Entrades

Participa a la nostra jornada sobre polítiques de memòria històrica i cultura de pau en municipis petits i intermitjos de Catalunya!

La jornada tindrà lloc el divendres 7 d’octubre al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos i explorarà experiències municipals emergents sobre memòria, el patrimoni i la pau.

El matí de sessions previst per les organitzadores (Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) aplega visites culturals vinculades a la memòria i un gran debat obert, precedit per presentacions magistrals i de polítiques innovadores.

Invitem a participar a la jornada a totes aquelles persones interessades en aquest àmbit temàtic – ja sigui des de les polítiques públiques locals fins a les iniciatives ciutadanes i comunitàries o de l’àmbit de la investigació i la recerca. Proposem un diàleg obert i multi-nivell!

La jornada permetrà desenvolupar un àmbit d’acció relativament innovador per la nostra xarxa. Ho farem en diàleg i col·laboració amb iniciatives clau també involucrades en la jornada com la xarxa Mai Més o el Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Veure el programa i nota conceptual de la jornada

Fes clic aquí per registrar-te a la jornada (necessari per participar-hi) 


Rerefons i context

La memòria històrica és un element clau per impulsar la cultura de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. Havent fet front a un segle XX convuls, marcat per la guerra i la dictadura, no és estrany que a hores d’ara la recuperació del passat sigui tan important per fer justícia i abordar reptes encara candents en el present.

El treball en memòria que es fa a Catalunya desplega una agenda d’activitats diversa, que inclou nombroses propostes tant públiques com comunitàries: Des de la posada en valor i transmissió de la memòria oral per la sensibilització de les noves generacions fins a la recuperació del patrimoni i els diferents elements que configuren la identitat local.

Les ciutats i els pobles són els escenaris principals de la memòria històrica. Pren especial sentit en l’espai urbà, tant simbòlic com construit. Es reafirma i transforma per mitjà del nomenclàtor dels carrers i places, en els monuments que dediquem a fets del passat o en el record que cada generació en guarda d’un lloc concret. Des d’un episodi de la guerra i la repressió fins el record emocionant d’un moment de conquesta col·lectiva dels drets socials.

En un territori divers com Catalunya, fet de zones urbanes densament poblades, municipis intermitjos i pobles petits, cal tenir especial cura de com la memòria local es viu de forma diferent i en el territori. També cal reconèixer com no tots els municipis disposen de les mateixes capacitats o prioritats a l’hora d’impulsar el mateix tipus de polítiques en l’àmbit.

Molts territoris intermitjos i petits troben maneres d’abordar la memòria de forma creativa, impulsant intervencions artístiques o patrimonials que dinamitzen el desenvolupament local de forma sostenible. D’altres entenen la memòria com a punt de trobada: una eina de participació ciutadana que enforteix les polítiques d’inclusió, joventut i diàleg intergeneracional. Aquestes polítiques serveixen sovint per aportar més visibilitat i dinamisme al teixit del territori, a l’hora que per generar noves aliances multisectorials.

Les experiències que es discuteixin en aquesta jornada, diverses, concretes i territorials, ens invitaran a reflexionar sobre el potencial de la memòria local i el seu paper en la construcció de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. 

Programa Foment cultura de la Pau

Un informe del Centre Delàs i l’IDHC recalca el paper clau dels municipis a l’hora d’abordar violències estructurals i construir pau

Aquesta investigació elaborada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya analitza les causes i conseqüències de les violències urbanes i els seus impactes en la garantia dels drets humans. També identifica propostes per abordar les violències estructurals des de l’acció municipal i la innovació pública local, que reforça la cultura de pau des dels territoris.

Segons les impulsores de l’informe, les violències urbanes fan referència als episodis de conflicte i vulneració ben arrelats en el dia a dia de les persones. 

Les autores de l’informe desenvolupen una narrativa transformadora basada en el dret a la ciutat i la cultura de pau, que proposa respostes locals basades en la col·laboració entre municipis i societat civil organitzada i l’empoderament de la ciutadania. 

Segons Tica Font, investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe “construir pau i convivència als municipis requereix que ens respectem en la diversitat, que totes les persones puguem tenir cobertes les necessitats vitals i siguin respectats els drets humans”.

L’informe s’alinea i reforça diversos elements de la narrativa impulsada per la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya i la resta del món. Una lectura detallada de l’informe, ja sigui del seu resum executiu com de l’informe complet pot servir d’inspiració per aquells membres que busquin impulsar un pla d’acció per la pau transformador i coherent.

Reunió Executiva d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau: Enfortint el treball en xarxa per impulsar noves iniciatives d’incidència

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va celebrar una nova reunió de la seva Comissió Executiva el passat 18 de febrer. La trobada va servir per adoptar el Pla d’Acció de la xarxa pel 2022, així com per coordinar iniciatives d’incidència en l’àmbit del desarmament nuclear. Els representants d’alcaldia de la Comissió Executiva també van aprovar la feina feta durant el 2021, a l’hora que van confirmar l’interès de seguir impulsant accions conjuntes des del municipalisme de pau. 

L’alcalde de Granollers i president de la xarxa, Josep Mayoral, va fer especial èmfasi en el treball d’incidència política, que busca generar nous compromisos amb el TPAN des de les institucions de l’Estat. L’impuls de campanyes com “Ciutats de Pau” o “10 Raons per Firmar el TPAN” reforcen la capacitat d’impacte de la xarxa en aquest sentit. La xarxa també treballa en estreta col·laboració amb els seus socis europeus i internacionals per promoure noves adhesions de països europeus al Tractat de Prohibició Nuclear.

