Entrades

El Parlament de Catalunya dona suport a la prohibició de les armes nuclears

/0 Comentaris/a /per

El passat 8 de juny, la Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya va adoptar una resolució de suport a la prohibició de les armes nuclears.

Aquest text reflexa el suport del Parlament al procés de negociació per aconseguir un tractat legalment vinculant de prohibició d’armament nuclear que impulsa Nacions Unides, així com la necessitat de que la comunitat internacional i els governs, també el de l’Estat espanyol, participin en aquest procés i hi tinguin un paper actiu i favorable a l’eliminació total de les armes nuclears.

Avui dia 15 de juny, a la seu de Nacions Unides a Nova York, s’inicia la segona ronda de negociacions que durarà fins el 7 de juliol. La primera va tenir lloc del 27 al 31 de març, on es va acordar un primer document amb les línies principals que servirà de base per aquesta última ronda de negociacions.

Resolució:

Resolució 696/XI del Parlament de Catalunya, de suport a la prohibició de les armes nuclears
250-00958/11
Adopció
Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència, sessió 26, 08.06.2017, DSPC-C 451
Publicació: BOPC 437

La Comissió d’Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència, en la sessió tinguda el dia 8 de juny de 2017, ha debatut el text de la Proposta de resolució de suport a la prohibició de les armes nuclears (tram. 250-00958/11), presentada per Jordi-Miquel Sendra Vellvè, del Grup Parlamentari de Junts pel Sí; Susana Beltrán García, del Grup Parlamentari de Ciutadans; Ferran Pedret i Santos, del Grup Parlamentari Socialista; Joan Josep Nuet i Pujals, del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, i Carles Riera Albert, del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent.

Finalment, d’acord amb l’article 165 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu suport a la Resolució L41, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per tal d’iniciar un procés de negociació d’un tractat de prohibició de les armes nuclears aquest any 2017.

2. El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat que la comunitat internacional i els governs, també el de l’Estat espanyol, participin en les conferències de negociació del 27 al 31 de març i del 15 de juny al 7 de juliol de 2017, a Nova York, i hi tinguin un paper actiu i favorable a l’eliminació de les armes nuclears, per a aconseguir un tractat legalment vinculant de prohibició que condueixi a l’eliminació total de les armes nuclears.

Palau del Parlament, 8 de juny de 2017

La secretària de la Comissió, Magda Casamitjana i Aguilà; la presidenta de la Comissió, Marta Pascal i Capdevila

Mayoral assisteix als actes de commemoració del 80è aniversari del bombardeig de Gernika

/0 Comentaris/a /per

Gernika recorda el bombardeig amb una ofrena floral per les víctimes, un homenatge als periodistes de guerra i l’entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació

El president de la xarxa a Catalunya, Josep Mayoral, va assistir ahir als actes que van tenir lloc a la localitat de Gernika per commemorar el 80è aniversari del bombardeig de la vila el 26 d’abril de 1937. Durant tota la setmana es celebraran actes institucionals, seminaris, concerts i lectures públiques.

La jornada principal es va iniciar amb el tradicional homenatge a George Steer, periodista britànic que va donar a conèixer internacionalment l’atac. A continuació, va tenir lloc la entrega dels XIII Premis per la Pau i la Reconciliació seguit d’un respons al cementiri per les víctimes de l’ofensiva, on van repicar les campanes i les sirenes en record dels sons que van alertar la població aquell mateix dia, i una manifestació silenciosa amb espelmes que va recórrer tota la vila.

Mayoral va fer una ofrena floral a les víctimes de l’atac durant el respons al cementiri, acte que va comptar amb la participació de les màximes autoritats basques com el lehendakari, Iñigo Urkullo, o la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria. A l’acte també van assistir delegacions dels governs de Colòmbia i Alemanya, així com representants d’altres ajuntaments de localitats europees, americanes i africanes. Va destacar la presència de representants de les ciutats kurdes, Kobane (Síria) i Halabaja (Irak), així com supervivents del bombardeig de Nagasaki.

