La Diputació de Barcelona formalitza la seva adhesió a la xarxa de Mayors for Peace

/0 Comentaris/a /per

Font: Diputació de Barcelona

El Ple de la corporació ha aprovat per unanimitat l’adhesió de la Diputació de Barcelona a la xarxa internacional Alcaldes i alcaldesses per la Pau. Es tracta d’una oportunitat per establir sinergies i identificar els reptes entorn la promoció de la cultura de la pau.

Pertànyer a la xarxa representa una oportunitat única per establir sinergies amb altres ajuntaments, organitzacions i ciutadania i identificar els reptes de futur entorn la promoció de la cultura de pau en l’àmbit municipal.

La col·laboració en el si de la xarxa d’Alcaldes i alcaldesses per la Pau permet compartir recursos i experiències en l’àmbit de la cultura de pau amb altres ciutats, entitats i organitzacions de tot el món, al mateix temps que permet donar veu als municipis en els àmbits internacionals sobre els grans temes que afecten la humanitat.

Guerra d’Ucraïna: Trobada amb governs locals ucraïnesos

/0 Comentaris/a /per

Membres de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau van assistir a una reunió amb representants de governs locals d’Ucraïna organitzada pel Consell d’Europa i diversos ministeris del mateix pais el passat 31 de març.

Aquesta trobada va permetre entendre millor les necessitats dels alcaldes i alcaldesses d’Ucraïna, que relaten amb precisió l’impacte humanitari de la guerra i les possibles maneres d’arribar a la pau i assolir seguretat després de guerra.

Els alcaldes ucraïnesos van reconèixer el paper de la cooperació municipalista en canalitzar l’ajuda humanitària. Aquesta forma de solidaritat és clau per atendre les necessitats més immediates de les víctimes de la guerra. Els acords d’agermanament entre municipis han estat essencials i han contribuït a coordinar la inclusió dels refugiats als països europeus.

Els nivells de destrucció d’instal·lacions i equipaments clau no tenen precedents i afecten més a la gent corrent. Per tant, la recuperació i la reconstrucció serà clau després de la guerra.

Per als alcaldes ucraïnesos, fer incidència a nivell del Parlament i del govern nacional és una mostra clau de suport que els alcaldes catalans i europeus poden dur a terme. Les seves prioritats actuals estan molt relacionades amb el conflicte i les operacions militars.

Van destacar com se senten units amb les ciutats i la societat europees, amb qui comparteixen valors democràtics i basats en els drets humans. Esperen establir associacions a llarg termini amb ciutats europees per consolidar aquesta visió.

Els representants de la nostra Xarxa assistents a la reunió van transmetre un missatge d’agraïment i solidaritat en nom de tots els membres europeus i de l’Organització Mundial d’Alcaldes per la Pau amb seu a Hiroshima.

El municipalisme català clama en favor de la pau i estableix xarxes de solidaritat amb les ciutats i la ciutadania d’Ucraïna

/0 Comentaris/a /per

Una cinquantena de governs locals i entitats municipalistes catalanes s’han adherit a la Declaració impulsada pel Fons Català i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau.

Els governs locals s’han mobilitzat de forma generalitzada arreu del territori per denunciar l’agressió russa a Ucraïna i reclamar una resolució pacífica del conflicte. El municipalisme recorda que les principals víctimes de qualsevol guerra son les ciutats i la ciutadania.

El paper del municipalisme és clau per afavorir l’acollida de persones refugiades a Catalunya, reforçar iniciatives d’ajut humanitari a les zones afectades i teixir iniciatives de diplomàcia municipal que facin possible una resolució pacífica del conflicte.

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau ha fet seguiment i donat suport a les diferents mobilitzacions i iniciatives de solidaritat impulsades pels ajuntaments catalans i entitats municipalistes arreu del territori. Els consensos polítics i ciutadans que han generat aquestes iniciatives demostren l’arrelament que la cultura de pau té al nostre país i construeixen ponts de solidaritat amb les comunitats afectades.