Els i les assistents a la reunió també van valorar els últims esdeveniments succeïts a Ucraïna, impulsant una setmana més tard una declaració conjunta amb el Fons Català.

Els membres de l’Executiva també van poder discutir el Pla d’Acció 2022, que preveu actuacions a diversos nivells per promoure la cultura de pau des dels municipis: 

  • Accions d’incidència
  • Visibilitzar les iniciatives dels membres
  • Desenvolupar agendes locals de pau i convivència

Escriu-nos (info@alcaldesperlapau.cat) per accedir al Pla d’Acció 2022 i tenir més informació sobre la darrera Executiva.

Membres de la xarxa es mobilitzen en ocasió del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (30 de gener)

El 30 de gener, nombrosos ajuntaments catalans i membres de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau van celebrar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). Aquesta jornada se celebra des del 1964 amb vocació de formar una ciutadania crítica, empàtica i implicada en la resolució dels conflictes. El següent article recopila algunes activitats promogudes pels membres de la xarxa.

La Diputació de Barcelona organitza un espai de treball sobre “Educació per la Pau i Ciutadania Global” amb representants municipals

Com avantsala del DENIP, el dimecres 26 de gener, l’Espai de treball d’Educació per la Ciutadania Global de la Diputació de Barcelona va organitzar una sessió d’intercanvi d’experiències per la promoció de la cultura de la pau amb el suport de Fundipau

En aquesta ocasió, el director de Fundipau Jordi Armadans, va emfatitzar la importància de l’educació per la pau com esforç compartit per formar persones capaces d’entendre els desajustaments i desigualtats darrere dels conflictes, alhora que proactives en la recerca de solucions. La tècnica de la Fundipau, Lourdes Vergés, va aportar informacions de context sobre el DENIP. També va proposar diferents pistes de treball per portar el DENIP més enllà del 30 de gener i de l’àmbit escolar, avançant cap a un impacte encara més estructural.

La sessió va comptar amb presentacions de diversos ajuntaments:

  • Sabadell va compartir la campanya “Parla’m de Pau”, que pretén conscienciar els infants i invitar-los a reflexionar sobre les actituds que provoquen violència o fomenten la pau per mitjà de tallers i realització de materials audiovisuals.
  • Terrassa va destacar el cicle “Mes de la Pau”, que proposa activitats dirigides a tota la ciutadania egarenca, aprofitant especialment el potencial de la seva xarxa de biblioteques.
  • Manresa va compartir el treball del Consell de la Solidaritat i la Casa per la Solidaritat i la Pau de la capital del Bages. Aquestes organitzacions proposen un catàleg d’activitats educatives que promouen un concepte de pau coherent, vinculat amb la memòria històrica i el treball de les associacions locals de drets humans.

Des del butlletí #InternacionalDIBA també s’ha compartit informacions sobre el DENIP de forma destaca amb totes les persones registrades.

Igualada acull accions artístiques reivindicatives en l’espai públic

L’escola municipal de teatre de la capital de l’Anoia, La Tarima, ha organitzat, en ocasió del DENIP, diverses accions artístiques en l’espai públic. En aquest cas, les activitats s’han concentrat al barri de Fàtima, on s’hi ha realitzat una perfomance que descriure diferents violències. L’alumnat de l’escola ha guiat el públic per un recorregut des del Centre Cívic del mateix barri fins al pac Valldaura.

La coordinadora de La Tarima, Montse Basart, afirma com aquesta activitat busca sensibilitzar el públic sobre els factors darrere de la violència per mitjà de les arts escèniques, capaces d’impulsar la transformació social i ser motor de canvi.

Els grups han treballat de forma autònoma diversos tipus de violència: des del bullying fins a l’assetjament, les violències sexuals i la transfòbia o la violència social i del sistema. Els grups també han buscat establir un vincle entre l’escola i el barri que l’acull, reivindicant el valor de l’espai públic com espai de creació i convivència: peces essencials per desenvolupar la cultura de pau i el dret a la ciutat.

Gavà proposa recursos i activitats a centres de la ciutat

En el cas de Gavà, l’Ajuntament ha proposat un catàleg de recursos educatius i activitats a tots els centres educatius de la ciutat. Aquestes informacions estaven relacionades amb la cultura per la pau i el DENIP. 

Tres centres educatius de la ciutat (Sagrada Família, el Calamot i Joan Salamero) han aprofitat aquests recursos de diverses formes: des de la realització d’activitats artístiques i de debat fins a l’organització d’activitats lúdiques i a l’espai públic.

Lectura recomanada: Construint pau des dels municipis

En ocasió del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, la xarxa comparteix la guia “Construint Pau des dels Municipis” com una eina concreta per reforçar o desenvolupar polítiques locals d’educació per la pau.

La guia destaca el paper fonamental dels governs locals i del municipalisme en la construcció de pau, des dels territoris fins a l’àmbit global. Inclou anàlisi de context sobre el vincle entre desigualtats estructurals i violència, i com les polítiques locals impacten en aquests factors (tant en clau positiva com negativa). La guia proposa eines concretes per assolir transformacions positives, inspirades no només en l’educació, però també l’enfocament basat en els drets humans, la transformació del conflicte i l’aprofundiment de la democràcia.

Aquesta guia ha estat elaborada per Edualter sota la coordinació i l’impuls de la xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i el suport de la Diputació de Barcelona.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau impulsarà una acció de sensibilització pel Dia Internacional de la Pau

La comissió executiva s’ha reunit a Granollers amb motiu del 83è aniversari del bombardeig de la ciutat

El 31 de maig de 2021, Granollers commemora el 83è aniversari del bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Representants dels municipis de Calella i Figueres han participat en l’acte de record i homenatge a les víctimes que ha tingut lloc al cementiri, a les 9.05 del matí, a la mateixa hora de l’atac.