A més, Dieprand von Richthofen, nebot de Von Richthofen, cap del Estat Major de la Legió Còndor, i Karl-Benedikt von Moreau, nebot de Von Moureau, pilot de la mateixa tropa alemanya que va bombardejar Gernika, van llegir una declaració pública en solidaritat amb les víctimes de l’ofensiva, entre les quals hi havia el supervivent Luis Iriondo Aurtenetxea.

La relació de la xarxa amb la vila biscaïna ve de lluny. El maig de 2010 Josep Mayoral, en qualitat de vicepresident d’Alcaldes per la Pau, va rebre el guardó Gernika per la pau i la reconciliació.

El president de la xarxa a Catalunya participa com a ponent al fòrum internacional sobre violències urbanes celebrat a Madrid

/0 Comentaris/a /per
Josep Mayoral: “La solidaritat entre ciutats, el treball en xarxa i l’obertura al món són elements imprescindibles”
El president de la xarxa a Catalunya i vicepresident de Mayors for Peace, Josep Mayoral, ha participat al ‘I Foro Mundial sobre las Violencias Urbanas y Educación por la Convivencia y la Paz’ celebrat a Madrid del 19 al 21 d’abril, on més de 400 representants d’institucions, organismes internacionals, xarxes de ciutats, ONGD i entitats de la iniciativa social han pogut reflexionar sobre les violències que tenen lloc al si de les ciutats i les diferents maneres de fer-les front per construir ciutats de pau. “La solidaritat entre ciutats, el treball en xarxa i l’obertura al món són elements imprescindibles per avançar cap al futur que volem,  per això té molt sentit que ens trobem aquí compartint aquest fòrum”, va dir Mayoral.
Josep Mayoral va participar com a ponent en la sessió plenària sobre convivència pacífica, també en la seva qualitat d’alcalde de Granollers. El dret a la ciutat, el diàleg permanent amb la ciutadania, el treball en xarxa i l’educació van ser els elements que Mayoral va senyalar com a clau per aconseguir ciutats inclusives i pacífiques.
C9y43zKXkAA7luR
IMG-20170421-WA0009
“Les ciutats hem après que som agents de pau, que utilitzant la paraula avancem per construir nous escenaris, amb la convicció que els problemes globals tenen solució local” ha explicat Mayoral. Per això, cal buscar noves perspectives, des de la reivindicació del dret a la ciutat, posant les persones al centre de tot. Ciutats construïdes col·lectivament, inclusives, que no deixin ningú enrere. L’alcalde també va fer èmfasi en la necessitat de governs locals compromesos amb el seu entorn, de ciutats governades des del diàleg, a partir de la capacitat de sintonia amb la ciutadania. Mayoral ha remarcat que “l’educació és la clau, l’esperança per assolir tots aquests objectius. Ciutats educadores en les quals cadascun dels seus gestos ha de ser educador. Perquè l’educació transforma les persones i fa que la societat sigui més lliure i responsable. Ciutats educadores per a transformar el món”, va concloure Mayoral.
IMG-20170421-WA0007
L’alcalde també va participar al taller “Nous models de seguretat: com integrar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat, amb els cossos de seguretat i les comunitats en la gestió de les diversitats”, juntament amb les ciutats de Badalona, Barcelona i Vila Real.
Els ponents van exposar diverses iniciatives que s’estan desplegant a les ciutats i que treballen amb nous enfocaments en la gestió de la seguretat ciutadana. Josep Mayoral va explicar el projecte de bon veïnatge, mediació i convivència vinculat a cultura de pau que es duu a terme a Granollers. Així mateix, va introduir  nous programes que s’estan desplegant, com és l’oficina d’atenció a les comunitats de veïns i la policia de barri.
Alcaldes per la Pau
En el marc del fòrum, també va participar en la reunió “Ciutats per fer les paus: sumant esforços”, organitzada per AIPAZ (Asociación Española de Investigación para la Paz), on diferents alcaldes i alcaldesses de l’Estat van tenir l’oportunitat de reflexionar, debatre i compartir experiències sobre la inclusió de les qüestions de pau i convivència a l’agenda dels municipis i els programes d’actuació municipal.
IMG_4592

