Entrades de l'any: 2018

La indústria audiovisual és un sector emergent amb un gran potencial creatiu, que caldria impulsar tot aprofitant el seu desenvolupament dins de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, que acull el projecte del Centre d’Investigació i Distribució Audiovisual de Granollers i la nova televisió digital comarcal del Vallès Oriental. Aquesta hauria de constituir una aposta important per a la ciutat, buscant sinergies i complementarietats amb els projectes desenvolupats a les ciutats de Mataró i Terrassa. Roca Umbert Fàbrica de les Arts ha de promoure la consolidació d’actius de ciutat que actualment tenen un rol d’esdeveniment puntual i no s’han arribat a incorporar com a elements estratègics, com el Mercat  Audiovisual de Catalunya o CDigital. Cal incorporar la dimensió estratègica a aquests esdeveniments perquè puguin constituir una font de generació d’activitat econòmica, valor i reconeixement, i posicionar-los com a referents en aquest àmbit.

Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat.

Projecte del Centre d’Investigació i Distribució Audiovisual de Granollers (CIDAG)

El CIDAG ha servit per desenvolupar el projecte audiovisual general a Roca Umbert, gràcies al Plan Avanza del període 2008-2011. Acabat el projecte amb tots els objectius previstos (bastir, a l’antiga fàbrica Roca Umbert, un centre de recursos i serveis a empreses audiovisuals del territori i donar servei a la nova TV comarcal, en substitució de l’analògica Granollers TV) amb el Ministerio de Indústria, el CIDAG desapareix, però es mantenen línies de treball: s’impulsen programes de gestió (ràdio, arxiu ADAG, plató, producció audiovisual, Mercat Audiovisual de Catalunya i viver d’empreses) dins de  Granollers Audiovisual, SL i, després, a Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, SL. Aquests programes tenen continuïtat, però es transformen per canvis del mercat, la voluntat de les administracions i les empreses i professionals residents.

Nova televisió digital comarcal del Vallès Oriental

Entre 2009 i 2010 es produeix l’apagada analògica i l’encesa digital de la TDT, que afecta Granollers TV i posa en marxa una TV digital de zona que s’anomena VOTV, de la qual l’Ajuntament de Granollers en tenia, en un primer moment, un 30 % aproximat de participació. El projecte comença amb una dotzena de municipis participants i, amb els anys de funcionament, amb notable èxit d’audiència a nivell general. S’obtenen, en conseqüència, els resultats previstos. Granollers ofereix a VOTV serveis de valor afegit i d’instal·lacions a Roca Umbert: platós, equipament tecnològic de producció, documentació d’arxiu i oficines. El contracte i els convenis amb VOTV acaben l’abril de 2022.

Sinergies i complementarietats amb projectes desenvolupats a Mataró i Terrassa

Des de 2010, els responsables de Granollers Audiovisual, SL primer, i de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL després, mantenen contactes amb els gestors dels equipaments i projectes audiovisuals de Terrassa i Mataró. Durant el període 2011-2013, amb Mataró per compartir el sistema d’arxiu Compact TV, però no prosperen. Amb Terrassa, els contactes tampoc evolucionen.

Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC)

El MAC (2000) porta 19 edicions seguides a Granollers i s’adapta a les circumstàncies econòmiques i els interessos dels seus usuaris. Des de fa 14 anys (2005) es localitza a Roca Umbert. Ha estat un certamen de tres, dos i un dia, segons els requeriments del mercat. És una trobada del sector de proximitat de Catalunya. Compta amb el socis importants, que es mantenen: Diputació de Barcelona (XAL), Generalitat de Catalunya, clúster audiovisual i Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entre d’altres.

CDigital

El MAC 2017 comparteix espais amb CDigital Granollers. La idea és bona, però l’experiència desaconsella compartir els dos esdeveniments.

Viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert

Les instal·lacions del viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert es va ampliar amb prop de 1.000 m2 per a emprenedors i empreses de l’àmbit de les indústries creatives i audiovisuals el 2018. Acull cada dia 112 treballadors.

Projecte del CIDAG: 80.000 usos del Centre Audiovisual (10.000 usos anuals de mitjana) i servei donat a més de 100 empreses.

Nova TV digital comarcal del Vallès Oriental: 13.000 espectadors diaris del Vallès Oriental.

Sinergies amb projectes de Mataró i Terrassa: 20 contactes en total.