Tal i com es fa des de 2008, les diverses activitats de memòria històrica i de foment de la pau s’agrupen en el programa «Granollers, vila oberta a la pau». En el marc d’aquestes activitats, enguany s’ha celebrat la reunió de l’executiva de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, de forma presencial i telemàtica.

La reunió, presidida per l’alcalde de Granollers – ciutat que ostenta la presidència de la xarxa a Catalunya i la vicepresidència a nivell mundial – ha servit per fer seguiment de les últimes accions realitzades i avançar en les properes activitats que es duran a terme, definides al pla d’acció 2021, que té per objectiu principal consolidar i ampliar la xarxa de municipis compromesos. El pla d’activitats està alineat amb els eixos de treball de l’organització internacional Mayors for Peace i la seva secció europea.

La campanya ‘Ciutats de Pau’ de suport al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears és una de les accions principals del pla de treball. Les ciutats executives treballaran durant els propers mesos per donar a conèixer l’amenaça que suposen les armes nuclears i sumar adhesions a la moció que reclama al govern de l’Estat espanyol que signi i ratifiqui el tractat.

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau, que es celebra cada any el 21 de setembre, els municipis de l’executiva promouran entre totes les ciutats membres de la xarxa una acció de sensibilització. Aquesta consistirà en una sèrie d’actuacions a l’espai públic i la difusió d’una guia municipal d’educació per la pau, sobre com treballar la pau des dels ajuntaments. L’objectiu de la iniciativa és visibilitzar la interrelació de la pau al món amb el món local.

La xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau es va crear l’any 2014, sota l’empara de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. La xarxa compta amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2016, després d’aprovar el reglament i nomenar els membres de l’executiva i la presidència, que va recaure en l’alcalde de Granollers, la ciutat coordina i dinamitza la xarxa a nivell català, dona veu al municipalisme per la pau i impulsa el seu coneixement entre la ciutadania. Actualment, la comissió executiva pel mandat 2021-2023 està integrada pels alcaldes i alcaldesses de Calella, Figueres, Flix, Gavà, Granollers, Igualada, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat.

Alcaldes per la Pau demana l’aturada dels atacs contra la població civil a Gaza i Israel i el respecte al dret internacional humanitari

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya condemna fermament l’escalada de violència que s’ha produït en els darrers dies a la zona, mostra la seva solidaritat amb les víctimes i exigeix l’aturada immediata de les hostilitats entre les parts en conflicte.

Es calcula que hi ha més d’un centenar de morts, inclosos nens i nenes, i més de vuit-cents ferits. La xarxa condemna l’ús de la població civil com a eina de guerra, principal víctima dels enfrontaments i qui pateix les conseqüències reals de la manca de diàleg. Els atacs indiscriminats contra la població civil són crims de guerra.

Demanem a tots els implicats que continguin qualsevol acte que pugui portar a més violència, en qualsevol de les seves formes. Les parts bel·ligerants han de respectar el dret internacional humanitari, siguin forces governamentals o grups armats no estatals.

Ens sumem a la demanda de la comunitat internacional i insistim en la urgència d’accelerar els esforços per reprendre un procés de pau. És vital obrir un procés de mediació per aturar la violència i permetre eventualment a les persones palestines i israelianes viure en pau i dintre d’unes fronteres reconegudes i segures.

Plegats defensem la pau i la fi de la violència en qualsevol de les seves formes. La solució pacífica i el diàleg són les veritables eines per a la resolució de les diferències entre les parts. La violència mai no és una via.

Granollers, 21 de maig de 2021

/ Aquesta declaració de suport i solidaritat és un acord de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya /

Barcelona acollirà la segona edició del IPB World Peace Congress aquesta tardor

Tres dies de debat i treball en xarxa per la pau: “(Re)imagine our world. Action for peace and justice”

Fa uns mesos, l’International Peace Bureau anunciava el Segon Congrés Mundial de la Pau (World Peace Congress) que se celebrarà a Barcelona aquesta tardor, ​​del 15 al 17 d’octubre, i que comptarà amb l’ICIP com a coorganitzador. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau participa en l’organització d’aquest congrés internacional junt a les principals entitats de pau catalanes, de la mà de l’Escola de Cultura de Pau, la Universitat Internacional de la Pau, Fundipau, Justícia i Pau, Novact, Lafede.cat, entre d’altres.

Més de 50 organitzacions i xarxes de pau catalanes, espanyoles i internacionals, entre les que es troba la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, estan implicades en els preparatoris d’aquesta trobada que reunirà una àmplia varietat d’expertes, activistes i defensores d’arreu en tres jornades de diàleg, debat, tallers i seminaris que acollirà el CCCB de Barcelona.

Els ponents provinents de tot tipus de disciplines i procedències, inclosos veus expertes reconegudes internacionalment i veus de base, asseguraran la participació d’organitzacions de pau, grups feministes i de drets civils, sindicats laborals, ecologistes, educadors, líders religiosos i espirituals, treballadors del desenvolupament, defensors dels drets humans i molts més.

Entre els ponents ja confirmats hi ha expertes i activistes reconegudes internacionalment com són Noam Chomsky, Vandana Shiva, Jody Williams, Martin Chungong, Wada Masako o Beatrice Fihn.

