Entrades de la categoria: Fitxes

El sector vinculat a la salut, estretament lligat a l’economia del coneixement, és un dels que té una major capacitat d’innovació i potencial de creixement i, per tant, de generació d’ocupació. La presència a la comarca d’un teixit empresarial relacionat amb aquest sector (empreses farmacèutiques i de tecnologies mèdiques) i l’existència de la Fundació Hospital–Asil de Granollers, amb un important projecte d’ampliació (3.1.2.) i que porta a terme formació universitària, són actius importants per al desenvolupament d’aquest sector a la nostra ciutat. La creació d’un centre d’excel·lència en tecnologies avançades de serveis a la gent gran, l’atenció a la discapacitat i a la dependència i la innovació en serveis socials, en el marc d’un parc de salut (2.2.1) podria crear sinergies i impulsar projectes d’innovació en col·laboració entre els diferents agents.

Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat i compromís cívic.

L’anomenat sector vinculat a la salut és un àmbit molt extens de l’activitat econòmica, on operen des d’indústries de diferents sectors (metal·lúrgiques, químiques, alimentació, etc.) fins a empreses de serveis sociosanitaris, que estan cada vegada més especialitzades en nínxols de mercat molt concrets, per raons de competitivitat global. Existeixen oportunitats per desenvolupar projectes innovadors entre aquestes empreses i d’altres empreses de provisió de serveis sanitaris, com ara la Fundació Hospital-Asil de Granollers, que està immersa en un pla de desenvolupament estratègic.

2010: es posa en marxa el Pla d’innovació local, emmarcat dintre del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i del Pla estratègic d’ACC1Ó, impulsat conjuntament per l’Àrea de Dinamització de Clústers d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. El pla preveu dur a terme actuacions per reforçar els clústers amb major potencial de creixement identificats a la comarca: clústers d’alimentació, hàbitat i salut.

En el cas del clúster de salut, destaca el pes de la indústria farmacèutica i química i de les tecnologies mèdiques a la zona, amb presència d’empreses clarament líders a escala mundial, així com la vinculació amb el primer centre de la comarca en innovació i projectes de R+D i projectes tractors des de la part hospitalària. L’Hospital General de Granollers va iniciar la definició del projecte de clúster de les ciències de la vida, per aglutinar empreses d’aquest àmbit que s’ubiquen entre municipis veïns del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

2011: la Fundació privada Hospital Asil de Granollers és una de les deu institucions que han constituït la Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya (XISCAT), la primera xarxa d’hospitals i centres medicosanitaris de l’Estat espanyol dedicada al foment de la R+D+I, la protecció i la transferència dels resultats derivats.

L’objectiu de la XISCAT és compartir recursos, endegar projectes conjunts, obtenir finançament i actuar com a agent de desenvolupament econòmic. Aquesta xarxa estableix les bases de l’estratègia dels propers deu anys i suposa el tret de sortida per a Catalunya i Espanya en l’alineament cap a una dinàmica de treball que segueix l’evolució d’Europa en l’horitzó 2013-2020, període en què la Comissió Europea concentrarà més esforços en innovació, especialment en innovació en serveis i TIC i salut, entre altres.

Aprovació per la FPHAG del Pla estratègic 2013-2017, amb una obertura de la institució cap a l’entorn ciutadà, tenint com a valor l’impuls institucional a la recerca i a la innovació, i com a objectiu establir noves ofertes a empreses de sectors no sanitaris. En consonància amb aquest Pla estratègic, la FPHAG ha creat diversos instruments que afavoreixen les possibles iniciatives innovadores en aquest àmbit:

Creació en la FPHAG de la Unitat de Recerca i Innovació. Accions:

1. Promoció de la recerca i la innovació a la institució i a la comarca, mitjançant el foment i el recolzament de l’activitat científica dels investigadors.
2. Establiment de cinc línies de recerca, una de les quals és la d’Envelliment i innovació, orientada al desenvolupament de productes de suport a la gent gran en els camps de les TIC i l’Ambient Assisted Living.
3. Integració de l’Hospital en diverses xarxes de recerca i innovació de l’entorn de salut.

D’altra banda, l’acord, previ al Pla estratègic per esdevenir hospital universitari amb la Universitat Internacional de Catalunya, ha facilitat posteriorment la signatura de diversos convenis amb altres universitats espanyoles i estrangeres i ha permès, en conjunt, que més de 1.300 persones rebin anualment formació universitària a la FPHAG, tant de pregrau, com de grau, de postgrau, així com formació especialitzada. Cal afegir, també, l’entrada de la FPHAG en xarxes internacionals de recerca i desenvolupament en l’àmbit de la salut. Aquests factors converteixen l’Hospital en un ecosistema propici a la recerca i la innovació i el posicionen com a actor central en les polítiques de desenvolupament estratègic del sector de la salut a la ciutat i la comarca.

Emmarcada en els objectius del Pla estratègic de la Fundació, i basada en els principis de l’Estratègia UE Horizon 2020, es va crear el projecte “Granollers Health Factory (GHF)”:

• Objectius: augmentar l’excel·lència de la base científica, a partir de l’orientació cap a reptes socials de salut, cercant la combinació amb l’empresa, a partir de les TIC i les tecnologies facilitadores essencials i transversals, com a motor del desenvolupament d’indústries noves.
• Instruments: nous models de living-lab, que posen la ciutat al centre de l’experimentació en innovació en salut i generen nous models de relació amb la innovació oberta, combinant el coneixement expert del propi hospital, la participació dels usuaris, la capacitat de recerca empresarial i el saber fer de l’Administració.

2016: participació de la FPHAG en la presentació, dins el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Mobilitat del Vallès Oriental” impulsada per l’Ajuntament de Granollers, dins la Convocatòria 2016 del Fons Europeu de Desenvolupament Territorial (FEDER), d’una proposta consistent en:

• Rehabilitació de les instal·lacions de l’antic Asil de l’Hospital General de Granollers, tant pel que fa als accessos com a la dotació d’equipament de l’espai físic de la GHF.
• Creació de panells d’usuaris, creació d’una comunitat Health Factory com a ecosistema tipus Open Innovation, disseny/fabricació de productes per a la millora de la mobilitat de la gent gran a la ciutat, generació de solucions TIC de suport i activitats de difusió de la GHF.