Mercat Audiovisual de Catalunya: més de 20.000 assistents (aproximadament 1.000 assistents de mitjana per certamen).

CDigital: 188 assistents el 2017.

El viver/residència d’empreses del Centre Audiovisual de Roca Umbert compta amb 14 empreses residents i és la seu de quatre mitjans de comunicació. Les residències/vivers del Centre Audiovisual disposen de 49 coworkings (19 d’ocupats) i 16 mòduls per a empreses (15 d’ocupats).

La majoria de les línies impulsades han tingut recorregut i repercussió en els àmbits triats i han pogut ser finançades. No eren només bones intencions: es basaven en necessitats del sector. Els projectes CIDAG i VOTV han desembocat en un Centre Audiovisual amb serveis i espais de residències per a empreses.

D’altra banda, les accions fetes de coordinació i col·laboració amb projectes de capitals de comarques veïnes no tenen recorregut quan són a molt llarg termini: els canvis en els gestors i en les línies polítiques fan descarrilar el treball emprès. Potser cal fixar objectius més curts, que poden ser igual d’ambiciosos, però que poden tenir una bona execució i arribar al final.

La crisi econòmica ha fet que no hi hagués suficients línies de producció audiovisual per a les empreses de proximitat del territori.

Segons el Pla d’innovació local del Vallès Oriental, el sector de l’hàbitat és, a la comarca, el tercer negoci en volum de facturació, amb un gran nombre  d’empreses amb diferents especialitzacions (moble, il·luminació, tèxtil per a la llar…), i algunes són referents internacionals en la seva especialització. Caldria aprofitar les economies d’aglomeració i incentivar la col·laboració entre firmes per a l’obertura de nous mercats o la contractació de professionals del disseny, amb l’objectiu de reforçar-ne la posició competitiva.

Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement i competitivitat.

Abans de 2010 es van realitzar diverses jornades a Granollers per donar a conèixer a les empreses l’activitat i el funcionament dels centres tecnològics de Catalunya (Cetemsa, Leitat i IRTA), que les empreses dels sectors respectius desconeixien.

Durant el 2010 es va posar en marxa el sistema de governança del Pla d’innovació del Vallès Oriental, que Granollers Mercat va impulsar acompanyat per ACCIÓ de la Generalitat, i es va acordar que la dinamització del clúster de l’hàbitat fos impulsada pel Consell Comarcal.

Durant el 2010 es van realitzar visites a les principals empreses del sector, es va realitzar un taller de canvi estratègic i es va treballar conjuntament amb el CENFIM (Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya), que liderava el clúster del moble. Es varen visitar els principals centres tecnològics relacionats amb els diversos àmbits de l’Hàbitat (CETEMSA, CTM, ASCAMM i CENFIM).

El 2011 es va treballar en els primers projectes de dinamització de les empreses, es va dissenyar el logo del clúster hàbitat i es va començar a treballar en la seva constitució, que pretenia en un primer moment integrar diversos clústers com el de la il·luminació, el del moble, el de les aixetes i el de la domòtica. El primer projecte que va sortir va ser el del sector Contract (com encarar el sector Contract i la venda conjunta).

L’any 2011 l’estratègia d’ACCIÓ en dinamització de clústers canvia i se suprimeix la línia dels plans d’innovació territorial i es plantegen només clústers d’àmbit català.

Davant els canvis en l’estratègia d’ACCIÓ, que va deixar de donar suport a les entitats locals per dinamitzar els plans d’innovació locals, aquest projecte va passar a mans dels propis tècnics d’ACCIÓ, que van fixar l’objectiu de fusionar els diversos clústers al voltant del concepte hàbitat en un de sol.

El 2014 es funda l’Associació Clúster Hàbitat de Catalunya amb 22 empreses, impulsada per ACCIÓ, entre les quals n’hi ha quatre del Vallès Oriental i una de Granollers: ARLEX, Indústries Còsmic, Kibuc, JUNG Electro Ibérica i Vertisol (com a Celtic Grup).

L’empresa Santa & Cole no s’incorpora a l’Associació Clúster Hàbitat de Catalunya. Aquesta empresa ja va manifestar el 2010 que no hi creia i no participava en les polítiques públiques de foment de clústers.

