Entrades de l'any: 2018

Les relacions de cooperació que Granollers ha establert en els darrers anys amb els municipis de l’Arc Metropolità (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mataró i els respectius territoris), identificant problemes comuns i dissenyant estratègies, ha de permetre als ajuntaments, conjuntament amb els agents econòmics i socials, articular una posició comuna en els projectes de gestió de la mobilitat, el territori i les grans infraestructures i equipaments.

Granollers hauria d’assumir un lideratge d’aquesta posició comuna i també el repte de traslladar a l’àmbit internacional la problemàtica de les segones corones de les grans conurbacions urbanes i la competitivitat de les ciutats mitjanes.

Valors associats: Governança democràtica, competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat.

1. El Pla territorial metropolità de Barcelona

Els municipis de l’Arc Metropolità van aconseguir una posició comuna en un dels documents més importants en la planificació territorial, el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

Aquest projecte de PTMB és resultat dels treballs desenvolupats durant el període de temps de pràcticament un any, comprès entre els mesos de maig de 2008 i de 2009. Aquests treballs van ser redactats per la ponència tècnica nomenada per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona (COTMB). Aquesta comissió és de caràcter paritari i compta amb representants del Govern de la Generalitat i de les administracions locals que governen el territori metropolità i és, per llei, l’encarregada de formular el PTMB.

Els treballs de la ponència van tenir com a materials de base l’Avantprojecte de PTMB d’abril de 2008 i el procés participatiu de consulta pública del pla es va desplegar durant el període maig a setembre de 2008.

La participació de les administracions locals presents al territori, és a dir, ajuntaments, consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va generar moltes de les aportacions de concreció i afinament incorporades al pla amb les necessàries visions d’escala més local, però també territorialment integrades amb les percepcions pròpies dels diferents territoris que configuren una regió molt heterogènia quant a la seva geografia física i urbana.

Totes aquestes aportacions van servir per incorporar noves qüestions, concretar, afinar i, en definitiva, millorar els continguts d’un projecte de pla a desplegar sobre un territori ric i variat quant a paisatges naturals i culturals, sobre el qual s’assenta un sistema urbà d’origen “plurinuclear”, cada vegada més “policèntric” i que el pla vol contribuir a que esdevingui “multinodal”. On cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, tingui el seu lloc en una xarxa metropolitana comuna de sinèrgies positives, socialment cohesionadores, econòmicament eficients i ambientalment sostenibles.

Els municipis de l’Arc van col·laborar estretament entre ells i amb en Josep Maria Carrera Alpuente, redactor del PTMB. Van establir un calendari de sessions de treball on s’anaven posant en comú els criteris i les propostes que, com a col·lectiu, aportaven la visió i les necessitats de planificació del territori de l’anella exterior de la regió metropolitana, ciutats importants de Catalunya que sovint han vist com el centre metropolità definit per l’AMB imposava les seves visions i prioritats descompensant els recursos dedicats a serveis i infraestructures, en detriment d’aquesta part del territori, en què sovint només s’hi pensava quan era el moment de situar equipaments o serveis necessaris per a la regió, però amb impactes no desitjats per al centre metropolità.

El resultat, un PTMB molt equilibrat amb propostes que satisfan aquesta diversitat amb un sistema cada vegada més “policèntric” i que es vol que esdevingui “multinodal”, on cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, pugui determinar el seu lloc en aquesta escala de regió metropolitana.

2. L’associació Àmbit B-30

La voluntat de l’associació de l’àmbit B-30 és reforçar aquest territori com a complement de l’Àrea Metropolitana, però, sobretot, contribuint a posicionar la B-30, però també Catalunya, com un dels pols industrials més importants del sud d’Europa.

B-30 són 23 municipis, en el pas d’aquest tram de via, d’uns 50 km. Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. Hi ha un total de 1.296 empreses (33.089 treballadors) del sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt. El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona. A més, gràcies a la presència de diferents universitats, hi ha un elevat pes d’articles científics publicats, concretament un 22 %. El 48 % de la inversió en R+D de tota la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en aquest territori de la B-30.

L’àmbit B-30 és la voluntat d’ajuntaments, universitats, empreses, sindicats i patronals que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure’n el desenvolupament, han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, d’Espanya i, amb vocació de ser-ho, del sud d’Europa. L’àmbit B-30 té tots els elements per fer competitiva la indústria, com també té voluntat per fer que el treball conjunt dels agents la faci més competitiva: recerca, innovació, competitivitat, exportació, atractiu per a la inversió…

L’àmbit B-30 disposa d’un seguit d’equipaments i empreses que aporten un potencial extraordinari. D’una banda, hi ha el Parc de l’Alba, que acull el laboratori de llum del sincrotró Alba i que, amb 340 hectàrees, és un dels equipaments de recerca més avançats del món. En un altre ordre de coses, la B-30 té la Universitat Autònoma de Barcelona, que forma part de la xarxa de Campus d’Excel·lència Internacional; amb el Parc de Recerca de la UAB, amb 30 instituts de recerca i més de 4.000 investigadors. La Universitat Politècnica de Catalunya amb l‘escola Tècnica Superior d’Arquitectura o l’ESDi a Sabadell complementen una notable oferta universitària. Molt proper a aquestes instal·lacions hi ha el Parc Tecnològic del Vallès, amb 150 empreses instal·lades i on treballen 2.910 persones. A més, hi ha 23 centres de recerca que es troben situats, majoritàriament, als campus universitaris i als parcs científics i tecnològics, amb prop de 30.000 m2.

És també estratègica l’existència en aquest espai del Centre Intermodal de Mercaderies (CIM), com a equipament per afavorir l’eficiència en la distribució de mercaderies als principals centres d’activitat econòmica.

Cal tenir present que aquest àmbit compta ja amb infraestructures existents (AP7, C-58, Aeroport de Sabadell i la xarxa ferroviària) i d’altres en projecció, que ofereixen la possibilitat de consolidar una estructura industrial i de coneixement i recerca molt competitiva en un context mediterrani i a escala europea.

3. L’associació Xarxa C-17

A la ciutat de Vic s’ha constituït la Xarxa C-17 formada per una trentena de municipis i diverses empreses i entitats que “sumen esforços per construir un país de dalt a baix”, segons paraules de l’alcalde de Granollers i president de la Xarxa C-17. La Xarxa C-17 entén el corredor viari i ferroviari de la C-17 com un dels principals eixos de l’activitat productiva de Catalunya, malgrat la manca d’atenció històrica en termes d’inversió. L’impacte econòmic i social del seu desenvolupament tindrà efecte multiplicador al territori i per tot Catalunya.
L’associació treballa des de 2016, especialment en quatre grups estratègics: infraestructures, promoció industrial, formació professional i promoció turística.

