionament dels centres tecnològics de Catalunya, especialment l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària de Catalunya (IRTA), desconegut per a una part de les empreses dels sectors relacionats.

Durant el 2010 es va posar en marxa el sistema de governança del Pla d’innovació del Vallès Oriental, que Granollers Mercat va impulsar acompanyat per ACCIÓ de la Generalitat i la dinamització del clúster alimentari del Vallès Oriental, centrat en dues grans línies:

  1. Dinamització de la cadena de valor de la indústria alimentària.
  2. Dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.

Per començar, es van visitar les 36 empreses més grans i dinàmiques de la comarca en l’àmbit de la indústria alimentària per explicar-los i involucrar-los en el projecte i perquè fossin tractores de projectes per al clúster.

Es comencen a fer contactes per conèixer i valorar la col·laboració amb el clúster d’indústria auxiliar de l’alimentació, que els ajuntaments de la conca del Ripoll, i també amb el suport d’ACCIÓ, ha començat a dinamitzar.

El juny de 2010 es va fer una jornada de canvi estratègic per entendre la dinàmica de treball en clústers i començar a detectar projectes i reptes comuns. Es detecten tres grups de treball:

  1. Empreses de la Indústria de maquinària de procés i embalatge alimentari.
  2. Empreses interessades en l’alimentació sana i nutritiva.
  3. Empreses d’alimentació ecològica. Les empreses del primer grup es van sumar a les actuacions impulsades des de la conca del Ripoll (quatre jornades de treball i de detecció de projectes), i Granollers Mercat va organitzar per la seva banda una jornada sobre bioplàstics.

Amb el segon grup de treball, es van realitzar visites a centres tecnològics que treballaven aquest àmbit com Nutren Lleida, CTNS de Reus, INNOPAN, IRTA i la XARTA (Xarxa de Referència en Tecnologies dels Aliments). Es van realitzar dues jornades/tallers en els àmbits de plats preparats i el de molineria (pasta i pa, pinsos).

En el tercer grup, es van realitzar visites a empreses de fora de la comarca per impulsar el clúster de l’alimentació ecològica i una jornada de presentació on s’acorda la dinamització  del clúster a partir del 2011.

Durant el 2011, canvia l’estratègia d’ACCIÓ en dinamització de clústers i suprimeix la línia dels plans d’innovació territorials i planteja només clústers d’àmbit català. Conseqüentment, les empreses del grup de treball de la indústria auxiliar i d’embalatge alimentari s’integren al projecte dinamitzat des de la conca del Ripoll,  on es contracta un clúster mànager i es funda el clúster d’Embalatge el 2012, que acabarà integrat i liderat des del Barcelona Institute of Packaging, amb seu a LEITAT a partir del 2013. Les empreses interessades en nutrició i salut s’integren al clúster de nutrició i salut, liderat pel CTNS de Reus, que s’acabava de convertir en una Associació d’Empreses Innovadores.

El 2011 vàrem impulsar la dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya amb 3 projectes inicials sobre:

  1. Compra conjunta (central de compres).
  2. Estudi de mercat d’hàbits i consum del sector ecològic a Espanya.
  3. Comercialització conjunta per a petites empreses del sector ecològic dins l’àmbit de l’alimentació ecològica.

Els projectes es van pressupostar i iniciar, es va treballar en profunditat amb consultores expertes, però al final no es van executar per dues raons essencials. Per una part, l’empresari més dinàmic i que exercia el lideratge  del clúster va vendre la seva empresa a una multinacional i va deixar de liderar el projecte, i a partir d’aquest moment cap altre empresari va voler assumir aquest rol. Per altra part, tampoc va ajudar-hi la posició d’ACCIÓ que, en disposar de menys recursos, va decidir no donar suport a un nou clúster, possiblement per no haver de repartir més el seu minvat pressupost.

El 2012 es va mantenir el suport al projecte de comercialització conjunta, on hi havia 4 petites empreses, una de les quals de Granollers (Bio Natura Productos Ecológicos SL –PRASAD SL) i es van realitzar quatre tallers de definició estratègica, però finalment per diverses dificultats van decidir no tirar endavant el projecte. Les empreses de Granollers en l’àmbit d’alimentació ecològica són molt petites i no exerceixen lideratge, i entre els líders del clúster hi ha exemples en què aquestes empreses són comprades per multinacionals i deixen de liderar el projecte.

Així, el 2012 ja no es va disposar d’ajuda per dinamitzar el clúster i Granollers Mercat, en no haver-hi cap gran empresa ni cap empresa prou dinàmica de Granollers per liderar el projecte, va decidir no apostar per impulsar aquest clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.

El foment de la innovació a la indústria ha continuat des de 2012 fins a l’actualitat, mitjançant altres programes impulsats per Granollers Mercat, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Un exemple seria el programa de Pimes Industrials Exemplars, a través de tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, que ha comptat amb la col·laboració de consultores expertes.

Les visites sistemàtiques a les empreses industrials per conèixer quins reptes tenen és sempre la primera fase de la metodologia de treball actual i el primer pas per establir una relació de col·laboració posterior, que es pot traduir en la participació de l’empresa en projectes diversos del seu interès o en acompanyar-la per resoldre tràmits davant les altres administracions.

El sector de la indústria alimentària és, en general, un dels que menys s’ha vist afectat per la crisi. A Granollers, per exemple, Pastas Gallo i APC Europe han ampliat les seves instal·lacions en aquest període; Audens Food ha crescut en facturació i ha definit un ambiciós projecte de creixement en I+D, amb noves instal·lacions a la ciutat, i Indústries Càrniques Blancafort s’ha instal·lat a la ciutat i ha crescut en facturació.

  • RESULTATS


En el global del projecte de dinamització del sector alimentari van participar-hi més de 60 empreses, la meitat de l’àmbit de la indústria auxiliar i d’alimentació sana i nutritiva, i l’altra meitat (34 empreses) del sector de l’alimentació ecològica.

No va culminar cap projecte de cooperació dels iniciats, però unes deu empreses participants es van integrar en els clústers d’embalatge de Catalunya, en el clúster de nutrició i salut, en el clúster d’aqüicultura i en el clúster gurmet.

  • APRENENTATGES


Cal conèixer a què es dediquen les empreses del nostre entorn. En especial cal conèixer la seva estratègia competitiva i compartir reptes conjunts com a territori. Els projectes de dinamització industrial requereixen el compromís de les empreses, de les organitzacions empresarials i de les AAPP de manera coordinada i a mig termini. L’Ajuntament no pot liderar sol aquesta mena de projectes. S’ha de tenir molt present si les empreses clau amb qui es vol construir un projecte es plantegen la possibilitat de vendre l’empresa. Cal l’impuls o el suport estratègic en la governança, no en l’execució, i de quants més agents del territori millor (sindicats, patronals, escoles, ajuntaments…).

L’exercici de la gestió d’aquests projecte, i en concret del comportament empresarial i de les actuacions de política pública, ha servit especialment per disposar d’una informació molt útil per replantejar les estratègies d’actuació del proper futur.

Per una altra part, cal una dedicació intensiva dels tècnics responsables del projecte.

Desenvolupament del sector d’activitat vinculat a la salut

0 Comentaris

El sector vinculat a la salut, estretament lligat a l’economia del coneixement, és un dels que té una major capacitat d’innovació i potencial de creixement i, per tant, de generació d’ocupació. La presència a la comarca d’un teixit empresarial relacionat amb aquest sector (empreses farmacèutiques i de tecnologies mèdiques) i l’existència de la Fundació Hospital–Asil de Granollers, amb un important projecte d’ampliació (3.1.2.) i que porta a terme formació universitària, són actius importants per al desenvolupament d’aquest sector a la nostra ciutat. La creació d’un centre d’excel·lència en tecnologies avançades de serveis a la gent gran, l’atenció a la discapacitat i a la dependència i la innovació en serveis socials, en el marc d’un parc de salut (2.2.1) podria crear sinergies i impulsar projectes d’innovació en col·laboració entre els diferents agents.


Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Fundació Privada Hospital Asil de Granollers (FPHAG) i empreses privades del sector vinculat a la salut.

  • ACCIONS REALITZADES


L’anomenat sector vinculat a la salut és un àmbit molt extens de l’activitat econòmica, on operen des d’indústries de diferents sectors (metal·lúrgiques, químiques, alimentació, etc.) fins a empreses de serveis sociosanitaris, que estan cada vegada més especialitzades en nínxols de mercat molt concrets, per raons de competitivitat global. Existeixen oportunitats per desenvolupar projectes innovadors entre aquestes empreses i d’altres empreses de provisió de serveis sanitaris, com ara la Fundació Hospital-Asil de Granollers, que està immersa en un pla de desenvolupament estratègic.

2010: es posa en marxa el Pla d’innovació local, emmarcat dintre del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i del Pla estratègic d’ACC1Ó, impulsat conjuntament per l’Àrea de Dinamització de Clústers d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. El pla preveu dur a terme actuacions per reforçar els clústers amb major potencial de creixement identificats a la comarca: clústers d’alimentació, hàbitat i salut.

En el cas del clúster de salut, destaca el pes de la indústria farmacèutica i química i de les tecnologies mèdiques a la zona, amb presència d’empreses clarament líders a escala mundial, així com la vinculació amb el primer centre de la comarca en innovació i projectes de R+D i projectes tractors des de la part hospitalària. L’Hospital General de Granollers va iniciar la definició del projecte de clúster de les ciències de la vida, per aglutinar empreses d’aquest àmbit que s’ubiquen entre municipis veïns del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

2011: la Fundació privada Hospital Asil de Granollers és una de les deu institucions que han constituït la Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya (XISCAT), la primera xarxa d’hospitals i centres medicosanitaris de l’Estat espanyol dedicada al foment de la R+D+I, la protecció i la transferència dels resultats derivats.

L’objectiu de la XISCAT és compartir recursos, endegar projectes conjunts, obtenir finançament i actuar com a agent de desenvolupament econòmic. Aquesta xarxa estableix les bases de l’estratègia dels propers deu anys i suposa el tret de sortida per a Catalunya i Espanya en l’alineament cap a una dinàmica de treball que segueix l’evolució d’Europa en l’horitzó 2013-2020, període en què la Comissió Europea concentrarà més esforços en innovació, especialment en innovació en serveis i TIC i salut, entre altres.