El foment de la innovació a la indústria ha continuat des del 2012 fins a l’actualitat, mitjançant altres programes impulsats per Granollers Mercat, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Un exemple és el programa de Pimes Industrials Exemplars, que realitza accions a través de tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, amb la col·laboració de consultores expertes.

El 2014 ACCIÓ crea el clúster hàbitat de Catalunya.

38 empreses del sector hàbitat identificades a la comarca.

Cal conèixer a què es dediquen les empreses del nostre entorn, en especial la seva estratègia competitiva, i compartir reptes conjunts com a territori.

Els projectes de dinamització industrial requereixen el compromís de les empreses, de les organitzacions empresarials i de les administracions públiques de manera coordinada i  a mig termini. L’Ajuntament no pot liderar sol aquesta mena de projectes.

Cal tenir molt en compte si les empreses clau amb qui volem construir un projecte es plantegen la possibilitat de vendre l’empresa.

Cal l’impuls o el suport estratègic en la governança, no en l’execució, de quants més agents del territori millor (sindicats, patronals, escoles, ajuntaments…).

Cal dedicació intensiva dels tècnics responsables del projecte.

El sector vinculat a la salut, estretament lligat a l’economia del coneixement, és un dels que té una major capacitat d’innovació i potencial de creixement i, per tant, de generació d’ocupació. La presència a la comarca d’un teixit empresarial relacionat amb aquest sector (empreses farmacèutiques i de tecnologies mèdiques) i l’existència de la Fundació Hospital–Asil de Granollers, amb un important projecte d’ampliació (3.1.2.) i que porta a terme formació universitària, són actius importants per al desenvolupament d’aquest sector a la nostra ciutat. La creació d’un centre d’excel·lència en tecnologies avançades de serveis a la gent gran, l’atenció a la discapacitat i a la dependència i la innovació en serveis socials, en el marc d’un parc de salut (2.2.1) podria crear sinergies i impulsar projectes d’innovació en col·laboració entre els diferents agents.

Valors associats: Creativitat, coneixement, competitivitat i compromís cívic.

L’anomenat sector vinculat a la salut és un àmbit molt extens de l’activitat econòmica, on operen des d’indústries de diferents sectors (metal·lúrgiques, químiques, alimentació, etc.) fins a empreses de serveis sociosanitaris, que estan cada vegada més especialitzades en nínxols de mercat molt concrets, per raons de competitivitat global. Existeixen oportunitats per desenvolupar projectes innovadors entre aquestes empreses i d’altres empreses de provisió de serveis sanitaris, com ara la Fundació Hospital-Asil de Granollers, que està immersa en un pla de desenvolupament estratègic.

2010: es posa en marxa el Pla d’innovació local, emmarcat dintre del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i del Pla estratègic d’ACC1Ó, impulsat conjuntament per l’Àrea de Dinamització de Clústers d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. El pla preveu dur a terme actuacions per reforçar els clústers amb major potencial de creixement identificats a la comarca: clústers d’alimentació, hàbitat i salut.

En el cas del clúster de salut, destaca el pes de la indústria farmacèutica i química i de les tecnologies mèdiques a la zona, amb presència d’empreses clarament líders a escala mundial, així com la vinculació amb el primer centre de la comarca en innovació i projectes de R+D i projectes tractors des de la part hospitalària. L’Hospital General de Granollers va iniciar la definició del projecte de clúster de les ciències de la vida, per aglutinar empreses d’aquest àmbit que s’ubiquen entre municipis veïns del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

2011: la Fundació privada Hospital Asil de Granollers és una de les deu institucions que han constituït la Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya (XISCAT), la primera xarxa d’hospitals i centres medicosanitaris de l’Estat espanyol dedicada al foment de la R+D+I, la protecció i la transferència dels resultats derivats.

L’objectiu de la XISCAT és compartir recursos, endegar projectes conjunts, obtenir finançament i actuar com a agent de desenvolupament econòmic. Aquesta xarxa estableix les bases de l’estratègia dels propers deu anys i suposa el tret de sortida per a Catalunya i Espanya en l’alineament cap a una dinàmica de treball que segueix l’evolució d’Europa en l’horitzó 2013-2020, període en què la Comissió Europea concentrarà més esforços en innovació, especialment en innovació en serveis i TIC i salut, entre altres.

