Foment de l’activitat empresarial innovadora

0 Comentaris

Cal que l’Administració pública sigui proactiva en el suport a l’activitat empresarial innovadora, però al mateix temps és essencial la participació en aquestes iniciatives de les organitzacions empresarials vinculades al territori, així com la consolidació de les xarxes de cooperació empresarial i que persones compromeses liderin els projectes transformadors.

Una d’aquestes iniciatives és la creació del Centre de Serveis Avançats de Can Muntanyola, que promouen conjuntament l’Ajuntament de Granollers i la Delegació del Vallès Oriental de la Cambra de Comerç, que ha de ser un projecte clau per activar el sistema territorial d’innovació i facilitar un entorn de competitivitat que promogui el canvi estratègic de les empreses cap a activitats generadores de més valor afegit. Aquest centre s’hauria d’especialitzar en la generació i transferència de coneixement sobre innovació en la gestió, entre altres activitats, com el foment de l’emprenedoria i el suport a la internacionalització de l’empresa. També caldria impulsar estudis de comerç, atenent el pes del sector comercial i l’aposta de futur per al seu desenvolupament (2.3.1.). En connexió amb aquest nou centre, caldria impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic, alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de manera prioritària (4.1.3.). La creació de la Universitat Corporativa de Telefónica, al centre Bell-lloc de la Roca, podria tenir un impacte important sobre el territori com a punt de contacte amb un potencial productor i node de transferència de coneixement i tecnologies avançades cap a activitats industrials i de serveis. Caldria  plantejar propostes d’actuació sorgides de la col·laboració del sector públic i privat que tinguin com a objectiu el desenvolupament de les TIC (com ara el projecte Catalunya 4.0.) i, des del CTUG, promoure la formació especialitzada per al reciclatge i adaptació a les TIC, específicament, de la comunitat educativa.

Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en legislatura). Projecte de millora continuada sense termini definit. Inclou accions tancades i accions de millora continuada.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Granollers Mercat, Roca Umbert, Diputació de Barcelona, Xarxa BANC (Bussines Angels Network Catalunya), UEI, PIMEC, associacions d’empresaris dels polígons de Granollers i entitats.

  • ACCIONS REALITZADES


El juliol de 2012 es posa en funcionament Can Muntanyola; es defineix un programa anual d’actuació consistent en conferències, accions de formació de curta durada i gratuïtes, i jornades d’intercanvi, i es condiciona l’espai per a l’allotjament temporal de projectes empresarials.

El novembre de 2012 es posa en marxa una línia de treball en recerca i innovació en l’àmbit de la cooperació entre els sectors públic i privat, sota la fórmula del Fòrum de Col·laboració Publicoprivada de Granollers, també en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha organitzat diverses jornades sobre la matèria fins a la data d’avui, i que també és un recull de bones pràctiques i articles de reflexió (http://www.forumcppgranollers.cat).

Quant al foment de la innovació a la indústria des de 2012 fins a l’actualitat, a banda dels projectes de dinamització dels clústers realitzats entre 2010 i 2012 amb el suport d’ACCIÓ: primer s’ha concretat conèixer l’activitat de les empreses i el seus reptes, i en un segon terme, el programa de Pimes Industrials Exemplars, que consisteix en tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, amb la col·laboració de consultores expertes.

En l’àmbit del foment de l’emprenedoria, ha esdevingut innovadora l’acció formativa realitzada en diverses edicions, entre 2013 i 2018, adreçada a dones emprenedores, que ha donat com a resultat la creació de l’associació de dones Empenta Granollers, així com les diverses jornades sobre alternatives al finançament bancari realitzades entre els anys 2013-2015 i el  conveni amb la xarxa BANC (Business Angels Network de Catalunya).

El 2017 es posa en marxa una nova línia de treball que fomenta l’activitat innovadora de les empreses a través de la simbiosi industrial, una forma d’expressió del concepte d’economia circular (www.gridgranollers.com).

