Entrades

Membres d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau intercanvien perspectives sobre solidaritat municipalista i refugi

La darrera reunió de l’equip tècnic de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va servir d’espai d’intercanvi i debat sobre les conseqüències humanitàries de la guerra d’Ucraïna i el paper de la solidaritat municipalista en acollir persones refugiades.

Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Santa Coloma de Gramenet, Igualada i Granollers comparteixen reptes i propostes per abordar la inclusió de les persones refugiades a Catalunya. La Diputació de Barcelona promou la coordinació institucional i el Fons Català canalitza la solidaritat municipal cap a les zones més afectades pel conflicte.

La nostra xarxa reivindica la necessitat de canalitzar les mostres de solidaritat ciutadana d’acord a les indicacions de les organitzacions sobre el terreny i persones expertes en Ajut, i recalca la seva voluntat de no oblidar cap conflicte ni els valors de la pau i la solidaritat basada en els drets humans que la defineixen. 


Algunes reflexions llançades pels participants a la reunió de l’equip tècnic de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau del darrer 1 d’abril:

  • El paper fonamental de la comunitat ucraïnesa en oferir una xarxa de suport i solidaritat amb les persones recentment arribades a Catalunya;
  • La bona capacitat de coordinació entre diferents departaments municipals per afavorir i agilitzar els processos d’inclusió en el curt i llarg termini;
  • La necessitat de prestar especial atenció a les necessitats de les dones i la infància, que composen la major part de les persones arribades a Catalunya;
  • La necessitat de fer pedagogia entre la ciutadania sobre quines són les millors formes de canalitzar la solidaritat ciutadana, atenent els consells de les persones expertes i les comunitats afectades primer;
  • El bon funcionament dels mecanismes de coordinació a nivell de ciutat entre agents municipals involucrats i entitats locals de solidaritat i acollida;
  • La voluntat d’orientar les iniciatives d’Ajut i solidaritat amb Ucraïna pensant més enllà de la fase d’emergència i estabilització, de manera que contribueixin a la ràpida reconstrucció del país després de la guerra;
  • La necessitat de no oblidar les víctimes de cap conflicte bèl·lic o de greus vulneracions dels drets humans, presents arreu del món, que passa per reforçar el treball de sensibilització i educació per la ciutadania a nivell local, a l’hora que la tasca d’incidència i treball en xarxa per la pau arreu.

56 exlíders globals i exministres insten als estats a adherir-se al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears

Entre els signataris hi ha l’exsecretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon i els exsecretaris generals de l’OTAN Javier Solana i Willy Claes

El Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears necessita la ratificació de 50 països per poder entrar en vigor. Fins al moment 45 ho han fet. Amb l’objectiu d’aconseguir aquesta fita i així avançar cap a l’eliminació d’aquest armament, 56 exlíders i exministres han demanat als estats en una carta oberta signar i ratificar el tractat.

Actualment 9 països tenen un total de 13.400 armes nuclears, 3.700 de les quals a punt per a ser utilitzades i la majoria d’elles 100 vegades més potents que les d’Hiroshima i Nagasaki. És per aquesta raó que els exmandataris, exministres de Relacions Exteriors i de Defensa d’Albània, Bèlgica, Canadà, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Japó, Letònia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Corea del Sud, Estat Espanyol i Turquia (tots ells països protegits amb les armes nuclears d’un aliat) afirmen que ‘les armes nuclears podrien provocar un desastre que afectaria a totes les nacions i tots els pobles’ i demanen als líders actuals impulsar el desarmament abans que sigui massa tard.

‘Les armes nuclears no tenen cap propòsit legítim, ja sigui militar o estratègic, a la llum de les catastròfiques conseqüències humanes i ambientals del seu ús. Per això, en altres paraules, els nostres països han de rebutjar qualsevol paper que se li doni a les armes nuclears en la nostra defensa’.