Aprovació per la FPHAG del Pla estratègic 2013-2017, amb una obertura de la institució cap a l’entorn ciutadà, tenint com a valor l’impuls institucional a la recerca i a la innovació, i com a objectiu establir noves ofertes a empreses de sectors no sanitaris. En consonància amb aquest Pla estratègic, la FPHAG ha creat diversos instruments que afavoreixen les possibles iniciatives innovadores en aquest àmbit:

Creació en la FPHAG de la Unitat de Recerca i Innovació. Accions:

1. Promoció de la recerca i la innovació a la institució i a la comarca, mitjançant el foment i el recolzament de l’activitat científica dels investigadors.
2. Establiment de cinc línies de recerca, una de les quals és la d’Envelliment i innovació, orientada al desenvolupament de productes de suport a la gent gran en els camps de les TIC i l’Ambient Assisted Living.
3. Integració de l’Hospital en diverses xarxes de recerca i innovació de l’entorn de salut.

D’altra banda, l’acord, previ al Pla estratègic per esdevenir hospital universitari amb la Universitat Internacional de Catalunya, ha facilitat posteriorment la signatura de diversos convenis amb altres universitats espanyoles i estrangeres i ha permès, en conjunt, que més de 1.300 persones rebin anualment formació universitària a la FPHAG, tant de pregrau, com de grau, de postgrau, així com formació especialitzada. Cal afegir, també, l’entrada de la FPHAG en xarxes internacionals de recerca i desenvolupament en l’àmbit de la salut. Aquests factors converteixen l’Hospital en un ecosistema propici a la recerca i la innovació i el posicionen com a actor central en les polítiques de desenvolupament estratègic del sector de la salut a la ciutat i la comarca.

Emmarcada en els objectius del Pla estratègic de la Fundació, i basada en els principis de l’Estratègia UE Horizon 2020, es va crear el projecte “Granollers Health Factory (GHF)”:

• Objectius: augmentar l’excel·lència de la base científica, a partir de l’orientació cap a reptes socials de salut, cercant la combinació amb l’empresa, a partir de les TIC i les tecnologies facilitadores essencials i transversals, com a motor del desenvolupament d’indústries noves.
• Instruments: nous models de living-lab, que posen la ciutat al centre de l’experimentació en innovació en salut i generen nous models de relació amb la innovació oberta, combinant el coneixement expert del propi hospital, la participació dels usuaris, la capacitat de recerca empresarial i el saber fer de l’Administració.

2016: participació de la FPHAG en la presentació, dins el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Mobilitat del Vallès Oriental” impulsada per l’Ajuntament de Granollers, dins la Convocatòria 2016 del Fons Europeu de Desenvolupament Territorial (FEDER), d’una proposta consistent en:

• Rehabilitació de les instal·lacions de l’antic Asil de l’Hospital General de Granollers, tant pel que fa als accessos com a la dotació d’equipament de l’espai físic de la GHF.
• Creació de panells d’usuaris, creació d’una comunitat Health Factory com a ecosistema tipus Open Innovation, disseny/fabricació de productes per a la millora de la mobilitat de la gent gran a la ciutat, generació de solucions TIC de suport i activitats de difusió de la GHF.

El projecte, malgrat la seva qualitat metodològica, finalment no va resultar finançat.

El Pla d’innovació local d’ACCIÓ comptava amb el rol col·laborador de l’Ajuntament i del Consell Comarcal per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van provocar el canvi de l’estratègia d’ACCIÓ, que va deixar de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació, la qual cosa va interrompre aquest projecte. Aleshores, l’actuació de l’Ajuntament i de l’Hospital en aquest àmbit es va haver de reorientar, fet que ha demorat tant les accions com els resultats potencials derivats d’aquesta estratègia.

Per reforçar el teixit industrial existent, a més de la millora de les infraestructures de transport (1.1.1.), de telecomunicacions (2.1.1.) i del foment de l’activitat empresarial innovadora des de l’Administració pública i des de les organitzacions empresarials (2.1.2.), serà imprescindible la planificació del sòl industrial al conjunt de la conurbació, en coordinació amb els altres municipis.

La reurbanització i la millora integral dels polígons d’activitat econòmica existents (accessos, mobilitat, transport públic, seguretat, serveis i urbanització) han de permetre crear espais que afavoreixin la competitivitat de les empreses instal·lades, alhora que exerceixin de factor d’atracció de noves iniciatives empresarials. L’Administració pública hauria de facilitar el desenvolupament de les activitats industrials, tot oferint incentius i agilitzant-ne al màxim els tràmits.