Alcaldes per la Pau dona suport a les negociacions per prohibir les armes nuclears

/0 Comentaris/a /per
  • Durant aquesta setmana es discutirà a Nova York les directrius d’un tractat multilateral
  • Alcaldes i alcaldesses en representació de més de 7.200 ciutats d’arreu del món signen una carta pública on alerten de les devastadores conseqüències humanitàries

Durant el dia d’avui 27 de març fins el 31 d’aquest mes, els Estats membres de Nacions Unides es reuniran a Nova York per reprendre les negociacions per aprovar un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi les armes nuclears, un esdeveniment històric que sens dubte reflecteix els esforços que s’han dut a terme per avançar més enllà del Tractat de No Proliferació Nuclear. Les converses continuaran en una segona ronda del 15 de juny al 7 de juliol.

En motiu de l’inici de les negociacions, les ciutats i pobles que conformen Alcaldes per la Pau han publicat una carta oberta per donar suport a la iniciativa. En ella, des dels ulls dels hibakusha (les persones supervivents i afectades pels atacs nuclears d’Hiroshima i Nagasaki, fins i tot les de tercera generació), alerten de la perillositat i els riscos incalculables d’aquestes armes i conviden als Estats a redirigir les enormes quantitats de finançament armamentístic a pal·liar els efectes de la pobresa al món. La comissió executiva, en la seva voluntat per aconseguir un futur lliure d’armes nuclears, considera que els Estats han d’abandonar l’argument de la dissuasió i posar el focus en construir un escenari de confiança mútua on tots els participants siguin capaços d’avançar en la via del desarmament. Per últim, destaquen el paper rellevant de la societat civil en exigir als representants mundials la seva prohibició tot apostant per la convivència en un món on no importin les diferències culturals, religioses o ètniques.

Les Nacions Unides van adoptar el 27 d’octubre de 2016 la resolució que ha portat a rellançar les negociacions. 123 nacions sobre 177, entre les quals també es troba Corea del Nord, van votar a favor. No obstant, un grup de 38 nacions s’hi va oposar, entre el que es troben països nuclears com EEUU, Rússia o Israel, els països que conformen la OTAN (entre ells, Espanya) i, de manera sorprenent, el Japó, l’únic país que ha patit els horribles efectes de les bombes atòmiques. La Xina, l’Índia o Pakistan, posseïdors també d’armes nuclears, van decidir abstenir-se juntament amb un grup de 16 països. Unes 57 nacions, encapçalades per Àustria, Brasil, Irlanda, Mèxic, Nigèria i Sud-àfrica van donar suport al document.

Les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que encara no han sigut prohibides.

Carta oberta en anglès >

Hiroshima-Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica

/0 Comentaris/a /per

“Hiroshima-Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica” és el títol de l’exposició produïda pels museus de la pau d’Hiroshima i Nagasaki, i l’Ajuntament de Granollers amb la col·laboració de Mayors for Peace.

La mostra explica què va passar aquell agost de 1945 quan va explotar la bomba atòmica, recorda les conseqüències que aquest fet encara té sobre milers de persones i consciencia el món sobre el perill que representen les armes nuclears i sobre la necessitat d’eliminar-les. L’exposició repassa els efectes en les persones, els edificis i el medi ambient, tan immediats com a llarg termini, així com els efectes secundaris causats per l’exposició a la radioactivitat i la seva persistència en les generacions posteriors. La mostra també fa èmfasi en com les dues ciutats s’han recuperat dels danys que els va causar l’explosió de la bomba atòmica i com la memòria dels que van perdre la vida i dels que encara pateixen les conseqüències roman entre la població actual.

A través d’una sèrie de panells, s’exposen fotografies, reproduccions de dibuixos fets pels hibakusha (persones que van sobreviure a la catàstrofe), gràfics, textos i documents audiovisuals. Igualment, es dedica un apartat a donar a conèixer com s’ha desenvolupat l’armament nuclear des de 1945 fins a l’actualitat, malgrat l’existència del Tractat de No Proliferació Nuclear, així com els assajos nuclears que s’han dut a terme. La part final se centra en la lluita per l’abolició de les armes nuclears.