Llegeix la carta en castellà >
https://d3n8a8pro7vhmx.cloudfront.net/ican/pages/1712/attachments/original/1600645501/TPNW_open_letter_-_Spanish.pdf 

Llegeix la carta en anglès >
https://www.icanw.org/56_former_leaders 

75 anys d’Hiroshima i Nagasaki: acció de FundiPau i de la xarxa per reclamar la fi a les armes nuclears

Avui 9 països tenen un total de 13.400 armes nuclears, 3.700 de les quals a punt per a ser utilitzades i la majoria d’elles 100 vegades més potents que les d’Hiroshima i Nagasaki

El 6 i el 9 d’agost, recordem els 75 anys del llançament de les bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Es calcula que hi van morir més de 240.000 persones entre el moment de la deflagració i les setmanes immediatament posteriors, però els seus efectes van provocar malalties, malformacions i la mort de milers de persones més durant molts anys.

Davant la inoperància dels tractats internacionals existents per controlar i eliminar aquestes armes, la societat civil en el marc de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears va aconseguir que el 7 de juliol del 2017 les Nacions Unides aprovessin el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

Cal que 50 països ratifiquin el tractat —fins ara ho han fet 40— perquè entri en vigor i es pugui avançar cap a l’eliminació d’aquest armament. Per això, FundiPau i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau llancem l’acció 75 anys d’Hiroshima i Nagasaki #MAIMÉS en què demanem el suport de la ciutadania, de les organitzacions de la societat civil i de les institucions per exigir al Govern espanyol que signi i ratifiqui el Tractat. Suma’t a l’acció!

75 anys d’Hiroshima i Nagasaki #MAIMÉS

. Entra a la web de FundiPau o d’Alcaldes per la Pau
. Imprimeix el cartell en la llengua que triïs
. Fes-te una foto amb el cartell ben llegible
. Comparteix-la a les xarxes amb el hashtag #MAIMÉS o #NoMoreHiroshima #NoMoreNagasaki i etiqueta a @fundipau i @alcaldespau

Com afirma el director de FundiPau, Antoni Soler, “si una pandèmia com la de la covid-19 ha col·lapsat els sistemes sanitaris mundials, una sola deflagració nuclear els inhabilitaria completament. No hi ha vacuna possible contra els efectes de les armes nuclears, només la seva eliminació ens en pot protegir”

Les nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que encara no estan prohibides i que amenacen la continuïtat del planeta. No podem deixar en mans de líders com Trump o Putin, entre d’altres, el futur de la humanitat.

Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, recorda que les armes nuclears apunten a les ciutats i per això des dels municipis tenim la responsabilitat de contribuir a la seva prohibició. Mayoral reafirma que “abolir les armes nuclears és urgent, les ciutats no són objectius. La força de la ciutadania acabarà guanyant perquè és l’únic camí possible, l’altre és la destrucció.”

 

  • Materials:

Cartell en català, castellà, anglès, euskera i gallec.

  • Contacte per a mitjans de comunicació:

FundiPau: Lourdes Vergés / 677 049 275
Alcaldes i Alcaldesses per la Pau: Helena Aranda / 938 426 723

Crida global pel Dia Internacional de la Dona per la Pau i el Desarmament

238 dones demanen als governs retallar la despesa militar i incrementar els pressupostos per seguretat humana i cooperació global

El 24 de maig és el Dia Internacional de la Dona per la Pau i el Desarmament, una data que commemora el rol actiu i decisiu de les dones que, tant a títol individual com col·lectiu, han contribuït i contribueixen a construir societats més justes, pacífiques i solidàries. Sens dubte, tal i com ha reconegut la comunitat internacional, la participació de les dones és clau per aconseguir una pau duradora.

Per tal de sumar esforços en aquesta lluita, l’organització PNND (Parlamentaris per la No-Proliferació Nuclear i el Desarmament), el Women Legislators’ Lobby (Lobby de Dones Legisladores) i el World Future Council (WFC) han promogut una crida global per aquest dia sobre “Seguretat humana per la salut pública, la pau i el desenvolupament sostenible”, a la qual s’han adherit dones rellevants de tot el món i de totes les àrees: parlamentàries, alcaldesses, diputades, líders d’organitzacions de la societat civil, etc.