Aprovació per la FPHAG del Pla estratègic 2013-2017, amb una obertura de la institució cap a l’entorn ciutadà, tenint com a valor l’impuls institucional a la recerca i a la innovació, i com a objectiu establir noves ofertes a empreses de sectors no sanitaris. En consonància amb aquest Pla estratègic, la FPHAG ha creat diversos instruments que afavoreixen les possibles iniciatives innovadores en aquest àmbit:

Creació en la FPHAG de la Unitat de Recerca i Innovació. Accions:

  1. Promoció de la recerca i la innovació a la institució i a la comarca, mitjançant el foment i el recolzament de l’activitat científica dels investigadors.
  2. Establiment de cinc línies de recerca, una de les quals és la d’Envelliment i innovació, orientada al desenvolupament de productes de suport a la gent gran en els camps de les TIC i l’Ambient Assisted Living.
  3. Integració de l’Hospital en diverses xarxes de recerca i innovació de l’entorn de salut.

D’altra banda, l’acord, previ al Pla estratègic per esdevenir hospital universitari amb la Universitat Internacional de Catalunya, ha facilitat posteriorment la signatura de diversos convenis amb altres universitats espanyoles i estrangeres i ha permès, en conjunt, que més de 1.300 persones rebin anualment formació universitària a la FPHAG, tant de pregrau, com de grau, de postgrau, així com formació especialitzada. Cal afegir, també, l’entrada de la FPHAG en xarxes internacionals de recerca i desenvolupament en l’àmbit de la salut. Aquests factors converteixen l’Hospital en un ecosistema propici a la recerca i la innovació i el posicionen com a actor central en les polítiques de desenvolupament estratègic del sector de la salut a la ciutat i la comarca.

Emmarcada en els objectius del Pla estratègic de la Fundació, i basada en els principis de l’Estratègia UE Horizon 2020, es va crear el projecte “Granollers Health Factory (GHF)”:

  • Objectius: augmentar l’excel·lència de la base científica, a partir de l’orientació cap a reptes socials de salut, cercant la combinació amb l’empresa, a partir de les TIC i les tecnologies facilitadores essencials i transversals, com a motor del desenvolupament d’indústries noves.
  • Instruments: nous models de living-lab, que posen la ciutat al centre de l’experimentació en innovació en salut i generen nous models de relació amb la innovació oberta, combinant el coneixement expert del propi hospital, la participació dels usuaris, la capacitat de recerca empresarial i el saber fer de l’Administració.

  • RESULTATS


2016: participació de la FPHAG en la presentació, dins el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Mobilitat del Vallès Oriental” impulsada per l’Ajuntament de Granollers, dins la Convocatòria 2016 del Fons Europeu de Desenvolupament Territorial (FEDER), d’una proposta consistent en:

  • Rehabilitació de les instal·lacions de l’antic Asil de l’Hospital General de Granollers, tant pel que fa als accessos com a la dotació d’equipament de l’espai físic de la GHF.
  • Creació de panells d’usuaris, creació d’una comunitat Health Factory com a ecosistema tipus Open Innovation, disseny/fabricació de productes per a la millora de la mobilitat de la gent gran a la ciutat, generació de solucions TIC de suport i activitats de difusió de la GHF.

El projecte, malgrat la seva qualitat metodològica, finalment no va resultar finançat.

  • APRENENTATGES


El Pla d’innovació local d’ACCIÓ comptava amb el rol col·laborador de l’Ajuntament i del Consell Comarcal per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van provocar el canvi de l’estratègia d’ACCIÓ, que va deixar de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació, la qual cosa va interrompre aquest projecte. Aleshores, l’actuació de l’Ajuntament i de l’Hospital en aquest àmbit es va haver de reorientar, fet que ha demorat tant les accions com els resultats potencials derivats d’aquesta estratègia.

Creació d’un centre d’excel·lència en tecnologies avançades de serveis per a la gent gran i la dependència

0 Comentaris

El sector vinculat a la salut té un paper fonamental en la producció de coneixement. Tot aprofitant l’existència de la Fundació Hospital–Asil de Granollers i la seva tradicional especialització geriàtrica, l’experiència de formació en programes de postgrau, la col·laboració amb diverses universitats i el recent acord per esdevenir hospital universitari amb la Universitat Internacional de Catalunya, es podria aconseguir la creació a Granollers d’un centre d’excel·lència en tecnologies avançades de serveis a la gent gran, l’atenció a la discapacitat i la dependència i la innovació en serveis socials. Aquest centre podria formar part d’un parc de salut amb especialitats com la geriatria i els serveis vinculats a la dependència, que desenvolupés projectes de transferència tecnològica i en el qual es podrien desenvolupar estudis superiors especialitzats i màsters internacionals relacionats amb la biomedicina (4.1.3.). Així mateix, podria afavorir el desenvolupament del sector d’activitat vinculat a la salut (2.2.2.).


Valors associats: Creativitat i coneixement.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En execució.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Fundació Hospital Asil de Granollers i Fundació TICSalut.

  • ACCIONS REALITZADES


2010-2015: Iniciatives exploratòries d’innovació en serveis públics relacionats amb l’envelliment, la discapacitat i la dependència, en els àmbits social i sanitari de la ciutat, emmarcades en la creació del Consorci de Serveis a les Persones de Granollers (CSPG).

Aprovació del Pla estratègic 2013-2017 per part de la FPHAG, amb una obertura de la institució cap a l’entorn ciutadà, tenint com a valor l’impuls institucional a la recerca i a la innovació, i com a objectiu establir noves ofertes a empreses de sectors no sanitaris.

1. Creació del projecte “Granollers Health Factory (GHF)”

Emmarcada en els objectius del Pla estratègic de la Fundació, i basada en els principis de l’Estratègia UE Horizon 2020, es crea el projecte “Granollers Health Factory (GHF)”:

  • Objectius: augmentar l’excel·lència de la base científica, a partir de l’orientació cap a reptes socials de salut, cercant la combinació amb l’empresa, a partir de les TIC i les tecnologies facilitadores essencials i transversals, com a motor del desenvolupament d’indústries noves.
  • Instruments: nous models de living-lab, que posen la ciutat al centre de l’experimentació en innovació en salut i generen nous models de relació amb la innovació oberta, combinant el coneixement expert del propi hospital, la participació dels usuaris, la capacitat de recerca empresarial i el saber fer de l’Administració.

2. Creació de la Unitat de Recerca i Innovació (2007) a la FPHAG

Accions:

  • Promoció de la recerca i la innovació a la institució i a la comarca, mitjançant el foment i el recolzament de l’activitat científica dels investigadors.
  • Establiment de 5 línies de recerca, una de les quals és la d’Envelliment i innovació, orientada al desenvolupament de productes de suport a la gent gran en els camps de les TIC i l’Ambient Assisted Living.
  • Integració de l’Hospital en diverses xarxes de recerca i innovació de l’entorn de salut.

3. Reforma de l’edifici Antic Asil

L’Antic Asil passa a ser l’Edifici del Coneixement, on s’ubicaran les àrees de docència, formació i desenvolupament, i recerca i innovació, així com diverses aules i sales de treball per a diferents usos.

  • RESULTATS


Des del Consorci de Serveis a les Persones (2010-2014):

  1. Es va crear, adreçada a les persones amb deteriorament cognitiu ateses per la FHAG, l’oferta d’un servei de geolocalització (projecte SIMAP), finançat parcialment per a les persones usuàries. Aquesta oferta està encara activa.
  2. En col·laboració amb la Fundació TICSalut es va dissenyar el projecte “Gent Gran ComunicActiva, consistent en posar a disposició de persones grans vulnerables una tauleta amb funcionalitats d’accés a xarxa relacional i de contacte amb professionals socials i de salut. La implementació no va ser possible per diferències entre les institucions en la definició de la població diana.

Fruit de la nova estratègia I+D+I. La FPHAG ha participat en diferents projectes europeus i s’han dissenyat projectes innovadors en recerca de finançament:

  • Projecte I DON’T FALL: creació d’una plataforma que permet la prevenció i detecció de caigudes gràcies al disseny d’una sèrie d’eines: un caminador amb intel·ligència artificial (i-Walker), un programa de rehabilitació cognitiva realitzat amb un ordinador amb pantalla tàctil (Sociable), un detector de caigudes (WiMu) i una aplicació que integra totes les dades que provenen d’aquestes eines.
  • Projecte RADIO (2015): solucions domòtiques per a persones de la tercera edat a través d’un robot intel·ligent, que alhora serveix com a sistema no intrusiu de monitoratge de la salut. El robot actua com a assistent domèstic i realitza una sèrie de tasques, com buscar les ulleres o les claus de la persona per la casa, si l’usuari ho demana a través d’una interfície intuïtiva i visual o mitjançant la veu. També segueix una rutina programada de tasques com aspirar el terra o portar la medicació seguint la prescripció del metge, ja que també disposa d’un dispensador de pastilles. Aquestes accions les pot programar la pròpia persona, un familiar o el mateix metge. A més d’actuar com a assistent domèstic, aquesta tecnologia també actua com a sistema de monitoratge de salut no intrusiu i recull i analitza dades psicològiques i de comportament, ajudant d’aquesta manera al metge a diagnosticar símptomes i posar-hi remei de manera ràpida.
  • Estudi qualitatiu sobre preferències i perfils de consum amb panells de gent gran (2015): l’Ajuntament hi va col·laborar en la recerca i selecció de persones participants.
  • Participació de la FPHAG en la presentació, dins el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Mobilitat del Vallès Oriental” (2016), impulsada per l’Ajuntament de Granollers, dins la Convocatòria 2016 del Fons Europeu de Desenvolupament Territorial (FEDER), d’una proposta consistent en:
    • Rehabilitació de les instal·lacions de l’antic Asil de l’Hospital General de Granollers, tant pel que fa als accessos com a la dotació d’equipament de l’espai físic de la GHF.
    • Creació de panells d’usuaris, creació d’una comunitat Health Factory com a ecosistema tipus Open Innovation, disseny/fabricació de productes per a la millora de la mobilitat de la gent gran a la ciutat, generació de solucions TIC de suport i activitats de difusió de la GHF.