El projecte, malgrat la seva qualitat metodològica, finalment no va resultar finançat.

El Pla d’innovació local d’ACCIÓ comptava amb el rol col·laborador de l’Ajuntament i del Consell Comarcal per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van provocar el canvi de l’estratègia d’ACCIÓ, que va deixar de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació, la qual cosa va interrompre aquest projecte. Aleshores, l’actuació de l’Ajuntament i de l’Hospital en aquest àmbit es va haver de reorientar, fet que ha demorat tant les accions com els resultats potencials derivats d’aquesta estratègia.

Per reforçar el teixit industrial existent, a més de la millora de les infraestructures de transport (1.1.1.), de telecomunicacions (2.1.1.) i del foment de l’activitat empresarial innovadora des de l’Administració pública i des de les organitzacions empresarials (2.1.2.), serà imprescindible la planificació del sòl industrial al conjunt de la conurbació, en coordinació amb els altres municipis.

La reurbanització i la millora integral dels polígons d’activitat econòmica existents (accessos, mobilitat, transport públic, seguretat, serveis i urbanització) han de permetre crear espais que afavoreixin la competitivitat de les empreses instal·lades, alhora que exerceixin de factor d’atracció de noves iniciatives empresarials. L’Administració pública hauria de facilitar el desenvolupament de les activitats industrials, tot oferint incentius i agilitzant-ne al màxim els tràmits.

La proposta de dinamització i modernització d’aquests espais també inclou la promoció de la creació d’associacions o xarxes organitzades d’empresaris de cadascun dels polígons d’activitat econòmica, que puguin constituir-se com a interlocutors davant de l’Administració pública i d’altres agents.

Valors associats: Governança democràtica, competitivitat i cohesió territorial.

Reurbanització i millora integral:

2014: reurbanització del Carrer de Lluís Companys.

2014 (i següents): actuacions d’asfaltat del ferm de part dels carrers del polígon del Ramassar.

2015: aparcament de 50 places al polígon del Coll de la Manya.

2015: nou aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià del polígon industrial del Congost.

2015: adequació de l’enllumenat del polígon per homogeneïtzar i optimitzar el nivell d’il·luminació.

2015: renovació dels directoris d’empreses del polígons a cada polígon.

2016: aparcament de 40 places al polígon del Coll de la Manya.

2016: realització del treball tècnic de seguretat viària dels polígons industrials de Jordi Camp i del Congost.

2016: substitució del conjunt de tapes de pou de registre al polígon del Congost i reparació del paviment.

2017: aparcament de turismes al carrer de Marconi del polígon del Congost, 313 places.

2017: diverses actuacions per l’adaptació del carrer de Marconi per reduir-ne la velocitat.

2017: nou aparcament a l’antiga pista de càsting, al costat de Coty Astor.

2017: realització de la primera auditoria (pilot) per a l’obtenció de la Marca de Qualitat CEPE per al polígon del Congost.

2017: redacció del projecte de reforma integral del polígon de la Font del Ràdium.

2018: reparació i adaptació de les voreres del polígon de Palou Nord.

2018: reordenació dels sentits de circulació dels carrers de Galileu Galilei i de Cal Ros dels Ocells del Coll de la Manya, per crear nous aparcaments en bateria (64 places addicionals).

2018: reforma de la rotonda al Carrer Arenys/Jordi Camp, del polígon Jordi Camp.

2018: substitució dels coixins berlinesos del carrer de Marconi del polígon del Congost.

2018: reforma de les voreres del carrer del Montseny del polígon del Ramassar.

2018: dos nous espais d’aparcament a Coll de la Manya, amb 62 places per a turismes.

Planificació urbanística:

El 2016, la Generalitat, amb el concurs dels tres ajuntaments implicats (Montmeló, Granollers i Parets del Vallès) aprova el Pla director de circuit, que determina les directrius que el planejament municipal ha d’incorporar, com ara la prioritat de l’establiment d’activitats econòmiques o de recerca relacionades amb l’automoció. Els 11 àmbits d’actuació, en 572 hectàrees, reordenen la xarxa viària, fixen criteris per a la mobilitat i l’aparcament de vehicles i ordenen els usos industrials, comercials, residencials, de serveis, esportius i els espais lliures i no urbanitzables.

Sector 112

Nou sector industrial als peus del Circuit de Catalunya, que amplia el polígon de Cal Gordi – Cal Català, amb 5,8 ha de nou sòl industrial, acompanyat de 7 ha d’espais lliures, 2 ha de sistemes viaris i d’equipaments. Aprovat definitivament i en condicions d’edificabilitat al llarg d’aquest mateix any 2018.

Modificacions de planejament urbanístic:

2014: fraccionament de naus, segona activitat, etc.

Modificació dels articles 210,212,213,216 i 217 de les NNUU del POUM, en la regulació del sòl industrial, per establir les condicions urbanístiques adients per afavorir i activar la implantació i el desenvolupament del sector industrial a Granollers, donant cobertura no només als sectors tradicionals, sinó a noves modalitats productives i activitats.

S’ha incrementat el percentatge d’ocupació de parcel·la que passa del 50 % al 60 % i s’estableix la regulació d’activitats per parcel·la, fet que possibilita dividir les edificacions i les parcel·les en règim de propietat horitzontal, en la modalitat de naus en renglera i de “naus niu”.

Telecomunicacions:

2011 (i següents): cobertura de tots els polígons de Granollers amb fibra òptica completada.

Facilitar el desenvolupament empresarial:

2009 (i anys següents): actualització i manteniment del cens d’empreses. Cercador al web de Granollers Mercat i Can Muntanyola. Visites a empreses dels polígons.

2009 (i anys següents): elaboració i manteniment de les fitxes de dotacions dels set polígons de Granollers.

2009 (i anys següents): creació del grup de treball de polígons per a la coordinació de propostes i actuacions que afecten els polígons industrials.

2011 (i anys següents): creació i actualització del portal immobiliari de Granollers per a la promoció dels espais industrials de la ciutat

2012 (i següents): celebració de les jornades de treball en xarxa per a les empreses dels polígons de Granollers.

