Entrades del mes: novembre, 2018

Cal que l’Administració pública sigui proactiva en el suport a l’activitat empresarial innovadora, però al mateix temps és essencial la participació en aquestes iniciatives de les organitzacions empresarials vinculades al territori, així com la consolidació de les xarxes de cooperació empresarial i que persones compromeses liderin els projectes transformadors.

Una d’aquestes iniciatives és la creació del Centre de Serveis Avançats de Can Muntanyola, que promouen conjuntament l’Ajuntament de Granollers i la Delegació del Vallès Oriental de la Cambra de Comerç, que ha de ser un projecte clau per activar el sistema territorial d’innovació i facilitar un entorn de competitivitat que promogui el canvi estratègic de les empreses cap a activitats generadores de més valor afegit. Aquest centre s’hauria d’especialitzar en la generació i transferència de coneixement sobre innovació en la gestió, entre altres activitats, com el foment de l’emprenedoria i el suport a la internacionalització de l’empresa. També caldria impulsar estudis de comerç, atenent el pes del sector comercial i l’aposta de futur per al seu desenvolupament (2.3.1.). En connexió amb aquest nou centre, caldria impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic, alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de manera prioritària (4.1.3.). La creació de la Universitat Corporativa de Telefónica, al centre Bell-lloc de la Roca, podria tenir un impacte important sobre el territori com a punt de contacte amb un potencial productor i node de transferència de coneixement i tecnologies avançades cap a activitats industrials i de serveis. Caldria  plantejar propostes d’actuació sorgides de la col·laboració del sector públic i privat que tinguin com a objectiu el desenvolupament de les TIC (com ara el projecte Catalunya 4.0.) i, des del CTUG, promoure la formació especialitzada per al reciclatge i adaptació a les TIC, específicament, de la comunitat educativa.

El juliol de 2012 es posa en funcionament Can Muntanyola; es defineix un programa anual d’actuació consistent en conferències, accions de formació de curta durada i gratuïtes, i jornades d’intercanvi, i es condiciona l’espai per a l’allotjament temporal de projectes empresarials.

El novembre de 2012 es posa en marxa una línia de treball en recerca i innovació en l’àmbit de la cooperació entre els sectors públic i privat, sota la fórmula del Fòrum de Col·laboració Publicoprivada de Granollers, també en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha organitzat diverses jornades sobre la matèria fins a la data d’avui, i que també és un recull de bones pràctiques i articles de reflexió (http://www.forumcppgranollers.cat).

Quant al foment de la innovació a la indústria des de 2012 fins a l’actualitat, a banda dels projectes de dinamització dels clústers realitzats entre 2010 i 2012 amb el suport d’ACCIÓ: primer s’ha concretat conèixer l’activitat de les empreses i el seus reptes, i en un segon terme, el programa de Pimes Industrials Exemplars, que consisteix en tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, amb la col·laboració de consultores expertes.

En l’àmbit del foment de l’emprenedoria, ha esdevingut innovadora l’acció formativa realitzada en diverses edicions, entre 2013 i 2018, adreçada a dones emprenedores, que ha donat com a resultat la creació de l’associació de dones Empenta Granollers, així com les diverses jornades sobre alternatives al finançament bancari realitzades entre els anys 2013-2015 i el  conveni amb la xarxa BANC (Business Angels Network de Catalunya).

El 2017 es posa en marxa una nova línia de treball que fomenta l’activitat innovadora de les empreses a través de la simbiosi industrial, una forma d’expressió del concepte d’economia circular (www.gridgranollers.com).

El 2018 Roca Umbert posa en funcionament l’ampliació del centre d’allotjament d’empreses adreçat  al sector audiovisual i de les indústries creatives i de base tecnològica, tant en la vessant d’empreses consolidades com en la vessant de noves empreses i idees en format de cotreball amb serveis.

El 2018 s’obre la primera convocatòria d’ajuts als joves titulats per desenvolupar projectes innovadors per a la ciutat (programa Beques Agents innovadors).  Es tracta d’un model de col·laboració en projectes innovadors de la ciutat. Està dirigit a persones joves de Granollers perquè es formin i es capacitin per ser capaços de desenvolupar la seva carrera professional, millorin la seva experiència laboral, puguin desenvolupar els seus propis projectes innovadors i, tanmateix, contribueixin amb la seva acció a millorar els processos innovadors de la ciutat. També pretén donar resposta a les necessitats laborals de les persones definides en el perfil curricular i professional elegible, persones de gran potencial que necessiten recolzament per fer un salt qualitatiu en el desenvolupament de les seves capacitats.

Existia una proposta sobre impulsar una escola de comerç superior, atenent el pes del sector comercial i a l’aposta de futur per desenvolupar-lo. Aquesta no ha estat encara desenvolupada com a formació reglada. Alternativament, des de l’obertura de Can Muntanyola, existeix una oferta mensual d’accions de formació gratuïta de curta durada adreçada al sector comercial, que té una bona acceptació. Tot i així, la ciutat disposa d’una oferta en cicles formatius de formació professional en l’àmbit del comerç. L’Institut Carles Vallbona ofereix un cicle formatiu de grau superior de Gestió de vendes i espais comercials i un de grau mig de Tècnic/a en activitats comercials.

En el plantejament inicial, s’exposava que calia impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de forma prioritària. No obstant, el CTUG es va dissoldre el 2014. Algunes de les actuacions que impulsava aquest consorci han estat assumides per diferents serveis de l’Ajuntament, per Granollers Mercat i d’altres actuacions no han tingut continuïtat.

Entre les accions desenvolupades des del CTUG, va haver-hi la Catosfera, que anys més tard es va convertir en CDigital. Les jornades de la Catosfera eren un cicle de debats en profunditat sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet organitzades per l’Ajuntament de Granollers i l’empresa Tirabol Produccions, que se celebraven anualment a la ciutat. La Catosfera va néixer i va esdevenir el punt de trobada dels sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana. De l’aplec inicial de blocaires —i més tard tuitaires—,que va constituir l’esperit fundacional de la Catosfera, es va anar incorporant progressivament a les jornades la dimensió empresarial del sector a Catalunya. La darrera edició, incorporada al Mercat Audiovisual de Catalunya, és present en el projecte: 2.2.6. Impuls al sector audiovisual.

Tanmateix, en aquest període, s’ha definit i desenvolupat el Pla de projecció exterior. Aquest tracta d’establir criteris i mètodes per impulsar projectes pioners i sostenibles per al desenvolupament i la qualitat de vida de la població, valora el talent i l’emprenedoria local i genera processos de generació de coneixement amb d’altres ciutats i socis, tant de l’entorn territorial de Granollers com internacionals, específicament en els àmbits de l’activitat empresarial, el comerç, la cultura, el medi ambient, la salut, l’esport i la cultura de la pau.

Can Muntanyola és avui conegut per totes les empreses industrials de Granollers com un altre agent del sector públic que els pot prestar un servei o una ajuda: un indicador de coneixement i reconeixement.