El 2018 Roca Umbert posa en funcionament l’ampliació del centre d’allotjament d’empreses adreçat  al sector audiovisual i de les indústries creatives i de base tecnològica, tant en la vessant d’empreses consolidades com en la vessant de noves empreses i idees en format de cotreball amb serveis.

El 2018 s’obre la primera convocatòria d’ajuts als joves titulats per desenvolupar projectes innovadors per a la ciutat (programa Beques Agents innovadors).  Es tracta d’un model de col·laboració en projectes innovadors de la ciutat. Està dirigit a persones joves de Granollers perquè es formin i es capacitin per ser capaços de desenvolupar la seva carrera professional, millorin la seva experiència laboral, puguin desenvolupar els seus propis projectes innovadors i, tanmateix, contribueixin amb la seva acció a millorar els processos innovadors de la ciutat. També pretén donar resposta a les necessitats laborals de les persones definides en el perfil curricular i professional elegible, persones de gran potencial que necessiten recolzament per fer un salt qualitatiu en el desenvolupament de les seves capacitats.

Existia una proposta sobre impulsar una escola de comerç superior, atenent el pes del sector comercial i a l’aposta de futur per desenvolupar-lo. Aquesta no ha estat encara desenvolupada com a formació reglada. Alternativament, des de l’obertura de Can Muntanyola, existeix una oferta mensual d’accions de formació gratuïta de curta durada adreçada al sector comercial, que té una bona acceptació. Tot i així, la ciutat disposa d’una oferta en cicles formatius de formació professional en l’àmbit del comerç. L’Institut Carles Vallbona ofereix un cicle formatiu de grau superior de Gestió de vendes i espais comercials i un de grau mig de Tècnic/a en activitats comercials.

En el plantejament inicial, s’exposava que calia impulsar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) com a agent de desenvolupament empresarial i tecnològic alineat amb aquells estudis superiors que es desenvolupin de forma prioritària. No obstant, el CTUG es va dissoldre el 2014. Algunes de les actuacions que impulsava aquest consorci han estat assumides per diferents serveis de l’Ajuntament, per Granollers Mercat i d’altres actuacions no han tingut continuïtat.

Entre les accions desenvolupades des del CTUG, va haver-hi la Catosfera, que anys més tard es va convertir en CDigital. Les jornades de la Catosfera eren un cicle de debats en profunditat sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet organitzades per l’Ajuntament de Granollers i l’empresa Tirabol Produccions, que se celebraven anualment a la ciutat. La Catosfera va néixer i va esdevenir el punt de trobada dels sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana. De l’aplec inicial de blocaires —i més tard tuitaires—,que va constituir l’esperit fundacional de la Catosfera, es va anar incorporant progressivament a les jornades la dimensió empresarial del sector a Catalunya. La darrera edició, incorporada al Mercat Audiovisual de Catalunya, és present en el projecte: 2.2.6. Impuls al sector audiovisual.

Tanmateix, en aquest període, s’ha definit i desenvolupat el Pla de projecció exterior. Aquest tracta d’establir criteris i mètodes per impulsar projectes pioners i sostenibles per al desenvolupament i la qualitat de vida de la població, valora el talent i l’emprenedoria local i genera processos de generació de coneixement amb d’altres ciutats i socis, tant de l’entorn territorial de Granollers com internacionals, específicament en els àmbits de l’activitat empresarial, el comerç, la cultura, el medi ambient, la salut, l’esport i la cultura de la pau.

  • RESULTATS


Can Muntanyola és avui conegut per totes les empreses industrials de Granollers com un altre agent del sector públic que els pot prestar un servei o una ajuda: un indicador de coneixement i reconeixement.

69 cursos i jornades realitzades a Can Muntanyola, el 2017, adreçades a les empreses i les persones emprenedores,  amb 1.055 persones assistents en total.

84 empreses industrials que han participat en programes i actuacions de Granollers Mercat durant el període 2010-2017, en relació amb el foment de la innovació, l’aixecament de projectes I+D, l’eficiència energètica, la simbiosi industrial o la mobilitat.