L’esborrany del programa ja es pot consultar a la web de l’esdeveniment. Es poden seguir totes les novetats i esdeveniments relacionats amb el congrés a les següents plataformes:

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau expressa el condol per la mort d’Arcadi Oliveres i reconeix el seu llegat i el seu mestratge per construir un món millor

Referent clau del moviment pacifista, Arcadi Oliveres ens deixa grans lliçons i conquestes, com són entre d’altres la campanya a favor del 0,7% o l’objecció fiscal contra la despesa militar, que ens serviran de guia i exemple per continuar treballant per un món més just, pacífic i sostenible.

L’Arcadi ens va ensenyar que la pau va molt més enllà d’eliminar els conflictes violents, que el que cal és superar les causes estructurals que els originen i els alimenten. Per aquest motiu, i des del convenciment que un altre món és possible, el moviment municipalista per la pau defensa el dret a la ciutat, el dret a construir pobles i ciutats que donin resposta a les necessitats de totes les persones. Tal i com ens va mostrar l’Arcadi, la transformació des de l’àmbit local, treballant conjuntament amb les entitats i la ciutadania, és clau en aquesta lluita.

La seva generositat i el seu compromís han permès que l’Arcadi Oliveres hagi format part de moltes de les iniciatives i activitats de pau i solidaritat que hem dut a terme a pobles i ciutats de Catalunya. El seu llegat i el seu mestratge ens continuarà acompanyant.

Granollers, 7 d’abril de 2021

/ Aquesta declaració és un acord dels alcaldes i alcaldesses que formen part de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya /

Calella inaugura dues plaques per no oblidar els bombardejos franquistes sobre la ciutat durant la Guerra Civil

L’acte va arrancar a la Plaça Muriel Casals – a tocar de la Fàbrica Llobet-Guri, on va caure una de les bombes – i va concloure al Museu del Turisme, on s’hi va projectar un vídeo a mode d’homenatge a aquelles persones que van viure els efectes de la Guerra.

Calella ha inaugurat dues plaques commemoratives per recordar els bombardejos aeris que van sacsejar el barri de Pequin i la Fàbrica Llobet-Guri, durant la Guerra Civil. L’acte, que va arrancar a la Plaça Muriel Casals, a tocar d’on va caure una de les bombes, va seguir el seu recorregut fins al Museu del Turisme, on s’hi va projectar un vídeo a mode d’homenatge de totes aquelles persones que van ser viure un dels episodis més foscos que s’han viscut al territori.

Ahir, dilluns de Pasqua, es van descobrir les plaques que se situen a la mateixa Plaça Muriel Casals i al barri de Pequin i que són obra de l’artista local Jaume Font. L’acte, conduït per la regidora de l’Àrea d’Educació, Montserrat Mateu, va comptar amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que va recalcar que “Calella està fent un treball persistent, des de fa ja més d’una dècada. Organitzant iniciatives i actes, com aquest, contribuint a fer possible la recuperació, conservació i difusió del patrimoni memorial”. També hi va assistir l’alcalde de Granollers i president de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, Josep Mayoral, que va destacar “la importància que aquestes llambordes se situïn al cor de la ciutat. És imprescindible que la pell de la mateixa ciutat expliqui la seva història. Amb aquest acte, es recordarà constantment, que els carrers de Calella, on ara hi passegem, van ser sacsejats per l’impacte de les bombes”.

L’últim parlament va anar a càrrec de l’alcaldessa, Montserrat Candini, que va aprofitar per fer un recordatori de la feina que s’està fent per recordar i commemorar els efectes “devastadors” de la guerra i promoure la pau: L’any 2010 vam rehabilitar i senyalitzar el Refugi Antiaeri del Parc Dalmau, amb la seva museïtzació i obertura al públic; el 2012 vam posar en marxa un projecte de memòria oral i documental dels testimonis de guerra; el 2016 vam retirar tota la simbologia franquista i vam revocar la medalla d’or de la ciutat atorgada l’any 1944 a Antonio de Correa, governador civil i cap provincial del Movimiento; el 2018 vam instal·lar un monòlit informatiu en commemoració del 80è aniversari del bombardeig aeri al barri de Pekin. I ara ens comprometem a seguir treballant en la preservació de la memòria històrica”.

El punt final de l’acte va ser la projecció del vídeo que recorda als testimonis que van viure els episodis de la guerra a Calella, una feina de documentació que es va poder veure al Museu del Turisme.

Exposició de FundiPau “Armes nuclears #MAIMÉS!”

La mostra de FundiPau commemora el 75è aniversari de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki

Fins al 8 d’abril es pot visitar a la Biblioteca Can Pedrals de Granollers l’exposició “Armes Nuclears #MAIMÉS!”. Aquest dimarts a la tarda s’ha fet l’obertura de l’exposició amb una conversa entre l’alcalde de Granollers i vicepresident de Mayors for Peace Josep Mayoral, i el director de FundiPau, Jordi Armadans. Els municipis de Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Sant Sadurní d’Anoia també han acollit l’exposició.

L’exposició “Armes Nuclears #MAIMÉS!” s’organitza amb motiu de la commemoració dels 75 anys de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. 75 anys després les armes nuclears continuen sent una amenaça per a la humanitat i per al planeta: al món hi ha 13.400 armes nuclears en mans de 9 països i, fins ara, els acords de desarmament no han aconseguit avenços significatius. El 22 de gener de 2021, però, després d’anys de mobilitzacions i campanyes de les organitzacions la societat civil (entre elles Mayors for Peace i Fundipau) va entrar en vigor el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat per l’ONU el juliol de 2017. Aquest és un magnífic i imprescindible primer pas per avançar cap a l’erradicació d’aquestes armes però encara falta molt a fer per aconseguir que s’hi sumin tots els països.