69 cursos i jornades realitzades a Can Muntanyola, el 2017, adreçades a les empreses i les persones emprenedores,  amb 1.055 persones assistents en total.

84 empreses industrials que han participat en programes i actuacions de Granollers Mercat durant el període 2010-2017, en relació amb el foment de la innovació, l’aixecament de projectes I+D, l’eficiència energètica, la simbiosi industrial o la mobilitat.

Projectes europeus en què ha participat l’Ajuntament en els darrers anys: Sud’Eau2, GreenPartnerships, Thermos, Compose, Alnus, Sport Women in the Urban Places i CEMOWAS2.

L’Administració pública, en general, ha de facilitar l’activitat de totes les empreses com a primer objectiu. L’Administració local disposa de pocs instruments i pocs efectius per estimular l’economia innovadora, o per incentivar que les empreses siguin innovadores, competitives, sostenibles o responsables.

La importància de projectar la ciutat cap a l’exterior, per augmentar el capital relacional, per obrir el potencial de la ciutat cap a activitats conjuntes de creació de valor econòmic i social, per conèixer i aprendre de les organitzacions i persones que lideren activitats en altres països.

Formar i acompanyar joves professionals que lideraran projectes personals i empresarials d’alt impacte a la ciutat.

Dificultat del recorregut, temps necessari i complexitat per desenvolupar activitats internacionals.

Els clubs esportius d’alt nivell i els esdeveniments de gran impacte mediàtic, com la Mitja Marató o la Granollers Cup, són elements de promoció econòmica i visibilitat de la ciutat i, al mateix temps, dinamitzadors de la pràctica i de l’educació esportiva i de la cohesió social, per la gran implicació del voluntariat i pel que representa per als aficionats a aquests modalitats esportives. Cal que la ciutat assumeixi la importància que tenen per la seva projecció externa i contribueixi a potenciar-los i n’asseguri la viabilitat futura. Per fer-ho possible, cal posar els esforços en l’excel·lència de la formació esportiva i cal partir de la població més jove i incrementar la base social dels clubs.

Valors associats: Creativitat, convivència, cohesió social i compromís cívic.

L’any 2015 Granollers va ser nomenada Ciutat del Bàsquet Català, la programació de la qual es va treballar des de l’Ajuntament de la ciutat, juntament amb el Club Bàsquet Granollers.

Aquesta nominació va facilitar la celebració de la Copa Catalana de Bàsquet, amb la participació del FC Barcelona, la Penya de Badalona, el CB Andorra i el CB Manresa.

Els últims anys, a les pistes municipals d’atletisme, s’han dut a terme diferents campionats d’Espanya d’atletisme: de federacions, cadets, juvenils i junior i l’estiu del 2018, el de cadets, de nou).

A la piscina municipal i amb el lideratge del CN Granollers s’han celebrat un campionat d’Espanya de sincronitzada i diversos campionats de Catalunya.

El Pavelló municipal del Congost acull el Memorial Guadalupe XX de bàdminton, amb una participació nacional i internacional d’alt nivell.

El pavelló del CB Granollers acull cada Nadal, el Torneig de Nadal de Bàsquet Base, amb la participació d’equips catalans, la majoria d’ells equips de base de clubs que estan a l’elit, cada vegada amb més participació espanyola i enguany, des de fa dos anys, amb la participació d’equips estrangers.

El pavelló municipal d’esport acull cada anys el Festival de Nadal de Patinatge i la celebració de campionats a nivell autonòmic, però cada any de categoria i nivell superior, atès la pujada de nivell de les patinadores granollerines.

Aquesta instal·lació també va acollir l’any 2017 el Campionat Internacional de Futsal, el qual va utilitzar la sala dents de Serra de Roca Umbert per muntar-hi la Fun Zone.

El Palau d’Esports, l’any 2013, va ser nomenat seu del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut, amb la participació de les seleccions de França, Alemanya, Argentina, Tunis, Montenegro i Brasil.

El pavelló de Can Bassa va acollir el Campionat d’Espanya Infantil de Voleibol.

El mes de gener de 2017, la Federació Internacional d’Handbol va cedir l’organització del Campionat del Món d’Handbol Femení de l’any 2021, candidatura que la RFEBM va preparar juntament amb l’Ajuntament de Granollers, essent la nostra ciutat seu principal d’aquest mundial.

Els quatre dies del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut del 2013, la seu de Granollers va acollir 13.784 espectadors (3.972, 4.072, 2.825 i 2.915). L’Organització local va comptar amb 300 voluntaris i la seu va tenir 400 periodistes acreditats.

Disposem dels resultats d’una enquesta que la Diputació de Barcelona realitza als participants de La Mitja marató i de la Granollers Cup.

Enguany, aquesta enquesta s’ha intentat fer a la Marxa Cicloturista Rutes del Montseny, però no s’ha aconseguit que funcionés, ja que la resposta dels participants no ha estat suficient. La participació en aquesta prova va ser inferior a l’any anterior per qüestions climatològiques.

Enguany, la participació del cros ha estat inferior a edicions anteriors i es preveu una participació similar a l’any anterior a la Granollers Cup.

La capacitat organitzativa de Granollers i dels seus clubs és òptima per tal de poder realitzar esdeveniments d’esports de primer nivell.

Per últim, i possiblement més important, la importància del voluntariat per poder organitzar tots aquests esdeveniments.

Les biblioteques són un recurs amb una demanda creixent en cadascun dels àmbits d’actuació que li són propis (informació, suport a la formació, foment de la lectura i desenvolupament cultural). Cal desenvolupar un pla de biblioteques que tingui en compte aquestes funcions, l’equilibri territorial de l’oferta i el paper que han de tenir els serveis complementaris (punts d’accés bibliotecari, sales d’estudi, serveis estacionals, etc.). S’han de potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC, posant èmfasi en l’accés a la informació, i potenciar les possibilitats de les biblioteques en la dotació de competències d’informació a la ciutadania, amb la participació en les polítiques locals d’informació. Cal intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat, tenint en compte el paper de les biblioteques en la integració social, el foment de la convivència i la relació i la formació permanent de la ciutadania. També poden desenvolupar una funció important les biblioteques escolars, en la mesura que s’obrin al seu entorn més immediat, més enllà d’aquest àmbit.

Valors associats: Governança democràtica, coneixement, creativitat, cohesió social, convivència, cohesió territorial i sostenibilitat.

a) Pla de biblioteques de Granollers

El pla de biblioteques ha de ser l’instrument que detecti les necessitats i defineixi el model de servei que necessita la ciutat de Granollers per als propers 10 anys.