2016 (i següents): anàlisi de la viabilitat tècnica, econòmica i jurídica del projecte EcoCongost: una xarxa d’intercanvi de calor entre les empreses.

2016: estand institucional de la Fira de l’Ascensió dedicat als polígons industrials de Granollers.

2016 (i següents): realització del Cicle Tècnic d’Energia a la Indústria, adreçat a les empreses de Granollers i de l’entorn, format per 3/4 jornades anuals

2017 (i següents): projecte «Granollers entra en simbiosi» per promoure la simbiosi industrial entre el teixit empresarial de Granollers i l’entorn.

2017: participació a la Fira de l’Ascensió amb el projecte «Granollers entra en Simbiosi».

2017: estudi anàlisi «Anàlisi de l’ecosistema industrial de Granollers i Montmeló» com a punt de partida per a les visites a empreses en el marc del projecte de simbiosi.

2018: anàlisi de potencial fotovoltaic de les teulades industrials de Granollers i impuls de projectes de generació solar compartida.

2018: creació de la plataforma GRID Granollers per a l’aprofitament de recursos industrials.

2018: prova pilot per a l’impuls d’un sistema de transport col·lectiu privat als polígons, BusUp.

2018: primer pilot del Gestor Energètic Compartit per activitats ubicades als polígons.

Associacionisme:

2010: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya: en vigor.

2011: creació de l’associació del polígon de Palou Nord.

2011: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de la Font del Ràdium; en vigor.

2013 (i següents): es crea i es manté l’espai de les associacions al web de Can Muntanyola.

2013: creació de l’associació del polígon de Cal Gordi Cal Català.

2013: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de Palou Nord; en vigor.

2014 (i següents): s’inicia l’edició digital i la difusió del Butlletí de les Associacions dels Polígons de Granollers; semestralment.

2015: creació de l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp.

2015 (i següents): celebració de la primera Taula de les Associacions de polígons; convocatòria anual.

2016: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp; en vigor.

2017: col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp en la instal·lació d’un desfibril·lador extern (DEA) al Parc de Bombers de Granollers ubicat al polígon Congost.

2018: incorporació de les associacions al web de la plataforma GRID Granollers.

2018: signatura del nou conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya.

7 associacions d’empresaris de polígons constituïdes, una a cada polígon. 6 associacions han signat conveni amb l’Ajuntament.

685 activitats censades el setembre de 2018 i ubicades a les 324,51 hectàrees dels polígons de Granollers, cens d’activitats que s’actualitza de manera continuada.

A partir de diverses fonts indirectes (no n’existeixen dades oficials) vàrem estimar que el 2016 treballaven al voltant de 12.000 persones als polígons de Granollers i que la facturació de totes de les empreses es podria situar sobre els 5.000 milions d’euros.

L’associacionisme empresarial en els polígons és un factor clau per al futur de la governança i la millora de la competitivitat.

Existeix un ampli marge de millora per a la coordinació interna de la intervenció municipal en els polígons.

És convenient abordar la gestió dels polígons des d’una visió integral (interdepartamental).

Granollers és el centre d’una comarca amb un potencial turístic molt considerable. A l’atractiu turístic de l’entorn natural, hi hem d’afegir el del patrimoni històric, el termalisme i alguns equipaments com el Circuit de Catalunya, sense oblidar el vinculat als negocis i l’activitat empresarial. Relacionat amb el Consorci de Turisme del Vallès Oriental i amb els acords de la Taula Intermunicipal (1.4.1.), Granollers hauria de posicionar-se clarament com a capital d’aquest territori comarcal i desenvolupar iniciatives en col·laboració amb altres agents públics i privats (per exemple, aprofitant esdeveniments esportius com la Mitja Marató o els vinculats al Circuit de Catalunya), adreçades al turisme internacional.

Caldria promoure la concentració de la informació turística del conjunt de la comarca en espais físics i telemàtics que n’afavorissin la visualització als visitants de la ciutat. També convé enfortir les estratègies de cooperació entre els municipis implicats i  l’associacionisme dels diferents actors (operadors, restauradors i hotelers), desenvolupar una marca pròpia, noves rutes turístiques, potenciar el patrimoni històric i cultural de la ciutat (4.2.2.), impulsar el turisme de reunions, promocionar els diferents usos dels espais per a vianants per revitalitzar-los i incrementar l’oci nocturn.

Valors associats: Cohesió territorial i sostenibilitat; Governança democràtica.

Durant el període 2010-2017, malgrat la crisi, la comarca i la ciutat de Granollers han incrementat el nombre de turistes, de pernoctacions, de turistes estrangers i d’ocupació hotelera, tal com acrediten els estudis anuals de la Diputació. Els principals productes són Barcelona, el Circuit i la Roca Village, i en segon terme els altres productes de la comarca (Montseny) i alguns esdeveniments esportius i culturals de la ciutat. Granollers no ha incrementat places hoteleres des de 2010, només les deu places de la nova casa rural de Palou (Cal Gaig).

El turisme de negocis a Granollers es concreta en les pernoctacions que genera l’activitat ordinària de les empreses industrials, cada vegada més internacionalitzades, de dilluns a divendres (personal directiu i comercials). El turisme MICE (reunions de negocis, viatges d’incentius, congressos, convencions i esdeveniments d’empresa), en canvi, requereix accions de promoció específiques i una infraestructura especialitzada d’equipaments i de serveis.

Granollers Mercat va fer una aposta durant el període 2013-2016 per intentar posicionar Granollers com a destinació MICE, coordinant l’oferta d’equipaments públics i privats de la ciutat (www.meetingranollers) i comercialitzant-la mitjançant una empresa externa a les fires i trobades del sector, però els resultats no han estat satisfactoris per diverses raons i no s’han captat nous esdeveniments a la ciutat generadors de pernoctacions.