Projectes europeus en què ha participat l’Ajuntament en els darrers anys: Sud’Eau2, GreenPartnerships, Thermos, Compose, Alnus, Sport Women in the Urban Places i CEMOWAS2.

  • APRENENTATGES


L’Administració pública, en general, ha de facilitar l’activitat de totes les empreses com a primer objectiu. L’Administració local disposa de pocs instruments i pocs efectius per estimular l’economia innovadora, o per incentivar que les empreses siguin innovadores, competitives, sostenibles o responsables.

La importància de projectar la ciutat cap a l’exterior, per augmentar el capital relacional, per obrir el potencial de la ciutat cap a activitats conjuntes de creació de valor econòmic i social, per conèixer i aprendre de les organitzacions i persones que lideren activitats en altres països.

Formar i acompanyar joves professionals que lideraran projectes personals i empresarials d’alt impacte a la ciutat.

Dificultat del recorregut, temps necessari i complexitat per desenvolupar activitats internacionals.

Potenciació de l’alta competició i dels esports que són referent a la ciutat

0 Comentaris

Els clubs esportius d’alt nivell i els esdeveniments de gran impacte mediàtic, com la Mitja Marató o la Granollers Cup, són elements de promoció econòmica i visibilitat de la ciutat i, al mateix temps, dinamitzadors de la pràctica i de l’educació esportiva i de la cohesió social, per la gran implicació del voluntariat i pel que representa per als aficionats a aquests modalitats esportives. Cal que la ciutat assumeixi la importància que tenen per la seva projecció externa i contribueixi a potenciar-los i n’asseguri la viabilitat futura. Per fer-ho possible, cal posar els esforços en l’excel·lència de la formació esportiva i cal partir de la població més jove i incrementar la base social dels clubs.


Valors associats: Creativitat, convivència, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, entitats esportives locals, federacions autonòmiques i estatals i, en alguns casos, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

  • ACCIONS REALITZADES


L’any 2015 Granollers va ser nomenada Ciutat del Bàsquet Català, la programació de la qual es va treballar des de l’Ajuntament de la ciutat, juntament amb el Club Bàsquet Granollers.

Aquesta nominació va facilitar la celebració de la Copa Catalana de Bàsquet, amb la participació del FC Barcelona, la Penya de Badalona, el CB Andorra i el CB Manresa.

Els últims anys, a les pistes municipals d’atletisme, s’han dut a terme diferents campionats d’Espanya d’atletisme: de federacions, cadets, juvenils i junior i l’estiu del 2018, el de cadets, de nou).

A la piscina municipal i amb el lideratge del CN Granollers s’han celebrat un campionat d’Espanya de sincronitzada i diversos campionats de Catalunya.

El Pavelló municipal del Congost acull el Memorial Guadalupe XX de bàdminton, amb una participació nacional i internacional d’alt nivell.

El pavelló del CB Granollers acull cada Nadal, el Torneig de Nadal de Bàsquet Base, amb la participació d’equips catalans, la majoria d’ells equips de base de clubs que estan a l’elit, cada vegada amb més participació espanyola i enguany, des de fa dos anys, amb la participació d’equips estrangers.

El pavelló municipal d’esport acull cada anys el Festival de Nadal de Patinatge i la celebració de campionats a nivell autonòmic, però cada any de categoria i nivell superior, atès la pujada de nivell de les patinadores granollerines.

Aquesta instal·lació també va acollir l’any 2017 el Campionat Internacional de Futsal, el qual va utilitzar la sala dents de Serra de Roca Umbert per muntar-hi la Fun Zone.

El Palau d’Esports, l’any 2013, va ser nomenat seu del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut, amb la participació de les seleccions de França, Alemanya, Argentina, Tunis, Montenegro i Brasil.

El pavelló de Can Bassa va acollir el Campionat d’Espanya Infantil de Voleibol.