El 2018 s’ha iniciat la redacció del pla i ja s’ha acabat la redacció dels apartats de context i diagnosi. Falta elaborar-ne la proposta d’actuació, per la qual es compta amb el suport d’una empresa especialitzada. A nivell metodològic, la proposta d’actuació es realitzarà a partir d’un procés participatiu que ja s’ha iniciat. La previsió de finalització s’estima per al gener de 2019.

b) Potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC

La tecnologia ha estat l’eina que ha permès que BdG hagi fet un salt qualitatiu en l’orientació i la prestació dels serveis. La implementació de la Radio Frequency Identification (RFID) ha permès introduir la fórmula de l’autoservei en la gestió del préstec de documents. Un procediment que per al ciutadà ha suposat guanyar en estalvi de temps, en autonomia i en privacitat. Però el més important ha estat l’increment gradual de l’oferta amb l’aportació de valor afegit a la cartera de serveis de BdG. Una evolució aconseguida a través de la reorientació de les tasques professionals i de l’aflorament de l’expertesa professional, permesa gràcies a haver obtingut un alliberament en les tasques de baix valor finalista.

Aquesta evolució ha posicionat BdG en la graella de sortida vers la necessària transformació del model de servei que, a mig termini, han d’oferir les biblioteques públiques per continuar sent competitives i útils dins el context social i cultural, actual i futur.

La implementació de la radiofreqüència va permetre també adequar els espais de circulació i acollida dels vestíbuls de les dues biblioteques. Una transformació que, en el cas de la biblioteca central, ha continuat amb la reformulació de l’espai i la disposició del mobiliari de la resta de plantes.

• 2014 (BCP) i 2015 (BRU): implementació RFID.
• 2018 (BCP): remodelació dels espais de les plantes superiors.
• 2019 (BdG): previsió de finalització de la 2a fase RFID (bústies de retorn 24 h).

La tecnologia també ha transformat l’accés a la col·lecció i a altres àmbits de servei. De l’exclusiva presencialitat s’ha avançat vers un accés mixt amb l’increment de la virtualitat.

• 2012 (BCP): servei de referència virtual. Servei d’informació i consultes documentals atès de manera cooperativa entre 10 biblioteques de la XBM.
• 2010 (BCP): prestatges virtuals. Generació de continguts i selecció d’informació presentats en espais temàtics. Elaboració cooperativa XBM.
• 2015 (BCP): servei de promoció i assessorament de la plataforma de préstec de llibres electrònics Ebiblio Catalunya.

c) Intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat

L’establiment d’aliances i el treball cooperatiu s’ha convertit en un eix estratègic de BdG, tant pel que fa a la difusió dels serveis com en la producció de continguts i la retroalimentació de públics.

La relació incorpora activitats que, malgrat haver-se iniciat amb anterioritat, han tingut continuïtat i han evolucionat al llarg del període 2010-2019. Aquestes activitats estan indicades amb “- 2010”.

RELACIÓ BIBLIOTECA-ESCOLA

Les biblioteques són espais educatius actius en la formació al llarg de la vida que acompanyen la comunitat educativa en les seves diferents necessitats: visites escolars, suport a la formació del professorat, activitats de creació innovadores i projectes de valor social.

Visites escolars. BdG ofereix dos itineraris des de P3 fins a batxillerat, l’itinerari de dinamització lectora, amb el qual l’alumne pot assolir un cànon lector de qualitat, i l’itinerari de formació en l’ús crític de la informació i l’ús de les tecnologies que aporta el programa Univers internet.

• 2010 (BdG): s’ofereix un catàleg de 14 visites d’animació lectora distribuïdes per franges d’edat.
• 2010 (BdG): centres educatius. Formació en l’accés a la informació i al coneixement. S’ofereix un catàleg de set propostes. Entre d’altres hi ha El meu amic Google (ESO) i Operació Treball Recerca (postobligatòria).
• 2017 (BdG): Univers Internet. Eines per entendre Internet i impulsar una reflexió crítica i creativa.

Suport formació professorat. Es dona suport als centres amb la cessió de lots de llibres temàtics, assessorament en l’adquisició de documents, elaboració de guies educatives (emocions, coeducació, pau, per franges d’edat) i s’ofereixen sessions formatives amb el CRP, així com les Jornades de laboratoris de lectura.

• 2010 (BRU): formació a professors del Vallès Oriental en dinamització lectora.
• 2017 (BCP): formació a professors del Vallès Oriental en estratègies de cerca d’informació i en els serveis de suport a les biblioteques escolars.

Suport a la creació i innovació. BdG dona suport a la creació literària organitzant el Concurs literari de la Biblioteca Can Pedrals amb els centres educatius i el Curs d’escriptura creativa adreçat als instituts a través del programa Etcètera. Així mateix, ofereix el projecte Booktrailers de creació audiovisual amb Roca Umbert i el programa Debat a bat de literatura i pensament per a joves a partir dels àlbums il·lustrats.

• 2016 (BRU): projecte Booktrailers amb cinc instituts de Granollers.
• 2016 (BRU): projecte Escriure’t, escriptura creativa dins del Programa Etcètera.
• 2017 (BdG): De bat a bat, literatura i pensament per a joves (12-16 anys).

Suport a projectes de valor social. Es promou el programa Lecxit de parelles lingüístiques amb l’Escola Joan Solans i els instituts Celestí Bellera i Antoni Cumella, i Esmorzars literaris amb joves adolescents de l’Hospital de Dia de Granollers i l’Institut Celestí Bellera. Es participa en el projecte socioeducatiu Coenzims. BdG és centre d’acollida d’alumnes en pràctiques.

• 2015 (BCP): suport al projecte de treball comunitari Coenzims, que promou activitats socioeducatives vinculades a la programació del TAG.
• 2016: projecte Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu (Fundació Jaume Bofill).
• 2017 (BRU): esmorzar literari, club de lectura jove de l’Hospital de dia de Granollers.

JORNADES DE LABORATORIS DE LECTURA

Els Laboratoris de lectura conviden a les famílies a experimentar al voltant de la lectura; són un espai de descoberta, lectura i creació. S’originen l’any 2005 de manera pionera a la Biblioteca Roca Umbert i al llarg dels anys es consoliden, no només com una experiència d’èxit, sinó també com una proposta innovadora dels programes de foment de la lectura que suscita l’interès creixent dels professionals de les biblioteques públiques i desemboca en la creació d’una xarxa de laboratoris.

L’any 2012 té lloc la primera jornada professional de Laboratoris de Lectura a la Biblioteca Roca Umbert, adreçada a bibliotecaris, educadors i dinamitzadors culturals especialistes en literatura infantil i juvenil. Al llarg de les cinc edicions monogràfiques, s’ha dotat als professionals de recursos, eines i experiències que són una font d’inspiració per a la creació de laboratoris. En l’actualitat, les Jornades tenen una periodicitat biennal.

FOMENT DE LA LECTURA. CLUBS DE LECTURA, DEBAT I CONVERSA

BdG fomenta la lectura i acompanya la ciutadania en el seu itinerari lector al llarg de la vida. Des de les sessions de narració de contes i els clubs de lectura infantils fins als clubs juvenils i temàtics adreçats a adults.

Els clubs de lectura són un espai de participació que vol afavorir l’intercanvi d’idees, potenciar la lectura i desvetllar el sentit crític del món on vivim. S’ha incrementat l’oferta de programació a partir d’ampliar l’especialització temàtica dels clubs i abastar totes les franges d’edat. Cada club està dinamitzat per un especialista en la matèria (professional BdG o professional extern).