El projecte, malgrat la seva qualitat metodològica, finalment no va resultar finançat.

  • El setembre de 2018, l’edifici de l’Hospital destinat a la Unitat de Recerca i Desenvolupament està en la seva darrera fase de construcció.

  • APRENENTATGES


La innovació en nous serveis i tecnologies, si és impulsada des d’estructures consorciades, requereix necessàriament de visions alineades per part de les institucions involucrades, a banda del compromís per abocar els recursos materials, econòmics i humans necessaris. Les diferències de criteri i limitacions de fons en aquests aspectes dificulten el desenvolupament dels projectes.

La dedicació de recursos humans específics per desenvolupar la recerca i la innovació, juntament amb la implicació activa dels professionals de la salut, així com del teixit empresarial i la ciutadania, permeten avançar en la creació de solucions innovadores que faciliten millorar la qualitat de vida de les persones en el seu entorn natural: el domicili. Això és especialment important en l’àmbit de les persones grans.

Un repte pendent és el de traslladar els resultats de la recerca, mitjançant productes ja manufacturats, i posar aquestes solucions a l’abast de la població. És desitjable comunicar també localment els resultats d’aquesta recerca i facilitar que la població d’edat avançada de Granollers pugui gaudir efectivament d’aquests productes.

Increment de la competitivitat dels espais productius

0 Comentaris

Per reforçar el teixit industrial existent, a més de la millora de les infraestructures de transport (1.1.1.), de telecomunicacions (2.1.1.) i del foment de l’activitat empresarial innovadora des de l’Administració pública i des de les organitzacions empresarials (2.1.2.), serà imprescindible la planificació del sòl industrial al conjunt de la conurbació, en coordinació amb els altres municipis.

La reurbanització i la millora integral dels polígons d’activitat econòmica existents (accessos, mobilitat, transport públic, seguretat, serveis i urbanització) han de permetre crear espais que afavoreixin la competitivitat de les empreses instal·lades, alhora que exerceixin de factor d’atracció de noves iniciatives empresarials. L’Administració pública hauria de facilitar el desenvolupament de les activitats industrials, tot oferint incentius i agilitzant-ne al màxim els tràmits.

La proposta de dinamització i modernització d’aquests espais també inclou la promoció de la creació d’associacions o xarxes organitzades d’empresaris de cadascun dels polígons d’activitat econòmica, que puguin constituir-se com a interlocutors davant de l’Administració pública i d’altres agents.


Valors associats: Governança democràtica, competitivitat i cohesió territorial.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Projecte de millora contínua en procés. Una part de les actuacions estan tancades; d’altres, en procés de millora continuada, i també hi ha noves actuacions que s’inicien en el marc de la definició i els objectius del projecte.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers; Granollers Mercat; Generalitat: ACCIÓ, ARC, INCASOL, Territori i Sostenibilitat; Diputació: Servei Teixit Productiu i Servei de Medi Ambient; altres ajuntaments: Montmeló, Parets, Sabadell, Barberà i Sant Quirze; Consell Comarcal del Vallès Oriental; associacions dels polígons de Granollers (sis associacions en total); Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), PIMEC, UEI, Confederación Española de Polígonos CEPE i agents de la propietat immobiliària de la ciutat.

  • ACCIONS REALITZADES


Reurbanització i millora integral:

2014: reurbanització del Carrer de Lluís Companys.

2014 (i següents): actuacions d’asfaltat del ferm de part dels carrers del polígon del Ramassar.

2015: aparcament de 50 places al polígon del Coll de la Manya.

2015: nou aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià del polígon industrial del Congost.

2015: adequació de l’enllumenat del polígon per homogeneïtzar i optimitzar el nivell d’il·luminació.

2015: renovació dels directoris d’empreses del polígons a cada polígon.

2016: aparcament de 40 places al polígon del Coll de la Manya.

2016: realització del treball tècnic de seguretat viària dels polígons industrials de Jordi Camp i del Congost.

2016: substitució del conjunt de tapes de pou de registre al polígon del Congost i reparació del paviment.

2017: aparcament de turismes al carrer de Marconi del polígon del Congost, 313 places.

2017: diverses actuacions per l’adaptació del carrer de Marconi per reduir-ne la velocitat.

2017: nou aparcament a l’antiga pista de càsting, al costat de Coty Astor.

2017: realització de la primera auditoria (pilot) per a l’obtenció de la Marca de Qualitat CEPE per al polígon del Congost.

2017: redacció del projecte de reforma integral del polígon de la Font del Ràdium.

2018: reparació i adaptació de les voreres del polígon de Palou Nord.

2018: reordenació dels sentits de circulació dels carrers de Galileu Galilei i de Cal Ros dels Ocells del Coll de la Manya, per crear nous aparcaments en bateria (64 places addicionals).

2018: reforma de la rotonda al Carrer Arenys/Jordi Camp, del polígon Jordi Camp.

2018: substitució dels coixins berlinesos del carrer de Marconi del polígon del Congost.

2018: reforma de les voreres del carrer del Montseny del polígon del Ramassar.

2018: dos nous espais d’aparcament a Coll de la Manya, amb 62 places per a turismes.

Planificació urbanística:

El 2016, la Generalitat, amb el concurs dels tres ajuntaments implicats (Montmeló, Granollers i Parets del Vallès) aprova el Pla director de circuit, que determina les directrius que el planejament municipal ha d’incorporar, com ara la prioritat de l’establiment d’activitats econòmiques o de recerca relacionades amb l’automoció. Els 11 àmbits d’actuació, en 572 hectàrees, reordenen la xarxa viària, fixen criteris per a la mobilitat i l’aparcament de vehicles i ordenen els usos industrials, comercials, residencials, de serveis, esportius i els espais lliures i no urbanitzables.

Sector 112

Nou sector industrial als peus del Circuit de Catalunya, que amplia el polígon de Cal Gordi – Cal Català, amb 5,8 ha de nou sòl industrial, acompanyat de 7 ha d’espais lliures, 2 ha de sistemes viaris i d’equipaments. Aprovat definitivament i en condicions d’edificabilitat al llarg d’aquest mateix any 2018.

Modificacions de planejament urbanístic:

2014: fraccionament de naus, segona activitat, etc.

Modificació dels articles 210,212,213,216 i 217 de les NNUU del POUM, en la regulació del sòl industrial, per establir les condicions urbanístiques adients per afavorir i activar la implantació i el desenvolupament del sector industrial a Granollers, donant cobertura no només als sectors tradicionals, sinó a noves modalitats productives i activitats.

S’ha incrementat el percentatge d’ocupació de parcel·la que passa del 50 % al 60 % i s’estableix la regulació d’activitats per parcel·la, fet que possibilita dividir les edificacions i les parcel·les en règim de propietat horitzontal, en la modalitat de naus en renglera i de “naus niu”.

Telecomunicacions:

2011 (i següents): cobertura de tots els polígons de Granollers amb fibra òptica completada.

Facilitar el desenvolupament empresarial:

2009 (i anys següents): actualització i manteniment del cens d’empreses. Cercador al web de Granollers Mercat i Can Muntanyola. Visites a empreses dels polígons.

2009 (i anys següents): elaboració i manteniment de les fitxes de dotacions dels set polígons de Granollers.

2009 (i anys següents): creació del grup de treball de polígons per a la coordinació de propostes i actuacions que afecten els polígons industrials.

2011 (i anys següents): creació i actualització del portal immobiliari de Granollers per a la promoció dels espais industrials de la ciutat

2012 (i següents): celebració de les jornades de treball en xarxa per a les empreses dels polígons de Granollers.

2016 (i següents): anàlisi de la viabilitat tècnica, econòmica i jurídica del projecte EcoCongost: una xarxa d’intercanvi de calor entre les empreses.

2016: estand institucional de la Fira de l’Ascensió dedicat als polígons industrials de Granollers.

2016 (i següents): realització del Cicle Tècnic d’Energia a la Indústria, adreçat a les empreses de Granollers i de l’entorn, format per 3/4 jornades anuals

2017 (i següents): projecte «Granollers entra en simbiosi» per promoure la simbiosi industrial entre el teixit empresarial de Granollers i l’entorn.

2017: participació a la Fira de l’Ascensió amb el projecte «Granollers entra en Simbiosi».

2017: estudi anàlisi «Anàlisi de l’ecosistema industrial de Granollers i Montmeló» com a punt de partida per a les visites a empreses en el marc del projecte de simbiosi.

2018: anàlisi de potencial fotovoltaic de les teulades industrials de Granollers i impuls de projectes de generació solar compartida.

2018: creació de la plataforma GRID Granollers per a l’aprofitament de recursos industrials.

2018: prova pilot per a l’impuls d’un sistema de transport col·lectiu privat als polígons, BusUp.

2018: primer pilot del Gestor Energètic Compartit per activitats ubicades als polígons.

Associacionisme:

2010: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya: en vigor.

2011: creació de l’associació del polígon de Palou Nord.

2011: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de la Font del Ràdium; en vigor.

2013 (i següents): es crea i es manté l’espai de les associacions al web de Can Muntanyola.

2013: creació de l’associació del polígon de Cal Gordi Cal Català.

2013: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de Palou Nord; en vigor.

2014 (i següents): s’inicia l’edició digital i la difusió del Butlletí de les Associacions dels Polígons de Granollers; semestralment.

2015: creació de l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp.

2015 (i següents): celebració de la primera Taula de les Associacions de polígons; convocatòria anual.

2016: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp; en vigor.

2017: col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp en la instal·lació d’un desfibril·lador extern (DEA) al Parc de Bombers de Granollers ubicat al polígon Congost.

2018: incorporació de les associacions al web de la plataforma GRID Granollers.

2018: signatura del nou conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya.

  • RESULTATS


7 associacions d’empresaris de polígons constituïdes, una a cada polígon. 6 associacions han signat conveni amb l’Ajuntament.