S’ha fet un nou pas endavant, després de la constitució de l’associació Xarxa -C17 i s’han exposat els vuit projectes que s’hauran de desplegar i dur a terme:

• El desdoblament de la R3. El paper del transport ferroviari en aquest corredor és crucial. Es continua amb la reivindicada demanda de desdoblar la R3, que implicarà millores de comunicació, de freqüència de pas i d’horaris.
• Solucions a la carretera C-17. La Xarxa C-17 planteja que la carretera necessita guanyar seguretat i fluïdesa de trànsit; cal el desdoblament de la via entre Lliçà d’Amunt i Parets.
• El Pla director del circuit de velocitat. El model que es planteja en el Pla director del circuit reuneix el desenvolupament industrial, urbanístic i econòmic que es pot traslladar i implantar en el territori de la C-17.
• Els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2026. La Xarxa C-17 defensa la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus i ho fa convençuda que cal un canvi del model turístic que passi per la millora de les infraestructures de comunicació.
• Projectes europeus: d’especialització i competitivitat territorial. Impulsar el món del motor-esport, la salut i la metal·lúrgia com a projectes que tenen una interessant especialització en l’eix de la C-17 i que són competents territorialment per formar part de projectes europeus.
• Polígons industrials: desplegament de la fibra òptica, la xarxa elèctrica i els subministraments d’energia. Conèixer la realitat dels polígons industrials de la C-17 per tal de poder treballar conjuntament, municipis i empreses, en la millora dels polígons i poder desplegar la fibra òptica i millorar-ne els subministraments energètics.
• Impuls de la FP Dual. Treball constant en el camp del coneixement, l’educació i l’empresa a través de la Formació Professional Dual, amb un paper central de la Universitat de Vic.
• El transport públic per carretera. Impuls del transport públic a la C-17 amb el desplegament d’un Pla de transport de viatgers.

La Xarxa C-17 està formada per 28 municipis: Mollet, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Vic, Manlleu, Torelló, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Figaró-Montmany, Gurb, l’Ametlla del Vallès, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Eulàlia de Riuprimer, Tagamanent i Tona. A més de diverses empreses, entre les quals: La Farga, Sagalés, Estabanell Energia, Comforsa, PIMEC, la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental, la Cambra de Comerç de Barcelona…

L’àmbit B-30 engloba 23 municipis, en l’entorn de la B-30, d’uns 50 km; una població de 1.018.166 habitants, i una superfície de 485 km2.

Econòmicament, aquesta àrea disposa de 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. D’aquestes, 1.296 empreses i 33.089 treballadors pertanyen al sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt.

El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Que la col·laboració en la defensa d’una visió d’un territori pot ser molt positiva i àmplia i, de fet, aquesta manera d’actuar s’ha repetit en el foment d’altres plataformes de pressió municipal com és el cas de les associacions de municipis i entitats per la B-30 i la Xarxa de la C-17.

Pel que fa a la iniciativa dels set ajuntaments de l’Arc metropolità , en el moment de l’elaboració del PTRMB les vocacions territorials van anar prenent orientacions diferents, els canvis polítics en aquests ajuntaments han fet virar les visions dels diferents municipis i la idea de l’Arc metropolità ja no és un objectiu estratègic.

D’aquí que, com s’ha exposat, s’han impulsat noves aliances territorials, com és el cas de les associacions Xarxa C-17 i Àmbit B-30, les quals no limiten altres visions territorials que els ajuntaments puguin tenir, sinó que s’apleguen per desplegar objectius concrets que a la seva escala territorial beneficiïn l’àmbit territorial concret.

Analitzant també en una òptica de comarca àmplia del Vallès, s’han treballat amb l’Institut Cerdà les sinergies territorials dels dos vallesos i està en procés de redacció un Pla de mobilitat específic de tot el territori del Vallès (PEMV), amb la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals i les principals ciutats dels Vallesos.

Aquest treball específic del PEMV per a la mobilitat territorial del Vallès és una de les previsions que el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona va incloure, entre els molts altres projectes de planificació territorial, però malauradament no se n’està aconseguint el desplegament com seria necessari, atès el grau de consens i detall que va assolir en el moment de la seva aprovació.

L’Agenda 21 Local i també el Pla de mobilitat urbana de Granollers estableixen objectius i mesures per vetllar pel control de la qualitat de l’aire (contaminació atmosfèrica i acústica) i per al foment de mesures correctores per millorar-ne l’estat actual. Entre aquestes mesures, cal una atenció especial a la reducció de gasos d’efecte hivernacle i la promoció de millores en la gestió ambiental de les empreses del conjunt de la conurbació, d’acord amb el foment de l’activitat empresarial innovadora (2.1.2.). La Taula Intermunicipal Permanent (1.4.1.) hauria de vetllar per aquest conjunt de mesures de control i per la millora de la qualitat ambiental, que són especialment importants per prevenir i evitar factors nocius per a la salut de les persones.

Valors associats: Governança democràtica, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic. 

Transició de l’Agenda 21 local de Granollers cap a l’Agenda 2030

2017: finalitzat el termini d’execució la 2a Agenda 21 local (2009-2018) i aprovats els plans sectorials (PAESC, Mobilitat, etc.) s’inicia un procés per a la transició i l’encaix dels objectius de sostenibilitat ambiental local amb els ODS de ciutat 2030.

Aprovació del Pla de millora local de la qualitat de l’aire i seguiment anual dels nivells d’emissió

Elaboració del Pla d’actuació local per a la millora de la qualitat de l’aire de Granollers (2011).

Treballs encaminats a l’aprovació del Pla supralocal de millora local de la qualitat de l’aire (2011- 2015).

Impuls del treball en xarxa en temes ambientals amb els municipis veïns, com estem fent en l’àmbit de la qualitat de l’aire

2016: treball de recopilació d’informació, proposta i revisió, i impuls del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire redactat per l’Agència d’Ecologia Urbana i finançat per la Diputació de Barcelona.

2016: coordinació i impuls d’una campanya d’estiu de mesuraments (dosímetres passius i unitat mòbil del CSIC) en vuit municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2016: participació en la Taula de Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona, com a representants dels municipis que treballen per a la millora de la qualitat de l’aire en el Vallès Oriental.