La mostra, doncs, vol ser un instrument de sensibilització sobre aquesta situació en un moment en què la societat civil organitzada ha aconseguit aquesta fita històrica. Malgrat això, cal el suport de la ciutadania per aconseguir què s’hi sumin el màxim nombre de països possibles -l’Estat espanyol encara no ho ha fet- per poder avançar cap a un món lliure de l’amenaça nuclear.

L’exposició està formada per 10 plafons i s’inicia amb el testimoni de la supervivent d’Hiroshima i activista, Setsuko Thurlow, que el 2017 va rebre el Premi Nobel de la Pau en representació de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclear (ICAN). A partir d’aquí explica el funcionament de les armes nuclears, fa un repàs als terribles efectes que han causat els assajos i l’ús d’aquestes armes, alerta de l’amenaça que representa el gran nombre de caps nuclears que encara estan actius avui, presenta la tasca de la societat civil organitzada per avançar cap a la seva prohibició i exposa els reptes pendents per assolir l’objectiu de la seva eliminació total.

Per acollir l’exposició al vostre municipi, escriviu un email a info@alcaldesperlapau.cat

Esdeveniments

Participa a la nostra jornada sobre polítiques de memòria històrica i cultura de pau en municipis petits i intermitjos de Catalunya!

La jornada tindrà lloc el divendres 7 d’octubre al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos i explorarà experiències municipals emergents sobre memòria, el patrimoni i la pau.

El matí de sessions previst per les organitzadores (Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) aplega visites culturals vinculades a la memòria i un gran debat obert, precedit per presentacions magistrals i de polítiques innovadores.

Invitem a participar a la jornada a totes aquelles persones interessades en aquest àmbit temàtic – ja sigui des de les polítiques públiques locals fins a les iniciatives ciutadanes i comunitàries o de l’àmbit de la investigació i la recerca. Proposem un diàleg obert i multi-nivell!

La jornada permetrà desenvolupar un àmbit d’acció relativament innovador per la nostra xarxa. Ho farem en diàleg i col·laboració amb iniciatives clau també involucrades en la jornada com la xarxa Mai Més o el Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Veure el programa i nota conceptual de la jornada

Fes clic aquí per registrar-te a la jornada (necessari per participar-hi) 


Rerefons i context

La memòria històrica és un element clau per impulsar la cultura de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. Havent fet front a un segle XX convuls, marcat per la guerra i la dictadura, no és estrany que a hores d’ara la recuperació del passat sigui tan important per fer justícia i abordar reptes encara candents en el present.

El treball en memòria que es fa a Catalunya desplega una agenda d’activitats diversa, que inclou nombroses propostes tant públiques com comunitàries: Des de la posada en valor i transmissió de la memòria oral per la sensibilització de les noves generacions fins a la recuperació del patrimoni i els diferents elements que configuren la identitat local.

Les ciutats i els pobles són els escenaris principals de la memòria històrica. Pren especial sentit en l’espai urbà, tant simbòlic com construit. Es reafirma i transforma per mitjà del nomenclàtor dels carrers i places, en els monuments que dediquem a fets del passat o en el record que cada generació en guarda d’un lloc concret. Des d’un episodi de la guerra i la repressió fins el record emocionant d’un moment de conquesta col·lectiva dels drets socials.

En un territori divers com Catalunya, fet de zones urbanes densament poblades, municipis intermitjos i pobles petits, cal tenir especial cura de com la memòria local es viu de forma diferent i en el territori. També cal reconèixer com no tots els municipis disposen de les mateixes capacitats o prioritats a l’hora d’impulsar el mateix tipus de polítiques en l’àmbit.

Molts territoris intermitjos i petits troben maneres d’abordar la memòria de forma creativa, impulsant intervencions artístiques o patrimonials que dinamitzen el desenvolupament local de forma sostenible. D’altres entenen la memòria com a punt de trobada: una eina de participació ciutadana que enforteix les polítiques d’inclusió, joventut i diàleg intergeneracional. Aquestes polítiques serveixen sovint per aportar més visibilitat i dinamisme al teixit del territori, a l’hora que per generar noves aliances multisectorials.

Les experiències que es discuteixin en aquesta jornada, diverses, concretes i territorials, ens invitaran a reflexionar sobre el potencial de la memòria local i el seu paper en la construcció de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. 

Programa Foment cultura de la Pau

Un informe del Centre Delàs i l’IDHC recalca el paper clau dels municipis a l’hora d’abordar violències estructurals i construir pau

Aquesta investigació elaborada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya analitza les causes i conseqüències de les violències urbanes i els seus impactes en la garantia dels drets humans. També identifica propostes per abordar les violències estructurals des de l’acció municipal i la innovació pública local, que reforça la cultura de pau des dels territoris.

Segons les impulsores de l’informe, les violències urbanes fan referència als episodis de conflicte i vulneració ben arrelats en el dia a dia de les persones. 

Les autores de l’informe desenvolupen una narrativa transformadora basada en el dret a la ciutat i la cultura de pau, que proposa respostes locals basades en la col·laboració entre municipis i societat civil organitzada i l’empoderament de la ciutadania. 

Segons Tica Font, investigadora del Centre Delàs i autora de l’informe “construir pau i convivència als municipis requereix que ens respectem en la diversitat, que totes les persones puguem tenir cobertes les necessitats vitals i siguin respectats els drets humans”.

L’informe s’alinea i reforça diversos elements de la narrativa impulsada per la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau a Catalunya i la resta del món. Una lectura detallada de l’informe, ja sigui del seu resum executiu com de l’informe complet pot servir d’inspiració per aquells membres que busquin impulsar un pla d’acció per la pau transformador i coherent.