685 activitats censades el setembre de 2018 i ubicades a les 324,51 hectàrees dels polígons de Granollers, cens d’activitats que s’actualitza de manera continuada.

A partir de diverses fonts indirectes (no n’existeixen dades oficials) vàrem estimar que el 2016 treballaven al voltant de 12.000 persones als polígons de Granollers i que la facturació de totes de les empreses es podria situar sobre els 5.000 milions d’euros.

  • APRENENTATGES


L’associacionisme empresarial en els polígons és un factor clau per al futur de la governança i la millora de la competitivitat.

Existeix un ampli marge de millora per a la coordinació interna de la intervenció municipal en els polígons.

És convenient abordar la gestió dels polígons des d’una visió integral (interdepartamental).

Ampliació de la política d’habitatge

0 Comentaris

L’accés a l’habitatge està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans com a premissa per gaudir d’un nivell de vida adequat que asseguri la salut i el benestar. La dificultat actual per accedir-hi és un dels problemes socials que cal afrontar de manera prioritària, pel risc que representa d’exclusió social. També la dificultat per mantenir l’habitatge. Un dels reptes de futur que té la ciutat és que el jovent no n’hagi de marxar perquè no pot adquirir o llogar un habitatge, així com el de buscar alternatives a les problemàtiques que la situació econòmica genera. Tot i que una de les solucions que s’ha trobat és la construcció de pisos de protecció oficial, no sembla que el futur hagi d’anar en la mateixa direcció. Caldrà trobar fórmules innovadores que incentivin la rehabilitació del parc existent i fomentin el lloguer i els pisos compartits, així com el disseny de polítiques d’ajut per a la gent jove o col·lectius en situació de risc. També cal promoure la creació d’habitatges dotacionals per a la gent gran i fomentar l’adaptació dels domicilis i la supressió de barreres interiors, especialment per a les persones d’edat avançada o amb discapacitat.


Valors associats: Cohesió social, governança democràtica i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés; és un projecte de continuïtat. Es tracta de polítiques que es porten realitzant els darrers anys i que es mantindran en el futur.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Granollers Habitatge, Diputació de Barcelona (suport en la redacció del Pla local d’habitatge), grups municipals, entitats (associacions de Granollers vinculades directament o indirecta a l’àmbit de l’habitatge: Càritas Diocesana, Cambra de la Propietat Urbana, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Col·legi d’advocats de Granollers, Hàbitat 3 i Col·legi d’Arquitectes de Granollers) i ciutadania (procés participatiu).

  • ACCIONS REALITZADES


Les accions realitzades des de l’Oficina d’Habitatge i el Servei d’Urbanisme i Habitatge són:

Bloc 1: Observatori de l’habitatge. Seguiment del parc d’habitatges de la ciutat

  • Recopilació de dades pròpies d’habitatges buits, a partir de la coordinació entre Urbanisme, Policia Local, Oficina de Suport a les Comunitats i Serveis Socials.
  • Recopilació de dades a partir de la diagnosi del Pla local d’habitatge (2018-2023), en relació a l’edat dels edificis, els nivells d’accessibilitat, l’estat conservació, etc., per tal de centralitzar-les i extreure’n conclusions.

Bloc 2: Accés a l’habitatge

  • Mesures per proveir d’habitatges el parc públic: exercir dret de tanteig i retracte per proveir la borsa de lloguer i d’habitatges d’emergència.
  • Mesures per proveir d’habitatges privats: mesures de foment de l’adscripció d’habitatges privats a la borsa de lloguer municipal. Convocatòria anual d’ajudes per captar habitatges i bonificació de l’import de l’IBIU.
  • Parc EEFF grans tenidors: mentre ha estat possible, incoació d’expedients d’ús anòmal segons la Llei de l’habitatge per tal de fomentar l’ocupació/la posada al mercat dels habitatges.
  • Mecanismes d’accés a l’habitatge:
    • Impuls de la nova Oficina d’Habitatge al carrer del Rec, com a OAC especialitzada en temes d’habitatge que informa de les mesures locals i d’altres administracions, gestiona els ajuts propis i de la Generalitat i ofereix assessorament en aspectes legals.
    • Ajudes anuals al lloguer, primant persones joves, gent gra i famílies monoparentals.
    • Tramitació de la inscripció al registre de sol·licitants d’habitatges protegits HPO.
    • Dret de reallotjament: Taula d’Emergència Municipal, per a l’adjudicació d’habitatges.

Bloc 3: Mesures per al manteniment de l’habitatge

  •  Mesures de suport al pagament del lloguer/de la hipoteca:
    • Prestacions permanents de pagament de lloguer; gestió integral dels ajuts.
    • Servei d’assessorament jurídic en matèria d’habitatge (servei de mediació, assessorament de reclamació de clàusules sòl i despeses hipotecàries, etc.).
    • Comissió de seguiment del Pla d’acció de suport als afectats per desnonaments (Ajuntament + entitats).
  • Mesures per prevenir la pèrdua d’habitatge:
    • Prestacions econòmiques d’urgència especial per atendre deutes de lloguer, d’amortització hipotecària o desnonament.
    • Servei d’intermediació de deutes sobre l’habitatge (SIDH).
    • Ajuts municipals per evitar la pèrdua de l’habitatge (Pla de xoc sosteniment de la llar).
  • Mesures contra la pobresa energètica:
    • Assistència contra la pobresa energètica (pla de xoc).
    • Emissió d’informes de vulnerabilitat social per a les companyies subministradores.
    • Protocol amb SOREA.
    • Taula sobre la Pobresa Energètica, constituïda entre l’Ajuntament i les principals companyies de subministraments.
    • Estudi energètic de part del parc d’habitatge de l’AHC.

Bloc 4: Millora, rehabilitació i accessibilitat del parc d’habitatges

  •  Ajuts per a la millora i rehabilitació del parc d’habitatges i locals de la ciutat (ajudes a la millora de condicions d’accessibilitat i rehabilitació de façanes, per a la millora de la mobilitat interior en el cas de persones amb discapacitat…)
  • Ajuts per a la rehabilitació d’habitatges amb persones amb dependència.

Bloc 5: Suport a les comunitats de veïns i propietaris

  • Oficina d’atenció a les comunitats de veïns, en què es proporciona assessorament legal, informació d’ajuts, etc.
  • Accions contra ocupacions il·legals d’habitatges: intervencions preventives per evitar ocupacions irregulars.

Redacció del Pla local d’habitatge, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Durant la redacció es va convocar un procés participatiu, en què van participar-hi la ciutadania, les entitats vinculades directa o indirectament a l’habitatge, els grups municipals i els tècnics municipals.

Accions i suports realitzats des de Serveis Socials:

  • Ajuts econòmics per donar suport puntual al pagament del lloguer o la hipoteca.
  • Ajuts econòmics puntuals per evitar la pèrdua de l’habitatge.
  • Orientació i suport en processos de pèrdua i dificultat d’accés a l’habitatge.
  • Valoració de situacions de pobresa energètica i emissió d’informes de vulnerabilitat.
  • Detecció de situacions d’amuntegament i ocupacions d’habitatges.

  • RESULTATS


Dades de les subvencions i ajuts de l’Ajuntament (2016):

  • Ajuts a la rehabilitació: un total de 393 habitatges beneficiats i un locals. Import total: 121.653,11 €.

Dades de les subvencions i ajuts de l’Ajuntament (2017; dades no definitives):

  • Millores a l’accessibilitat: un total de 179 habitatges beneficiats. Import: 103.999,00 €.
  • Rehabilitació de façanes i mitgeres: un total de 442 habitatges beneficiats. Import: 292.246,84 €.

Ajuts de Granollers Habitatge:

  • Ampliació del parc propi: 381.054 € (2016); 200.000 € (2017).
  • Ajuts al lloguer: 195.000 € (2016); 300.000 € (2017).
  • Incentius per aportar habitatges a la borsa de lloguer: 33.946 € (2016); 40.000 € (2017).
  • S’han realitzat 78 actuacions que han evitat 78 ocupacions il·legals en habitatges.

Serveis Socials ha atès en aquest període més de 500 casos anuals d’expedients familiars amb problemes d’habitatge: desnonaments, amuntegaments, males condicions, etc.

  • APRENENTATGES


Aquest és un dels problemes més greus a la societat actual, tant de present com de futur.

L’existència d’un parc d’habitatges buit és una oportunitat per fer aflorar al mercat més habitatges.

L’envelliment de la població fa que sigui necessari realitzar actuacions adreçades a aquest col·lectiu.

L’Ajuntament disposa d’experiència i recursos sobre els quals fonamentar les polítiques d’habitatge futures.

La capacitat de realitzar actuacions en diferents conjuntures i diferents situacions de cicles econòmics.

Posicionament de Granollers com a capital d’una comarca amb un gran atractiu.

0 Comentaris

Granollers és el centre d’una comarca amb un potencial turístic molt considerable. A l’atractiu turístic de l’entorn natural, hi hem d’afegir el del patrimoni històric, el termalisme i alguns equipaments com el Circuit de Catalunya, sense oblidar el vinculat als negocis i l’activitat empresarial. Relacionat amb el Consorci de Turisme del Vallès Oriental i amb els acords de la Taula Intermunicipal (1.4.1.), Granollers hauria de posicionar-se clarament com a capital d’aquest territori comarcal i desenvolupar iniciatives en col·laboració amb altres agents públics i privats (per exemple, aprofitant esdeveniments esportius com la Mitja Marató o els vinculats al Circuit de Catalunya), adreçades al turisme internacional.

Caldria promoure la concentració de la informació turística del conjunt de la comarca en espais físics i telemàtics que n’afavorissin la visualització als visitants de la ciutat. També convé enfortir les estratègies de cooperació entre els municipis implicats i  l’associacionisme dels diferents actors (operadors, restauradors i hotelers), desenvolupar una marca pròpia, noves rutes turístiques, potenciar el patrimoni històric i cultural de la ciutat (4.2.2.), impulsar el turisme de reunions, promocionar els diferents usos dels espais per a vianants per revitalitzar-los i incrementar l’oci nocturn.



Valors associats: Cohesió territorial i sostenibilitat; Governança democràtica.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés, projecte en desenvolupament continu (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, hotels de la ciutat a títol individual, Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona i entitats esportives.