0056_ptt

70 anys després del llançament de les dues bombes atòmiques, que van provocar la mort de 200.000 persones en les dues ciutats japoneses, el món encara no s’ha pogut alliberar de l’amenaça nuclear. Nou països tenen actualment 19.000 armes nuclears, de les quals unes 2.000 romanen en estat d’alerta instantània. La majoria de les armes nuclears actuals són desenes de vegades més potents que la bomba d’Hiroshima.

La voluntat és que el món conegui aquesta realitat per tal d’evitar que es pugui tornar a repetir un fet com aquest. Per això, des d’Hiroshima i Nagasaki, es treballa per difondre l’experiència i el missatge dels hibakusha i per incrementar la consciència de la població del món sobre la necessitat d’eliminar les armes nuclears.

Els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki

/0 Comentaris/a /per

L’agost de 1945, els bombardejos atòmics van destruir completament les nostres ciutats en un instant i van provocar la pèrdua de més de 200.000 vides humanes. Moltes de les persones que van aconseguir sobreviure han patit des d’aleshores les seqüeles terribles de la radiació, l’horror sens fi de l’arma nuclear. Actualment, encara es desconeixen tots els efectes que pot arribar a provocar la radiació i els supervivents viuen amb aquest temor.

bombaatomica2

Hiroshima i Nagasaki sempre han seguit l’exemple dels seus supervivents, que clamaven per advertir el món dels perills de les armes nuclears. Gràcies als esforços de molta gent, hem pogut impedir fins ara un tercer ús de d’aquest armament. Però, lamentablement, la nostra esperança d’aconseguir la seva eliminació total encara no s’ha pogut complir.

En aquesta exposició podreu veure el dany que va produir el bombardeig atòmic. Esperem que això us ajudi a entendre que les armes nuclears representen un mal absolut que condueix la raça humana a l’extinció. Esperem, també, que us inspiri a fer el que us sigui possible perquè el segle XXI sigui un segle de pau. Creiem fermament que cada pas que donem, per petit que sigui, impulsa i enforteix la demanda pública internacional per un món en pau lliure d’armes nuclears.

Descarrega-la a continuació:

  1. Missatge dels alcaldes
  2. Un Advertiment a la Humanitat
  3. Destrucció Massiva
  4. Escenes tràgiques després del bombardeig (1)
  5. Escenes tràgiques després del bombardeig (2)
  6. Dany causat per la radiació tèrmica (1)
  7. Dany causat per la radiació tèrmica (2)
  8. Danys causats per l’explosió (1) －Edificis－
  9. Danys causats per l’explosió (2) －Persones－
  10. Danys causats pel foc de temperatura extrema
  11. Danys causats per la radiació －Símptomes aguts－
  12. Seqüeles (1)
  13. Efectes Secundaris (2)
  14. Un Mal Absolut
  15. Alcaldes per la Pau －Ciutats protegint la ciutadania－
  16. La Visió 2020 －Una campanya d’emergència per eliminar les armes nuclears－
  17. Hiroshima Avui
  18. Nagasaki Avui

El president de la Xarxa participa en una reunió de treball amb municipis bascos per tal d’estendre Mayors for Peace a Euskadi

/0 Comentaris/a /per

La reunió, celebrada a la seu de la presidència del Govern Basc a Vitòria, va comptar amb el suport de la secretaria per la Pau i la Convivència. Es va convidar a participar aquells municipis amb recorregut en programes de pau, memòria històrica i convivència, a més de representants d’EUDEL, l’associació de municipis bascos.

Josep Mayoral, com a vicepresident de Mayors for Peace i president de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, va compartir amb els electes participants alguns exemples de programes de pau i memòria i va convidar-los a unir-se a la Xarxa, que ja compta amb més de 7.000 ciutats membres a 162 països d’arreu del món.

img_4184

 

 

Mayors for Peace

/0 Comentaris/a /per

La Secretaria Internacional de Mayors for Peace desenvolupa diferents activitats per tal que el desarmament nuclear – no només la no proliferació – s’inclogui en les agendes del Estats i les reunions internacionals.