2016: participació en el grup de treball de les zones de baixes emissions de l’AMB ampliat amb municipis inclosos en la ZPE de fora de l’AMB.

2016: Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire per a actuacions coordinades de les administracions.

2017: coordinació i impuls d’una campanya d’hivern de mesuraments (dosímetres passius unitat mòbil del CSIC) en 11 municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2017: comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire. Impuls del protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’episodis en la ZQA2 del Vallès Oriental.

2017: reunions de la comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire.

2017: prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 en el Vallès Oriental en relació al projecte de modelització: Anàlisi de contribució de fonts, millora de l’inventari d’emissions, etc.

2017: segon plenari de la Taula Intermunicipal de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental. Proposta de protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’avís preventiu i en cas d’episodis.

2017: III Plenari de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire en els municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental. Sala Policia Local. Explicació de mesures i coordinació quan hi ha un episodi. Sol·licituds a DTES pendents.

2018: la necessitat de recursos per coordinar actuacions entre les diferents administracions i ciutadans per a la millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental porta a sol·licitar el projecte AIRe NET en el marc del programa de l’Urban Innovative Actions (tercera convocatòria), conjuntament amb la Diputació de Barcelona, el Departament de Territori de la Generalitat i els municipis veïns de Mollet i Montornès.

Participació en la comissió rectora del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

2016: participació en el grup de treball de zones de baixes emissions.

2016: constitució i participació com a membre de la comissió permanent del grup de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, +Aire -Soroll.

2017: reunió de coordinació entre els ajuntaments de més de 100.000 h. representants de la resta de municipis i la Generalitat.

Participació en l’elaboració del Pla de qualitat de l’aire que, conjuntament amb onze municipis més del Vallès Oriental, va elaborar la Diputació de Barcelona, amb la supervisió del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

Elaboració del Pla supramunicipal de qualitat de l’aire.

2016: lliurament del document del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire al Vallès Oriental.

Revisió de les dades sobre establiments i activitats potencialment contaminants.

2015: revisió de les dades lliurades sobre activitats amb el Servei d’Activitats de l’Ajuntament. Lliurament a la Generalitat i al Consell Comarcal de l’inventari d’activitats corregit.

Impuls de les actuacions incloses en el Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental.

2016: presentació del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire (07-11): coordinació supramunicipal, informació sobre els efectes en la salut i els nivells de concentracions en la zona del Vallès Oriental dins de la ZQA2.

2017: segon plenari de la Taula Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire.

Càlcul, control i seguiment coordinat intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire: inventari de focus d’emissors de les activitats industrials potencialment contaminadores de l’atmosfera i dels impactes associats a la mobilitat

Aprovació de les mesures del Pla supramunicipal per al càlcul, control i seguiment intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire.

2017: pressupost del Barcelona Supercomputing Center (BSC) per tal de modelitzar la contaminació atmosfèrica a la zona: millora de l’inventari d’emissions, anàlisi de contribució de fonts i sistema de qualitat d’aire urbà per un total de 111.964,80 euros.

2017: lliurament de prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental en relació al projecte de modelització presentat el 14 de febrer a la Generalitat: anàlisi de contribució de les fonts, millora de l’inventari d’emissions i modelització.

2017: resultats de les campanyes de mesuraments amb dosímetres en la ZQA2 al Vallès Oriental.

2017: informe sobre les campanyes d’estiu i hivern realitzades pel CSIC amb 100 dosímetres passius instal·lats en diversos municipis del Vallès Oriental.

2017: proposta de projecte a presentar a la tercera convocatòria del UIA amb els del CSIC, UPC, BSC, DTES i 12 municipis del Vallès Oriental de la ZQA2.

Elaboració d’estudis i instal·lació d’equips temporals de mesura per al seguiment, diagnosi i desenvolupament de mesures correctores per millorar la qualitat de l’aire al municipi

Caracterització del material particulat a la ciutat.

2015: lliurament de l’informe i revisió dels resultats.

Organització de campanyes de mesures addicionals a la ciutat (en execució).

2016: instal·lació de una unitat de control de la contaminació atmosfèrica durant dos anys a la coberta de l’arxiu comarcal.

2016: organització i proposta de punts de mesurament de la campanya addicional de mesuraments amb dosímetres passius a la ciutat.

2017: organització de la campanya addicional de mesuraments a l’hivern amb dosímetres passius a la ciutat.

2018: adquisició i instal·lació de dispositius de control de la contaminació atmosfèrica integrables a la plataforma Sentilo i integració de les dades contaminació atmosfèrica i acústica.

Aplicació de l’ordenança reguladora de soroll i els mapes estratègics de soroll (2009-2011)

Granollers va aprovar l’any 2011 l’ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Granollers, el mapa de soroll i el mapa de capacitat acústica del municipi que es pot consultar en l’espai web de l’Ajuntament de Granollers.

Aplicació dels nous instruments i realització d’estudis per a la gestió del soroll a la ciutat (2011-2015)

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Elaborar estudis acústics dels espais públics i places per establir les condicions d’ús perquè les festes i els concerts a la ciutat en minimitzin l’impacte acústic. Executat.

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Aprovació de l’actualització dels mapes de soroll i capacitat acústica del municipi

2016: aprovació inicial, en el ple de 26 de gener de 2016, de l’actualització del mapa de soroll de Granollers.

2016: lliurament de l’estudi de determinació de les zones de soroll de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona que discorren pel TM de Granollers.

Incorporació de les zones de soroll.

2016: informació sobre zones de soroll de les vies de titularitat d’altres administracions.

2017: mesuraments de curta i llarga durada per contrastar les zones de soroll i les zones de superació 2014 dels objectius fixats en el mapa de capacitat acústica.

2017: mesuraments de l’impacte del circuit a les zones naturals properes.

2017: estudi tècnic, definició i incorporació de les zones de soroll, zones amb superacions dels objectius de qualitat establerts i zones, si s’escau, d’especial protecció.

Estudi de les zones tranquil·les a parcs i espais naturals locals.

2017: mesuraments per comprovar els nivells d’immissió als parcs i espais naturals de Granollers. Lliurament de l’estudi d’avaluació de les zones tranquil·les i espais naturals.

2017: instal·lació de sensors acústics que permetin mesuraments en continu durant un any a tres punts de la ciutat.