  • ACCIONS REALITZADES


Durant el període 2010-2017, malgrat la crisi, la comarca i la ciutat de Granollers han incrementat el nombre de turistes, de pernoctacions, de turistes estrangers i d’ocupació hotelera, tal com acrediten els estudis anuals de la Diputació. Els principals productes són Barcelona, el Circuit i la Roca Village, i en segon terme els altres productes de la comarca (Montseny) i alguns esdeveniments esportius i culturals de la ciutat. Granollers no ha incrementat places hoteleres des de 2010, només les deu places de la nova casa rural de Palou (Cal Gaig).

El turisme de negocis a Granollers es concreta en les pernoctacions que genera l’activitat ordinària de les empreses industrials, cada vegada més internacionalitzades, de dilluns a divendres (personal directiu i comercials). El turisme MICE (reunions de negocis, viatges d’incentius, congressos, convencions i esdeveniments d’empresa), en canvi, requereix accions de promoció específiques i una infraestructura especialitzada d’equipaments i de serveis.

Granollers Mercat va fer una aposta durant el període 2013-2016 per intentar posicionar Granollers com a destinació MICE, coordinant l’oferta d’equipaments públics i privats de la ciutat (www.meetingranollers) i comercialitzant-la mitjançant una empresa externa a les fires i trobades del sector, però els resultats no han estat satisfactoris per diverses raons i no s’han captat nous esdeveniments a la ciutat generadors de pernoctacions.

Granollers no s’ha pogut acollir al programa de turisme esportiu de l’Agència Catalana de Turisme, que consisteix en promocionar a nivell nacional i internacional estades d’equips de competició i paquets d’oci familiar en determinades ciutats, perquè la seva infraestructura esportiva i hotelera no compleix els requisits fixats per a les disciplines esportives incloses al programa de l’Agència, que no són totes. L’Agència hauria de modificar aquests criteris o incorporar l’atletisme i l’handbol al programa, per tal que Granollers tingui opció d’incorporar-se al programa de turisme esportiu.

Existeix marge de millora en l’aprofitament turístic dels esdeveniments esportius que organitzen els clubs de la ciutat, amb l’excepció de la Granollers CUP. Els clubs posen l’accent en l’èxit de la competició esportiva (logística, participants i públic assistent), però tenen més dificultats per gestionar l’objectiu de generar pernoctacions i despesa a la ciutat.

L’operació de l’illa de vianants ha posicionat definitivament Granollers com a ciutat de turisme de compres, que és un turisme que no genera pernoctacions, però genera visitants procedents de Catalunya. L’oferta comercial complementa la de la Roca Village i s’adreça a un públic diferent. La Roca Village atrau, per una banda, turisme internacional que arriba en viatge organitzat des de la costa o des de Barcelona, o que arriba en l’autobús directe de l’empresa Sagalés, I per altra banda, atrau públic nacional i internacional que arriba en vehicle particular, que és el públic que pot intentar captar Granollers. L’oferta gastronòmica aftershopping de la ciutat és un actiu en aquest sentit, atès que és més àmplia i variada que la del centre privat. No s’ha materialitzat fins ara cap actuació per captar els compradors de la Roca Village, ni per part de la iniciativa privada ni a través de la col·laboració publicoprivada. La direcció del centre privat ha estat receptiva a col·laborar per informar dels recursos turístics de la ciutat i de la comarca (des de la web i des de l’oficina d’informació al visitant, patrocinant un mapa turístic), després de la modificació de la normativa catalana que permet atorgar a la Roca del Vallès la condició de municipi turístic, i després de materialitzar-ne l’ampliació de la superfície de venda.

No s’han concretat accions per atraure el públic del Circuit. No s’ha pogut comptar amb la implicació del Circuit en aquest objectiu, atès que el Circuit ha de mantenir l’equilibri politicoterritorial també amb Barcelona, Parets i Montmeló, i perquè durant els grans premis o esdeveniments singulars el seu objectiu és també retenir al públic dins dels seus espais. És un públic fidelitzat, que aprofita per anar al Circuit i només al Circuit, i hi ha molts tipus de perfils.

El 2015 es va encarregar a Telefònica un primer estudi per analitzar la mobilitat dels visitants al Circuit, a partir de la geolocalització del seu mòbil durant els dies de curses, i el resultat mostra que moltes persones venien a Granollers, suposadament de compres, i un percentatge significatiu eren estrangers. Els hotels de la ciutat, per altra banda, ja estan força plens de turistes durant les curses. Granollers atrau, doncs, visitants del Circuit sense haver dissenyat accions en aquest sentit.

Per incrementar l’atracció d’un públic que no pernocta a la ciutat, però que està a prop i disposa de temps, cal millorar el posicionament SEO dels diferents recursos i atractius públic i privats de la ciutat, perquè avui el visitant es decideix moltes vegades en el darrer moment a través del mòbil.

Granollers ha incorporat durant aquest període recursos i atractius interessants (Tèrmica, Adoberia, La Tela, Planetari i TAG) i els ha intentat ordenar millor (medieval, modernista, industrial, gastronòmic i natura) i exposar millor (itineraris, webs, mapes i Oficina de Turisme). Queda molt per fer i per millorar en la seva forma de promoció i de comercialització.

El 2016 es redacta un Pla d’accions de promoció turística, que defineix una estratègia i proposa més de cinquanta accions concretes a mig i llarg termini, essent un bon full de ruta per orientar les decisions organitzatives, de governança i de promoció.

El 2017 s’encarrega un estudi per definir una estratègia de comunicació de la ciutat a partir de les seves potencialitats, així com un pla específic d’accions per millorar la promoció i l’impacte dels esdeveniments esportius. El 2017 es convoca una plaça de nova creació tècnic de promoció de la ciutat.

El 2017 el municipi de Granollers s’integra en l’enquesta anual de turisme que realitza la Diputació (Edetur), per tal de poder disposar de dades estadísticament significatives dels turistes que pernocten a la ciutat, que són comparables amb les dades d’altres municipis de la província.

El 2018 s’encarrega a una empresa de viatges especialitzada el disseny de cinc paquets turístics amb la finalitat de ser comercialitzats en diferents plataformes en línia.

  • RESULTATS


D’una banda, disposem de les dades de l’enquesta Perfils i hàbits dels turistes a Granollers de l’any 2017, que ha realitzat la Diputació de Barcelona. Els principals resultats d’aquesta enquesta indiquen que un 60 % dels turistes de la ciutat resideixen a l’estranger. D’aquests, la principal nacionalitat és la francesa, amb un 17 %. Els resultats també diuen que el 66,4 % ha vingut a Granollers per motius professionals; un 26,1 %, per motius d’oci, i un 7,5 %, per motius personals. I per últim, entre les activitats més realitzades durant l’estada és gastronòmica (81,5 %) i treballar o fer negocis (68,7 %).

De l’altra banda, tenim les dades de l’Associació d’Hotels del Vallès Oriental, que ens proporciona un alt percentatge d’ocupació hotelera de la infraestructura de Granollers: en els tres darrers anys s’ha passat del 57,33 % del 2015 al 65 % el 2017, tenint en compte que la capital del Vallès Oriental disposa d’una oferta de 1.152 places hoteleres.

  • APRENENTATGES


El repte de la ciutat continua sent trobar la fórmula adequada de col·laboració entre els agents privats i entre el sector públic i els agents privats (hotels, restaurants i botigues), que, tot i que comparteixen el mateix objectiu d’atracció de visitant, competeixen entre si a l’hora de comercialitzar. La fórmula dels clubs de producte que proposa el Pla de turisme és una bona proposta en aquesta direcció.

A nivell d’organització interna municipal, cal treballar per millorar la coordinació i frenar la inèrcia a la dispersió de les actuacions de promoció de la ciutat que genera l’organització, per tal que els clubs de producte puguin funcionar amb eficàcia.

L’Ajuntament ha d’ajudar i sensibilitzar els clubs i entitats de la ciutat a gestionar també l’objectiu d’allargar l’estada, generar pernoctacions i despesa a la ciutat, i en el disseny dels esdeveniments que impulsen.

Millora integral de les infraestructures de telecomunicació

0 Comentaris

La societat del coneixement exigeix un impuls decidit envers les tecnologies de la informació i la comunicació. Per portar-lo a terme, és imprescindible potenciar la xarxa de fibra òptica i facilitar la provisió de serveis mitjançant la xarxa, tant públics, com ara la televisió per IP, o per a la mobilitat, com ara els serveis de veu i dades d’alta capacitat per a empreses. També caldrà incrementar les connexions sense fil a la ciutat tant des del sector públic com des del privat. El Pla director de la societat del coneixement, que s’ha de desenvolupar en el marc de la conurbació, inclou aquestes i altres mesures d’impuls a les TIC.



Valors associats: Coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, associacions d’empreses de polígons i operadores de telefonia i de serveis d’internet.

  • ACCIONS REALITZADES


S’ha proveït de banda ampla tots els polígons de la ciutat.

Els operadors han continuat desplegant fibra a les llars i se n’han incorporat de nous, ampliant l’oferta disponible i per tant la competència.

S’han establert punts wifi gratuïts a diversos punts de la via pública de la ciutat.

S’ha dotat de wifi públic gratuït a l’interior de 22 serveis municipals amb accés gratuït a la ciutadania.

  • RESULTATS


25 equipaments connectats a la xarxa de FO de la Generalitat de Catalunya.

30 equipaments municipals en xarxa corporativa de FO de l’Ajuntament.

6 xarxes operatives: Vodafone (Ono), Movistar, Orange (Jazztel), Colt, Ajuntament corporativa i Xarxa Oberta (Generalitat).

Xarxa Vodafone: 24.000 unitats connectades (88 % de la cobertura a Granollers).

Xarxa doble Movistar+Jazztel: 25.000 unitats connectades (85 % cobertura a la ciutat).

Xarxa Emagina, nou operador incorporat a la xarxa. Emagina és la marca comercial de l’empresa E-Phos Digital SLU, pertanyent al Grup Estabanell, creada l’any 2015 amb seu a Granollers. S’ha incorporat a l’estesa de xarxa de fibra òptica impulsant nova xarxa al municipi, mitjançant el desplegament d’una xarxa de fibra òptica pròpia de darrera generació.