Granollers no s’ha pogut acollir al programa de turisme esportiu de l’Agència Catalana de Turisme, que consisteix en promocionar a nivell nacional i internacional estades d’equips de competició i paquets d’oci familiar en determinades ciutats, perquè la seva infraestructura esportiva i hotelera no compleix els requisits fixats per a les disciplines esportives incloses al programa de l’Agència, que no són totes. L’Agència hauria de modificar aquests criteris o incorporar l’atletisme i l’handbol al programa, per tal que Granollers tingui opció d’incorporar-se al programa de turisme esportiu.

Existeix marge de millora en l’aprofitament turístic dels esdeveniments esportius que organitzen els clubs de la ciutat, amb l’excepció de la Granollers CUP. Els clubs posen l’accent en l’èxit de la competició esportiva (logística, participants i públic assistent), però tenen més dificultats per gestionar l’objectiu de generar pernoctacions i despesa a la ciutat.

L’operació de l’illa de vianants ha posicionat definitivament Granollers com a ciutat de turisme de compres, que és un turisme que no genera pernoctacions, però genera visitants procedents de Catalunya. L’oferta comercial complementa la de la Roca Village i s’adreça a un públic diferent. La Roca Village atrau, per una banda, turisme internacional que arriba en viatge organitzat des de la costa o des de Barcelona, o que arriba en l’autobús directe de l’empresa Sagalés, I per altra banda, atrau públic nacional i internacional que arriba en vehicle particular, que és el públic que pot intentar captar Granollers. L’oferta gastronòmica aftershopping de la ciutat és un actiu en aquest sentit, atès que és més àmplia i variada que la del centre privat. No s’ha materialitzat fins ara cap actuació per captar els compradors de la Roca Village, ni per part de la iniciativa privada ni a través de la col·laboració publicoprivada. La direcció del centre privat ha estat receptiva a col·laborar per informar dels recursos turístics de la ciutat i de la comarca (des de la web i des de l’oficina d’informació al visitant, patrocinant un mapa turístic), després de la modificació de la normativa catalana que permet atorgar a la Roca del Vallès la condició de municipi turístic, i després de materialitzar-ne l’ampliació de la superfície de venda.

No s’han concretat accions per atraure el públic del Circuit. No s’ha pogut comptar amb la implicació del Circuit en aquest objectiu, atès que el Circuit ha de mantenir l’equilibri politicoterritorial també amb Barcelona, Parets i Montmeló, i perquè durant els grans premis o esdeveniments singulars el seu objectiu és també retenir al públic dins dels seus espais. És un públic fidelitzat, que aprofita per anar al Circuit i només al Circuit, i hi ha molts tipus de perfils.

El 2015 es va encarregar a Telefònica un primer estudi per analitzar la mobilitat dels visitants al Circuit, a partir de la geolocalització del seu mòbil durant els dies de curses, i el resultat mostra que moltes persones venien a Granollers, suposadament de compres, i un percentatge significatiu eren estrangers. Els hotels de la ciutat, per altra banda, ja estan força plens de turistes durant les curses. Granollers atrau, doncs, visitants del Circuit sense haver dissenyat accions en aquest sentit.

Per incrementar l’atracció d’un públic que no pernocta a la ciutat, però que està a prop i disposa de temps, cal millorar el posicionament SEO dels diferents recursos i atractius públic i privats de la ciutat, perquè avui el visitant es decideix moltes vegades en el darrer moment a través del mòbil.

Granollers ha incorporat durant aquest període recursos i atractius interessants (Tèrmica, Adoberia, La Tela, Planetari i TAG) i els ha intentat ordenar millor (medieval, modernista, industrial, gastronòmic i natura) i exposar millor (itineraris, webs, mapes i Oficina de Turisme). Queda molt per fer i per millorar en la seva forma de promoció i de comercialització.

El 2016 es redacta un Pla d’accions de promoció turística, que defineix una estratègia i proposa més de cinquanta accions concretes a mig i llarg termini, essent un bon full de ruta per orientar les decisions organitzatives, de governança i de promoció.

El 2017 s’encarrega un estudi per definir una estratègia de comunicació de la ciutat a partir de les seves potencialitats, així com un pla específic d’accions per millorar la promoció i l’impacte dels esdeveniments esportius. El 2017 es convoca una plaça de nova creació tècnic de promoció de la ciutat.

El 2017 el municipi de Granollers s’integra en l’enquesta anual de turisme que realitza la Diputació (Edetur), per tal de poder disposar de dades estadísticament significatives dels turistes que pernocten a la ciutat, que són comparables amb les dades d’altres municipis de la província.

El 2018 s’encarrega a una empresa de viatges especialitzada el disseny de cinc paquets turístics amb la finalitat de ser comercialitzats en diferents plataformes en línia.

D’una banda, disposem de les dades de l’enquesta Perfils i hàbits dels turistes a Granollers de l’any 2017, que ha realitzat la Diputació de Barcelona. Els principals resultats d’aquesta enquesta indiquen que un 60 % dels turistes de la ciutat resideixen a l’estranger. D’aquests, la principal nacionalitat és la francesa, amb un 17 %. Els resultats també diuen que el 66,4 % ha vingut a Granollers per motius professionals; un 26,1 %, per motius d’oci, i un 7,5 %, per motius personals. I per últim, entre les activitats més realitzades durant l’estada és gastronòmica (81,5 %) i treballar o fer negocis (68,7 %).

De l’altra banda, tenim les dades de l’Associació d’Hotels del Vallès Oriental, que ens proporciona un alt percentatge d’ocupació hotelera de la infraestructura de Granollers: en els tres darrers anys s’ha passat del 57,33 % del 2015 al 65 % el 2017, tenint en compte que la capital del Vallès Oriental disposa d’una oferta de 1.152 places hoteleres.

El repte de la ciutat continua sent trobar la fórmula adequada de col·laboració entre els agents privats i entre el sector públic i els agents privats (hotels, restaurants i botigues), que, tot i que comparteixen el mateix objectiu d’atracció de visitant, competeixen entre si a l’hora de comercialitzar. La fórmula dels clubs de producte que proposa el Pla de turisme és una bona proposta en aquesta direcció.

A nivell d’organització interna municipal, cal treballar per millorar la coordinació i frenar la inèrcia a la dispersió de les actuacions de promoció de la ciutat que genera l’organització, per tal que els clubs de producte puguin funcionar amb eficàcia.