2018: redacció d’acords amb les administracions titulars de les infraestructures de transport viari i ferroviari que discorren pel municipi i que tenen associada una Zona de Soroll, per tal d’implementar-ne els plans específics que permetin reduir l’impacte acústic sobre els receptors.

2018: instal·lació de tres sensors propis i tres de la Diputació de Barcelona integrables a la plataforma SENTILO per monitoritzar els nivells de soroll a les zones de soroll per a infraestructures de titularitat d’altres administracions a la ciutat.

S’han elaborat i actualitzat periòdicament els indicadors ambientals i s’ha elaborat una memòria anual, per treballar per a l’homogeneïtzació del sistema d’indicadors entre ciutats i administracions. S’han integrant els indicadors dins el portal d’indicadors de la ciutat.

Suport en l’obtenció de dades, càlcul i comentaris dels indicadors de perfil de ciutat en el seu apartat de sostenibilitat.

Informació a la ciutadania sobre l’evolució de l’estat del medi i la sostenibilitat local a través de memòries i informes ambientals anuals.

Aprovació i publicació en el web del nou mapa de capacitat acústica i dels mapes de soroll de Granollers.

Informació en continu sobre els nivells de contaminació acústica a les zones de soroll de la ciutat.

Hi ha importants barreres per a la coordinació entre nivells d’administració local, comarcal, provincial i regional per aconseguir objectius que són per a la millora de la qualitat ambiental local. El coneixement i la corresponsabilitat, tant de la ciutadania com de totes les administracions amb competència directa o compartida, han de fer-se viables i efectives amb canals de comunicació i informació continuada cap a la ciutadana i entre administracions.

S’han de treballar els temes de comunicació amb la població, amb la col·laboració interdepartamental dels serveis tècnics i obrir de forma col·laborativa i molt visual la informació sobre la qualitat ambiental local, mantenint la rigorositat tècnica i aconseguint fer arribar la informació cap a la població i els agents implicats.

En la societat del coneixement i la transició digital, el nous sistemes d’informació gràfica i georeferenciada poden fer visible aquelles dades i projectes, i els mapes amb mesures concretes i les modelitzacions territorials poden ajudar a mostrar i conscienciar amb aquesta informació. Amb això, es fa visible el problema i s’apunten les solucions i la corresponsabilitat ciutadana i d’altres àrees i administracions del territori, més enllà del municipi.

La dedicació de recursos econòmics de forma col·laborativa entre administracions i ciutadans per a aquests temes és imprescindible. Si més no, tot sovint es busquen més responsabilitats sobre el problema i la mancança de finançament, i es troben formes de sumar recursos disponibles des de cada agent implicat. Però aquesta coordinació de recursos i unificació de dades és imprescindible per avançar en la qualitat del medi local.

Com molts altres temes ambientals, la qualitat de l’aire que respirem mostra una dimensió de governança multinivells. La transició digital amb noves eines per coordinar la informació i les accions a impulsar són imprescindibles i han de compartir-se (verticalment i horitzontalment) per poder aconseguir adreçar les polítiques i accions cap a un objectiu comú, la millora de l’aire que respirem.

Existeix una dificultat de fer entendre a la ciutadania la importància de la millora de l’aire que respirem; és fonamental poder disposar de recursos per tal de fer evident el problema. Seria fantàstic que la contaminació de l’aire fos visible als ulls de les persones, però per això calen recursos tècnics (s’han intentat cercar a través d’AIRe NET) que ara per ara no hi són (siguin de qui siguin les competències).

Per altra banda (quant als treballs transversals que implica aquest tipus de projectes) es va intentar impulsar una web molt amena, que fes evident el problema de cara a la ciutadania. A data d’avui no ha estat possible.

La implementació de mesures de planificació i gestió del territori que assegurin la protecció dels espais naturals, la biodiversitat i el manteniment de la xarxa ecològica és un dels objectius de l’Agenda 21 Local de Granollers. Aquest objectiu s’hauria de compartir amb el conjunt dels municipis de la conurbació, amb una atenció especial als espais fluvials i a la connectivitat de les àrees agroforestals de les Franqueses i Cardedeu, i amb el massís del Montseny. El disseny i la implementació d’aquestes mesures, i la connectivitat dels itineraris ambientals i de lleure, haurien d’acordar-se a la Taula Intermunicipal Permanent dels quatre municipis de la conurbació (1.4.1.), amb la possibilitat de participació d’altres poblacions de l’entorn.

Valors associats: Coneixement, cohesió territorial, sostenibilitat i governança.

2010: treballs de conservació i sega del tram urbà del riu Congost.

2010: creació d’un itinerari de descoberta de la serra de Ponent.

2011: desenvolupament d’un gran projecte de restauració fluvial del riu Congost al seu pas per Palou per millorar-ne la connectivitat ecològica longitudinal i transversal del riu.

2012: treballs de reconstrucció naturalitzada dels talussos afectats per la riuada de mitjans de març de 2011.

2012: consolidar els treballs de manteniment dels camins de les serres de Llevant i Ponent per a la millora de la mobilitat dels veïns, la implantació d’itineraris i la prevenció d’incendis forestals.

2012: aprovació, per la JGL, del document de referència de  “Directrius per a la conservació i gestió del paisatge dels espais naturals de Granollers” dins del marc del projecte EUROSCAPES.

2012: treballs d’eliminació de nuclis de canya ubicats a la llera del Congost entre el pont del carrer de Ramon Llull i el pont de la plaça de la Constitució.

2013: millores i correcció dels efectes negatius a diferents zones del riu Congost: talús del sobreeixidor de la depuradora i llera de la zona de la planta de compostatge.

2013: campanya de sanejament d’abocaments incontrolats a les zones forestals:

2014: treballs de connexió dels municipis de Montornès i Granollers a través del passeig fluvial.

2014: treballs de millora de la riera Carbonell: recuperació de vegetació de ribera i millora del cabal.

2015: participació i lideratge del grup de treball de custòdia municipal de la Xarxa de Custòdia del Territori. Participació en el consell de membres de la Xarxa de Custòdia del Territori.

2015: actuacions del programa anual del Pla municipal de prevenció d’incendis per a la millora dels camins de la xarxa bàsica de Granollers.

2015: manteniment i sanejament d’espais forestals i fluvials amb les tasques del personal dels plans d’ocupació de medi natural. Accions informatives, dissuasives i d’anticipació del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals, dissenyades cada estiu, per evitar l’inici d’incendis forestals.