La proposta de dinamització i modernització d’aquests espais també inclou la promoció de la creació d’associacions o xarxes organitzades d’empresaris de cadascun dels polígons d’activitat econòmica, que puguin constituir-se com a interlocutors davant de l’Administració pública i d’altres agents.

Valors associats: Governança democràtica, competitivitat i cohesió territorial.

Reurbanització i millora integral:

2014: reurbanització del Carrer de Lluís Companys.

2014 (i següents): actuacions d’asfaltat del ferm de part dels carrers del polígon del Ramassar.

2015: aparcament de 50 places al polígon del Coll de la Manya.

2015: nou aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià del polígon industrial del Congost.

2015: adequació de l’enllumenat del polígon per homogeneïtzar i optimitzar el nivell d’il·luminació.

2015: renovació dels directoris d’empreses del polígons a cada polígon.

2016: aparcament de 40 places al polígon del Coll de la Manya.

2016: realització del treball tècnic de seguretat viària dels polígons industrials de Jordi Camp i del Congost.

2016: substitució del conjunt de tapes de pou de registre al polígon del Congost i reparació del paviment.

2017: aparcament de turismes al carrer de Marconi del polígon del Congost, 313 places.

2017: diverses actuacions per l’adaptació del carrer de Marconi per reduir-ne la velocitat.

2017: nou aparcament a l’antiga pista de càsting, al costat de Coty Astor.

2017: realització de la primera auditoria (pilot) per a l’obtenció de la Marca de Qualitat CEPE per al polígon del Congost.

2017: redacció del projecte de reforma integral del polígon de la Font del Ràdium.

2018: reparació i adaptació de les voreres del polígon de Palou Nord.

2018: reordenació dels sentits de circulació dels carrers de Galileu Galilei i de Cal Ros dels Ocells del Coll de la Manya, per crear nous aparcaments en bateria (64 places addicionals).

2018: reforma de la rotonda al Carrer Arenys/Jordi Camp, del polígon Jordi Camp.

2018: substitució dels coixins berlinesos del carrer de Marconi del polígon del Congost.

2018: reforma de les voreres del carrer del Montseny del polígon del Ramassar.

2018: dos nous espais d’aparcament a Coll de la Manya, amb 62 places per a turismes.

Planificació urbanística:

El 2016, la Generalitat, amb el concurs dels tres ajuntaments implicats (Montmeló, Granollers i Parets del Vallès) aprova el Pla director de circuit, que determina les directrius que el planejament municipal ha d’incorporar, com ara la prioritat de l’establiment d’activitats econòmiques o de recerca relacionades amb l’automoció. Els 11 àmbits d’actuació, en 572 hectàrees, reordenen la xarxa viària, fixen criteris per a la mobilitat i l’aparcament de vehicles i ordenen els usos industrials, comercials, residencials, de serveis, esportius i els espais lliures i no urbanitzables.

Sector 112

Nou sector industrial als peus del Circuit de Catalunya, que amplia el polígon de Cal Gordi – Cal Català, amb 5,8 ha de nou sòl industrial, acompanyat de 7 ha d’espais lliures, 2 ha de sistemes viaris i d’equipaments. Aprovat definitivament i en condicions d’edificabilitat al llarg d’aquest mateix any 2018.

Modificacions de planejament urbanístic:

2014: fraccionament de naus, segona activitat, etc.

Modificació dels articles 210,212,213,216 i 217 de les NNUU del POUM, en la regulació del sòl industrial, per establir les condicions urbanístiques adients per afavorir i activar la implantació i el desenvolupament del sector industrial a Granollers, donant cobertura no només als sectors tradicionals, sinó a noves modalitats productives i activitats.

S’ha incrementat el percentatge d’ocupació de parcel·la que passa del 50 % al 60 % i s’estableix la regulació d’activitats per parcel·la, fet que possibilita dividir les edificacions i les parcel·les en règim de propietat horitzontal, en la modalitat de naus en renglera i de “naus niu”.

Telecomunicacions:

2011 (i següents): cobertura de tots els polígons de Granollers amb fibra òptica completada.

Facilitar el desenvolupament empresarial:

2009 (i anys següents): actualització i manteniment del cens d’empreses. Cercador al web de Granollers Mercat i Can Muntanyola. Visites a empreses dels polígons.