L’Ajuntament ha d’ajudar i sensibilitzar els clubs i entitats de la ciutat a gestionar també l’objectiu d’allargar l’estada, generar pernoctacions i despesa a la ciutat, i en el disseny dels esdeveniments que impulsen.

Les relacions de cooperació que Granollers ha establert en els darrers anys amb els municipis de l’Arc Metropolità (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Mataró i els respectius territoris), identificant problemes comuns i dissenyant estratègies, ha de permetre als ajuntaments, conjuntament amb els agents econòmics i socials, articular una posició comuna en els projectes de gestió de la mobilitat, el territori i les grans infraestructures i equipaments.

Granollers hauria d’assumir un lideratge d’aquesta posició comuna i també el repte de traslladar a l’àmbit internacional la problemàtica de les segones corones de les grans conurbacions urbanes i la competitivitat de les ciutats mitjanes.

Valors associats: Governança democràtica, competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat.

1. El Pla territorial metropolità de Barcelona

Els municipis de l’Arc Metropolità van aconseguir una posició comuna en un dels documents més importants en la planificació territorial, el projecte de Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).

Aquest projecte de PTMB és resultat dels treballs desenvolupats durant el període de temps de pràcticament un any, comprès entre els mesos de maig de 2008 i de 2009. Aquests treballs van ser redactats per la ponència tècnica nomenada per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona (COTMB). Aquesta comissió és de caràcter paritari i compta amb representants del Govern de la Generalitat i de les administracions locals que governen el territori metropolità i és, per llei, l’encarregada de formular el PTMB.

Els treballs de la ponència van tenir com a materials de base l’Avantprojecte de PTMB d’abril de 2008 i el procés participatiu de consulta pública del pla es va desplegar durant el període maig a setembre de 2008.

La participació de les administracions locals presents al territori, és a dir, ajuntaments, consells comarcals i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va generar moltes de les aportacions de concreció i afinament incorporades al pla amb les necessàries visions d’escala més local, però també territorialment integrades amb les percepcions pròpies dels diferents territoris que configuren una regió molt heterogènia quant a la seva geografia física i urbana.

Totes aquestes aportacions van servir per incorporar noves qüestions, concretar, afinar i, en definitiva, millorar els continguts d’un projecte de pla a desplegar sobre un territori ric i variat quant a paisatges naturals i culturals, sobre el qual s’assenta un sistema urbà d’origen “plurinuclear”, cada vegada més “policèntric” i que el pla vol contribuir a que esdevingui “multinodal”. On cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, tingui el seu lloc en una xarxa metropolitana comuna de sinèrgies positives, socialment cohesionadores, econòmicament eficients i ambientalment sostenibles.

Els municipis de l’Arc van col·laborar estretament entre ells i amb en Josep Maria Carrera Alpuente, redactor del PTMB. Van establir un calendari de sessions de treball on s’anaven posant en comú els criteris i les propostes que, com a col·lectiu, aportaven la visió i les necessitats de planificació del territori de l’anella exterior de la regió metropolitana, ciutats importants de Catalunya que sovint han vist com el centre metropolità definit per l’AMB imposava les seves visions i prioritats descompensant els recursos dedicats a serveis i infraestructures, en detriment d’aquesta part del territori, en què sovint només s’hi pensava quan era el moment de situar equipaments o serveis necessaris per a la regió, però amb impactes no desitjats per al centre metropolità.

El resultat, un PTMB molt equilibrat amb propostes que satisfan aquesta diversitat amb un sistema cada vegada més “policèntric” i que es vol que esdevingui “multinodal”, on cada part del territori, mantenint la seva pròpia personalitat, pugui determinar el seu lloc en aquesta escala de regió metropolitana.

2. L’associació Àmbit B-30

La voluntat de l’associació de l’àmbit B-30 és reforçar aquest territori com a complement de l’Àrea Metropolitana, però, sobretot, contribuint a posicionar la B-30, però també Catalunya, com un dels pols industrials més importants del sud d’Europa.

B-30 són 23 municipis, en el pas d’aquest tram de via, d’uns 50 km. Aquest àmbit té una superfície de 485 km2, una població de 1.018.166 habitants, 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. Hi ha un total de 1.296 empreses (33.089 treballadors) del sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt. El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona. A més, gràcies a la presència de diferents universitats, hi ha un elevat pes d’articles científics publicats, concretament un 22 %. El 48 % de la inversió en R+D de tota la Regió Metropolitana de Barcelona es troba en aquest territori de la B-30.

L’àmbit B-30 és la voluntat d’ajuntaments, universitats, empreses, sindicats i patronals que, atenent les potencialitats del territori i la voluntat de promoure’n el desenvolupament, han acordat definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, d’Espanya i, amb vocació de ser-ho, del sud d’Europa. L’àmbit B-30 té tots els elements per fer competitiva la indústria, com també té voluntat per fer que el treball conjunt dels agents la faci més competitiva: recerca, innovació, competitivitat, exportació, atractiu per a la inversió…

L’àmbit B-30 disposa d’un seguit d’equipaments i empreses que aporten un potencial extraordinari. D’una banda, hi ha el Parc de l’Alba, que acull el laboratori de llum del sincrotró Alba i que, amb 340 hectàrees, és un dels equipaments de recerca més avançats del món. En un altre ordre de coses, la B-30 té la Universitat Autònoma de Barcelona, que forma part de la xarxa de Campus d’Excel·lència Internacional; amb el Parc de Recerca de la UAB, amb 30 instituts de recerca i més de 4.000 investigadors. La Universitat Politècnica de Catalunya amb l‘escola Tècnica Superior d’Arquitectura o l’ESDi a Sabadell complementen una notable oferta universitària. Molt proper a aquestes instal·lacions hi ha el Parc Tecnològic del Vallès, amb 150 empreses instal·lades i on treballen 2.910 persones. A més, hi ha 23 centres de recerca que es troben situats, majoritàriament, als campus universitaris i als parcs científics i tecnològics, amb prop de 30.000 m2.