De nou, les places majors i de la vila de ciutats i pobles catalans han servit de plataforma per a que la ciutadania i representants electes expressessin conjuntament el seu rebuig a la guerra.

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya ha treballat estretament amb el Capítol Europeu i el secretariat internacional de la mateixa xarxa (Mayors for Peace). Aquest procés d’articulació ha afavorit l’acció conjunta amb altres dinàmiques municipalistes d’arreu del continent europeu. Pots llegir la declaració europea aquí. 

Governs locals i entitats municipalistes que han donat suport a la Declaració sobre Ucraïna (fes clic aquí per llegir-la):

  • Begues
  • Bescanó
  • Centelles
  • Caldes d’Estrac
  • Canyelles
  • Castellar del Vallès
  • Centelles
  • Corbera de Llobregat
  • Deltebre
  • Gandesa
  • Granollers
  • L’Hospitalet de Llobregat
  • Ivars d’Urgell
  • Llagostera
  • Llavaneres
  • Manlleu
  • Manresa
  • Mataró
  • Mollet del Vallès
  • Montornès del Vallès
  • El Prat de Llobregat
  • Prats de Lluçanès
  • La Ràpita
  • Riudellots
  • Sant Adrià del Besòs 
  • Sant Boi de Llobregat
  • Santa Coloma de Gramenet
  • Sant Cugat del Vallès
  • Sant Feliu de Llobregat
  • Sant Gregori
  • Sant Iscle de Vallalta
  • Santa Margarida i els Monjos
  • Sant Pere de Ribes
  • Sant Pere de Riudebitlles
  • Santa Perpètua de Mogoda
  • Sant Quirze del Vallès
  • Solsona
  • Tarragona
  • Torredembarra
  • Torrent
  • Vall de Boí
  • Vall d’en Bas
  • Viladrau

 

  • Associació Catalana de Municipis
  • Consell Comarcal del Baix Penedès
  • Consell Comarcal del Montsià
  • Consell Comarcal del Garraf
  • Diputació de Barcelona

Fomentar noves aliances sobre pau i desarmament nuclear: Participació de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau al Retir de CGLU

/0 Comentaris/a /per

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va tenir un paper actiu durant la principal reunió de coordinació de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) celebrada del 21 al 25 de febrer a Barcelona.

Aquesta va ser una bona ocasió per explorar noves aliances al voltant del desarmament nuclear juntament amb governs locals i socis de CGLU – la principal organització dels governs locals del món.

Els i les participants del Retir (entre els quals nombrosos representants de governs locals i organismes internacionals) van mostrar un gran interès pel paper del municipalisme de pau en el foment del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears. Llegir més

Prohibició nuclear: Sobre la primera reunió dels Estats Part del TPAN i el paper del municipalisme de pau a Viena

/0 Comentaris/a /per

La propera Reunió dels Estats Part del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) impulsarà de forma decisiva les agendes de desarmament nuclear. Després de que aquesta reunió fos ajornada causa de la COVID-19, les organitzadores de la Conferència han anunciat que la trobada tindrà lloc del 21 al 23 de juny del 2022 a la seu de la ONU a Viena.

 Per què aquesta reunió és tan important?

Perquè serà la primera reunió d’Estats part del TPAN des de la seva adopció el 2017.

L’esdeveniment mostrarà el nombre creixent de països que donen suport al Tractat i reunirà delegacions nacionals, governs locals i membres de la societat civil per impulsar la implementació dels objectius del TPAN a mitjà i llarg termini.

Tot i que un bon nombre d’Estats encara no ha adoptat ni ratificat el Tractat, la conferència de Viena també acollirà delegacions nacionals disposades a entaular un diàleg constructius amb la comunitat part del TPAN (aquestes inclouen països de l’OTAN com Alemanya o Noruega que encara no han adoptat el Tractat però que desitgen participar com a observadors de l’esdeveniment).

La recent guerra a Ucraïna i el risc d’escalada nuclear no ha fet sinó convertir la visió i els objectius del TPAN en més rellevants; una visió avalada per una part important de la comunitat internacional i els països membres de les Nacions Unides.