2009 (i anys següents): elaboració i manteniment de les fitxes de dotacions dels set polígons de Granollers.

2009 (i anys següents): creació del grup de treball de polígons per a la coordinació de propostes i actuacions que afecten els polígons industrials.

2011 (i anys següents): creació i actualització del portal immobiliari de Granollers per a la promoció dels espais industrials de la ciutat

2012 (i següents): celebració de les jornades de treball en xarxa per a les empreses dels polígons de Granollers.

2016 (i següents): anàlisi de la viabilitat tècnica, econòmica i jurídica del projecte EcoCongost: una xarxa d’intercanvi de calor entre les empreses.

2016: estand institucional de la Fira de l’Ascensió dedicat als polígons industrials de Granollers.

2016 (i següents): realització del Cicle Tècnic d’Energia a la Indústria, adreçat a les empreses de Granollers i de l’entorn, format per 3/4 jornades anuals

2017 (i següents): projecte «Granollers entra en simbiosi» per promoure la simbiosi industrial entre el teixit empresarial de Granollers i l’entorn.

2017: participació a la Fira de l’Ascensió amb el projecte «Granollers entra en Simbiosi».

2017: estudi anàlisi «Anàlisi de l’ecosistema industrial de Granollers i Montmeló» com a punt de partida per a les visites a empreses en el marc del projecte de simbiosi.

2018: anàlisi de potencial fotovoltaic de les teulades industrials de Granollers i impuls de projectes de generació solar compartida.

2018: creació de la plataforma GRID Granollers per a l’aprofitament de recursos industrials.

2018: prova pilot per a l’impuls d’un sistema de transport col·lectiu privat als polígons, BusUp.

2018: primer pilot del Gestor Energètic Compartit per activitats ubicades als polígons.

Associacionisme:

2010: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya: en vigor.

2011: creació de l’associació del polígon de Palou Nord.

2011: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de la Font del Ràdium; en vigor.

2013 (i següents): es crea i es manté l’espai de les associacions al web de Can Muntanyola.

2013: creació de l’associació del polígon de Cal Gordi Cal Català.

2013: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de Palou Nord; en vigor.

2014 (i següents): s’inicia l’edició digital i la difusió del Butlletí de les Associacions dels Polígons de Granollers; semestralment.

2015: creació de l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp.

2015 (i següents): celebració de la primera Taula de les Associacions de polígons; convocatòria anual.

2016: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp; en vigor.

2017: col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp en la instal·lació d’un desfibril·lador extern (DEA) al Parc de Bombers de Granollers ubicat al polígon Congost.

2018: incorporació de les associacions al web de la plataforma GRID Granollers.

2018: signatura del nou conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya.

7 associacions d’empresaris de polígons constituïdes, una a cada polígon. 6 associacions han signat conveni amb l’Ajuntament.

685 activitats censades el setembre de 2018 i ubicades a les 324,51 hectàrees dels polígons de Granollers, cens d’activitats que s’actualitza de manera continuada.

A partir de diverses fonts indirectes (no n’existeixen dades oficials) vàrem estimar que el 2016 treballaven al voltant de 12.000 persones als polígons de Granollers i que la facturació de totes de les empreses es podria situar sobre els 5.000 milions d’euros.

L’associacionisme empresarial en els polígons és un factor clau per al futur de la governança i la millora de la competitivitat.

Existeix un ampli marge de millora per a la coordinació interna de la intervenció municipal en els polígons.

És convenient abordar la gestió dels polígons des d’una visió integral (interdepartamental).

Granollers és el centre d’una comarca amb un potencial turístic molt considerable. A l’atractiu turístic de l’entorn natural, hi hem d’afegir el del patrimoni històric, el termalisme i alguns equipaments com el Circuit de Catalunya, sense oblidar el vinculat als negocis i l’activitat empresarial. Relacionat amb el Consorci de Turisme del Vallès Oriental i amb els acords de la Taula Intermunicipal (1.4.1.), Granollers hauria de posicionar-se clarament com a capital d’aquest territori comarcal i desenvolupar iniciatives en col·laboració amb altres agents públics i privats (per exemple, aprofitant esdeveniments esportius com la Mitja Marató o els vinculats al Circuit de Catalunya), adreçades al turisme internacional.