És també estratègica l’existència en aquest espai del Centre Intermodal de Mercaderies (CIM), com a equipament per afavorir l’eficiència en la distribució de mercaderies als principals centres d’activitat econòmica.

Cal tenir present que aquest àmbit compta ja amb infraestructures existents (AP7, C-58, Aeroport de Sabadell i la xarxa ferroviària) i d’altres en projecció, que ofereixen la possibilitat de consolidar una estructura industrial i de coneixement i recerca molt competitiva en un context mediterrani i a escala europea.

3. L’associació Xarxa C-17

A la ciutat de Vic s’ha constituït la Xarxa C-17 formada per una trentena de municipis i diverses empreses i entitats que “sumen esforços per construir un país de dalt a baix”, segons paraules de l’alcalde de Granollers i president de la Xarxa C-17. La Xarxa C-17 entén el corredor viari i ferroviari de la C-17 com un dels principals eixos de l’activitat productiva de Catalunya, malgrat la manca d’atenció històrica en termes d’inversió. L’impacte econòmic i social del seu desenvolupament tindrà efecte multiplicador al territori i per tot Catalunya.
L’associació treballa des de 2016, especialment en quatre grups estratègics: infraestructures, promoció industrial, formació professional i promoció turística.

S’ha fet un nou pas endavant, després de la constitució de l’associació Xarxa -C17 i s’han exposat els vuit projectes que s’hauran de desplegar i dur a terme:

• El desdoblament de la R3. El paper del transport ferroviari en aquest corredor és crucial. Es continua amb la reivindicada demanda de desdoblar la R3, que implicarà millores de comunicació, de freqüència de pas i d’horaris.
• Solucions a la carretera C-17. La Xarxa C-17 planteja que la carretera necessita guanyar seguretat i fluïdesa de trànsit; cal el desdoblament de la via entre Lliçà d’Amunt i Parets.
• El Pla director del circuit de velocitat. El model que es planteja en el Pla director del circuit reuneix el desenvolupament industrial, urbanístic i econòmic que es pot traslladar i implantar en el territori de la C-17.
• Els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2026. La Xarxa C-17 defensa la candidatura dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus i ho fa convençuda que cal un canvi del model turístic que passi per la millora de les infraestructures de comunicació.
• Projectes europeus: d’especialització i competitivitat territorial. Impulsar el món del motor-esport, la salut i la metal·lúrgia com a projectes que tenen una interessant especialització en l’eix de la C-17 i que són competents territorialment per formar part de projectes europeus.
• Polígons industrials: desplegament de la fibra òptica, la xarxa elèctrica i els subministraments d’energia. Conèixer la realitat dels polígons industrials de la C-17 per tal de poder treballar conjuntament, municipis i empreses, en la millora dels polígons i poder desplegar la fibra òptica i millorar-ne els subministraments energètics.
• Impuls de la FP Dual. Treball constant en el camp del coneixement, l’educació i l’empresa a través de la Formació Professional Dual, amb un paper central de la Universitat de Vic.
• El transport públic per carretera. Impuls del transport públic a la C-17 amb el desplegament d’un Pla de transport de viatgers.

La Xarxa C-17 està formada per 28 municipis: Mollet, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Canovelles, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Vic, Manlleu, Torelló, Olot, Ripoll, Puigcerdà, Aiguafreda, Balenyà, Centelles, Figaró-Montmany, Gurb, l’Ametlla del Vallès, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Eulàlia de Riuprimer, Tagamanent i Tona. A més de diverses empreses, entre les quals: La Farga, Sagalés, Estabanell Energia, Comforsa, PIMEC, la Unió Empresarial Intersectorial del Vallès Oriental, la Cambra de Comerç de Barcelona…

L’àmbit B-30 engloba 23 municipis, en l’entorn de la B-30, d’uns 50 km; una població de 1.018.166 habitants, i una superfície de 485 km2.

Econòmicament, aquesta àrea disposa de 30.173 empreses i una ocupació total de 387.478 persones. D’aquestes, 1.296 empreses i 33.089 treballadors pertanyen al sector industrial de nivell tecnològic mitjà alt/alt.

El conjunt de la B-30 agrupa prop del 25 % de les patents espanyoles i europees de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Que la col·laboració en la defensa d’una visió d’un territori pot ser molt positiva i àmplia i, de fet, aquesta manera d’actuar s’ha repetit en el foment d’altres plataformes de pressió municipal com és el cas de les associacions de municipis i entitats per la B-30 i la Xarxa de la C-17.

Pel que fa a la iniciativa dels set ajuntaments de l’Arc metropolità , en el moment de l’elaboració del PTRMB les vocacions territorials van anar prenent orientacions diferents, els canvis polítics en aquests ajuntaments han fet virar les visions dels diferents municipis i la idea de l’Arc metropolità ja no és un objectiu estratègic.

D’aquí que, com s’ha exposat, s’han impulsat noves aliances territorials, com és el cas de les associacions Xarxa C-17 i Àmbit B-30, les quals no limiten altres visions territorials que els ajuntaments puguin tenir, sinó que s’apleguen per desplegar objectius concrets que a la seva escala territorial beneficiïn l’àmbit territorial concret.

Analitzant també en una òptica de comarca àmplia del Vallès, s’han treballat amb l’Institut Cerdà les sinergies territorials dels dos vallesos i està en procés de redacció un Pla de mobilitat específic de tot el territori del Vallès (PEMV), amb la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals i les principals ciutats dels Vallesos.

Aquest treball específic del PEMV per a la mobilitat territorial del Vallès és una de les previsions que el Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona va incloure, entre els molts altres projectes de planificació territorial, però malauradament no se n’està aconseguint el desplegament com seria necessari, atès el grau de consens i detall que va assolir en el moment de la seva aprovació.

L’Agenda 21 Local i també el Pla de mobilitat urbana de Granollers estableixen objectius i mesures per vetllar pel control de la qualitat de l’aire (contaminació atmosfèrica i acústica) i per al foment de mesures correctores per millorar-ne l’estat actual. Entre aquestes mesures, cal una atenció especial a la reducció de gasos d’efecte hivernacle i la promoció de millores en la gestió ambiental de les empreses del conjunt de la conurbació, d’acord amb el foment de l’activitat empresarial innovadora (2.1.2.). La Taula Intermunicipal Permanent (1.4.1.) hauria de vetllar per aquest conjunt de mesures de control i per la millora de la qualitat ambiental, que són especialment importants per prevenir i evitar factors nocius per a la salut de les persones.