Narració de contes

• 2010 (BdG): Hora Menuda (0-15 mesos).
• 2010 (BdG): Hora Menuda (16-36 mesos).
• 2010 (BdG): Hora del Conte (+ de 3 anys).

Clubs de lectura infantil

• 2017 (BCP): Família Melops (6-7 anys).
• 2017 (BRU): La Vall dels Mumin (6-7 anys).
• 2017 (BCP): Els Umpa Lumpes (8-9 anys).
• 2017 (BRU): L’Illa de mai més (8-9 anys).
• 2017 (BCP): Asteroide B612 (10-11 anys).
• 2017 (BRU): Andana 9 i ¾ (10-11 anys).

Clubs de lectura juvenil

• 2017 (BRU): Llibrepensadors (12-16 anys).
• 2017 (BCP): Errata (12-16 anys).
• 2016 (BRU): projecte Booktrailers amb cinc instituts de Granollers.
• 2017 (BRU): esmorzar literari, club de lectura jove de l’Hospital de dia de Granollers.
• 2017 (BdG): Debat a bat, literatura i pensament per a joves (12-16 anys).

Clubs de lectura d’adults

• 2010 (BRU): Club de lectura de novel·la.
• 2010 (BdG): Trobada amb… autors locals.
• 2016 (BRU): Escampant els versos. Taller de poesia.
• 2016 (BRU): Club de lectura de literatura i arts.
• 2010 (BRU): Taller de pràctica filosòfica.
• 2017 (BRU): Club de lectura +17. Redescobrint els clàssics.
• 2012 (BCP): Clàssics al dia.
• 2013 (BCP): Club de lectura Llegir el teatre.
• 2018 (BCP): Club de lectura de català fàcil.
• 2017 (BCP): Reduccions. Club de lectura i cuina.

BIBLIOTECA I FORMACIÓ PERMANENT DE LES PERSONES

Les biblioteques són espais d’aprenentatge i experimentació que esdevenen un factor clau en la formació de les persones al llarg de la vida. BdG ofereix espais de treball i una programació estable a l’entorn de la formació digital, l’aprenentatge d’idiomes i el coneixement.

Espai de treball. Sales d’estudi i espais equipats amb ordinadors amb accés a internet i wifi.

Formació digital. Cursos d’iniciació per reduir la bretxa digital, cursos i píndoles temàtiques de capacitació i cultura digital, assessorament a l’Aula digital oberta i centre col·laborador ACTIC.

En els tallers per a menors de 16 anys es fomenta l’aprenentatge dinàmic de les tecnologies, la creativitat, la innovació i el treball en equip.

• 2010 (BCP): taller dels BITS. Programa de formació dirigit al públic adult per aprendre a utilitzar eines d’ofimàtica i navegar per Internet.
• 2017 (BdG): Univers Internet. Eines per entendre Internet i impulsar una reflexió crítica i creativa.
• 2012 (BRU): ampliació del projecte Formació en noves tecnologies. Reduïm l’escletxa digital.
• 2013 (BRU): centre col·laborador ACTIC. Certificació en competències digitals.
• 2014 (BCP): visita Exprés. Incorporació i promoció dels serveis digitals que s’ofereixen des de les biblioteques públiques.
• 2014 (BRU): incorporació del Codeclub. Programació en Scratch.
• 2016 (BRU): readaptació del projecte Formació digital. Reduïm la bretxa digital i Formació digital -16 per a nens i joves i (tallers de creació i experimentació digital de robòtica i programació aplicada).
• 2016 (BCP): programa de capacitació digital +55 anys.

Aprenentatge d’idiomes. Les aliances amb les acadèmies d’idiomes de la ciutat han permès desenvolupar una línia de programació basada en tallers i sessions de conversa, tant per a adults com per infants, centrats en la llengua anglesa. Es fomenta l’ús del català amb col·laboració amb el CNL programant trobades amb autors locals, clubs de lectura de català fàcil i essent Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua.

• 2010 (BCP): Story Time. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (+ 4 anys).
• 2011 (BCP): Kids Time. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (1-4 anys).
• 2013 (BRU): Library Talks. Converses en anglès per a adults.
• 2015 (BCP): Movies and Fun. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (8-12 anys).
• 2015 (BRU): Crazy Quiz. Converses en anglès (8-12 anys).
• 2018 (BCP): Little cheff. Taller de cuina en anglès (4-10 anys).
• 2018 (BCP): Saturday Family fun. Taller familiar en anglès (6-10 anys).
• 2018 (BCP): Literature and Characters.

Coneixement. La biblioteca és un centre difusor de la cultura i el coneixement. BdG fa una mirada especial al territori i introdueix metodologies que fomenten la creativitat, la innovació i l’experimentació.

• 2013 (BCP): Nit Espriuada. Revetlla de Sant Jordi.
• 2015 (BCP): Punts d’informació turística. Programa per complementar els serveis d’informació, difusió i atenció turística al territori.
• 2017 (BCP): Biblioteques amb DO. Projecte de dinamització cultural que pren com a punt de partida el creuament entre la cultura del vi i altres expressions culturals.
• 2017 (BCP): Lletra estesa. Cicle de lletres i arts al terrat de Can Pedrals.
• 2016 (BRU): Al fil de la història… cicle de conferències.
• 2017 (BdG): Bibliolabs. Programa que permet accedir i crear coneixement a partir de l’experimentació i de la introducció de metodologies innovadores.
• 2017 (BCP): participació en el Festival Jugatú.
• 2018 (BRU): laboratoris de jocs.
• 2018 (BCP): De l’hort a la Biblioteca. Projecte per promoure els valors identitaris del territori a partir de donar a conèixer el patrimoni agrícola, el producte i la gastronomia.

EXPOSICIONS

La biblioteca com a espai expositiu obert a la ciutat. Les biblioteques ofereixen un espai expositiu a disposició dels artistes i entitats que vulguin donar a conèixer la seva obra o projecte des d’abans del 2010.

Exposicions documentals i aparadors culturals. Dins de la comunicació, les estratègies de visualització són una eina fonamental per donar a conèixer el relat de BdG. Alguns exemples:

• 2010 (BCP): Aparadors culturals.
• 2013 (BCP): Aparadors culturals. Formació en el disseny d’aparadors a professionals.
• 2013 (BCP): Memòries de la Guerra Civil. Reptes de la pau. Guia de lectura amb motiu dels 75 anys del bombardeig de Granollers.
• 2015 (BCP): Aparadors culturals. Vinculació de públics i articulació d’estratègies de comunicació compartides amb altres equipaments.
• 2016 (BCP): Som gent de profit. Exposició i tallers formatius.
• 2017 (BCP): participació en els projectes de sensibilització sobre la salut mental. Exposició Parelles artístiques.