Quin serà el paper del municipalisme de pau?

Tenint en compte la seva implicació prèvia al voltant del desarmament nuclear i la promoció del TPAN, la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau té previst desenvolupar una participació activa al llarg de la reunió “1MSP”. Esforços d’incidència previs a la conferència intentaràn aconseguir que més Estats participin a la conferència, encara que aquests decideixin fer-ho en clau d’observadors.

La xarxa també treballarà a diferents nivells i en coordinació regional i internacional per reunir una delegació significativa d’alcaldes i alcaldesses a la Conferència. Alcaldes per la Pau treballarà conjuntament amb socis internacionals com l’ICAN per enfortir els resultats de la Conferència i garantir-ne un seguiment significatiu.

Reunió Executiva d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau: Enfortint el treball en xarxa per impulsar noves iniciatives d’incidència

/0 Comentaris/a /per

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va celebrar una nova reunió de la seva Comissió Executiva el passat 18 de febrer. La trobada va servir per adoptar el Pla d’Acció de la xarxa pel 2022, així com per coordinar iniciatives d’incidència en l’àmbit del desarmament nuclear. Els representants d’alcaldia de la Comissió Executiva també van aprovar la feina feta durant el 2021, a l’hora que van confirmar l’interès de seguir impulsant accions conjuntes des del municipalisme de pau. 

L’alcalde de Granollers i president de la xarxa, Josep Mayoral, va fer especial èmfasi en el treball d’incidència política, que busca generar nous compromisos amb el TPAN des de les institucions de l’Estat. L’impuls de campanyes com “Ciutats de Pau” o “10 Raons per Firmar el TPAN” reforcen la capacitat d’impacte de la xarxa en aquest sentit. La xarxa també treballa en estreta col·laboració amb els seus socis europeus i internacionals per promoure noves adhesions de països europeus al Tractat de Prohibició Nuclear.

Els i les assistents a la reunió també van valorar els últims esdeveniments succeïts a Ucraïna, impulsant una setmana més tard una declaració conjunta amb el Fons Català.

Els membres de l’Executiva també van poder discutir el Pla d’Acció 2022, que preveu actuacions a diversos nivells per promoure la cultura de pau des dels municipis: 

  • Accions d’incidència
  • Visibilitzar les iniciatives dels membres
  • Desenvolupar agendes locals de pau i convivència

Escriu-nos (info@alcaldesperlapau.cat) per accedir al Pla d’Acció 2022 i tenir més informació sobre la darrera Executiva.

Conflicte a Ucraïna: Declaració del Fons Català de Cooperació i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau

/0 Comentaris/a /per

Davant la invasió i el bombardeig d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia, la situació de guerra oberta a Ucraïna i la seva possible extensió en l’àmbit regional, manifestem:

La disputa entre Rússia i Ucraïna és un conflicte polièdric en el qual els aspectes històrics, culturals, geopolítics i econòmics es creuen en un escenari d’enfrontament entre dues potències mundials, Rússia i l’OTAN. Aquesta gran complexitat requereix una responsabilitat de la mateixa dimensió a l’hora de trobar-hi una sortida pacífica, no només per part dels actors directament implicats sinó que també de tots els que poden tenir un paper destacat, en especial per la Unió Europea,per tal de generar espais de negociació, cooperació i acord.

El trencament de la política de blocs que va representar la caiguda del mur de Berlín el 1989,i el consegüent pas d’un ordre mundial bipolar a un de multipolar, donava l’oportunitat a entomar els processos d’emancipació nacional i la resolució pacífica dels conflictes des del diàleg, la cooperació i el multilateralisme. En aquest sentit, creiem que alinear-se amb un bloc militar no contribueix a enfortir aquesta voluntat de resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogada. Al contrari, augmenta el perill d’una guerra que ara ja torna a sacsejar Europa.