Valors associats: Governança democràtica, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic. 

Transició de l’Agenda 21 local de Granollers cap a l’Agenda 2030

2017: finalitzat el termini d’execució la 2a Agenda 21 local (2009-2018) i aprovats els plans sectorials (PAESC, Mobilitat, etc.) s’inicia un procés per a la transició i l’encaix dels objectius de sostenibilitat ambiental local amb els ODS de ciutat 2030.

Aprovació del Pla de millora local de la qualitat de l’aire i seguiment anual dels nivells d’emissió

Elaboració del Pla d’actuació local per a la millora de la qualitat de l’aire de Granollers (2011).

Treballs encaminats a l’aprovació del Pla supralocal de millora local de la qualitat de l’aire (2011- 2015).

Impuls del treball en xarxa en temes ambientals amb els municipis veïns, com estem fent en l’àmbit de la qualitat de l’aire

2016: treball de recopilació d’informació, proposta i revisió, i impuls del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire redactat per l’Agència d’Ecologia Urbana i finançat per la Diputació de Barcelona.

2016: coordinació i impuls d’una campanya d’estiu de mesuraments (dosímetres passius i unitat mòbil del CSIC) en vuit municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2016: participació en la Taula de Qualitat de l’Aire de la conurbació de Barcelona, com a representants dels municipis que treballen per a la millora de la qualitat de l’aire en el Vallès Oriental.

2016: participació en el grup de treball de les zones de baixes emissions de l’AMB ampliat amb municipis inclosos en la ZPE de fora de l’AMB.

2016: Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire per a actuacions coordinades de les administracions.

2017: coordinació i impuls d’una campanya d’hivern de mesuraments (dosímetres passius unitat mòbil del CSIC) en 11 municipis veïns amb el suport del CSIC i el departament de Territori i Sostenibilitat.

2017: comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire. Impuls del protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’episodis en la ZQA2 del Vallès Oriental.

2017: reunions de la comissió permanent de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire.

2017: prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 en el Vallès Oriental en relació al projecte de modelització: Anàlisi de contribució de fonts, millora de l’inventari d’emissions, etc.

2017: segon plenari de la Taula Intermunicipal de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental. Proposta de protocol d’actuació conjunta que s’ha d’activar en cas d’avís preventiu i en cas d’episodis.

2017: III Plenari de la Taula Intermunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire en els municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental. Sala Policia Local. Explicació de mesures i coordinació quan hi ha un episodi. Sol·licituds a DTES pendents.

2018: la necessitat de recursos per coordinar actuacions entre les diferents administracions i ciutadans per a la millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental porta a sol·licitar el projecte AIRe NET en el marc del programa de l’Urban Innovative Actions (tercera convocatòria), conjuntament amb la Diputació de Barcelona, el Departament de Territori de la Generalitat i els municipis veïns de Mollet i Montornès.

Participació en la comissió rectora del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire

2016: participació en el grup de treball de zones de baixes emissions.

2016: constitució i participació com a membre de la comissió permanent del grup de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, +Aire -Soroll.

2017: reunió de coordinació entre els ajuntaments de més de 100.000 h. representants de la resta de municipis i la Generalitat.

Participació en l’elaboració del Pla de qualitat de l’aire que, conjuntament amb onze municipis més del Vallès Oriental, va elaborar la Diputació de Barcelona, amb la supervisió del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat

Elaboració del Pla supramunicipal de qualitat de l’aire.

2016: lliurament del document del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire al Vallès Oriental.

Revisió de les dades sobre establiments i activitats potencialment contaminants.

2015: revisió de les dades lliurades sobre activitats amb el Servei d’Activitats de l’Ajuntament. Lliurament a la Generalitat i al Consell Comarcal de l’inventari d’activitats corregit.

Impuls de les actuacions incloses en el Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire a la ZQA2 del Vallès Oriental.

2016: presentació del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l’aire (07-11): coordinació supramunicipal, informació sobre els efectes en la salut i els nivells de concentracions en la zona del Vallès Oriental dins de la ZQA2.

2017: segon plenari de la Taula Supramunicipal per a la Millora de la Qualitat de l’Aire.

Càlcul, control i seguiment coordinat intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire: inventari de focus d’emissors de les activitats industrials potencialment contaminadores de l’atmosfera i dels impactes associats a la mobilitat

Aprovació de les mesures del Pla supramunicipal per al càlcul, control i seguiment intermunicipal dels indicadors de la qualitat de l’aire.

2017: pressupost del Barcelona Supercomputing Center (BSC) per tal de modelitzar la contaminació atmosfèrica a la zona: millora de l’inventari d’emissions, anàlisi de contribució de fonts i sistema de qualitat d’aire urbà per un total de 111.964,80 euros.

2017: lliurament de prioritats i necessitats dels municipis de la ZQA2 del Vallès Oriental en relació al projecte de modelització presentat el 14 de febrer a la Generalitat: anàlisi de contribució de les fonts, millora de l’inventari d’emissions i modelització.

2017: resultats de les campanyes de mesuraments amb dosímetres en la ZQA2 al Vallès Oriental.

2017: informe sobre les campanyes d’estiu i hivern realitzades pel CSIC amb 100 dosímetres passius instal·lats en diversos municipis del Vallès Oriental.

2017: proposta de projecte a presentar a la tercera convocatòria del UIA amb els del CSIC, UPC, BSC, DTES i 12 municipis del Vallès Oriental de la ZQA2.

Elaboració d’estudis i instal·lació d’equips temporals de mesura per al seguiment, diagnosi i desenvolupament de mesures correctores per millorar la qualitat de l’aire al municipi

Caracterització del material particulat a la ciutat.

2015: lliurament de l’informe i revisió dels resultats.

Organització de campanyes de mesures addicionals a la ciutat (en execució).