2016: promoció de la biodiversitat urbana als espais verds de la ciutat: col·locació de caixes niu, control integrat de plagues amb aplicació de fauna benèfica, promoció de plantes atraients de fauna benèfica, plantació d’arbrat i arbusts productors de flors i fruits atractius per a la fauna…

2016: creació d’un catàleg de fitxes de flora i fauna del municipi i posada a disposició a la ciutadania a través del web municipal.

2016: participació en el grup de treball de la conca del Congost, liderat pel Consorci Besòs Tordera, i treballs de naturalització i millora del funcionament hidràulic del Congost al seu pas per Palou.

2016: treballs de retirada d’abocaments incontrolats als camins i espais naturals de les serres de Ponent i Llevant i el riu Congost.

2016: creació de l’itinerari circular de l’anella verda de Can Cabanyes, que recorre l’espai agroforestal del sud de Granollers i el nord de Montmeló en un projecte de cooperació dels dos ajuntaments.

2017: participació en el grup de treball d’infraestructures verdes de la Red + Biodiversidad de la FEMP.

2017: condicionament de deflectors vegetats amb vegetació de ribera per corregir els efectes de l’erosió que podria afectar a bens dels marges del Congost al seu pas per l’església de Palou i la depuradora de Can Cabanyes.

2018: estudis preliminars i seguiment de les obres de l’ampliació de Can Cabanyes arran de l’execució del Pla parcial 112.

2018: desenvolupament del projecte LIFE Alnus per millorar l’hàbitat fluvial del riu Congost amb cooperacions amb diferents socis regionals, així com els associats locals del Consorci Besòs Tordera i els ajuntament de les Franqueses i Canovelles.

Preservació, millora ecològica i gestió de l’ús social a vuit espais naturals d’interès municipal.

Més de 2.000 estudiants participen en les activitats d’educació ambiental de Can Cabanyes (organitzades pel Museu de Ciències Naturals-La Tela i el Consorci Besòs Tordera).

Entre 600 i 1.000 usuaris/dia al passeig fluvial.

80 % de la flora del riu és autòctona.

Millora de la connectivitat amb municipis veïns.

Els espais naturals de Granollers són ecosistemes de poca superfície, però de gran valor pels serveis ecosistèmics que ofereixen, impossibles de produir-se en el continu urbà.

Aquesta natura local aporta millores a la salut (per exemple la captació del CO2 per millorar la qualitat de l’aire), l’aprovisionament de recursos (com ara la millora de la qualitat de l’aigua per usar-la a l’agricultura), l’increment de serveis culturals (l’oferta de lleure del parc fluvial del Congost, per exemple) i una preservació dels processos naturals (una alta biodiversitat de fauna permet controlar les plagues d’insectes).

Per altra banda, la gestió del territori sovint no dona prou importància a la conservació de corredors ecològics i socials entre els diferents espais naturals, fet que pot malmetre la preservació correcta del medi natural i, conseqüentment, un bon desenvolupament sostenible.

Un element fonamental per a la millora de la qualitat urbana són els serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, energia) i com mantenir-los. Cal un esforç coordinat, orientat a la millora global de les seves instal·lacions (aigua potable, aigües grises, clavegueram, energia, cablejat TIC) i una planificació de les necessitats futures. També és fonamental la renovació dels serveis de la via pública (enllumenat, voreres, etc.); la racionalització de les xarxes d’instal·lacions aèries (electricitat, telefonia) i optar al màxim per soterrar-les, i l’eliminació d’elements obsolets que embruten les façanes (rètols, antenes, instal·lacions…) i d’aquells que comporten barreres físiques als ciutadans.

El desenvolupament d’un model de ciutat arbrada, amb la inclusió i el manteniment de vegetació en els eixos vertebradors i d’ordenació de la ciutat, fa imprescindible que les espècies viàries tinguin un tractament com els altres serveis bàsics, amb la necessària compatibilització en l’ús de l’espai del subsol, vital perquè creixin amb salut.

Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

Actuacions i principals accions per a la millora global de les instal·lacions i de la planificació de les necessitats futures:

1. Clavegueram. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

1.1. Aplicació del Pla director de clavegueram com a guia per a la renovació de la xarxa del municipi. Noves urbanitzacions i punts de la xarxa amb deficiències.

• 2014: nou conveni amb el Consorci de Defensa del Besòs per al servei de manteniment del clavegueram. Obtenció d’una subvenció de 72.000 € per a l’actualització del Pla director.
• 2015: revisió del Pla director per part del Consorci del Besòs i obres de renovació de trams malmesos o petites modificacions de la xarxa.

1.2. Desplegar el nou Pla director de clavegueram (2015-2019), en redacció, com a eina de referència per a la renovació de la xarxa municipal i per solucionar els problemes d’envelliment o d’insuficiència.

• 2016: presentació del nou pla amb l’anàlisi de l’estat estructural de les clavegueres i les capacitats hidràuliques.
• 2016: conveni amb el Consorci del Riu Besòs per a la delegació de competències per a la redacció, direcció i execució d’obres de renovació. Constitució de la comissió de seguiment.

1.3. Redacció d’una nova ordenança del cicle de l’aigua adaptada a les noves tecnologies i a les necessitats del municipi.

• 2016: esborrany de la simulació de la repercussió de diferents escenaris de costos de manteniment, reparació i adequació de la xarxa de clavegueram al rebut de l’aigua, de cara a la integració de la taxa de clavegueram i les tarifes del consum d’aigua.

2. Aigua. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

2.1. Renovació de la xarxa de canonades de fibrociment existents a la ciutat per tal d’evitar avaries, prioritzant les inversions necessàries per arranjar aquells punts de la xarxa que presenten major deficiència.

2.2. Garantir l’abastament de la població amb recursos hídrics locals en cas de sequera gràcies a captacions com les mines d’en Serra o el Pou Mogent.

2.3. Minimització i correcció de l’acció de les aigües pluvials dels sobreeixidors efluents a la llera del riu Congost mitjançant actuacions als col·lectors, i adopció de mesures que evitin danys sobre el llit fluvial en el cas de crescudes de riu.

• 2017: el Consorci va realitzar en els sobreeixidors del sistema en ALTA diverses actuacions per a la reducció de l’impacte paisatgístic (6), la rehabilitació dels que van quedar soterrats (5) i instal·lació de sensors de flux (12).

2.4. Inici dels estudis per establir la millor opció per a la gestió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de cara al futur, quan finalitzi l’actual contracte.