La societat catalana està compromesa amb la pau i amb la resolució noviolenta dels conflictes, tal com va mostrar de manera massiva les campanyes de solidaritat amb Bòsnia davant del conflicte dels Balcans ara fa 30 anys, de les manifestacions de la Plataforma Aturem la Guerra ara fa vint anys davant de la Guerra d’Iraq, o de les mobilitzacions d’ara fa cinc anys a favor de l’acollida de refugiats derivada de la crisi humanitària provocada per la Guerra de Síria.

Per aquesta raó, i donant resposta a aquest anhel, des del municipalisme solidari creiem que cal contribuir a desescalar el conflicte i apostar per la desmilitarització de la zona i per l’establiment d’un diàleg enfocat a la construcció de pau. A dia d’avui, la seguretat i el lliure exercici de drets de la població civil està en perill, una situació que s’agreujarà molt més amb l’existència d’un conflicte bèl·lic obert, un fet que generarà de ben segur migracions forçades que caldrà atendre, violència contra la població civil i una crisi humanitària al cor d’Europa.

Per tot això apel·lem a la comunitat internacional, en especial a la Unió Europea, a adoptar un paper de mediació per preservar la vida i els drets humans de tota la ciutadania de la regió.

Veure la Declaració en format PDF

Veure la llista de governs locals adherits a la Declaració

Veure la Declaració sobre Ucraïna del Capítol Europeu de la nostra xarxa

Veure la Declaració de l’Alcalde d’Hiroshima i President de Mayors for Peace Kazumi Matsui

Membres de la xarxa es mobilitzen en ocasió del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (30 de gener)

/0 Comentaris/a /per
El 30 de gener, nombrosos ajuntaments catalans i membres de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau van celebrar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). Aquesta jornada se celebra des del 1964 amb vocació de formar una ciutadania crítica, empàtica i implicada en la resolució dels conflictes. El següent article recopila algunes activitats promogudes pels membres de la xarxa.

La Diputació de Barcelona organitza un espai de treball sobre “Educació per la Pau i Ciutadania Global” amb representants municipals

Com avantsala del DENIP, el dimecres 26 de gener, l’Espai de treball d’Educació per la Ciutadania Global de la Diputació de Barcelona va organitzar una sessió d’intercanvi d’experiències per la promoció de la cultura de la pau amb el suport de Fundipau. 

En aquesta ocasió, el director de Fundipau Jordi Armadans, va emfatitzar la importància de l’educació per la pau com esforç compartit per formar persones capaces d’entendre els desajustaments i desigualtats darrere dels conflictes, alhora que proactives en la recerca de solucions. La tècnica de la Fundipau, Lourdes Vergés, va aportar informacions de context sobre el DENIP. També va proposar diferents pistes de treball per portar el DENIP més enllà del 30 de gener i de l’àmbit escolar, avançant cap a un impacte encara més estructural.

La sessió va comptar amb presentacions de diversos ajuntaments:

  • Sabadell va compartir la campanya “Parla’m de Pau”, que pretén conscienciar els infants i invitar-los a reflexionar sobre les actituds que provoquen violència o fomenten la pau per mitjà de tallers i realització de materials audiovisuals.
  • Terrassa va destacar el cicle “Mes de la Pau”, que proposa activitats dirigides a tota la ciutadania egarenca, aprofitant especialment el potencial de la seva xarxa de biblioteques.
  • Manresa va compartir el treball del Consell de la Solidaritat i la Casa per la Solidaritat i la Pau de la capital del Bages. Aquestes organitzacions proposen un catàleg d’activitats educatives que promouen un concepte de pau coherent, vinculat amb la memòria històrica i el treball de les associacions locals de drets humans.

Des del butlletí #InternacionalDIBA també s’ha compartit informacions sobre el DENIP de forma destaca amb totes les persones registrades.

Igualada acull accions artístiques reivindicatives en l’espai públic

L’escola municipal de teatre de la capital de l’Anoia, La Tarima, ha organitzat, en ocasió del DENIP, diverses accions artístiques en l’espai públic. En aquest cas, les activitats s’han concentrat al barri de Fàtima, on s’hi ha realitzat una perfomance que descriure diferents violències. L’alumnat de l’escola ha guiat el públic per un recorregut des del Centre Cívic del mateix barri fins al pac Valldaura.