COHESIÓ SOCIAL

Entre els objectius de BdG hi ha el de desenvolupar accions que evitin el risc d’exclusió social i enforteixin la pertinença de la ciutadania, dins el marc dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

• 2010 (BdG): Biblioteques de Granollers amb La Marató.
• 2010 (BCP): programa de formació a persones nouvingudes.
• 2014 (BCP): campanya de recollida d’aliments per a El Xiprer.
• 2014 (BdG): Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua.
• 2015 (BCP): La Marató de l’Estalgia.

El Pla de biblioteques està previst que finalitzi el gener 2019.

Utilització de l’autoservei RFID: 93 %. És a dir, el 93 % de les transaccions de préstec és realitzen a través dels punts d’autoservei RFID (dada a 31/12/2017).

Percentatge de programes realitzats a través de les aliances sobre el total de programes de BdG: 37 %. És a dir, el 37 % dels programes de BdG es realitzen a través de les aliances (dada del període 2010-2018).

Percentatge de programes produïts pels professionals de BdG: 55 %. És a dir, el 55 % de la programació de BdG està produïda pels professionals de BdG (dada del període 2017- 2018).

Nombre de programes iniciats des de l’entrada en funcionament de RFID: 40 (programes nous o reformulats entre 2014-2018).

Nombre d’agents amb els que BdG col·labora: 57 (dada del període 2010-2018).

La importància d’incorporar estratègies de participació en el Pla de biblioteques.

La importància d’incorporar la tecnologia en els processos de treball com un factor clau per avançar en un model de servei de qualitat adequat a les necessitats de la ciutadania.

La importància de les estratègies de col·laboració i cooperació permeten ampliar la perspectiva del servei i fixar aliances clau a l’hora d’intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat.

La recerca és una de les principals activitats creatives que cal promoure; cal posar-ne a l’abast els mecanismes i recursos culturals adequats i, alhora, assegurar-ne la difusió. Les institucions públiques que tenen competències en la conservació, recerca i difusió del patrimoni han d’actuar com a impulsors i treballar coordinadament per atendre i fomentar, de manera equilibrada, la investigació i la divulgació en cadascun dels seus àmbits, per esdevenir centres de referència i cercar l’excel·lència en cada camp, bé liderant i impulsant projectes de recerca i difusió o bé fomentant i facilitant el desenvolupament de projectes d’altres agents socials i institucions locals i comarcals.

El Museu de Granollers, des de cada una de les seves seus, ha d’impulsar-les en l’àmbit del patrimoni artístic, històric i natural i potenciar-ne el paper educatiu i la connexió amb les escoles de la ciutat.

La Tela ha d’esdevenir un centre de referència per al coneixement del medi natural del Vallès Oriental i participar i liderar projectes en aquest camp d’interès nacional.

El Museu, amb els nous espais de difusió i centres d’interpretació del passat històric i patrimonial de la ciutat (l’Adoberia i la Tèrmica de Roca Umbert), ha de fomentar i millorar el coneixement del patrimoni històric i artístic, des del passat romà fins a l’actualitat i articular-se amb la xarxa de museus del país amb una posició d’excel·lència.

L’Arxiu Municipal de Granollers, complementàriament amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ha d’impulsar la recuperació, la conservació i la difusió del patrimoni documental de la ciutat (textual i icònic), tant el d’àmbit públic com privat, fomentant la incorporació de nous fons documentals d’entitats, empreses o particulars, així com de fonts orals, convertint-se en la institució de referència en aquestes actuacions.

El Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca, per la seva banda, ha d’esdevenir el centre de referència en la recuperació del patrimoni etnològic, festiu i popular.

Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

Museu de Granollers

D’una banda, el Museu de Granollers ha esdevingut:

1. Centre de referència en la recerca i difusió del patrimoni: Investigació, documentació i difusió del llegat de Jordi Benito, donació a la ciutat de Granollers l’any 2012 (del 2012 al 2015). Realització d’una exposició l’any 2015 i edició de dos llibres l’any 2015 i un catàleg (Instal·lació permanent de Jordi Benito al parc de ponent de Granollers) l’any 2018.
2. Paper educatiu: projecte Relats d’art i Feedback, projectes didàctics a l’entorn del patrimoni (del 2013 al 2017), i projecte didàctic de tallers per a escolars i estudiants (cada curs escolar el Museu de Granollers desenvolupa una oferta didàctica amb una trentena de tallers dirigida als centres educatius de Granollers i comarca).
3. Foment i millora del coneixement sobre el patrimoni històric i artístic de la ciutat: creació d’una web d’art urbà (2017), incorporació en l’espai públic de l’obra Interval temporal, de Manel Batlle, a la plaça Can Trullàs (2017) i Instal·lació permanent al parc de Ponent de Jordi Benito (2018).
4. Punt de difusió de les diferents col·leccions del fons i artistes de la comarca (política de programació d’exposicions i publicacions del Museu de Granollers). El Museu de Granollers té un fons molt heterogeni, des d’obres d’arqueologia fins a obres d’art contemporani. Actualment es poden visitar a les sales del museu més de 107 obres que expliquen la història i l’art del nostre país. Des d’obres del nostre passat romà fins a 42 obres d’artistes que exemplifiquen els canons de l’art contemporani català i que estan representats en els museus més significatius del nostre país com és el MACBA i el Reina Sofia.

A més, des de l’any 2012, el Museu de Granollers porta a terme una línia editorial amb l’objectiu de donar a conèixer els artistes més representatius de la comarca, com Paco Merino (2013), Antoni Cumella (2014), Josep Uclès (2014), Enric Maurí (2015), Carles Hac Mor (2015), Anna de Matos (2015), Jordi Benito (2015), Pere Salinas (2016), Ricard Geladó (2017), Lluís Peñaranda (2017), Amador Garrell (2017), Lluís Estopiñan (2017) i Utopies Persistents. Col·lecció d’art contemporani (2017).

Per la seva banda, l’extensió Museu de Granollers Ciències Naturals ha originat una gran activitat en aquest període amb la inauguració del nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Granollers el desembre de 2012.

L’any 2014, obté el reconeixement per part de la Generalitat de Grup de Recerca Emergent sota el nom de Bibio, i l’any 2017 la Generalitat reconeix el Grup de Recerca Preconsolidat sota el mateix nom de Bibio.

En aquests anys, s’han publicat més de 100 articles científics tant en revistes nacionals com internacionals i s’han dut a terme accions de divulgació de les àrees de recerca i dels seus resultats. Al mateix temps, es desenvolupava el web del museu i diversos canals en línia d’informació.

Roca Umbert

Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, en relació amb la potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural de la ciutat, treballa en una doble línia: la Tèrmica i la Troca.

La Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial i un equipament de difusió de la memòria històrica de Roca Umbert, que vincula el passat industrial de la fàbrica amb la tecnologia. L’equipament es va restaurar l’any 2011 i la museografia es va posar en marxa el 2014. La seva missió és promoure la intersecció d’art, ciència, patrimoni i tecnologia, donant a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Granollers a partir de les calderes, turbines i motors conservats de la Tèrmica de Roca Umbert. Els seus objectius són: conservar el patrimoni industrial i tecnològic, posar en valor el patrimoni industrial i tecnològic, i sensibilitzar en temes de tecnologia i energia.