Reunió Executiva d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau: Enfortint el treball en xarxa per impulsar noves iniciatives d’incidència

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va celebrar una nova reunió de la seva Comissió Executiva el passat 18 de febrer. La trobada va servir per adoptar el Pla d’Acció de la xarxa pel 2022, així com per coordinar iniciatives d’incidència en l’àmbit del desarmament nuclear. Els representants d’alcaldia de la Comissió Executiva també van aprovar la feina feta durant el 2021, a l’hora que van confirmar l’interès de seguir impulsant accions conjuntes des del municipalisme de pau. 

L’alcalde de Granollers i president de la xarxa, Josep Mayoral, va fer especial èmfasi en el treball d’incidència política, que busca generar nous compromisos amb el TPAN des de les institucions de l’Estat. L’impuls de campanyes com “Ciutats de Pau” o “10 Raons per Firmar el TPAN” reforcen la capacitat d’impacte de la xarxa en aquest sentit. La xarxa també treballa en estreta col·laboració amb els seus socis europeus i internacionals per promoure noves adhesions de països europeus al Tractat de Prohibició Nuclear.

Els i les assistents a la reunió també van valorar els últims esdeveniments succeïts a Ucraïna, impulsant una setmana més tard una declaració conjunta amb el Fons Català.

Els membres de l’Executiva també van poder discutir el Pla d’Acció 2022, que preveu actuacions a diversos nivells per promoure la cultura de pau des dels municipis: 

  • Accions d’incidència
  • Visibilitzar les iniciatives dels membres
  • Desenvolupar agendes locals de pau i convivència

Escriu-nos (info@alcaldesperlapau.cat) per accedir al Pla d’Acció 2022 i tenir més informació sobre la darrera Executiva.

Membres de la xarxa es mobilitzen en ocasió del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (30 de gener)

El 30 de gener, nombrosos ajuntaments catalans i membres de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau van celebrar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). Aquesta jornada se celebra des del 1964 amb vocació de formar una ciutadania crítica, empàtica i implicada en la resolució dels conflictes. El següent article recopila algunes activitats promogudes pels membres de la xarxa.

La Diputació de Barcelona organitza un espai de treball sobre “Educació per la Pau i Ciutadania Global” amb representants municipals

Com avantsala del DENIP, el dimecres 26 de gener, l’Espai de treball d’Educació per la Ciutadania Global de la Diputació de Barcelona va organitzar una sessió d’intercanvi d’experiències per la promoció de la cultura de la pau amb el suport de Fundipau

En aquesta ocasió, el director de Fundipau Jordi Armadans, va emfatitzar la importància de l’educació per la pau com esforç compartit per formar persones capaces d’entendre els desajustaments i desigualtats darrere dels conflictes, alhora que proactives en la recerca de solucions. La tècnica de la Fundipau, Lourdes Vergés, va aportar informacions de context sobre el DENIP. També va proposar diferents pistes de treball per portar el DENIP més enllà del 30 de gener i de l’àmbit escolar, avançant cap a un impacte encara més estructural.

La sessió va comptar amb presentacions de diversos ajuntaments:

  • Sabadell va compartir la campanya “Parla’m de Pau”, que pretén conscienciar els infants i invitar-los a reflexionar sobre les actituds que provoquen violència o fomenten la pau per mitjà de tallers i realització de materials audiovisuals.
  • Terrassa va destacar el cicle “Mes de la Pau”, que proposa activitats dirigides a tota la ciutadania egarenca, aprofitant especialment el potencial de la seva xarxa de biblioteques.
  • Manresa va compartir el treball del Consell de la Solidaritat i la Casa per la Solidaritat i la Pau de la capital del Bages. Aquestes organitzacions proposen un catàleg d’activitats educatives que promouen un concepte de pau coherent, vinculat amb la memòria històrica i el treball de les associacions locals de drets humans.

Des del butlletí #InternacionalDIBA també s’ha compartit informacions sobre el DENIP de forma destaca amb totes les persones registrades.

Igualada acull accions artístiques reivindicatives en l’espai públic

L’escola municipal de teatre de la capital de l’Anoia, La Tarima, ha organitzat, en ocasió del DENIP, diverses accions artístiques en l’espai públic. En aquest cas, les activitats s’han concentrat al barri de Fàtima, on s’hi ha realitzat una perfomance que descriure diferents violències. L’alumnat de l’escola ha guiat el públic per un recorregut des del Centre Cívic del mateix barri fins al pac Valldaura.

La coordinadora de La Tarima, Montse Basart, afirma com aquesta activitat busca sensibilitzar el públic sobre els factors darrere de la violència per mitjà de les arts escèniques, capaces d’impulsar la transformació social i ser motor de canvi.

Els grups han treballat de forma autònoma diversos tipus de violència: des del bullying fins a l’assetjament, les violències sexuals i la transfòbia o la violència social i del sistema. Els grups també han buscat establir un vincle entre l’escola i el barri que l’acull, reivindicant el valor de l’espai públic com espai de creació i convivència: peces essencials per desenvolupar la cultura de pau i el dret a la ciutat.

Gavà proposa recursos i activitats a centres de la ciutat

En el cas de Gavà, l’Ajuntament ha proposat un catàleg de recursos educatius i activitats a tots els centres educatius de la ciutat. Aquestes informacions estaven relacionades amb la cultura per la pau i el DENIP. 

Tres centres educatius de la ciutat (Sagrada Família, el Calamot i Joan Salamero) han aprofitat aquests recursos de diverses formes: des de la realització d’activitats artístiques i de debat fins a l’organització d’activitats lúdiques i a l’espai públic.

Lectura recomanada: Construint pau des dels municipis

En ocasió del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, la xarxa comparteix la guia “Construint Pau des dels Municipis” com una eina concreta per reforçar o desenvolupar polítiques locals d’educació per la pau.