El mes de gener de 2017, la Federació Internacional d’Handbol va cedir l’organització del Campionat del Món d’Handbol Femení de l’any 2021, candidatura que la RFEBM va preparar juntament amb l’Ajuntament de Granollers, essent la nostra ciutat seu principal d’aquest mundial.

  • RESULTATS


Els quatre dies del Campionat del Món d’Handbol Masculí Absolut del 2013, la seu de Granollers va acollir 13.784 espectadors (3.972, 4.072, 2.825 i 2.915). L’Organització local va comptar amb 300 voluntaris i la seu va tenir 400 periodistes acreditats.

Disposem dels resultats d’una enquesta que la Diputació de Barcelona realitza als participants de La Mitja marató i de la Granollers Cup.

Enguany, aquesta enquesta s’ha intentat fer a la Marxa Cicloturista Rutes del Montseny, però no s’ha aconseguit que funcionés, ja que la resposta dels participants no ha estat suficient. La participació en aquesta prova va ser inferior a l’any anterior per qüestions climatològiques.

Enguany, la participació del cros ha estat inferior a edicions anteriors i es preveu una participació similar a l’any anterior a la Granollers Cup.

  • APRENENTATGES


La capacitat organitzativa de Granollers i dels seus clubs és òptima per tal de poder realitzar esdeveniments d’esports de primer nivell.

Per últim, i possiblement més important, la importància del voluntariat per poder organitzar tots aquests esdeveniments.

Impuls de la pràctica esportiva com a element fonamental de l’educació i del creixement de les persones

0 Comentaris

La pràctica de l’exercici físic al llarg de tot el cicle vital ajuda a mantenir i potenciar un bon estat de salut i a retardar la malaltia i l’aparició de discapacitat i dependència. La pràctica de l’esport, tot i presentar aquestes característiques positives té, al mateix temps, un rol educatiu i de transmissió de valors com l’esforç, el respecte i la solidaritat, que afavoreixen la convivència i la cohesió social. Per incentivar la pràctica esportiva, cal una planificació estratègica d’equipaments i fer-los més propers i accessibles, amb l’ús també dels espais dels centres escolars fora de l’horari lectiu. Així mateix, i d’acord amb les entitats esportives, cal treballar per ampliar i millorar l’oferta d’activitats esportives extraescolars als diferents barris de la ciutat, potenciant-ne el paper educatiu. També s’haurien de crear associacions de professionals de l’educació física que millorin la interrelació entre l’escola i els clubs esportius. Des de la perspectiva de gènere, s’observa una menor pràctica esportiva femenina, que caldria corregir amb una oferta més adequada als seus interessos i millorar-ne la difusió. Així mateix, és important incentivar l’esport entre la població adolescent, millorant la vertebració entre les escoles i les entitats esportives de la ciutat. Cal enfortir, també, la pràctica esportiva entre la gent gran i l’esport per a persones amb discapacitats.


Valors associats: Creativitat, convivència, coneixement, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. No s’acabarà en aquesta legislatura pel seu caràcter de projecte obert i en continu desenvolupament.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Aquesta temàtica no és pot afrontar només des de l’Administració local. Cal, i així s’està treballant, la participació de diferents actors per aconseguir, des de diferents sectors/àmbits, la màxima participació escolar, femenina i jove, és a dir, del ventall més ampli de la població.

Es manté la col·laboració amb la Diputació de Barcelona (préstec de material i subvencions per portar a terme programes de promoció esportiva, sobretot en edats avançades), amb Europa (programes d’anàlisis d’esport femení) i amb la Universitat de Vic per aconseguir l’accés a la pràctica esportiva dels seus estudiants del Campus de Granollers.

Però bàsicament, l’esport es practica als clubs. La participació i col·laboració de les entitats esportives de la ciutat és imprescindible, tant per arribar als practicants com per rebre la col·laboració i participació de les famílies (com a nucli vital per continuar la feina educadora del club casa).