2.5. Continuació del programa de renovació i millora de diferents sectors de canonades per a l’abastament d’aigua potable aprofitant altres actuacions a la via pública, tant en el cas d’obres públiques com privades, amb l’objectiu de reduir avaries.

3. Enllumenat

3.1. Estudi de la possibilitat d’un canvi de model d’execució i finançament directe de les obres per part d’empreses de serveis energètics.

• 2013: es descarta com a nova forma de gestió, d’acord amb l’informe elaborat per un assessor extern, partint de les prestacions que ja tenia el servei d’enllumenat i a la les característiques del contracte de manteniment vigent.

3.2. Continuació de la millora i renovació d’enllumenat públic de diferents sectors de la ciutat.

• 2014: elaboració de les fitxes d’actuació per a cadascun dels 180 quadres de control de l’enllumenat públic i inici de les actuacions consensuades.
• 2015: es va licitar la substitució de més de 150 punts de llum per lluminàries de LED i es va actuar a més de 30 quadres d’enllumenat.

3.3. Adequació, legalització i millora de la instal·lació elèctrica de l’enllumenat públic del Parc Torras Villà.

• 2017: execució de pràcticament tota l’obra civil i instal·lació de la majoria de columnes i noves llumeneres LED. Queda pendent la instal·lació del mòdul de telegestió, un nou quadre elèctric per a activitats ocasionals de caire festiu i legalització final.

3.4. Continuació amb el canvi massiu ja iniciat d’equips obsolets (vida útil finalitzada), com les de VSAP (Vapor de Sodi d’Alta Pressió), per uns de nous i més eficients, segons criteris d’auditoria lumínica i energètica.

3.5. Licitació d’un nou contracte de manteniment de l’enllumenat.

3.6. Continuació del Pla de manteniment o renovació dels edificis municipals.

• 2012-2017: es va renovar el contracte de manteniment i adquisició de: climatització, aparells elevadors, equips de protecció contra incendis, portes automàtiques, control per a la prevenció de la legionel·losi, treballs d’alumini i vidre, cobertes i instal·lacions solars tèrmiques. En els nous plecs de condicions tècniques que havien de regir aquests nous contractes s’hi van incorporar elements de millora i estalvi de recursos materials i energètics.

4. Residus i neteja viària

4.1. Adaptació dels serveis de neteja viària i de recollida de residus urbans a les necessitats de la ciutat.

• 2013-2015: preparació i adjudicació del nou concurs per al servei de recollida de residus urbans i de neteja viària que incorporava noves tecnologies per millorar l’eficiència i l’eficàcia i satisfer les necessitats de la ciutat.

4.2. Disseny de campanyes periòdiques d’informació i conscienciació sobre el tema dels residus i la neteja viària. Cerca de formes de col·laboració i implicació d’entitats veïnals i ciutadanes.

• 2012: campanya informativa realitzada als usuaris afectats per la posada en marxa del nou sistema de recollida a l’illa de vianants

4.3. Estudi de la possibilitat de cobrar la taxa de recollida i tractament de la brossa per generació de residus.

• 2014: es realitza l’estudi de revisió de les taxes tenint en compte la segregació de la recollida comercial. Es decideix deixar-ho aturat temporalment.

4.4. Optimització del servei de neteja viària als polígons industrials de la ciutat amb l’objectiu que el manteniment sigui l’adequat.

• 2013: adaptació del programa de neteja periòdica dels polígons industrials a les disponibilitats econòmiques i de recursos de la concessió.
• 2014: es va estendre a tots els polígons de Granollers la recollida porta a porta d’orgànica i rebuig dels establiments amb residus assimilables a domèstic (restaurants, bars..) i s’hi van instal·lar contenidors de selectiva.
• 2015: en el nou plec de condicions de la licitació del servei es va preveure una acció detallada per als polígons industrials amb una freqüència d’actuació superior.
• Modificació del contracte de recollida d’escombraries i neteja viària per tal de millorar la neteja dels polígons industrials amb la periodicitat prevista inicialment. El 2017, el nou contracte va preveure la neteja de tots els polígons amb una escombradora, mínim 1 cop al mes. Dotació d’una bossa d’hores per serveis especials per incrementar puntualment la dedicació amb un operari de recolzament.

4.5. Augment de les actuacions d’informació sobre aquells ciutadans, comerços i empreses que embrutin els espais públics sistemàticament.

• 2012: actuacions orientades a la supervisió i potenciació de la correcta implantació del nou sistema de recollida a l’illa de vianants.
• 2014 i 2015: incoats 49 expedients sancionadors per generar brossa de manera inapropiada i embrutar la via pública.
• Campanyes de comunicació de resultats amb el nou contracte de neteja viària. 2017-2018, inici dels treballs i presentació de la campanya.

4.6. Continuar netejant la ciutat exclusivament amb aigua no tractada procedent de les captacions que s’han anat condicionant.

• 2013: xarxa de pous i punts de la xarxa d’aigua regenerada a l’abast dels serveis de neteja viària per tal de mantenir la bona pràctica d’estalvi en l’aigua potable i assolir un ús més racional dels recursos hídrics.
• 2014: utilització de la recàrrega d’aigua potable a través de les boques d’incendi, adaptades pels problemes de legionel·losi sorgits.

4.7. Millora en l’ordenació de l’ocupació i utilització de l’espai públic. Continuar amb el programa d’instal·lació i renovació de mobiliari urbà.

4.8. Implantació del nou contracte per a la recollida i neteja viària amb la renovació d’equips i maquinària que incorpori avenços tècnics en matèria mediambiental.

• 2017: període d’implantació del nou contracte; de 4 mesos per a la neteja viària i de 9 mesos per la recollida.
• Millora del seguiment del contracte i de l’estat de la neteja a la ciutat amb l’ajuda d’aplicacions tecnològiques que fan servir els inspectors.
• Implementació, per part de l’empresa contractada, d’un sistema de seguiment de flotes.
• 2018: l’empresa ha contractat serveis i tecnologia per procedir al seguiment de flotes i gestió de les ordres de treball.
• Continuar el desplegament i la renovació de les papereres existents d’acord amb el criteri distributiu que permeti a la ciutadania tenir-ne alguna sempre a prop.

4.9. Convenis de col·laboració amb CGRVO per a la recollida de materials especials.

• 2016: acordat el procediment amb el CGRVO per al servei de recollida de residus específics com la runa i ferralla dels treballs que realitza la USO, el paper i cartró de dependències municipals, les piles d’establiments, els abocaments de residus en el terme municipal, etc.