Caldria promoure la concentració de la informació turística del conjunt de la comarca en espais físics i telemàtics que n’afavorissin la visualització als visitants de la ciutat. També convé enfortir les estratègies de cooperació entre els municipis implicats i  l’associacionisme dels diferents actors (operadors, restauradors i hotelers), desenvolupar una marca pròpia, noves rutes turístiques, potenciar el patrimoni històric i cultural de la ciutat (4.2.2.), impulsar el turisme de reunions, promocionar els diferents usos dels espais per a vianants per revitalitzar-los i incrementar l’oci nocturn.

Valors associats: Cohesió territorial i sostenibilitat; Governança democràtica.

Durant el període 2010-2017, malgrat la crisi, la comarca i la ciutat de Granollers han incrementat el nombre de turistes, de pernoctacions, de turistes estrangers i d’ocupació hotelera, tal com acrediten els estudis anuals de la Diputació. Els principals productes són Barcelona, el Circuit i la Roca Village, i en segon terme els altres productes de la comarca (Montseny) i alguns esdeveniments esportius i culturals de la ciutat. Granollers no ha incrementat places hoteleres des de 2010, només les deu places de la nova casa rural de Palou (Cal Gaig).

El turisme de negocis a Granollers es concreta en les pernoctacions que genera l’activitat ordinària de les empreses industrials, cada vegada més internacionalitzades, de dilluns a divendres (personal directiu i comercials). El turisme MICE (reunions de negocis, viatges d’incentius, congressos, convencions i esdeveniments d’empresa), en canvi, requereix accions de promoció específiques i una infraestructura especialitzada d’equipaments i de serveis.

Granollers Mercat va fer una aposta durant el període 2013-2016 per intentar posicionar Granollers com a destinació MICE, coordinant l’oferta d’equipaments públics i privats de la ciutat (www.meetingranollers) i comercialitzant-la mitjançant una empresa externa a les fires i trobades del sector, però els resultats no han estat satisfactoris per diverses raons i no s’han captat nous esdeveniments a la ciutat generadors de pernoctacions.

Granollers no s’ha pogut acollir al programa de turisme esportiu de l’Agència Catalana de Turisme, que consisteix en promocionar a nivell nacional i internacional estades d’equips de competició i paquets d’oci familiar en determinades ciutats, perquè la seva infraestructura esportiva i hotelera no compleix els requisits fixats per a les disciplines esportives incloses al programa de l’Agència, que no són totes. L’Agència hauria de modificar aquests criteris o incorporar l’atletisme i l’handbol al programa, per tal que Granollers tingui opció d’incorporar-se al programa de turisme esportiu.

Existeix marge de millora en l’aprofitament turístic dels esdeveniments esportius que organitzen els clubs de la ciutat, amb l’excepció de la Granollers CUP. Els clubs posen l’accent en l’èxit de la competició esportiva (logística, participants i públic assistent), però tenen més dificultats per gestionar l’objectiu de generar pernoctacions i despesa a la ciutat.

L’operació de l’illa de vianants ha posicionat definitivament Granollers com a ciutat de turisme de compres, que és un turisme que no genera pernoctacions, però genera visitants procedents de Catalunya. L’oferta comercial complementa la de la Roca Village i s’adreça a un públic diferent. La Roca Village atrau, per una banda, turisme internacional que arriba en viatge organitzat des de la costa o des de Barcelona, o que arriba en l’autobús directe de l’empresa Sagalés, I per altra banda, atrau públic nacional i internacional que arriba en vehicle particular, que és el públic que pot intentar captar Granollers. L’oferta gastronòmica aftershopping de la ciutat és un actiu en aquest sentit, atès que és més àmplia i variada que la del centre privat. No s’ha materialitzat fins ara cap actuació per captar els compradors de la Roca Village, ni per part de la iniciativa privada ni a través de la col·laboració publicoprivada. La direcció del centre privat ha estat receptiva a col·laborar per informar dels recursos turístics de la ciutat i de la comarca (des de la web i des de l’oficina d’informació al visitant, patrocinant un mapa turístic), després de la modificació de la normativa catalana que permet atorgar a la Roca del Vallès la condició de municipi turístic, i després de materialitzar-ne l’ampliació de la superfície de venda.