Entre les líders de més de 40 països diferents, estan les adhesions d’Ela Gandhi, ex-presidenta de Religions per la Pau i neta de l’activista polític; Mairead Maguire, activista i cofundadora del Moviment per la Pau a Irlanda del Nord i Premi Nobel de la Pau l’any 1976; o María Fernanda Espinosa, presidenta de l’Assemblea General de les Nacions Unides i ex-ministra d’Equador. A nivell nacional, en representació de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i les diferents xarxes amb les que aquesta col·labora, està l’adhesió d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat i adjunta a la direcció de la Diputació de Barcelona; Alba Barnusell, primera tinent d’alcalde de Granollers i diputada delegada de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona; Carmen Magallón, presidenta de la Fundació Seminari d’Investigació per la Pau; o Ana Barrero, presidenta de l’Associació Espanyola per la Pau.

«La mirada de la dona i el seu paper és clau per resoldre els problemes locals i globals que afrontem avui a nivell mundial. Aquesta darrera crisis de la Covid19 ho ha posat en evidència encara més. Necessitem polítiques públiques que posin al centre la vida, les persones, les cures, la pau i la cooperació», afirma Alba Barnusell, primera tinent d’alcalde de Granollers, ciutat vicepresident de Mayors for Peace.

Declaració en anglès >

Declaració en castellà >

Notícia en anglès >

La secció europea d’Alcaldes per la Pau dona suport a la crida per un alto el foc a tot el món

La secció europea d’Alcaldes per la Pau se suma a la crida mundial per un alto el foc i demana urgentment a totes les parts en conflicte arreu del món que posin fi a la violència enmig de la pandèmia de la Covid-19.

La declaració, liderada pel secretari general de les Nacions Unides i subscrita per una gran majoria d’organitzacions que treballen per la pau i els drets humans, manifesta que ‘és temps de posar en confinament també els conflictes armats i focalitzar-nos en promoure la cooperació internacional, la solidaritat, la diplomàcia i el lideratge global. En lloc de lluitar uns contra els altres, les persones de tot el món han d’unir-se per vèncer el coronavirus’.

Les ciutats líders de la secció europea consideren que es tracta d’un moment sense precedents en la història mundial que ha de servir per enfortir el desenvolupament de les nostres capacitats i les ciutats juguen un paper clau en promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Declaració >

La xarxa catalana d’Alcaldes per la Pau reclama una resposta humanitària immediata a la crisi en la frontera entre Turquia i la Unió Europea

La secció catalana d’Alcaldes per la Pau ha publicat una declaració amb motiu de la crisi que està tenint lloc a la frontera entre Turquia i la Unió Europea. Els alcaldes i alcaldesses fan una crida urgent a totes les parts implicades a posar fi a la violència que s’està produint a la zona i a abstenir-se de qualsevol mesura que pugui incrementar el patiment de persones vulnerables. També exigeixen a les autoritats que garanteixen que els procediments d’asil es fan d’acord amb la llei i els reclama cooperar plenament en aquest sentit.

La xarxa demana recursos, capacitat i solidaritat per part de la Unió Europea i la comunitat internacional, així com un pla d’acció urgent per contribuir a abordar aquesta situació i el desastre humanitari que s’està produint al nord-est de Síria, el qual ha provocat el desplaçament de més de 950.000 persones a Idlib.

Síria està patint la major crisis humanitària i de persones refugiades de la nostra època. Des que va començar la guerra civil ara fa 9 anys, centenars de milers de persones han estat assassinades o bé han desaparegut i milions han hagut d’escapar més enllà de les seves fronteres, fugint de les bombes i les bales que han destruït les seves llars. Segons dades d’ACNUR, com a mínim 6,6 milions de sirians són desplaçats interns, mentre que 5,6 milions han fugit a l’estranger.

La declaració apunta que actualment la població civil ha esdevingut objecte dels atacs o ostatge dels grups armats i que lamentablement la guerra ha trobat el seu lloc als entorns urbans. Per aquest motiu, recorden que les ciutats juguen un paper clau en promoure societats justes, pacífiques i inclusives i és el lloc adequat per implementar una veritable democràcia i construir una cultura de convivència pacífica.