El 2016 es va assolir una gran fita: signar el conveni per formar part del Sistema Territorial del mNACTEC, fet que va posicionar la Fàbrica en el marc de la Xarxa Nacional que promou la conservació, preservació i difusió del patrimoni industrial català. Aquesta Xarxa està impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

En l’àmbit del programa expositiu, es programen dues exposicions l’any, el contingut de les quals neix fruit de la recerca a partir del fons documental de la fàbrica i que està conservat a l’Arxiu Municipal, així com la resta de fonts que són necessàries. El període històric en què es treballa és el Granollers industrial al segle XIX i XX. L’actual exposició permanent s’anomena “La Tèrmica s’activa” i es pot visitar durant tots els caps de setmana de l’any.

S’ha presentat una programació de continguts per a escoles que té un ventall ampli (recorregut històric, recorregut tecnològic i recorregut energètic) amb una alta participació d’instituts de la ciutat, així com també d’altres ciutats (Terrassa, Barcelona, etc.).

Pel que fa al programa divulgatiu, es preparen dos dies amb dues xerrades de divulgació científica, coordinades pel divulgador Marc Boada, una de les quals se celebra en motiu de la Setmana de la Ciència.
També es participa a les Jornades Europees de Patrimoni.

S’ha continuat treballant en la divulgació dels continguts més enllà de la Tèrmica, i es treballa de manera coordinada amb l’Arxiu Municipal per presentar les entrevistes als antics treballadors que es van realitzar entre 2005 i 2008 per poder ser consultades en línia.

Es treballa amb activitats al territori, com són La Tèrmica dels Gregorins i les Gregorines i projectes participatius amb les escoles, coordinats amb l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Granollers en el marc del projecte “Posa’t en Òrbita”.

També es dona suport a les activitats de la fàbrica cedint l’espai per a activitats (concerts al Minibeat i Mostra d’Art Urbà).

Anualment, en coordinació amb el museu, es dissenya un itinerari de patrimoni industrial, anomenat “Xemeneies i fàbriques”.

La Troca, centre de cultura popular i tradicional, és l’equipament destinat a la cultura d’arrel tradicional que es va inaugurar l’any 2006. La missió del centre és vetllar per la dinamització i preservació de la cultura tradicional i popular, és a dir, el conjunt de valors simbòlics, coneixements tècnics, formes d’organització social o pràctiques culturals presents a la vida quotidiana de les persones i els grups socials. Els seus objectius són: afavorir la interrelació entre les diferents entitats, l’aparició de projectes comuns i la creació d’espais de reflexió, investigació, creació i difusió de la cultura popular i tradicional.

Els programes que es porten a terme són:

• Residències d’entitats: es dona suport a entitats que desenvolupen la seva activitat vinculada a la cultura popular i tradicional (nou associacions). S’hi ha establert un conveni de residència per a l’acollida d’aquestes entitats, la dinamització de la seva activitat i l’ús de tallers per la producció de la festa major.
• Programa de difusió de música i danses tradicionals a través de tallers i workshops.
• Programa de formació per a infants i adults de gralla i percussió.
• Programa de promoció de festes populars amb tallers familiars.
• Suport a l’organització d’activitats organitzades per les entitats residents, com són el Quinto de nadal, l’Home dels Nassos, la Diada de Xics, jornades de formació i altres.
• Suport a la producció de l’exposició Cases de la festa.
• Programació de tallers “Festegi qui vulgui” per acostar nous públic a les entitats. Aquests tallers impulsats per la Troca i per les entitats residents (Drac, Diables, Colla de Gegants i Capgrossos, Xics de Granollers, Esbart Dansaire i Passaltpas), tenen l’objectiu de divulgar i donar a conèixer l’activitat que fa cada entitat a totes aquelles persones que vulguin conèixer millor el funcionament de les entitats festives. Aquesta programació està adreçada a públic familiar.

Arxiu Municipal

L’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), des del 2011, ha impulsat diversos projectes per potenciar la recerca documental i la difusió del patrimoni documental de la ciutat, donant a conèixer la documentació de l’Arxiu i fomentant l’increment d’aquest patrimoni.

Les accions portades a terme han estat:

• El 2011 es crea el grup d’assessorament per al tractament i la documentació del fons audiovisual, i el 2013, el grup de voluntaris que descriu fotografies i el grup de descripció de correspondència antiga de l’Ajuntament.
• El 2012 s’inicien les exposicions de fotografies de l’AMGr a la Porxada; actualment se n’ha inaugurat la 23a exposició.
• El 2013 s’inicien les “Tertúlies de l’Arxiu”, trobades obertes a la ciutadania per a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat; actualment ja se n’han fet 37 tertúlies.
• El 2014 s’obre el nou canal de YouTube de l’Arxiu, per donar a conèixer els documents audiovisuals de l’Arxiu, així com les entrevistes de testimonis de la secció de Fonts Orals.
• El 2015 es presenta el Portal de l’Arxiu fotogràfic on es van penjant fotografies històriques de la ciutat periòdicament; actualment hi ha més 11.300 fotografies disponibles.
• El 2015 es presenta també una nova plataforma anomenada Arxiu Digital, que conté els documents d’arxiu digitalitzats, així com també la premsa històrica. Per completar la difusió de l’hemeroteca municipal, a principis del 2018 s’amplia amb un nou apartat amb la incorporació d’Estudis i Publicacions de la Ciutat. Actualment compta amb 25.503 documents, amb un total de 261.961 pàgines.
• El 2016, dins del Portal de Transparència de l’Ajuntament, es presenta la secció de l’AMGR, que posa a disposició pública gran part de la feina realitzada.
• El 2017 l’Arxiu va col·laborar activament en diverses recerques importants, com per exemple el descobriment de la prova documental que evidenciava l’existència d’un camp de concentració franquista a la ciutat i en la recerca dels deportats granollerins, iniciada per la Núria Sala, que va culminar amb l’acte d’homenatge del gener de 2018.
• Al llarg del 2017 i a principis del 2018 l’Arxiu Municipal ha col·laborat en diversos documentals a nivell nacional com: “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana”, que es va emetre a TV3 el juny de 2018, projectes de ciutat, com els documentals de VOTV, i en molts dels actes de recuperació de la memòria històrica de la ciutat, en exposicions a la Tèrmica de Roca Umbert i al Museu de Granollers al voltant dels 80è aniversari del bombardeig de Granollers. La col·laboració amb la utilització de documents d’arxiu també ha estat present en projectes d’artistes innovadors de reconegut prestigi que es van presentar en l’edició del Panoràmic del 2017 i que també es presentaran en la propera edició d’aquest 2018.

A més de tots els projectes citats, des del 2010 també ha estat una prioritat per a l’AMGr la incorporació de nous fons privats d’empreses, personals i familiars, així com d’entitats que han permès enriquir el patrimoni documental de la ciutat.