  • ACCIONS REALITZADES


Des del Servei d’Esports s’està fent un anàlisis del programa El Club a l’Escola (escoles esportives municipals) per tal d’anar millorant any rere any i treure més profit a l’esport escolar, tenint en compte les limitacions d’acompanyament que poden tenir els joves esportistes.

Pel que fa a l’esport femení, l’Ajuntament (Servei d’Esports) participa en un programa europeu on analitza la participació de la dona en l’esport en zones urbanes i d’aquesta manera es poden treure conclusions i propostes d’intervenció per millorar la participació femenina en l’esport local.

Pel que fa a les entitats esportives locals, cal treballar o incidir un xic més en la pràctica femenina en l’esport del futbol, ja que la majoria de clubs tenen esport femení, però costa que hi hagi participació en el futbol. L’Ajuntament no han fet accions en aquest sentit.

L’accessibilitat de les instal·lacions esportives és total. La gran part de les hores d’ocupació està a disposició de les entitats federades i, per tant, és en aquestes on s’ha d’incidir.

El programa de beques ha millorat l’accessibilitat dels nois i noies a la pràctica esportiva per fer front a les quotes d’accés als clubs esportius quan es troben amb problemes econòmics.

Programa AFIS: es desenvolupen dos projectes d’activitat física pautada i educació en hàbits alimentaris (coordinat amb Institut Català de Salut i els serveis municipals d’Esports i Salut Pública). Un amb persones amb factors de risc cardiovascular (posat en marxa el 2004 i que continua fins ara), amb una participació aproximada de 80 participants per any). I un altre per a alumnes de primària amb problemes d’obesitat i sedentarisme —l’AFIS pediàtric—, iniciat el curs escolar de 2014-2015 i amb una participació aproximada de 22 nois i noies cada curs.

L’AFIS pediàtric és un programa que ha estat reconegut per diferents organismes i organitzacions autonòmiques.

  • RESULTATS


L’Ajuntament ha concedit dins l’exercici de 2017 un total de 231 beques per a la promoció de l’esport (157 l’any 2016). L’any 2018 ha concedit 169 beques pel mateix concepte.

A més, ha posat en marxa un programa pilot per tal que siguin les mateixes entitats (el programa s’ha fet amb el Club de Futbol Ponent) les que també donin beques i, tots plegats, oferim les màximes possibilitats per poder ajudar aquelles famílies que tenen dificultats.

Es manté el programa AFIS pediàtric, pel seu interès pel que fa a l’activitat física i pel suport rebut pels metges dels centres de salut pública. Inicialment la participació era d’un curs escolar; ara ho és de dos anys. Es valora que durant aquest període, els nois i noies —que estan en una fase de creixement constant— poden aprofitar molt més la participació en el programa.

Gran part dels clubs de futbol han expressat un punt feble en l’accessibilitat de les noies a la pràctica del futbol.

Es manté i s’incrementa lleugerament la celebració d’esdeveniments esportius d’alt nivell a la ciutat.

El programa d’activitat física per a la gent gran compta en l’actualitat amb 208 persones (180 dones i 28 homes), les quals estan distribuïdes en nou grups que fan activitat dos dies a la setmana.
El mes de maig de 2017, Granollers va ser seu de la cloenda del Cicle de Passejades, organitzat per la Diputació de Barcelona (i de les quals Granollers n’és participant), i en la qual hi van participar 2.380 persones, activitat que va repartir la participació en dues Jornades per tal de poder donar cabuda a tots els participants.

S’ha posat en marxa un nou programa de Caminades i de Marxa nòrdica amb una notable acceptació: han participat en les caminades normals 25 persones i en el de marxa nòrdica, 20.
En el curs 2018/2019, i atès l’increment de participació en els grups de marxa nòrdica, la participació només és en aquesta modalitat i amb la participació de 53 persones.

El mes d’octubre del 2018, es va posar en funcionament l’11a edició del programa Comença a fer la Mitja, el qual finalitzà una setmana desprès de La Mitja.