La guia destaca el paper fonamental dels governs locals i del municipalisme en la construcció de pau, des dels territoris fins a l’àmbit global. Inclou anàlisi de context sobre el vincle entre desigualtats estructurals i violència, i com les polítiques locals impacten en aquests factors (tant en clau positiva com negativa). La guia proposa eines concretes per assolir transformacions positives, inspirades no només en l’educació, però també l’enfocament basat en els drets humans, la transformació del conflicte i l’aprofundiment de la democràcia.

Aquesta guia ha estat elaborada per Edualter sota la coordinació i l’impuls de la xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i el suport de la Diputació de Barcelona.

Webinar juvenil d’acció per la pau

Mayors for Peace organitza un webinar amb joves d’arreu del món per explicar les iniciatives sobre pau que tenen lloc a les ciutats membres de l’organització. Les persones assistents podran contribuir al debat amb preguntes i aportacions.

La conferència es retransmetrà per YouTube i és necessari inscriure’s per assistir: https://forms.gle/AnorToex87oKifKV6  La data límit per inscriure’s és el 22 d’agost.

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau impulsarà una acció de sensibilització pel Dia Internacional de la Pau

La comissió executiva s’ha reunit a Granollers amb motiu del 83è aniversari del bombardeig de la ciutat

El 31 de maig de 2021, Granollers commemora el 83è aniversari del bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Representants dels municipis de Calella i Figueres han participat en l’acte de record i homenatge a les víctimes que ha tingut lloc al cementiri, a les 9.05 del matí, a la mateixa hora de l’atac.

Tal i com es fa des de 2008, les diverses activitats de memòria històrica i de foment de la pau s’agrupen en el programa «Granollers, vila oberta a la pau». En el marc d’aquestes activitats, enguany s’ha celebrat la reunió de l’executiva de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, de forma presencial i telemàtica.

La reunió, presidida per l’alcalde de Granollers – ciutat que ostenta la presidència de la xarxa a Catalunya i la vicepresidència a nivell mundial – ha servit per fer seguiment de les últimes accions realitzades i avançar en les properes activitats que es duran a terme, definides al pla d’acció 2021, que té per objectiu principal consolidar i ampliar la xarxa de municipis compromesos. El pla d’activitats està alineat amb els eixos de treball de l’organització internacional Mayors for Peace i la seva secció europea.

La campanya ‘Ciutats de Pau’ de suport al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears és una de les accions principals del pla de treball. Les ciutats executives treballaran durant els propers mesos per donar a conèixer l’amenaça que suposen les armes nuclears i sumar adhesions a la moció que reclama al govern de l’Estat espanyol que signi i ratifiqui el tractat.

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau, que es celebra cada any el 21 de setembre, els municipis de l’executiva promouran entre totes les ciutats membres de la xarxa una acció de sensibilització. Aquesta consistirà en una sèrie d’actuacions a l’espai públic i la difusió d’una guia municipal d’educació per la pau, sobre com treballar la pau des dels ajuntaments. L’objectiu de la iniciativa és visibilitzar la interrelació de la pau al món amb el món local.

La xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau es va crear l’any 2014, sota l’empara de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. La xarxa compta amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2016, després d’aprovar el reglament i nomenar els membres de l’executiva i la presidència, que va recaure en l’alcalde de Granollers, la ciutat coordina i dinamitza la xarxa a nivell català, dona veu al municipalisme per la pau i impulsa el seu coneixement entre la ciutadania. Actualment, la comissió executiva pel mandat 2021-2023 està integrada pels alcaldes i alcaldesses de Calella, Figueres, Flix, Gavà, Granollers, Igualada, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat.

Alcaldes per la Pau demana l’aturada dels atacs contra la població civil a Gaza i Israel i el respecte al dret internacional humanitari

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya condemna fermament l’escalada de violència que s’ha produït en els darrers dies a la zona, mostra la seva solidaritat amb les víctimes i exigeix l’aturada immediata de les hostilitats entre les parts en conflicte.

Es calcula que hi ha més d’un centenar de morts, inclosos nens i nenes, i més de vuit-cents ferits. La xarxa condemna l’ús de la població civil com a eina de guerra, principal víctima dels enfrontaments i qui pateix les conseqüències reals de la manca de diàleg. Els atacs indiscriminats contra la població civil són crims de guerra.

Demanem a tots els implicats que continguin qualsevol acte que pugui portar a més violència, en qualsevol de les seves formes. Les parts bel·ligerants han de respectar el dret internacional humanitari, siguin forces governamentals o grups armats no estatals.

Ens sumem a la demanda de la comunitat internacional i insistim en la urgència d’accelerar els esforços per reprendre un procés de pau. És vital obrir un procés de mediació per aturar la violència i permetre eventualment a les persones palestines i israelianes viure en pau i dintre d’unes fronteres reconegudes i segures.

Plegats defensem la pau i la fi de la violència en qualsevol de les seves formes. La solució pacífica i el diàleg són les veritables eines per a la resolució de les diferències entre les parts. La violència mai no és una via.

Granollers, 21 de maig de 2021

/ Aquesta declaració de suport i solidaritat és un acord de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya /

Barcelona acollirà la segona edició del IPB World Peace Congress aquesta tardor

Tres dies de debat i treball en xarxa per la pau: “(Re)imagine our world. Action for peace and justice”

Fa uns mesos, l’International Peace Bureau anunciava el Segon Congrés Mundial de la Pau (World Peace Congress) que se celebrarà a Barcelona aquesta tardor, ​​del 15 al 17 d’octubre, i que comptarà amb l’ICIP com a coorganitzador. El Centre Delàs d’Estudis per la Pau participa en l’organització d’aquest congrés internacional junt a les principals entitats de pau catalanes, de la mà de l’Escola de Cultura de Pau, la Universitat Internacional de la Pau, Fundipau, Justícia i Pau, Novact, Lafede.cat, entre d’altres.