Museu de Granollers

Les dades dels tres darrers anys mostren un petit augment constant d’usuaris fins arribar als 21.576 usuaris de l’any 2017.

Cada any, més de 3.500 alumnes han fet tallers al Museu de Granollers. Tot i mantenir-se amb valors constants, cal destacar el curs 2012-2013, quan van assistir-hi 5.138 alumnes.

Del projecte Relats d’art i Feedback, projecte didàctic a l’entorn del patrimoni, els usuaris han anat a l’alça en el període 2013-2017: des dels 439 del primer any fins als 599 del darrer, tot i que un any (el 2015) van superar les 780 persones.

De la línia editorial descrita anteriorment sobre els artistes més representatius de la comarca, el total d’exemplars de totes les obres ascendeix a 6.550 exemplars.

Així doncs, s’ha incrementat el nombre d’usuaris del museu de Ciències Naturals de forma extraordinària un cop se n’ha obert el nou edifici i, tanmateix, han augmentat les publicacions i les cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu.

Usuaris del museu: visitants i escolars
Publicacions: nombre d’articles en revistes científiques indexades internacionalment
Cites de les publicacions: cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu

Roca Umbert

Les dades de Roca Umbert mostren un total de 5.348 usos el 2017 a la Tèrmica (darrer equipament habilitat museísticament). La Troca ha tingut 74.308 usos i ha donat cabuda a 15 entitats de cultura popular (13 de manera estable i dos de temporals).

Arxiu Municipal

Des del 2010 fins a l’agost de 2018, l’arxiu ha tingut 2847 usuaris que han consultat la documentació de l’Arxiu. S’han realitzat 347 ingressos de documents per part de la ciutadania i s’han registrat 15 nous fons documentals. S’han realitzat 113 activitats de difusió i han col·laborat 148 persones a les activitats de l’Arxiu, en els grups de voluntaris i a les tertúlies.

D’una banda, des del Museu de Granollers, s’ha vist com el treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.

Les activitats, visites i tallers que es duen a terme en el marc del Museu de Granollers afavoreixen el coneixement de la ciutat de Granollers i la seva història, i són una eina d’aprenentatge en àmbits ben diversos, fent de la història de la ciutat i del seu patrimoni un recurs en l’educació.

L’acció educadora del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural local. Les activitats educatives que s’hi presenten han contribuït a formar els alumnes, a iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats. Totes les propostes educatives estan relacionades amb les col·leccions del Fons del Museu.

El Museu i els diferents espais on es programen activitats s’han convertit en espais de diàleg, espais generadors de nous coneixements, de pensament, d’idees i reflexió al voltant de la nostra història present i passada.

Des de Roca Umbert Fàbrica de les Arts s’estima que cal planificar amb temps suficient per poder plantejar correctament les activitats i establir terminis realistes per a la producció i el muntatge; estan especialment atents als diversos ritmes dels diferents actors que hi participen.

Des de l’Arxiu Municipal, la creació dels grups de voluntaris han estat un encert alhora d’involucrar la ciutadania en les tasques de descripció de documents d’arxiu, obrint al públic un espai que fins aleshores era tancat i amb un públic molt restringit. La col·laboració ciutadana, l’augment de les activitats de difusió i la utilització de les noves tecnologies per posar a l’abast de la ciutadania els fons documentals de l’Arxiu han permès créixer de manera exponencial es usuaris d’arxiu, així com incrementar les donacions privades i la visibilitat de l’Arxiu i del patrimoni documental de la ciutat.

El conjunt d’activitats de difusió ha contribuït a què la ciutadania conegui les funcions dels arxius i que les persones i entitats de la ciutat valorin el seu propi patrimoni documental fins al punt que s’acostin a l’Arxiu Municipal per donar-lo o cedir-lo, amb una voluntat clara i explícita de contribuir a la recerca i el coneixement de la història de la ciutat.

Al costat dels estudis reglats, hi ha una demanda creixent de formació continuada molt diversa i al llarg de tota la vida, que és una altra peça important de la formació integral de les persones. La tasca que està fent l’Escola d’Adults s’haurà de potenciar i ampliar. S’hauria de coordinar tota la formació continuada, amb la creació d’un mecanisme que difongui l’oferta pública i privada dels ensenyaments no reglats, així com l’educació en el lleure, i incloure-hi tasques d’integració de les persones amb discapacitats físiques o psíquiques. D’acord amb l’objectiu de cohesió social, cal una atenció molt específica al problema de l’esquerda digital; per tant, cal afavorir la formació en les tecnologies de la informació i les comunicacions.

Valors associats: Coneixement, cohesió social i compromís cívic.

Davant l’absència d’aquest mecanisme comú, a continuació es fa una relació d’activitats que fan els principals centres de formació continua que disposa la ciutat i com han evolucionat amb el temps.

Centre de Formació d’Adults

Entre les entitats o organismes que imparteixen aquesta formació continuada destaca el Centre de Formació d’Adults de Granollers. El CFA ha augmentat l’oferta formativa en el període de 2010/11 a 2017/18. En aquests 8 anys, un augment del nombre de personal docent ha permès incrementar el nombre de grups. Si l‘any 2010 s’oferien 23/24 grups, en el darrer curs 2017-2018 aquesta oferta ha passat a ser de 27 grups. Per tipologia, s’ha mantingut el mateix tipus de formació en el temps i s’ha ampliant el nombre de grups d’un mateix curs (anglès o informàtica). Un dels canvis en aquests anys ha estat en els cursos de preparació a l’accés a la Universitat, ja que abans el cursos ajudaven a preparar la prova i actualment aquests cursos estan homologats i convaliden la mateixa prova. Una altre canvi es va produir amb la llei d’estrangeria de 2014, que requereix el domini de la llengua castellana per tal d’aconseguir el permís de residència per arrelament i ha condicionat a oferir més cursos de castellà.

Tanmateix, en aquest període s’ha impulsat una coordinació amb altres centres de la comarca degut a les reunions dels serveis territorials (Maresme-Vallès Oriental), ja que existeixen altres escoles d’adults ubicades a Canovelles, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallès, i s’intenta complementar els tipus de formació entre CFA.

https://www.granollers.cat/adreces/educatius/centre-valles-formacio-dadults

Universitat Popular de Granollers

En aquests darrers anys s’ha iniciat una nova formació a Granollers. El curs 2014-2015 l’Associació Impulsora de l’Educació Popular inaugurava la Universitat Popular de Granollers amb un curs pilot amb quatre matèries (Història, Literatura, Antropologia i Filosofia), amb una matrícula d’una setantena d’alumnes.

Aquesta formació ha esdevingut per la necessitat de disposar a la ciutat d’una oferta de xerrades amb una visió global. Els antecedents es remunten a la Tertúlia de filosofia que es feia el 2008. Posteriorment, s’iniciaren els Dissabtes filosòfics, el curs 2012/13, i Filosofia a l’Ateneu, el curs següent.