Xarxa corporativa FO municipal : 20.251 metres.

Canalització en tritub i altres preparada per FO: 24.399 metres.

Xarxa d’electricitat de l’Ajuntament (opcional per trànsit i per FO): 144.400 metres.

  • APRENENTATGES


Que la col·laboració publicoprivada ha funcionat perfectament a la ciutat en aquest projecte; Granollers ha estat capdavantera en telecomunicacions de banda ampla. L’Ajuntament, amb visió de futur, va anar reservant xarxa de tubulars buits en totes les reformes i obres de l’espai públic, cosa que ha possibilitat acords de cessió per desplegaments ràpids de fibra per tota la ciutat i ha fet que els ciutadans i les empreses de Granollers accedeixin més fàcilment a serveis d’altes prestacions.

La col·laboració publicoprivada és un model d’organització i gestió utilitzat en aquest projecte. Representa una evolució en el marc del que es coneix contextualment com a governança en xarxa, un model que s’està imposant en molts països europeus.

Articulació d’una posició comuna amb els municipis de l’Arc Metropolità en projectes de gestió de la mobilitat, territori i grans infraestructures

0 Comentaris

Les relacions de cooperació que Granollers ha establert en els darrers anys amb els municipis de l’Arc Metropolità (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mataró i els respectius territoris), identificant problemes comuns i dissenyant estratègies, ha de permetre als ajuntaments, conjuntament amb els agents econòmics i socials, articular una posició comuna en els projectes de gestió de la mobilitat, el territori i les grans infraestructures i equipaments.

Granollers hauria d’assumir un lideratge d’aquesta posició comuna i també el repte de traslladar a l’àmbit internacional la problemàtica de les segones corones de les grans conurbacions urbanes i la competitivitat de les ciutats mitjanes.


Valors associats: Governança democràtica, competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mataró i els respectius territoris.

  • ACCIONS REALITZADES


1. El Pla territorial metropolità de Barcelona

Els municipis de l’Arc Metropolità van aconseguir una posició comuna en un dels documents més importants en la planificació territorial, el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

Aquest projecte de PTMB és resultat dels treballs desenvolupats durant el període de temps de pràcticament un any, comprès entre els mesos de maig de 2008 i de 2009. Aquests treballs van ser redactats per la ponència tècnica nomenada per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona (COTMB). Aquesta comissió és de caràcter paritari i compta amb representants del Govern de la Generalitat i de les administracions locals que governen el territori metropolità i és, per llei, l’encarregada de formular el PTMB.

Els treballs de la ponència van tenir com a materials de base l’Avantprojecte de PTMB d’abril de 2008 i el procés participatiu de consulta pública del pla es va desplegar durant el període maig a setembre de 2008.

La participació de les administracions locals presents al territori, és a dir, ajuntaments, consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va generar moltes de les aportacions de concreció i afinament incorporades al pla amb les necessàries visions d’escala més local, però també territorialment integrades amb les percepcions pròpies dels diferents territoris que configuren una regió molt heterogènia quant a la seva geografia física i urbana.

Totes aquestes aportacions van servir per incorporar noves qüestions, concretar, afinar i, en definitiva, millorar els continguts d’un projecte de pla a desplegar sobre un territori ric i variat quant a paisatges naturals i culturals, sobre el qual s’assenta un sistema urbà d’origen “plurinuclear”, cada vegada més “policèntric” i que el pla vol contribuir a que esdevingui “multinodal”. On cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, tingui el seu lloc en una xarxa metropolitana comuna de sinèrgies positives, socialment cohesionadores, econòmicament eficients i ambientalment sostenibles.

Els municipis de l’Arc van col·laborar estretament entre ells i amb en Josep Maria Carrera Alpuente, redactor del PTMB. Van establir un calendari de sessions de treball on s’anaven posant en comú els criteris i les propostes que, com a col·lectiu, aportaven la visió i les necessitats de planificació del territori de l’anella exterior de la regió metropolitana, ciutats importants de Catalunya que sovint han vist com el centre metropolità definit per l’AMB imposava les seves visions i prioritats descompensant els recursos dedicats a serveis i infraestructures, en detriment d’aquesta part del territori, en què sovint només s’hi pensava quan era el moment de situar equipaments o serveis necessaris per a la regió, però amb impactes no desitjats per al centre metropolità.

El resultat, un PTMB molt equilibrat amb propostes que satisfan aquesta diversitat amb un sistema cada vegada més “policèntric” i que es vol que esdevingui “multinodal”, on cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, pugui determinar el seu lloc en aquesta escala de regió metropolitana.

2. L’associació Àmbit B-30

La voluntat de l’associació de l’àmbit B-30 és reforçar aquest territori com a complement de l’Àrea Metropolitana, però, sobretot, contribuint a posicionar la B-30, però també Catalunya, com un dels pols industrials més importants del sud d’Europa.

B-30 són 23 municipis, en el pas d’aquest tram de via, d’uns 50 km. Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. Hi ha un total de 1.296 empreses (33.089 treballadors) del sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt. El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona. A més, gràcies a la presència de diferents universitats, hi ha un elevat pes d’articles científics publicats, concretament un 22 %. El 48 % de la inversió en R+D de tota la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en aquest territori de la B-30.

L’àmbit B-30 és la voluntat d’ajuntaments, universitats, empreses, sindicats i patronals que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure’n el desenvolupament, han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, d’Espanya i, amb vocació de ser-ho, del sud d’Europa. L’àmbit B-30 té tots els elements per fer competitiva la indústria, com també té voluntat per fer que el treball conjunt dels agents la faci més competitiva: recerca, innovació, competitivitat, exportació, atractiu per a la inversió…

L’àmbit B-30 disposa d’un seguit d’equipaments i empreses que aporten un potencial extraordinari. D’una banda, hi ha el Parc de l’Alba, que acull el laboratori de llum del sincrotró Alba i que, amb 340 hectàrees, és un dels equipaments de recerca més avançats del món. En un altre ordre de coses, la B-30 té la Universitat Autònoma de Barcelona, que forma part de la xarxa de Campus d’Excel·lència Internacional; amb el Parc de Recerca de la UAB, amb 30 instituts de recerca i més de 4.000 investigadors. La Universitat Politècnica de Catalunya amb l‘escola Tècnica Superior d’Arquitectura o l’ESDi a Sabadell complementen una notable oferta universitària. Molt proper a aquestes instal·lacions hi ha el Parc Tecnològic del Vallès, amb 150 empreses instal·lades i on treballen 2.910 persones. A més, hi ha 23 centres de recerca que es troben situats, majoritàriament, als campus universitaris i als parcs científics i tecnològics, amb prop de 30.000 m2.

És també estratègica l’existència en aquest espai del Centre Intermodal de Mercaderies (CIM), com a equipament per afavorir l’eficiència en la distribució de mercaderies als principals centres d’activitat econòmica.

Cal tenir present que aquest àmbit compta ja amb infraestructures existents (AP7, C-58, Aeroport de Sabadell i la xarxa ferroviària) i d’altres en projecció, que ofereixen la possibilitat de consolidar una estructura industrial i de coneixement i recerca molt competitiva en un context mediterrani i a escala europea.

3. L’associació Xarxa C-17

A la ciutat de Vic s’ha constituït la Xarxa C-17 formada per una trentena de municipis i diverses empreses i entitats que “sumen esforços per construir un país de dalt a baix”, segons paraules de l’alcalde de Granollers i president de la Xarxa C-17. La Xarxa C-17 entén el corredor viari i ferroviari de la C-17 com un dels principals eixos de l’activitat productiva de Catalunya, malgrat la manca d’atenció històrica en termes d’inversió. L’impacte econòmic i social del seu desenvolupament tindrà efecte multiplicador al territori i per tot Catalunya.
L’associació treballa des de 2016, especialment en quatre grups estratègics: infraestructures, promoció industrial, formació professional i promoció turística.

S’ha fet un nou pas endavant, després de la constitució de l’associació Xarxa -C17 i s’han exposat els vuit projectes que s’hauran de desplegar i dur a terme:

  • El desdoblament de la R3. El paper del transport ferroviari en aquest corredor és crucial. Es continua amb la reivindicada demanda de desdoblar la R3, que implicarà millores de comunicació, de freqüència de pas i d’horaris.
  • Solucions a la carretera C-17. La Xarxa C-17 planteja que la carretera necessita guanyar seguretat i fluïdesa de trànsit; cal el desdoblament de la via entre Lliçà d’Amunt i Parets.
  • El Pla director del circuit de velocitat. El model que es planteja en el Pla director del circuit reuneix el desenvolupament industrial, urbanístic i econòmic que es pot traslladar i implantar en el territori de la C-17.
  • Els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2026. La Xarxa C-17 defensa la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus i ho fa convençuda que cal un canvi del model turístic que passi per la millora de les infraestructures de comunicació.
  • Projectes europeus: d’especialització i competitivitat territorial. Impulsar el món del motor-esport, la salut i la metal·lúrgia com a projectes que tenen una interessant especialització en l’eix de la C-17 i que són competents territorialment per formar part de projectes europeus.
  • Polígons industrials: desplegament de la fibra òptica, la xarxa elèctrica i els subministraments d’energia. Conèixer la realitat dels polígons industrials de la C-17 per tal de poder treballar conjuntament, municipis i empreses, en la millora dels polígons i poder desplegar la fibra òptica i millorar-ne els subministraments energètics.
  • Impuls de la FP Dual. Treball constant en el camp del coneixement, l’educació i l’empresa a través de la Formació Professional Dual, amb un paper central de la Universitat de Vic.
  • El transport públic per carretera. Impuls del transport públic a la C-17 amb el desplegament d’un Pla de transport de viatgers.