La coordinadora de La Tarima, Montse Basart, afirma com aquesta activitat busca sensibilitzar el públic sobre els factors darrere de la violència per mitjà de les arts escèniques, capaces d’impulsar la transformació social i ser motor de canvi.

Els grups han treballat de forma autònoma diversos tipus de violència: des del bullying fins a l’assetjament, les violències sexuals i la transfòbia o la violència social i del sistema. Els grups també han buscat establir un vincle entre l’escola i el barri que l’acull, reivindicant el valor de l’espai públic com espai de creació i convivència: peces essencials per desenvolupar la cultura de pau i el dret a la ciutat.

Gavà proposa recursos i activitats a centres de la ciutat

En el cas de Gavà, l’Ajuntament ha proposat un catàleg de recursos educatius i activitats a tots els centres educatius de la ciutat. Aquestes informacions estaven relacionades amb la cultura per la pau i el DENIP. 

Tres centres educatius de la ciutat (Sagrada Família, el Calamot i Joan Salamero) han aprofitat aquests recursos de diverses formes: des de la realització d’activitats artístiques i de debat fins a l’organització d’activitats lúdiques i a l’espai públic.

Lectura recomanada: Construint pau des dels municipis

En ocasió del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, la xarxa comparteix la guia “Construint Pau des dels Municipis” com una eina concreta per reforçar o desenvolupar polítiques locals d’educació per la pau.

La guia destaca el paper fonamental dels governs locals i del municipalisme en la construcció de pau, des dels territoris fins a l’àmbit global. Inclou anàlisi de context sobre el vincle entre desigualtats estructurals i violència, i com les polítiques locals impacten en aquests factors (tant en clau positiva com negativa). La guia proposa eines concretes per assolir transformacions positives, inspirades no només en l’educació, però també l’enfocament basat en els drets humans, la transformació del conflicte i l’aprofundiment de la democràcia.

Aquesta guia ha estat elaborada per Edualter sota la coordinació i l’impuls de la xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i el suport de la Diputació de Barcelona.

Alcaldes i Alcaldesses per la Pau se suma a més de 30 entitats que reclamen l’adhesió de l’Estat espanyol al Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears

/0 Comentaris/a /per
Entitats que donen suport a la campanya “10 raons per firmar el TPAN” van reclamar el darrer 20 de gener l’adhesió de l’Estat espanyol al Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears en el primer aniversari de la seva entrada en vigor. Per mitjà d’una convocatòria pública, representants de les entitats promotores de la campanya (entre les quals el president de la xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i alcalde de Granollers Josep Mayoral) es van fer ressò dels múltiples avenços assolits després de l’adopció del TPAN. Van convenir reforçar la cooperació antinuclear i el municipalisme de pau en els mesos vinents.

Un any després de la seva entrada en vigor, 59 Estats han ratificat el TPAN i 30 l’han firmat i tenen pendent ratificar-lo. El principal objectiu de la convocatòria era reclamar l’adhesió de l’Estat espanyol al TPAN i, com a primer pas en aquest sentit, confirmar la participació d’Espanya a la Conferència d’Estats part del TPAN (programada pel 2022) en tant que Estat observador; una modalitat de participació que ja han confirmat que seguiran Noruega i Alemanya (ambdós membres de l’OTAN).

El president d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, Josep Mayoral, va realçar a feina feta per la xarxa a diferents nivells (català, europeu, global) en termes d’incidència i sensibilització ciutadana. En els mesos vinents, els esforços de la mateixa se centraran en ampliar el número de governs locals que fan seva la causa antinuclear per mitjà d’iniciatives com “Ciutats de Pau”, mentre es reforcen les aliances amb altres organitzacions i xarxes, tot de cara a la pròxima conferència d’estats part del TPAN a Viena. 