Amb la voluntat de tenir un caràcter popular, però al mateix temps que es valorés l’educació, es va plantejar un cobrament reduït per inscriure’s-hi; volien que això no suposés un impediment per matricular-s’hi.

En un primer moment, l’Ateneu de Granollers va oferir els seus locals, on s’iniciaren les primeres sessions de la UPG. Donada l’afluència d’alumnes, l’Ajuntament va facilitar equipaments que poguessin donar resposta al nombre de matriculats com ara l’aula de l’antic Gra, un laboratori al Museu de Ciències Naturals, un espai al Museu de Granollers i les aules del CTUG, a Roca Umbert, on actualment es fa la majoria de la formació.

El programa del curs 2018-2019 aplega una vintena de cursos dins un ampli ventall de disciplines com la filosofia, la història, la literatura, l’art, els feminismes, les matemàtiques, la sociologia, el periodisme, el teatre, la psicologia, la salut… La major part dels cursos tenen continuïtat durant tot l’any acadèmic, organitzats en dos quadrimestres i d’altres compten amb classes setmanals i mensuals.

http://upg.cat

AGEVO – Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental

L’associació Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental, amb l’acrònim AGEVO, és una entitat la finalitat de la qual és facilitar l’accés a la cultura en l’àmbit universitari a les persones a partir dels 55 anys, per la qual cosa imparteixen una conferència/classe cada setmana durant el curs, que comença a l’octubre i finalitza al juny. Al llarg d’aquest anys han continuat amb les conferències setmanals sobre temes diversos com periodisme, art, ecologia, visionat de documentals, etc.

http://aulaagevo.blogspot.com

Associació Cultural de Granollers

Entitat cultural que desenvolupa activitats vinculades a dos aspectes clau: d’una banda, les dedicades a la formació i difusió de la cultura en l’àmbit escolar (activitats per a les escoles, teatre en l’educació, teatre i literatura, etc.); i per un altre costat, les dedicades al foment, la difusió i la creació de coneixement en els àmbits del cinema, la música, el teatre o la dansa, la literatura, i la promoció de projectes de ciutat o premis i beques.

http://acgranollers.cat

Centres cívics de Granollers

Els centres cívics són espais per a tothom on pots formar-te, trobar-te amb altres persones, compartir interessos i moltes altres activitats. Granollers compta amb cinc equipaments (Palou, Can Bassa, Nord, Can Gili i Jaume Oller), que es troben estructurats en xarxa per tal d’afavorir que l’activitat de cadascun d’ells tingui en compte l’activitat dels altres i això les complementi i les reforci. Els centres cívics ofereixen serveis diversos a la ciutadania:

• Informació i acollida: s’informa sobre l’activitat de la Xarxa de Centres Cívics de Granollers, així com d’altres informacions municipals d’interès general.
• Assessorament a grups i associacions: per a dubtes sobre tràmits relacionats amb el món associatiu.
• Oferta de cursos i tallers de salut i benestar, expressió i creativitat, terra i fogons, fotografia i cultura digital, recursos personals, activitats a infants i joves, exposicions, etc.
• Cessió i lloguer d’espais: espais per a la realització de reunions, conferències, trobades.
• Punts d’accés públic a Internet: amb el propi ordinador o amb els d’accés públic.
• Serveis Socials Bàsics: actuacions, recursos, prestacions, programes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. El seu objectiu és prevenir la marginació i promoure la integració i l’autonomia personal de persones o famílies que pateixen necessitats derivades de problemes econòmics, de marginació social, de discapacitat, de manca d’autonomia, etc.
• Centre Obert Nord: equipament destinat a infants i joves d’entre 6 i 14 anys on es fan activitats lúdiques, tallers, jocs i reforç escolar.
• Espai de relació: un espai cívic, de trobada ,de diàleg i de lliure accés.
• Espais Kanalla: espai d’activitats lúdiques i educatives (tallers, jocs, espai per a deures i de participació a les festes per a infants d’entre 6 i 12 anys).
• Punt nadó: per canviar els bolquers del teu nadó o satisfer una demanda d’alimentació.
• Bar cafeteria a Can Bassa i a Can Gili.
• Servei d’exposicions.

https://www.granollers.cat/centrescivics

Tallers per a famílies

El Servei d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, de manera conjunta amb Serveis Socials, Joventut i Salut Pública, realitza diferents programes de suport a la tasca educativa de les famílies, com per exemple:

• Taller de suport a la criança.
• Eduquem en família: Taller “Qui t’entengui que et compri”.
• Tallers per a famílies de petita infància.
• Tallers per famílies amb preadolescents i adolescents en risc.
• Xerrada “El viatge de primària a secundària”.
• Taller d’educació emocional: il·lusions, somnis i sentiments.

https://www.granollers.cat/educacio/tallersfamilies

Altres

I per últim, cal comentar que tot i que ja fa anys que existeix, en els darrers anys s’ha estès molt la formació de creixement personal (programació neurolingüística-PNL, mindfulness o atenció plena…) com una necessitat de les persones en la societat actual. Entre els centres que fan aquesta formació a Granollers hi ha l’Espai Sinàptic i l’Espaipertu.

Els inscrits al Centre de Formació d’Adults han evolucionat a la baixa, especialment des del curs 2012-13, quan va arribar a un màxim 803 de persones inscrites. El darrer curs el nombre d’inscrits no arribava als 550:

Dades per tipologia de cursos del Cens del Consell Escolar Municipal

El nombre d’inscrits als cursos dels centres cívics de Granollers ha anat augmentant i han passat de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també són molt ben rebuts, que destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Els cursos fa deu anys no eren, a grans trets, gaire diferents dels que es fan en l’actualitat: les aules temàtiques (expressió, creixement, terra i fogons, etc.) són les mateixes, però si que han variat les preferències: més cuina i manteniment, i menys pintura i manuals.

L’accés a les noves tecnologies també ha variat de forma important: els ordinadors d’ús públic, que el 2010 encara tenien un fort reclam, han anat perdent la funció i ara és molt més important tenir una bona wifi, per connectar-se amb el mòbil o la tauleta pròpia.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys: és tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues) i queda un 25 % de menors de 25 anys i un 4 % majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, en els darrers anys s’han iniciat nous projectes com Viu la primavera, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…), i una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

Cal adequar l’oferta del CFA a les necessitats canviants de les persones. A més, en un futur, caldrà preveure’n un replantejament de l’oferta formativa adaptada als canvis que es preveuen a la legislació actual.

Es considera necessari millorar la visualització de l’Escola d’Adults; especialment caldria millorar-ne la relació amb les entitats (Creu Roja/Càrites/Xiprer) per donar a conèixer la formació d’ensenyament instrumental.

En el cas de la Universitat Popular de Granollers, no totes les assignatures i actes han tingut l’èxit o l’assistència esperada, molt probablement perquè ja es fan moltes conferències d’aquest tipus a la ciutat d’entitats molt diverses (AGEVO, Associació Cultural, Granollers Centre…).

Alguns dels actes que més èxit han tingut són els realitzats en col·laboració amb altres centres com la Biblioteca Roca Umbert.