Més de 50 organitzacions i xarxes de pau catalanes, espanyoles i internacionals, entre les que es troba la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, estan implicades en els preparatoris d’aquesta trobada que reunirà una àmplia varietat d’expertes, activistes i defensores d’arreu en tres jornades de diàleg, debat, tallers i seminaris que acollirà el CCCB de Barcelona.

Els ponents provinents de tot tipus de disciplines i procedències, inclosos veus expertes reconegudes internacionalment i veus de base, asseguraran la participació d’organitzacions de pau, grups feministes i de drets civils, sindicats laborals, ecologistes, educadors, líders religiosos i espirituals, treballadors del desenvolupament, defensors dels drets humans i molts més.

Entre els ponents ja confirmats hi ha expertes i activistes reconegudes internacionalment com són Noam Chomsky, Vandana Shiva, Jody Williams, Martin Chungong, Wada Masako o Beatrice Fihn.

L’esborrany del programa ja es pot consultar a la web de l’esdeveniment. Es poden seguir totes les novetats i esdeveniments relacionats amb el congrés a les següents plataformes:

La xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau expressa el condol per la mort d’Arcadi Oliveres i reconeix el seu llegat i el seu mestratge per construir un món millor

Referent clau del moviment pacifista, Arcadi Oliveres ens deixa grans lliçons i conquestes, com són entre d’altres la campanya a favor del 0,7% o l’objecció fiscal contra la despesa militar, que ens serviran de guia i exemple per continuar treballant per un món més just, pacífic i sostenible.

L’Arcadi ens va ensenyar que la pau va molt més enllà d’eliminar els conflictes violents, que el que cal és superar les causes estructurals que els originen i els alimenten. Per aquest motiu, i des del convenciment que un altre món és possible, el moviment municipalista per la pau defensa el dret a la ciutat, el dret a construir pobles i ciutats que donin resposta a les necessitats de totes les persones. Tal i com ens va mostrar l’Arcadi, la transformació des de l’àmbit local, treballant conjuntament amb les entitats i la ciutadania, és clau en aquesta lluita.

La seva generositat i el seu compromís han permès que l’Arcadi Oliveres hagi format part de moltes de les iniciatives i activitats de pau i solidaritat que hem dut a terme a pobles i ciutats de Catalunya. El seu llegat i el seu mestratge ens continuarà acompanyant.

Granollers, 7 d’abril de 2021

/ Aquesta declaració és un acord dels alcaldes i alcaldesses que formen part de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya /

Calella inaugura dues plaques per no oblidar els bombardejos franquistes sobre la ciutat durant la Guerra Civil

L’acte va arrancar a la Plaça Muriel Casals – a tocar de la Fàbrica Llobet-Guri, on va caure una de les bombes – i va concloure al Museu del Turisme, on s’hi va projectar un vídeo a mode d’homenatge a aquelles persones que van viure els efectes de la Guerra.

Calella ha inaugurat dues plaques commemoratives per recordar els bombardejos aeris que van sacsejar el barri de Pequin i la Fàbrica Llobet-Guri, durant la Guerra Civil. L’acte, que va arrancar a la Plaça Muriel Casals, a tocar d’on va caure una de les bombes, va seguir el seu recorregut fins al Museu del Turisme, on s’hi va projectar un vídeo a mode d’homenatge de totes aquelles persones que van ser viure un dels episodis més foscos que s’han viscut al territori.

Ahir, dilluns de Pasqua, es van descobrir les plaques que se situen a la mateixa Plaça Muriel Casals i al barri de Pequin i que són obra de l’artista local Jaume Font. L’acte, conduït per la regidora de l’Àrea d’Educació, Montserrat Mateu, va comptar amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, que va recalcar que “Calella està fent un treball persistent, des de fa ja més d’una dècada. Organitzant iniciatives i actes, com aquest, contribuint a fer possible la recuperació, conservació i difusió del patrimoni memorial”. També hi va assistir l’alcalde de Granollers i president de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, Josep Mayoral, que va destacar “la importància que aquestes llambordes se situïn al cor de la ciutat. És imprescindible que la pell de la mateixa ciutat expliqui la seva història. Amb aquest acte, es recordarà constantment, que els carrers de Calella, on ara hi passegem, van ser sacsejats per l’impacte de les bombes”.

L’últim parlament va anar a càrrec de l’alcaldessa, Montserrat Candini, que va aprofitar per fer un recordatori de la feina que s’està fent per recordar i commemorar els efectes “devastadors” de la guerra i promoure la pau: L’any 2010 vam rehabilitar i senyalitzar el Refugi Antiaeri del Parc Dalmau, amb la seva museïtzació i obertura al públic; el 2012 vam posar en marxa un projecte de memòria oral i documental dels testimonis de guerra; el 2016 vam retirar tota la simbologia franquista i vam revocar la medalla d’or de la ciutat atorgada l’any 1944 a Antonio de Correa, governador civil i cap provincial del Movimiento; el 2018 vam instal·lar un monòlit informatiu en commemoració del 80è aniversari del bombardeig aeri al barri de Pekin. I ara ens comprometem a seguir treballant en la preservació de la memòria històrica”.

El punt final de l’acte va ser la projecció del vídeo que recorda als testimonis que van viure els episodis de la guerra a Calella, una feina de documentació que es va poder veure al Museu del Turisme.