La Xarxa C-17 està formada per 28 municipis: Mollet, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Vic, Manlleu, Torelló, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Figaró-Montmany, Gurb, l’Ametlla del Vallès, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Eulàlia de Riuprimer, Tagamanent i Tona. A més de diverses empreses, entre les quals: La Farga, Sagalés, Estabanell Energia, Comforsa, PIMEC, la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental, la Cambra de Comerç de Barcelona…

  • RESULTATS


L’àmbit B-30 engloba 23 municipis, en l’entorn de la B-30, d’uns 50 km; una població de 1.018.166 habitants, i una superfície de 485 km2.

Econòmicament, aquesta àrea disposa de 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. D’aquestes, 1.296 empreses i 33.089 treballadors pertanyen al sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt.

El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona.

  • APRENENTATGES


Que la col·laboració en la defensa d’una visió d’un territori pot ser molt positiva i àmplia i, de fet, aquesta manera d’actuar s’ha repetit en el foment d’altres plataformes de pressió municipal com és el cas de les associacions de municipis i entitats per la B-30 i la Xarxa de la C-17.

Pel que fa a la iniciativa dels set ajuntaments de l’Arc metropolità , en el moment de l’elaboració del PTRMB les vocacions territorials van anar prenent orientacions diferents, els canvis polítics en aquests ajuntaments han fet virar les visions dels diferents municipis i la idea de l’Arc metropolità ja no és un objectiu estratègic.

D’aquí que, com s’ha exposat, s’han impulsat noves aliances territorials, com és el cas de les associacions Xarxa C-17 i Àmbit B-30, les quals no limiten altres visions territorials que els ajuntaments puguin tenir, sinó que s’apleguen per desplegar objectius concrets que a la seva escala territorial beneficiïn l’àmbit territorial concret.

Analitzant també en una òptica de comarca àmplia del Vallès, s’han treballat amb l’Institut Cerdà les sinergies territorials dels dos vallesos i està en procés de redacció un Pla de mobilitat específic de tot el territori del Vallès (PEMV), amb la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals i les principals ciutats dels Vallesos.

Aquest treball específic del PEMV per a la mobilitat territorial del Vallès és una de les previsions que el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona va incloure, entre els molts altres projectes de planificació territorial, però malauradament no se n’està aconseguint el desplegament com seria necessari, atès el grau de consens i detall que va assolir en el moment de la seva aprovació.

Taula Intermunicipal Permanent per al desenvolupament de projectes estratègics comuns a la conurbació

0 Comentaris

En el procés d’elaboració del segon Pla estratègic de Granollers, s’ha creat una Taula Intermunicipal per debatre les estratègies de futur del conjunt de la conurbació que formen Granollers, Canovelles, les Franqueses i la Roca del Vallès. Caldria donar-hi continuïtat per a la implementació del pla i convertir-la en una plataforma permanent amb la finalitat d’assolir acords sobre els projectes estratègics comuns dins la conurbació i temes globals de territori que afecten els quatre municipis, amb l’objectiu d’aconseguir des del consens una posició comuna en el posicionament de la ciutat en el conjunt de la comarca i de la Regió Metropolitana, cosa que n’enfortiria l’atractiu i el paper referencial com a pol important de l’Arc Metropolità. La Taula Intermunicipal hauria d’estar encapçalada pels quatre alcaldes dels municipis de la conurbació, els quals podrien establir la creació de diferents comissions amb tècnics municipals, professionals i representants del sector privat per desenvolupar-ne els objectius marcats. A partir d’aquesta estructura, s’haurien de desenvolupar fórmules de cooperació amb els altres municipis veïns.


Valors associats: Governança democràtica, convivència, coneixement, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntaments de Granollers, Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès.

  • ACCIONS REALITZADES


El II Pla estratègic té establert en la seva estructura i funcions una Taula Intermunicipal d’alcaldes i tècnics delegats dels municipis de la conurbació que formen Granollers, Canovelles, les Franqueses i la Roca del Vallès, per debatre les estratègies de futur en el seu conjunt territorial. Durant aquest període, la Taula s’ha reunit per discutir les línies generals d’actuació que posteriorment han estat transferides a projectes específics en el marc dels responsables i experts de cada temàtica, com les que s’expliquen a continuació.

Tanmateix, l’equip de govern de l’Ajuntament de Granollers s’ha reunit de forma bilateral en dues ocasions amb els polítics dels municipis limítrofs en els darrers vuit anys. Aquestes trobades han tingut la voluntat de discutir temes que afectaven als dos municipis i han servit per tirar endavant projectes comuns. Especialment han estat intenses les trobades amb els municipis de la conurbació.

Entre els temes valorats al llarg d’aquestes trobades entre els municipis de la conurbació hi ha:

  • Zones urbanístiques que afecten a més d’un municipis: Pavelló Congost, reurbanització del passeig de la Ribera, viabilitat de la construcció de la passera sobre el riu, entorns de Can Mònic, connexió amb el parc del Lledoner i remodelació del carrer de Girona.
  • Mobilitat: servei d’autobusos, servei de taxis, itineraris urbans (a peu o en bicicleta), mercat de Canovelles i aparcament de l’estació de RENFE (les Franqueses – Granollers Nord).
  • Medi ambient: qualitat de l’aire, conservació de la llera i del cabal ecològic de la riera Carbonell i biomassa.
  • Culturals: sinèrgies amb els equipaments teatrals.
  • Esports: equipaments a utilitzar durant la Granollers CUP.
  • Promoció econòmica: Associació C-17 i PECT Motoresport.
  • Civisme i convivència al barri Congost-barriada nova.

D’altra banda, s’ha fet un esforç per compartir i intentar treballar plegats amb la resta de municipis limítrofs amb temes del Circuit i Motoresport amb Montmeló, la promoció de l’agricultura amb Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès o la qualitat de l’aire amb tots ells.

  • RESULTATS


Fruit d’aquestes trobades, s’han dut a terme millores amb les quals s’ha beneficiat la ciutadania de tots aquests municipis, primer amb l’impuls polític i el posterior treball tècnic. Entre aquestes, en destaquem:

  • S’ha adjuntat la programació de Can Palots de Canovelles a la resta d’equipaments de Granollers i s’ha creat una programació complementària entre tots.
  • Presentació de projectes conjunts de desenvolupament econòmic com el PECT Motoresport.
  • Conveni del 2018 del transport públic interurbà per millorar la qualitat del servei i l’accessibilitat a Granollers des dels municipis de Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès (projecte 1.1.2.).
  • Conveni per a la prestació conjunta del servei de taxi sobre cooperació intermunicipal entre Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers i Lliçà d’Amunt (projecte 1.1.2.).
  • Creació d’itineraris a peu i en bicicleta que siguin competitius amb temps i qualitat al cotxe entre Granollers i diversos municipis del voltant (Canovelles, les Franqueses del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès…).
  • Presentació d’un projecte FEDER conjuntament amb la Roca del Vallès aprofitant els projectes de calderes de biomassa que s’estan duent a terme a Granollers.
  • Creació d’una Taula Intermunicipal per a la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental, liderada per Granollers (Servei de Medi Ambient), en la qual s’han anat incorporant municipis fins als 17 que la formen actualment. El que ha permès realitzar un Pla per a la millora de la qualitat de l’aire i les polítiques liderades des de les diferents administracions que tenen competència en el territori, i aconseguir consensuar polítiques per a la millora de la qualitat de l’aire.
  • Promoció agrícola: creació d’una Unitat de Producció Agrària similar a la Marca de Productes de Palou en els termes municipals Granollers, Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès.
  • Acords per a l’assessorament des de Can Muntanyola en la promoció econòmica amb Vilanova del Vallès.
  • Pla director urbanístic del circuit (Montmeló, Granollers i Parets del Vallès).

  • APRENENTATGES


Molts projectes són transversals i supramunicipals, el que obliga a uns models de gestió en xarxa que han de superar la cultura de gestió interna del propi municipi.

No hi ha hagut el treball permanent esperat d’aquesta Taula de la conurbació i el ritme de treball no és homogeni. La dimensió de cada administració pública dificulta que es vagi al mateix ritme en el desenvolupament dels projectes.

Control i millora de la qualitat ambiental de la ciutat

0 Comentaris

L’Agenda 21 Local i també el Pla de mobilitat urbana de Granollers estableixen objectius i mesures per vetllar pel control de la qualitat de l’aire (contaminació atmosfèrica i acústica) i per al foment de mesures correctores per millorar-ne l’estat actual. Entre aquestes mesures, cal una atenció especial a la reducció de gasos d’efecte hivernacle i la promoció de millores en la gestió ambiental de les empreses del conjunt de la conurbació, d’acord amb el foment de l’activitat empresarial innovadora (2.1.2.). La Taula Intermunicipal Permanent (1.4.1.) hauria de vetllar per aquest conjunt de mesures de control i per la millora de la qualitat ambiental, que són especialment importants per prevenir i evitar factors nocius per a la salut de les persones.


Valors associats: Governança democràtica, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic. 

  • GRAU D’EXECUCIÓ


El tancament de l’agenda 21 local i la transició cap a la planificació local coordinada amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’agenda 2030 està en procés.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament, Generalitat Catalunya, Diputació, Estat, Europa, altres ajuntaments, CSIC i universitats.

  • ACCIONS REALITZADES


Transició de l’Agenda 21 local de Granollers cap a l’Agenda 2030

2017: finalitzat el termini d’execució la 2a Agenda 21 local (2009-2018) i aprovats els plans sectorials (PAESC, Mobilitat, etc.) s’inicia un procés per a la transició i l’encaix dels objectius de sostenibilitat ambiental local amb els ODS de ciutat 2030.

Aprovació del Pla de millora local de la qualitat de l’aire i seguiment anual dels nivells d’emissió

Elaboració del Pla d’actuació local per a la millora de la qualitat de l’aire de Granollers (2011).

Treballs encaminats a l’aprovació del Pla supralocal de millora local de la qualitat de l’aire (2011- 2015).

Impuls del treball en xarxa en temes ambientals amb els municipis veïns, com estem fent en l’àmbit de la qualitat de l’aire

2016: treball de recopilació d’informació, proposta i revisió, i impuls del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire redactat per l’Agència d’Ecologia Urbana i finançat per la Diputació de Barcelona.