El treball amb Nacions Unides
El març de 1990, la Conferència d’Alcaldes va ser registrada oficialment com una ONG de les Nacions Unides i el maig de 1991 va ser reconeguda com una ONG de caràcter consultiu associada al Consell Econòmic i Social de Nacions Unides. Alcaldes per la Pau participa activament en les Conferències de Revisió del Tractat de No Proliferació que es duen a terme cada 5 anys, així com a les sessions preparatòries. D’ençà de 1995, una delegació d’alcaldes ha estat present en les sessions i ha organitzat activitats i reunions paral·leles amb representants governamentals i amb altres organitzacions no governamentals amb qui comparteix objectius de desarmament. En el decurs de la Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació, que va tenir lloc el mes de maig de 2010 a les Nacions Unides de Nova York, el Secretari General Ban Ki-moon va manifestar el seu suport explícit als objectius d’Alcaldes per la Pau i va reconèixer la feina feta per l’organització. Representants d’Alcaldes per la pau han fet lliurament al president de la Conferència de Revisió del TNP de les prop de 5.000 signatures recollides arreu del món demanant que les ciutats deixin de ser objectiu militar i l’abolició de les armes nuclears.

El paper dels supervivents dels bombardejos atòmics
Els Hibakusha, nom que reben les persones afectades per els bombardejos atòmics o bé pels assajos nuclears, participen molt activament en la campanya a favor de l’eliminació de les armes nuclears. Expliquen els seus testimonis i llancen un missatge de pau arreu on van.

Suport d’institucions i entitats
Alcaldes per la Pau treballa arreu del món i manté acords de col·laboració amb les federacions i associacions de municipis de molts països, així com també ha rebut el suport de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Han reconegut el seu treball el Parlament de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya, i han col·laborat activament amb la Xarxa altres entitats com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Congrés de Diputats i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Accions de protesta contra assaigs nuclears
Entre les accions de sensibilització que es duen a terme des de la Secretaria d’Alcaldes per la Pau a Hiroshima, destaca la protesta pública contra els assaigs nuclears. Des de l’any 1995 s’han tramès una cinquantena de cartes de protesta als països que han anunciat la realització d’assaigs nuclears (França, el Regne Unit, Xina, India, Pakistan, Rússia, Corea, Estats Units), signades pels membres de l’Executiva d’Alcaldes per la Pau i en nom dels ciutadans de les poblacions adherides.

Premis i reconeixements rebuts

  • Premi Gernika per la Pau i la reconciliació (2010).
  • Premis Ramon Magsayay, que lliura la Fundació Ramon Magsaysay Award Foundation (RMAF), a l’alcalde Akiba (2010). Aquest guardó és considerat el Premi Nobel d’Àsia.
  • Premi Internacional de la Pau Gautam Buddha als alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki (2011).
  • Premi Dr. Jean Mayer de l’Institute for Global Leadership at Tufts University a l’alcalde d’Hiroshima i president d’Alcaldes per la Pau Tadatooshi Akiba (2011).
  • XXXII Premi per la Pau de l’Associació de Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb el suport de la Diputació de Barcelona (2011).

Govern
L’entitat està presidida per l’alcalde d’Hiroshima i té 15 vicepresidències: Nagasaki, Hannover (Alemanya), Volgograd (Rússia), Malakoff (França), Muntinlupa (Filipines), Manchester (UK), Akron (EUA), Ypres (Bègica), Biograd na Moru (Croàcia), Granollers, Halabja (Iraq), Bussel·les (Bèlgica), Fongo-Tongo (Camerún), Ciutat de Mèxic i Frogn (Noruega). La xarxa celebra una Conferència General cada 4 anys (sempre a Hiroshima i Nagasaki, que s’alternen cada 4 anys) i una Conferència Executiva cada 2 anys (en una de les ciutats que ocupen les vicepresidències).