Llegeix la declaració sencera >

Foto: REUTERS/Ammar Abdullah

La xarxa d’Alcaldes per la Pau i Fundipau organitzen una jornada amb motiu dels 8 anys del conflicte a Síria

El proper 15 de març farà vuit anys que Síria està immersa en una guerra que sembla no tenir fi. Vuit anys de patiment, desesperació i violència, vuit anys que no es poden oblidar. Les dades de persones mortes, ferides, desplaçades i refugiades que ens arriben, situen el conflicte com una de les crisis humanitàries més greus del segle XXI.

Per això, amb l’objectiu d’analitzar la situació que es viu al país, reflexionar sobre el paper dels ajuntaments en aquesta crisi humanitària i no oblidar l’extrema situació que pateixen milions de sirians i sirianes, la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i Fundipau organitzen la jornada ‘8 anys de conflicte a Síria. El paper dels ajuntaments: solidaritat, acollida i construcció de pau’. L’acte tindrà lloc el proper 15 de març de 9:30 a 13:45 h a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona i es dividirà en tres taules rodones: ‘Veus de Síria’, ‘Anàlisi de 8 anys de conflicte’ i ‘El paper dels ajuntaments: refugiats i incidència internacional’, les quals comptaran amb la participació de persones sirianes residents a Catalunya, analistes i representants del món local. Al final de l’acte es llegirà una declaració de suport i solidaritat amb les víctimes.

Programa Jornada
‘8 anys de conflicte a Síria.
El paper dels ajuntaments: solidaritat, acollida i construcció de pau’
15 de març de 2019
Museu d’Història de Barcelona. Sala Martí l’Humà

 

09.30 – 09.45 h: Inauguració
Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident de Mayors for Peace i Jordi Armadans, director de FundiPau.

09.45 – 10.45 h: Taula rodona d’obertura ‘De Síria a Catalunya: veus des del conflicte i el desplaçament forçós’
Shahd Zaroor, estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Nour Salameh, investigadora al Programa d’Igualtat de Gènere de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), dues sirianes refugiades i residents a Catalunya.
Presenta i modera Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de Tadamon.

10.45 – 11.45 h: Taula rodona: ‘Anàlisi de 8 anys de conflicte’
Lurdes Vidal, directora de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMed i Eduard Soler, investigador sènior i coordinador científic del projecte MENARA del CIDOB.
Presenta i modera Cristina Mas, periodista de la secció d’internacional del diari Ara.

11.45 – 12.00 h: Pausa cafè

12.00 – 13.30 h: Taula rodona: ‘El paper dels ajuntaments: refugiats i incidència internacional’
Manel Vila, director de Cooperació Internacional de la Generalitat de Catalunya, David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, Isidre Pineda, secretari del Fons Català de cooperació al desenvolupament i regidor de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Caldes de Montbui i Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident de Mayors for Peace.

Presenta i modera Pamela Urrutia, analista de conflictes del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB.

13.30 h: Lectura del Manifest de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau sobre Síria

13.45 h: Cloenda

 

Organitza: Fundipau i la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau
Col·labora: Ajuntament de Barcelona, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció exterior, Relacions institucionals i Transparència
Amb el suport de: Diputació de Barcelona

Ciutats compromeses amb la prohibició de les armes nuclears

La directora executiva d’ICAN (Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears), Beatrice Fihn, premi Nobel de la Pau 2017, va mantenir una reunió a l’Ajuntament de Madrid amb l’alcaldessa Manuela Carmena i president de la xarxa i alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

Fihn va expressar la voluntat de rebre el suport del món local per aconseguir l’efectiva del tractat de prohibició de les armes nuclears que va ser aprovat per l’ONU el juliol de l’any passat. Carmena i Mayoral es van comprometre a compartir amb altres ciutats aquesta petició i a treballar per incloure la lluita contra les armes nuclears en les agendes dels governs locals.

La Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN) és una coalició d’ONG -entre elles Mayors for Peace-, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2017 per la seva feina de sensibilització sobre els greus perills que representen les armes nuclears i la campanya per la seva prohibició global. Una tasca que va fer possible que el juliol de 2017 les Nacions Unides aprovessin el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears.

