Participa a la nostra jornada sobre polítiques de memòria històrica i cultura de pau en municipis petits i intermitjos de Catalunya!
La jornada tindrà lloc el divendres 7 d’octubre al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos i explorarà experiències municipals emergents sobre memòria, el patrimoni i la pau.
El matí de sessions previst per les organitzadores (Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) aplega visites culturals vinculades a la memòria i un gran debat obert, precedit per presentacions magistrals i de polítiques innovadores.
Invitem a participar a la jornada a totes aquelles persones interessades en aquest àmbit temàtic – ja sigui des de les polítiques públiques locals fins a les iniciatives ciutadanes i comunitàries o de l’àmbit de la investigació i la recerca. Proposem un diàleg obert i multi-nivell!
La jornada permetrà desenvolupar un àmbit d’acció relativament innovador per la nostra xarxa. Ho farem en diàleg i col·laboració amb iniciatives clau també involucrades en la jornada com la xarxa Mai Més o el Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.
Veure el programa i nota conceptual de la jornada
Fes clic aquí per registrar-te a la jornada (necessari per participar-hi)
Rerefons i context
La memòria històrica és un element clau per impulsar la cultura de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. Havent fet front a un segle XX convuls, marcat per la guerra i la dictadura, no és estrany que a hores d’ara la recuperació del passat sigui tan important per fer justícia i abordar reptes encara candents en el present.
El treball en memòria que es fa a Catalunya desplega una agenda d’activitats diversa, que inclou nombroses propostes tant públiques com comunitàries: Des de la posada en valor i transmissió de la memòria oral per la sensibilització de les noves generacions fins a la recuperació del patrimoni i els diferents elements que configuren la identitat local.
Les ciutats i els pobles són els escenaris principals de la memòria històrica. Pren especial sentit en l’espai urbà, tant simbòlic com construit. Es reafirma i transforma per mitjà del nomenclàtor dels carrers i places, en els monuments que dediquem a fets del passat o en el record que cada generació en guarda d’un lloc concret. Des d’un episodi de la guerra i la repressió fins el record emocionant d’un moment de conquesta col·lectiva dels drets socials.
En un territori divers com Catalunya, fet de zones urbanes densament poblades, municipis intermitjos i pobles petits, cal tenir especial cura de com la memòria local es viu de forma diferent i en el territori. També cal reconèixer com no tots els municipis disposen de les mateixes capacitats o prioritats a l’hora d’impulsar el mateix tipus de polítiques en l’àmbit.
Molts territoris intermitjos i petits troben maneres d’abordar la memòria de forma creativa, impulsant intervencions artístiques o patrimonials que dinamitzen el desenvolupament local de forma sostenible. D’altres entenen la memòria com a punt de trobada: una eina de participació ciutadana que enforteix les polítiques d’inclusió, joventut i diàleg intergeneracional. Aquestes polítiques serveixen sovint per aportar més visibilitat i dinamisme al teixit del territori, a l’hora que per generar noves aliances multisectorials.
Les experiències que es discuteixin en aquesta jornada, diverses, concretes i territorials, ens invitaran a reflexionar sobre el potencial de la memòria local i el seu paper en la construcció de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!