La convocatòria posa en valors els avenços assolits en el darrer any

Durant la roda de premsa, la presidenta d’AIPAZ Ana Barrero Tiscar es va fer ressò de l’ampli suport per la causa antinuclear a Espanya, amb més d’un 80% d’opinió pública favorable a unir-se al Tractat. L’opció nuclear es percep cada cop més com una amenaça a la seguretat i al medi ambient, alhora que un gran malbaratament de recursos públics. 

La coordinadora de campanyes digitals d’ICAN Lucero Oyarzún va valorar l’impacte assolit pel treball col·lectiu antinuclear i la seva importància a l’hora de territorialitzar el TPAN i mobilitzar nous compromisos polítics. Oyarzún va compartir eines eficaces per continuar fent pressió en favor del desarmament, com ara la desinversió financera en el sector, on s’ha registrat una caiguda de 63 mil milions de dòlars després de la ratificació del TPAN. 

La investigadora del Centre Delàs Teresa Fortuny va posar en evidència els riscos que es deriven de l’actual arsenal nuclear mundial, i la certesa que el seu ús, encara que limitat, causaria impactes en la població inimaginables amb impactes irreversibles pel planeta.

La presidenta de Fundipau, Carme Suñé, va compartir algunes claus de l’estratègia d’incidència duta a terme per part d’organitzacions signants de la campanya “10 raons”. Aquesta ha permès reforçar el coneixement del TPAN per part de grups parlamentaris i membres del govern, alhora que ha reforçat la idea que l’adhesió al tractat ofereix una oportunitat històrica de liderar una diplomàcia renovada en favor de la pau.

Escriu a info@alcaldesperlapau.cat per saber-ne més sobre aquesta iniciativa i com adherir-si.

La xarxa participa a Mèxic en la 3a edició del Fòrum Mundial sobre Ciutats i Territoris de Pau

/0 Comentaris/a /per

El president de la xarxa Josep Mayoral ha representat el municipalisme, com a vicepresident de Mayors for Peace i com a membre del Consell mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

La trobada ha servit per promoure el municipalisme de pau i potenciar la creació de sinergies entre ens locals, organismes internacionals i entitats de la societat civil

Del 26 al 28 d’octubre ha tingut lloc a Ciutat de Mèxic la 3a edició del Fòrum Mundial sobre Ciutats i Territoris de Pau, un espai de trobada que ha servit per continuar amb el procés de reflexió, incidència i acció de les dues primeres edicions entorn de la construcció de la cultura de pau a nivell local i global. La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau es va comprometre amb aquesta iniciativa des de l’inici i forma part del comitè organitzador, juntament amb altres organismes i institucions.

El vicepresident de Mayors for Peace ha intervingut en diversos diàlegs i espais del Fòrum i també ha mantingut reunions amb representants institucionals de municipis de Mèxic i altres països. Josep Mayoral es va entrevistar amb la cap del govern de Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, que també forma part de la Comissió Executiva de Mayors for Peace. En la trobada van reafirmar la necessitat de treballar des del municipalisme per promoure que cada vegada més estats signin el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, un dels objectius estratègics de la xarxa internacional.

A la sessió plenària ‘Ciutats i Territoris Inclusius’ el president va compartir taula amb Clara Brugada, alcaldessa de Iztapalapa; Renata Braga, assessora especial del departament d’assumptes internacionals de Sao Paulo; Hala Rizk, líder de cohesió social del PNUD; Germán Alvarenga, responsable del districte 5 de San Salvador i Juan Carlos Díaz, secretari tècnic del Fòrum de Desenvolupament Econòmic Local. La discussió es va centrar en identificar les principals formes de desigualtats que hi ha als territoris, conèixer les propostes i iniciatives que es duen a terme per corregir l’impacte de les bretxes econòmiques en la convivència i posar en valor la importància de vincular altres actors territorials per enfortir la cohesió social.