Manuela Carmena va convidar Fihn a participar en la segona edició del «Foro mundial sobre las Violencias Urbanas y Educación para la Convivencia y la Paz», que es celebrarà a principi del proper mes de novembre a la Madrid. Es tracta d’un espai de trobada de representants de ciutats, organitzacions internacionals i entitats de la societat civil destinat al debat, reflexió i construcció de solucions que fomentin entorns urbans capaços de fer front i eliminar les expressions de violència. La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, com a representant de Mayors for Peace, participa en aquesta iniciativa com a membre del comitè organitzador.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau celebra la seva 2a Assemblea general a Granollers

S’han aprovat les línies de treball i el pla d’acció per als propers anys

Ahir 25 de juny va tenir lloc a la sala Tarafa de Granollers la 2a Assemblea general de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya. A la trobada, a la que van assistir alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores i tècnics municipals de diferents municipis catalans, va servir per fer seguiment de les activitats realitzades durant l’any 2017 i primer semestre de 2018, conèixer els resultats obtinguts durant aquests anys i aprovar les línies de treball i el pla d’acció de la xarxa per els propers dos anys.

El president de la xarxa i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, la presidenta del Fons Català de Cooperació i membre de l’executiva de la xarxa, Meritxell Budó, i el diputat de la Diputació de Barcelona, Jordi Martí, van ser els encarregats de donar la benvinguda i presentar l’assemblea. Mayoral va insistir en la necessitat d’abordar des de l’àmbit local els problemes globals i com el treball en xarxa pot contribuir a la construcció d’una pau més duradora. Martí va anunciar el compromís de la Diputació de Barcelona de seguir donant suport a la xarxa i de romandre al costat dels municipis en aquesta tasca. Per la seva part, Budó va incidir en la importància d’alinear les polítiques municipals als objectius de desenvolupament sostenible, especialment als que interpel·len les ciutats, com són el 11 i el 16.

Mayoral, qui va conduir la sessió, va explicar les diferents activitats que s’han dut a terme durant els darrers anys i les accions que estan previstes per els anys següents, entre les quals va destacar la propera constitució de la secció europea d’Alcaldes per la Pau, la creació d’una base de dades de materials i recursos d’educació per la pau per els municipis, la redacció i publicació d’un document marc sobre ‘Com incloure la cultura de pau de forma transversal en els plans d’acció local. En l’àmbit internacional, Mayoral va anunciar la celebració de tres trobades europees: el Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per la Convivència i la Pau (Madrid), una conferència per analitzar les conseqüències dels conflictes a Europa (Croàcia) i una darrera per conèixer quin és l’estat de les armes nuclears a Europa (Manchester).

L’assemblea va aprovar les línies de treball i el pla d’acció i va acordar continuar treballant per construir ciutats de pau.

Actualment, Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace) agrupa més de 7.500 ciutats de 163 països i regions d’arreu del món, que tenen com a objectiu el treball en favor de la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. A Catalunya hi ha més de 200 municipis que són membres de la xarxa, una mostra clara de la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de pau, la solidaritat i la defensa dels drets humans.

Alcaldes per la Pau i altres organitzacions de governs locals adrecen una carta als líders del G7

Alcaldes per la Pau és sotasignat de la carta, juntament amb altres organitzacions municipalistes de referència

Durant aquests dies, 7 i 8 de juny, es celebra a Charlevoix (Canadà) la Cimera del G7. Amb motiu d’aquest esdeveniment, alcaldes, alcaldesses i líders de governs locals i regionals, entre els quals es troba l’alcalde d’Hiroshima i president d’Alcaldes per la Pau, han adreçat una carta als líders del G7. Mitjançant aquesta carta, representants municipals i líders d’organitzacions com CGLU, Metropolis o Mercociudades, entre d’altres, ofereixen el seu suport per fer front a les qüestions crítiques que tenen lloc al si de les nacions d’arreu del món.

Llegeix la carta completa (en anglès) aquí >