2016: instal·lació de una unitat de control de la contaminació atmosfèrica durant dos anys a la coberta de l’arxiu comarcal.

2016: organització i proposta de punts de mesurament de la campanya addicional de mesuraments amb dosímetres passius a la ciutat.

2017: organització de la campanya addicional de mesuraments a l’hivern amb dosímetres passius a la ciutat.

2018: adquisició i instal·lació de dispositius de control de la contaminació atmosfèrica integrables a la plataforma Sentilo i integració de les dades contaminació atmosfèrica i acústica.

Aplicació de l’ordenança reguladora de soroll i els mapes estratègics de soroll (2009-2011)

Granollers va aprovar l’any 2011 l’ordenança municipal reguladora dels sorolls i les vibracions de Granollers, el mapa de soroll i el mapa de capacitat acústica del municipi que es pot consultar en l’espai web de l’Ajuntament de Granollers.

Aplicació dels nous instruments i realització d’estudis per a la gestió del soroll a la ciutat (2011-2015)

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Elaborar estudis acústics dels espais públics i places per establir les condicions d’ús perquè les festes i els concerts a la ciutat en minimitzin l’impacte acústic. Executat.

Aplicar el nous recursos per al control del soroll: el mapa d’objectius de qualitat acústica i l’ordenança reguladora.

Aprovació de l’actualització dels mapes de soroll i capacitat acústica del municipi

2016: aprovació inicial, en el ple de 26 de gener de 2016, de l’actualització del mapa de soroll de Granollers.

2016: lliurament de l’estudi de determinació de les zones de soroll de les carreteres de titularitat de la Diputació de Barcelona que discorren pel TM de Granollers.

Incorporació de les zones de soroll.

2016: informació sobre zones de soroll de les vies de titularitat d’altres administracions.

2017: mesuraments de curta i llarga durada per contrastar les zones de soroll i les zones de superació 2014 dels objectius fixats en el mapa de capacitat acústica.

2017: mesuraments de l’impacte del circuit a les zones naturals properes.

2017: estudi tècnic, definició i incorporació de les zones de soroll, zones amb superacions dels objectius de qualitat establerts i zones, si s’escau, d’especial protecció.

Estudi de les zones tranquil·les a parcs i espais naturals locals.

2017: mesuraments per comprovar els nivells d’immissió als parcs i espais naturals de Granollers. Lliurament de l’estudi d’avaluació de les zones tranquil·les i espais naturals.

2017: instal·lació de sensors acústics que permetin mesuraments en continu durant un any a tres punts de la ciutat.

2018: redacció d’acords amb les administracions titulars de les infraestructures de transport viari i ferroviari que discorren pel municipi i que tenen associada una Zona de Soroll, per tal d’implementar-ne els plans específics que permetin reduir l’impacte acústic sobre els receptors.

2018: instal·lació de tres sensors propis i tres de la Diputació de Barcelona integrables a la plataforma SENTILO per monitoritzar els nivells de soroll a les zones de soroll per a infraestructures de titularitat d’altres administracions a la ciutat.

S’han elaborat i actualitzat periòdicament els indicadors ambientals i s’ha elaborat una memòria anual, per treballar per a l’homogeneïtzació del sistema d’indicadors entre ciutats i administracions. S’han integrant els indicadors dins el portal d’indicadors de la ciutat.

Suport en l’obtenció de dades, càlcul i comentaris dels indicadors de perfil de ciutat en el seu apartat de sostenibilitat.

Informació a la ciutadania sobre l’evolució de l’estat del medi i la sostenibilitat local a través de memòries i informes ambientals anuals.

Aprovació i publicació en el web del nou mapa de capacitat acústica i dels mapes de soroll de Granollers.

Informació en continu sobre els nivells de contaminació acústica a les zones de soroll de la ciutat.

Hi ha importants barreres per a la coordinació entre nivells d’administració local, comarcal, provincial i regional per aconseguir objectius que són per a la millora de la qualitat ambiental local. El coneixement i la corresponsabilitat, tant de la ciutadania com de totes les administracions amb competència directa o compartida, han de fer-se viables i efectives amb canals de comunicació i informació continuada cap a la ciutadana i entre administracions.

S’han de treballar els temes de comunicació amb la població, amb la col·laboració interdepartamental dels serveis tècnics i obrir de forma col·laborativa i molt visual la informació sobre la qualitat ambiental local, mantenint la rigorositat tècnica i aconseguint fer arribar la informació cap a la població i els agents implicats.

En la societat del coneixement i la transició digital, el nous sistemes d’informació gràfica i georeferenciada poden fer visible aquelles dades i projectes, i els mapes amb mesures concretes i les modelitzacions territorials poden ajudar a mostrar i conscienciar amb aquesta informació. Amb això, es fa visible el problema i s’apunten les solucions i la corresponsabilitat ciutadana i d’altres àrees i administracions del territori, més enllà del municipi.

La dedicació de recursos econòmics de forma col·laborativa entre administracions i ciutadans per a aquests temes és imprescindible. Si més no, tot sovint es busquen més responsabilitats sobre el problema i la mancança de finançament, i es troben formes de sumar recursos disponibles des de cada agent implicat. Però aquesta coordinació de recursos i unificació de dades és imprescindible per avançar en la qualitat del medi local.

Com molts altres temes ambientals, la qualitat de l’aire que respirem mostra una dimensió de governança multinivells. La transició digital amb noves eines per coordinar la informació i les accions a impulsar són imprescindibles i han de compartir-se (verticalment i horitzontalment) per poder aconseguir adreçar les polítiques i accions cap a un objectiu comú, la millora de l’aire que respirem.

Existeix una dificultat de fer entendre a la ciutadania la importància de la millora de l’aire que respirem; és fonamental poder disposar de recursos per tal de fer evident el problema. Seria fantàstic que la contaminació de l’aire fos visible als ulls de les persones, però per això calen recursos tècnics (s’han intentat cercar a través d’AIRe NET) que ara per ara no hi són (siguin de qui siguin les competències).

Per altra banda (quant als treballs transversals que implica aquest tipus de projectes) es va intentar impulsar una web molt amena, que fes evident el problema de cara a la ciutadania. A data d’avui no ha estat possible.