Pel que fa al diàleg ‘Agendes locals de pau i convivència’, Mayoral va compartir escenari amb Jaime Morales, director general de diversitat sexual i drets humans de la Ciutat de Mèxic; Antoni Montseny, director de relacions institucionals de la Diputació de Barcelona; Vladimir Rodríguez, alt conseller de pau de la ciutat de Bogotá; Germán Alvarenga, responsable del districte 5 de San Salvador; Reyna Rueda, alcaldessa de Managua i Tica Font, qui moderava el debat. El president va remarcar la importància d’escoltar i parlar per identificar els problemes des de l’arrel, treballar des de la proximitat trobant espais de corresponsabilitat, teixir plans transversals i aplicar la coherència.

Mayoral va participar en representació CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) a la cloenda del Fòrum. Aquesta entitat que representa el municipalisme mundial, serà la que assumirà la secretaria tècnica del Fòrum per tal de garantir la continuïtat del procés fins la propera edició, que tindrà lloc a Bogotà l’any 2023. Així mateix, Josep Mayoral es va comprometre a portar la «Declaració de Ciutat de Mèxic» als òrgans de govern de CGLU per tal que sigui adoptada per les ciutats i territoris de tot el món.

Durant la celebració del Fòrum, el president també va tenir l’oportunitat de visitar el districte de Iztapalapa, una de les zones més pobres i violentes de la capital, que durant els últims anys ha viscut un procés de reconstrucció amb 12 nous centres culturals i esportius, la xarxa de telefèric més gran d’Amèrica Llatina i la intervenció artística de 7.000 murals. El model de prevenció ha reduït a la meitat el número de robatoris o agressions contra la dona.

El fòrum és més que un esdeveniment, és un procés de reflexió i incidència mundial, col·lectiva i horitzontal, que busca identificar les causes de les tensions i de les violències per posar en marxa polítiques públiques, programes i iniciatives ciutadanes que ajudin a construir cultura i educació per la pau. Aquest espai de trobada ajuda a promoure de forma més eficient els valors de la construcció de convivència i pau.

El comitè organitzador del fòrum, entre els quals es troba la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, el conformen els següents organismes internacionals, regionals, nacionals i locals: Govern de la Ciutat de Mèxic, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de San Salvador, Ajuntament de Madrid, Ajuntament de la Paz, Ajuntament de Bogotà, Diputació de Barcelona, CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), UCCI (Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanas), Metropolis, Mayors for Peace, Associació Internacional de Ciutats Educadores, FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies), AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament), PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), ONU Dones, Secretaria General Iberoamericana, OEI (Organització d’Estats Iberoamericans per l’Educació, la Ciència i la Cultura), AIPAZ (Associació Espanyola d’Investigació per a la Pau) i El Colegio de la Frontera Norte.

Totes les sessions plenàries i diàlegs es poden visualitzar al canal de YouTube del Fòrum. A través d’aquestes taules de discussió s’ha pogut aprofundir en nous enfocaments a partir dels quals treballar la convivència i la pau als territoris.

El fòrum en dades

La ciutat de Mèxic es va comprometre a acollir la 3a edició, prevista inicialment per l’any 2020, però arran de la crisis provocada per la Covid-19 i la impossibilitat de celebrar esdeveniments de tal magnitud, la data de celebració del fòrum va ser ajornada.

A les dues primeres edicions, que van tenir lloc a Madrid l’any 2017 i 2018, van participar al voltant de 10.000 persones procedents de més de 100 països diferents, representant institucions internacionals, governs nacionals, autonòmics i locals, entitats de la societat civil, activistes socials, universitats, empreses i joves. El fòrum és un espai de trobada multiactor i multinivell que té per objectiu obrir un procés de debat i reflexió sobre com aconseguir entorns urbans lliures de violència en totes les seves formes i com construir ciutats de pau i convivència.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau forma part del comitè organitzador del fòrum des de la primera edició, ja que considera que els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i les que satisfan les necessitats més immediates de les persones i garanteixen el seu benestar. Els governs locals són actors clau a l’hora d’oferir respostes alternatives que contribueixin de forma decidida a la transformació pacífica dels conflictes i la promoció de la cultura de pau a tots els nivells.