No s’han concretat accions per atraure el públic del Circuit. No s’ha pogut comptar amb la implicació del Circuit en aquest objectiu, atès que el Circuit ha de mantenir l’equilibri politicoterritorial també amb Barcelona, Parets i Montmeló, i perquè durant els grans premis o esdeveniments singulars el seu objectiu és també retenir al públic dins dels seus espais. És un públic fidelitzat, que aprofita per anar al Circuit i només al Circuit, i hi ha molts tipus de perfils.

El 2015 es va encarregar a Telefònica un primer estudi per analitzar la mobilitat dels visitants al Circuit, a partir de la geolocalització del seu mòbil durant els dies de curses, i el resultat mostra que moltes persones venien a Granollers, suposadament de compres, i un percentatge significatiu eren estrangers. Els hotels de la ciutat, per altra banda, ja estan força plens de turistes durant les curses. Granollers atrau, doncs, visitants del Circuit sense haver dissenyat accions en aquest sentit.

Per incrementar l’atracció d’un públic que no pernocta a la ciutat, però que està a prop i disposa de temps, cal millorar el posicionament SEO dels diferents recursos i atractius públic i privats de la ciutat, perquè avui el visitant es decideix moltes vegades en el darrer moment a través del mòbil.

Granollers ha incorporat durant aquest període recursos i atractius interessants (Tèrmica, Adoberia, La Tela, Planetari i TAG) i els ha intentat ordenar millor (medieval, modernista, industrial, gastronòmic i natura) i exposar millor (itineraris, webs, mapes i Oficina de Turisme). Queda molt per fer i per millorar en la seva forma de promoció i de comercialització.

El 2016 es redacta un Pla d’accions de promoció turística, que defineix una estratègia i proposa més de cinquanta accions concretes a mig i llarg termini, essent un bon full de ruta per orientar les decisions organitzatives, de governança i de promoció.

El 2017 s’encarrega un estudi per definir una estratègia de comunicació de la ciutat a partir de les seves potencialitats, així com un pla específic d’accions per millorar la promoció i l’impacte dels esdeveniments esportius. El 2017 es convoca una plaça de nova creació tècnic de promoció de la ciutat.

El 2017 el municipi de Granollers s’integra en l’enquesta anual de turisme que realitza la Diputació (Edetur), per tal de poder disposar de dades estadísticament significatives dels turistes que pernocten a la ciutat, que són comparables amb les dades d’altres municipis de la província.

El 2018 s’encarrega a una empresa de viatges especialitzada el disseny de cinc paquets turístics amb la finalitat de ser comercialitzats en diferents plataformes en línia.

D’una banda, disposem de les dades de l’enquesta Perfils i hàbits dels turistes a Granollers de l’any 2017, que ha realitzat la Diputació de Barcelona. Els principals resultats d’aquesta enquesta indiquen que un 60 % dels turistes de la ciutat resideixen a l’estranger. D’aquests, la principal nacionalitat és la francesa, amb un 17 %. Els resultats també diuen que el 66,4 % ha vingut a Granollers per motius professionals; un 26,1 %, per motius d’oci, i un 7,5 %, per motius personals. I per últim, entre les activitats més realitzades durant l’estada és gastronòmica (81,5 %) i treballar o fer negocis (68,7 %).

De l’altra banda, tenim les dades de l’Associació d’Hotels del Vallès Oriental, que ens proporciona un alt percentatge d’ocupació hotelera de la infraestructura de Granollers: en els tres darrers anys s’ha passat del 57,33 % del 2015 al 65 % el 2017, tenint en compte que la capital del Vallès Oriental disposa d’una oferta de 1.152 places hoteleres.

El repte de la ciutat continua sent trobar la fórmula adequada de col·laboració entre els agents privats i entre el sector públic i els agents privats (hotels, restaurants i botigues), que, tot i que comparteixen el mateix objectiu d’atracció de visitant, competeixen entre si a l’hora de comercialitzar. La fórmula dels clubs de producte que proposa el Pla de turisme és una bona proposta en aquesta direcció.

A nivell d’organització interna municipal, cal treballar per millorar la coordinació i frenar la inèrcia a la dispersió de les actuacions de promoció de la ciutat que genera l’organització, per tal que els clubs de producte puguin funcionar amb eficàcia.

L’Ajuntament ha d’ajudar i sensibilitzar els clubs i entitats de la ciutat a gestionar també l’objectiu d’allargar l’estada, generar pernoctacions i despesa a la ciutat, i en el disseny dels esdeveniments que impulsen.