2016: coordinació i impuls d’una campanya d’estiu de mesuraments (dosímetres passius i unitat mòbil del CSIC) en vuit municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2016: participació en la Taula de Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona, com a representants dels municipis que treballen per a la millora de la qualitat de l’aire en el Vallès Oriental.

2016: participació en el grup de treball de les zones de baixes emissions de l’AMB ampliat amb municipis inclosos en la ZPE de fora de l’AMB.

2016: Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire per a actuacions coordinades de les administracions.

2017: coordinació i impuls d’una campanya d’hivern de mesuraments (dosímetres passius unitat mòbil del CSIC) en 11 municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2017: comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire. Impuls del protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’episodis en la ZQA2 del Vallès Oriental.

2017: reunions de la comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire.

2017: prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 en el Vallès Oriental en relació al projecte de modelització: Anàlisi de contribució de fonts, millora de l’inventari d’emissions, etc.

2017: segon plenari de la Taula Intermunicipal de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental. Proposta de protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’avís preventiu i en cas d’episodis.

2017: III Plenari de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire en els municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental. Sala Policia Local. Explicació de mesures i coordinació quan hi ha un episodi. Sol·licituds a DTES pendents.

2018: la necessitat de recursos per coordinar actuacions entre les diferents administracions i ciutadans per a la millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental porta a sol·licitar el projecte AIRe NET en el marc del programa de l’Urban Innovative Actions (tercera convocatòria), conjuntament amb la Diputació de Barcelona, el Departament de Territori de la Generalitat i els municipis veïns de Mollet i Montornès.

Participació en la comissió rectora del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

2016: participació en el grup de treball de zones de baixes emissions.

2016: constitució i participació com a membre de la comissió permanent del grup de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, +Aire -Soroll.

2017: reunió de coordinació entre els ajuntaments de més de 100.000 h. representants de la resta de municipis i la Generalitat.

Participació en l’elaboració del Pla de qualitat de l’aire que, conjuntament amb onze municipis més del Vallès Oriental, va elaborar la Diputació de Barcelona, amb la supervisió del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

Elaboració del Pla supramunicipal de qualitat de l’aire.

2016: lliurament del document del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire al Vallès Oriental.

Revisió de les dades sobre establiments i activitats potencialment contaminants.

2015: revisió de les dades lliurades sobre activitats amb el Servei d’Activitats de l’Ajuntament. Lliurament a la Generalitat i al Consell Comarcal de l’inventari d’activitats corregit.

Impuls de les actuacions incloses en el Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental.

2016: presentació del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire (07-11): coordinació supramunicipal, informació sobre els efectes en la salut i els nivells de concentracions en la zona del Vallès Oriental dins de la ZQA2.

2017: segon plenari de la Taula Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire.

Càlcul, control i seguiment coordinat intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire: inventari de focus d’emissors de les activitats industrials potencialment contaminadores de l’atmosfera i dels impactes associats a la mobilitat

Aprovació de les mesures del Pla supramunicipal per al càlcul, control i seguiment intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire.

2017: pressupost del Barcelona Supercomputing Center (BSC) per tal de modelitzar la contaminació atmosfèrica a la zona: millora de l’inventari d’emissions, anàlisi de contribució de fonts i sistema de qualitat d’aire urbà per un total de 111.964,80 euros.

2017: lliurament de prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental en relació al projecte de modelització presentat el 14 de febrer a la Generalitat: anàlisi de contribució de les fonts, millora de l’inventari d’emissions i modelització.

2017: resultats de les campanyes de mesuraments amb dosímetres en la ZQA2 al Vallès Oriental.

2017: informe sobre les campanyes d’estiu i hivern realitzades pel CSIC amb 100 dosímetres passius instal·lats en diversos municipis del Vallès Oriental.

2017: proposta de projecte a presentar a la tercera convocatòria del UIA amb els del CSIC, UPC, BSC, DTES i 12 municipis del Vallès Oriental de la ZQA2.

Elaboració d’estudis i instal·lació d’equips temporals de mesura per al seguiment, diagnosi i desenvolupament de mesures correctores per millorar la qualitat de l’aire al municipi

Caracterització del material particulat a la ciutat.

2015: lliurament de l’informe i revisió dels resultats.

Organització de campanyes de mesures addicionals a la ciutat (en execució).

2016: instal·lació de una unitat de control de la contaminació atmosfèrica durant dos anys a la coberta de l’arxiu comarcal.

2016: organització i proposta de punts de mesurament de la campanya addicional de mesuraments amb dosímetres passius a la ciutat.

2017: organització de la campanya addicional de mesuraments a l’hivern amb dosímetres passius a la ciutat.

2018: adquisició i instal·lació de dispositius de control de la contaminació atmosfèrica integrables a la plataforma Sentilo i integració de les dades contaminació atmosfèrica i acústica.

Aplicació de l’ordenança reguladora de soroll i els mapes estratègics de soroll (2009-2011)

Granollers va aprovar l’any 2011 l’ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Granollers, el mapa de soroll i el mapa de capacitat acústica del municipi que es pot consultar en l’espai web de l’Ajuntament de Granollers.

Aplicació dels nous instruments i realització d’estudis per a la gestió del soroll a la ciutat (2011-2015)

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Elaborar estudis acústics dels espais públics i places per establir les condicions d’ús perquè les festes i els concerts a la ciutat en minimitzin l’impacte acústic. Executat.

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Aprovació de l’actualització dels mapes de soroll i capacitat acústica del municipi

2016: aprovació inicial, en el ple de 26 de gener de 2016, de l’actualització del mapa de soroll de Granollers.

2016: lliurament de l’estudi de determinació de les zones de soroll de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona que discorren pel TM de Granollers.

Incorporació de les zones de soroll.

2016: informació sobre zones de soroll de les vies de titularitat d’altres administracions.

2017: mesuraments de curta i llarga durada per contrastar les zones de soroll i les zones de superació 2014 dels objectius fixats en el mapa de capacitat acústica.

2017: mesuraments de l’impacte del circuit a les zones naturals properes.

2017: estudi tècnic, definició i incorporació de les zones de soroll, zones amb superacions dels objectius de qualitat establerts i zones, si s’escau, d’especial protecció.

Estudi de les zones tranquil·les a parcs i espais naturals locals.

2017: mesuraments per comprovar els nivells d’immissió als parcs i espais naturals de Granollers. Lliurament de l’estudi d’avaluació de les zones tranquil·les i espais naturals.

2017: instal·lació de sensors acústics que permetin mesuraments en continu durant un any a tres punts de la ciutat.

2018: redacció d’acords amb les administracions titulars de les infraestructures de transport viari i ferroviari que discorren pel municipi i que tenen associada una Zona de Soroll, per tal d’implementar-ne els plans específics que permetin reduir l’impacte acústic sobre els receptors.

2018: instal·lació de tres sensors propis i tres de la Diputació de Barcelona integrables a la plataforma SENTILO per monitoritzar els nivells de soroll a les zones de soroll per a infraestructures de titularitat d’altres administracions a la ciutat.

  • RESULTATS


S’han elaborat i actualitzat periòdicament els indicadors ambientals i s’ha elaborat una memòria anual, per treballar per a l’homogeneïtzació del sistema d’indicadors entre ciutats i administracions. S’han integrant els indicadors dins el portal d’indicadors de la ciutat.

Suport en l’obtenció de dades, càlcul i comentaris dels indicadors de perfil de ciutat en el seu apartat de sostenibilitat.

Informació a la ciutadania sobre l’evolució de l’estat del medi i la sostenibilitat local a través de memòries i informes ambientals anuals.

Aprovació i publicació en el web del nou mapa de capacitat acústica i dels mapes de soroll de Granollers.

Informació en continu sobre els nivells de contaminació acústica a les zones de soroll de la ciutat.

  • APRENENTATGES


Hi ha importants barreres per a la coordinació entre nivells d’administració local, comarcal, provincial i regional per aconseguir objectius que són per a la millora de la qualitat ambiental local. El coneixement i la corresponsabilitat, tant de la ciutadania com de totes les administracions amb competència directa o compartida, han de fer-se viables i efectives amb canals de comunicació i informació continuada cap a la ciutadana i entre administracions.

S’han de treballar els temes de comunicació amb la població, amb la col·laboració interdepartamental dels serveis tècnics i obrir de forma col·laborativa i molt visual la informació sobre la qualitat ambiental local, mantenint la rigorositat tècnica i aconseguint fer arribar la informació cap a la població i els agents implicats.

En la societat del coneixement i la transició digital, el nous sistemes d’informació gràfica i georeferenciada poden fer visible aquelles dades i projectes, i els mapes amb mesures concretes i les modelitzacions territorials poden ajudar a mostrar i conscienciar amb aquesta informació. Amb això, es fa visible el problema i s’apunten les solucions i la corresponsabilitat ciutadana i d’altres àrees i administracions del territori, més enllà del municipi.

La dedicació de recursos econòmics de forma col·laborativa entre administracions i ciutadans per a aquests temes és imprescindible. Si més no, tot sovint es busquen més responsabilitats sobre el problema i la mancança de finançament, i es troben formes de sumar recursos disponibles des de cada agent implicat. Però aquesta coordinació de recursos i unificació de dades és imprescindible per avançar en la qualitat del medi local.

Com molts altres temes ambientals, la qualitat de l’aire que respirem mostra una dimensió de governança multinivells. La transició digital amb noves eines per coordinar la informació i les accions a impulsar són imprescindibles i han de compartir-se (verticalment i horitzontalment) per poder aconseguir adreçar les polítiques i accions cap a un objectiu comú, la millora de l’aire que respirem.

Existeix una dificultat de fer entendre a la ciutadania la importància de la millora de l’aire que respirem; és fonamental poder disposar de recursos per tal de fer evident el problema. Seria fantàstic que la contaminació de l’aire fos visible als ulls de les persones, però per això calen recursos tècnics (s’han intentat cercar a través d’AIRe NET) que ara per ara no hi són (siguin de qui siguin les competències).

Per altra banda (quant als treballs transversals que implica aquest tipus de projectes) es va intentar impulsar una web molt amena, que fes evident el problema de cara a la ciutadania. A data d’avui no ha estat possible.