4.10.  Increment dels nivells de recollida selectiva dels residus, especialment en la fracció orgànica que permeti abaratir costos.

• 2016: estudi de caracterització de la fracció resta per tal de conèixer la composició de la bossa d’escombraries.
• 2017-2018: implantació dels nous contenidors de 2.200 l per a la recollida lateral de fracció orgànica de 2.200 litres de capacitat.

4.11. Estudi dels mecanismes de participació de la ciutadania en el manteniment de la ciutat.

• 2015: la nova app de l’Ajuntament de Granollers va preveure un apartat dedicat a què els ciutadans poguessin avisar de l’estat defectuós d’elements a la via pública.

5. Altres

5.1. Aprofitar les noves tecnologies per fer més eficient la gestió de serveis a la ciutat, com ara l’aparcament regulat a la ciutat, en què es disposa d’una aplicació per poder pagar mitjançant el mòbil.

• 2013: sistema d’etiquetes adhesives amb xip per a la lectura i el control beneficiaris de l’estacionament regulat de la nova zona verda (600 targetes).
• 2015: pagament de la zona regulada d’aparcament mitjançant una aplicació per a telèfons mòbils.
• 2016: entra en funcionament l’app EL PÀRQUIMG, que substitueix la de pagament per mòbil. Servirà en un futur també per als aparcaments soterrats.

5.2. Nova maquinària de zona blava.

• 2015: es col·loquen 15 màquines amb pantalla tàctil i introducció de matrícula, amb un nou sistema de control de tiquets que fa innecessari tornar al vehicle a deixar-hi el tiquet.

5.3. Ampliació del nombre places aparcament gratuïtes.

• Ampliar-ne el nombre al marge dret del riu Congost i a la zona sud de la ciutat.
• Aconseguir una bossa dels terrenys d’aparcament gratuït perifèric per a estades llargues.
• 2017: obres d’ampliació de l’aparcament del polígon Congost: de 212 places a 313.

5.4. Habilitació d’aparcaments dissuasius a la zona dels jutjats, del passeig de la Conca del Besòs, de Ramon Llull i de Joan Vinyoli. Aparcament per a camions a l’av. de Sant Julià (2.800 m2), al Congost, al Coll de la Manya.

• 2012: primera actuació amb l’asfaltat de l’aparcament dissuasiu de Josep Humbert.
• 2013-2015: condicionament al voltant dels jutjats, al passeig de la Conca del Besòs, a Ramon Llull i a Joan Vinyolí. Aparcament per a camions a l’av. de Sant Julià (2.800 m2), al Congost i al Coll de la Manya.

5.5. Implantació noves zones d’aparcament regulat.

• 2017: zones de la Font Verda-Hospital i Roger de Flor-Primer de Maig.

5.6. Desplegament de la fibra òptica.

• Es continua desplegant xarxa de fibra òptica municipal. La connexió dels equipament municipals amb fibra òptica permet optimitzar les comunicacions internes i millorar-ne la gestió. Aquesta xarxa permet la telegestió i, per tant, un millor seguiment de les instal·lacions pròpies.

Durant el període 2010-2017 s’han realitzat actuacions en el clavegueram (només en actuacions de substitució de tub) per un total de 1.447.680 euros.

En relació al servei de subministrament d’aigua, al 2017, les dades més rellevants són: 29.614 és el nombre total d’abonats, 28.709 és el nombre total d’abonats amb comptador i hi ha un consum total de 3.776.000 m3.

Les darreres dades disponibles sobre l’ús del pagament de la zona regulada d’aparcament (maig de 2016) a través de telefonia mòbil són: 3.531 operacions, amb 147 operacions per dia.

Xarxa corporativa FO municipal : 20.251 metres.
Canalització en tritub i altres preparada per FO: 24.399 metres.
Xarxa d’electricitat de l’Ajuntament (opcional per trànsit i per FO): 144.400 metres.

Com a lliçó fonamental i comuna en tots aquest temes que hem descrit, podem extreure’n que cal emmarcar les accions en un clima de col·laboració franca amb les empreses especialistes i coneixedores del saber fer «know-how» per tal de poder reeixir de forma efectiva i eficient davant la complexitat d’algunes de les qüestions tractades. Això vol dir que les prestacions que en cada cas es demanen, queden perfectament delimitades en el plantejament dels plecs que les regulen i que, a posteriori, el control que ha de realitzar l’Ajuntament per tal d’assegurar que les prestacions compromeses es duen a terme disposi de les eines i recursos necessaris.

D’altra banda val la pena esmentar que un criteri que ha guiat totes les actuacions ha estat la planificació.

La posició geogràfica de Granollers i la seva influència sobre una gran àrea de l’entorn generen un impacte sobre la mobilitat que s’ha de resoldre amb una millora del transport públic interurbà amb altres municipis del Vallès Oriental, de les comarques veïnes (amb atenció especial vers el Vallès Occidental, amb el qual arrossega un dèficit històric) i amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. A més del desenvolupament i millora de la xarxa ferroviària (1.1.1.), —l’obtenció de semidirectes en la connexió de tren amb Barcelona i amb Girona, amb la necessària adequació de la infraestructura—, caldria millorar la connexió amb Sabadell i amb Mataró, mitjançant el servei d’autobusos. L’adaptació dels transports públics als horaris laborals és fonamental. Se n’ha de potenciar la intermodalitat per convertir Granollers en un node d’intercanvi fonamental de la conurbació, de la comarca i de l’àrea nord de la Regió Metropolitana. La posició de la ciutat en el si de l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de l’Arc Metropolità ha de permetre afrontar els reptes de la mobilitat futura tenint en compte les necessitats del territori.

Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

Accessibilitat transport ferroviari

Línia R8 Granollers-Mollet-Martorell

El 2011 entra en funcionament la línia R8, que forma part de Rodalies de Catalunya de RENFE. Significa una important millora per als usuaris perquè és la primera i única línia de ferrocarril que uneix les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental sense passar per Barcelona. Permet la connectivitat de Granollers amb la Universitat Autònoma de Barcelona, una millora especialment aprofitada pels estudiants de la ciutat i d’altres municipis de la comarca que aprofiten la connexió des de la capital vallesana.

El model i la implementació de l’accessibilitat de l’Estació de Granollers Centre és una considerable millora en el transport ferroviari llargament reivindicada. El novembre de 2017 s’aconsegueix que es posin en funcionament els corresponents ascensors que permeten l’accés a totes les andanes i, a més, s’han realitzat obres de millora de l’edifici de l’estació, andanes, pas inferior, controls d’accés, etc. Es va incorporar un nou sistema d’informació al client de Rodalies Catalunya (teleindicadors automatitzats, megafonia centralitzada…).

Transport interurbà de taxi

El juny de 2014 es va signar el conveni de cooperació intermunicipal entre els ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers i Lliçà d’Amunt per la prestació conjunta del servei de taxi. Aquesta actuació, a banda de la millora de la qualitat del servei i de la rendibilitat i qualitat de treball dels professionals del sector, potencia el transport públic interurbà i, per tant, l’accessibilitat a la ciutat de Granollers. Accessibilitat transport per carretera amb altres comarques.

Línia Mataró–Granollers–Sabadell

Aquesta línia s’ha convertit en un servei BUS-EXPRÈS amb les bones prestacions que això comporta quant a vehicles i freqüència, ja que s’han doblat el nombre de viatges al llarg del dia (cada 30 minuts els dies laborables).

Transport públic interurbà amb altres municipis del Vallès Oriental

El desembre del 2012 se signa un conveni amb la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya per tal de donar cobertura al transport urbà a través de l’interurbà i per millorar la qualitat del servei i l’accessibilitat a Granollers des dels municipis de Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès. El conveni, signat pels quatre ajuntaments, la DGTM, l’ATM i l’empresa concessionària va entrar en funcionament l’1 de gener de 2013.

Existeix una comissió de seguiment del nou contracte que es planteja alternatives quant a línies, horaris, freqüències de pas, etc. per tal d’augmentar l’ús i l’eficàcia del servei combinat urbà-interurbà. Com a exemples:  integració del règim tarifari i dels títols monomodals i socials; a partir de gener del 2013, retorn a la freqüència de pas a 20 minuts de la línia 1.; l’octubre del 2013, hi ha una modificació del proveïdor dels serveis d’informació als SAE per tal de poder informar de les línies interurbanes, si coincideixen amb parades urbanes, i creació de la marca TRANSGRAN, a tot el servei de la conurbació i que unifica parades d’urbà i interurbà a determinats eixos de la ciutat (c/ Girona).

Els nous convenis 2017 i 2018 representen la consolidació del projecte orientat a la millora contínua del servei urbà i interurbà. Davant un augment continuat de passatgers des del 2014 i amb més d’1 milió de validacions del transport a l’any, i de les disfuncions que això ha començat a comportar (pèrdua de puntualitat, sobreocupació, pèrdua de serveis, disminució del grau de satisfacció de l’usuari…), la comissió de seguiment ha acordat un pla d’ajustos a  mig termini que entra en funcionament el juliol del 2018. Preveu la millora de la velocitat comercial amb nous horaris, l’augment de freqüència de pas durant tota la jornada diürna, el canvi i l’ampliació de recorreguts per tal de millorar la comunicació amb diferents punts de referència de les poblacions (cementiri, jutjats, hospital…) i la implantació de servei en feiners del mes d’agost. Aquests canvis han anat estretament lligats a les conclusions dels estudis efectuats per a la revisió del Pla de mobilitat urbana.

En fase d’execució hi ha l’establiment d’aliances amb municipis veïns per establir i donar continuïtat als itineraris interurbans en bicicleta. Actualment s’està redactant el projecte de carril bici–vianant del tram de la carretera BV-1432, de titularitat de la Diputació de Barcelona, des de l’avinguda de l’Estació del Nord de Granollers fins al polígon de Can Montcau de Lliçà d’Amunt.

Un altre fet destacable és el posicionament de la ciutat en el si de l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de l’Arc Metropolità. Granollers, manté una posició rellevant a l’AMTU. La seu de l’entitat es troba a Granollers i actualment Granollers exerceix la vicepresidència segona de l’ens. L’AMTU té 95 entitats associades: 93 municipis i dos consells comarcals, amb una població representada de 2,1 milions d’habitants i un volum de viatgers urbans transportats de prop de 42 milions anualment. És membre del consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Tanmateix, s’apunta que l’Ajuntament aposta pel foment d’una mobilitat més equilibrada amb millores en els sistemes públics de transport, amb la voluntat de seguir promovent una política de mobilitat equilibrada i fonamentada en la intermodalitat. És evident que cal garantir la mobilitat de les persones i les mercaderies en aquest territori.

Les dades més significatives són:

Línia interurbana Mataró–Granollers–Sabadell (e13)

Millora de l’accessibilitat del transport ferroviari: dotació de 3 ascensors a l’estació de Granollers, que beneficia a més de 10.200 clients/dia en dies laborables, segons dades de la companyia.

Servei de taxi interurbà: el nombre de taxis que poden realitzar el servei entre municipis passa dels 40 a 52 (40 de Granollers, 7 de les Franqueses del Vallès, 4 de Canovelles i 1 de Lliçà d’Amunt).

L’evolució dels usuaris del TRANSGRAN ha disminuït un 17 % en el període que va des del 2008 fins a l’actualitat (la darrera dada disponible és del 2017, en el qual hi ha hagut registrats 1.160.475 usuaris). Aquest descens ve motivat perquè la data de començament del període es correspon a l’inici de la crisi econòmica. Tot i això, les dades anuals mostren un augment progressiu del nombre d’usuaris des del 2013, any on es produeix el mínim d’aquesta dècada.

Hem après que necessàriament els projectes s’han de tractar evitant el curt termini i s’han de realitzar amb una visió supramunicipal. Tanmateix, quan els serveis no són mancomunats i, per tant, no es doten recursos específics per a la seva gestió, l’administració que acaba assumint el rol i la funció d’impuls, gestió i supervisió és l’entitat més gran, en el nostre cas, l’Ajuntament de Granollers. Això suposa, a vegades, un endarreriment de l’execució dels projectes i gairebé sempre un sobreesforç per part dels serveis tècnics municipals. De la mateixa manera, és imprescindible la coordinació entre serveis de l’Ajuntament. A petita escala, es reprodueix la mateixa problemàtica dels projectes supramunicipals. Malgrat els innegables avenços aconseguits, hi ha aspectes a millorar en la transversalitat i coordinació internes.

Es constata la dificultat d’interlocució i influència en temes de mobilitat que depenen de les grans insfraestructures terrestres i ferroviàries.

I per últim, el transport públic en zones industrials és una batalla històrica, llargament reivindicada, però difícil d’implementar donats els resultats relatius dels casos i de les proves realitzades fins al moment.