Els últims tres anys la participació ha estat la següent (segons les inscripcions formalitzades):

AnyHomesDonesTotalPercentatge de dones
201618123541656,49%
201720022342352,70%
201815120535657,00%

Amb anterioritat, el programa era gratuït. A partir de 2016, la participació té un cost de 12 euros, el qual comporta una assegurança d’accidents i una samarreta de record, a més de la feina dels atletes (voluntaris) del Club Atletisme l’Aire, que són els que fan els entrenaments tres dies a la setmana (quatre a partir de desembre).

La Mitja Marató, que se celebra el mes de febrer de cada any, ha tingut una participació femenina, segons el percentatge que es detalla a continuació:

ANY201020112012201320142015201620172018
HOMES85,9%85,4%84,2%83,4%82,7%80,5%78,5%77,1%76%
DONES14,1%14,6%15,8%16,6%17,3%19,5%21,5%22,9%24%

  • APRENENTATGES


Cal aconseguir transformar els pensaments i les idees en realitats. Els clubs tenen clar que cal més esport femení, però no tots hi incideixen prou (la modalitat esportiva encara determina la participació femenina). En alguns casos, hi ha alguns clubs locals que tenen la mateixa línia femenina que masculina (des dels més petits fins a l’equip sènior).

Cal crear valor, no només federatiu, a la pràctica esportiva en general.

Cal reforçar la pràctica esportiva de lleure i sobretot en família.

La pràctica esportiva és una acció que està molt arrelada a la població granollerina, sobretot com a practicants.

L’interès de les entitats per organitzar esdeveniments (encara que amb diferents objectius) és un valor important que cal potenciar per, així, ampliar l’oferta i enriquir la proposta d’activitats esportives, no sempre federades.

En aquests període, esports com l’esgrima s’han establert a la nostra ciutat; s’han fet sòlides les modalitats del rugbi i l’handbol platja, i han agafat molta força (nivell) els esports individuals (triatló, curses de llarga distància, etc.).

Adequació de la xarxa local de biblioteques a les noves necessitats de la ciutadania

0 Comentaris

Les biblioteques són un recurs amb una demanda creixent en cadascun dels àmbits d’actuació que li són propis (informació, suport a la formació, foment de la lectura i desenvolupament cultural). Cal desenvolupar un pla de biblioteques que tingui en compte aquestes funcions, l’equilibri territorial de l’oferta i el paper que han de tenir els serveis complementaris (punts d’accés bibliotecari, sales d’estudi, serveis estacionals, etc.). S’han de potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC, posant èmfasi en l’accés a la informació, i potenciar les possibilitats de les biblioteques en la dotació de competències d’informació a la ciutadania, amb la participació en les polítiques locals d’informació. Cal intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat, tenint en compte el paper de les biblioteques en la integració social, el foment de la convivència i la relació i la formació permanent de la ciutadania. També poden desenvolupar una funció important les biblioteques escolars, en la mesura que s’obrin al seu entorn més immediat, més enllà d’aquest àmbit.


Valors associats: Governança democràtica, coneixement, creativitat, cohesió social, convivència, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Aquest projecte es pot dividir en tres apartats diferenciats:
a) Pla de biblioteques de Granollers (en procés, per acabar en la legislatura).
b) Potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC (fet).
c) Intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat (fet).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Diputació de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, centres educatius, entitats de la ciutat, Fundació Pere Tarrés, Generalitat de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Popular de Granollers, empreses, artistes i poetes locals…

  • ACCIONS REALITZADES


a) Pla de biblioteques de Granollers

El pla de biblioteques ha de ser l’instrument que detecti les necessitats i defineixi el model de servei que necessita la ciutat de Granollers per als propers 10 anys.

El 2018 s’ha iniciat la redacció del pla i ja s’ha acabat la redacció dels apartats de context i diagnosi. Falta elaborar-ne la proposta d’actuació, per la qual es compta amb el suport d’una empresa especialitzada. A nivell metodològic, la proposta d’actuació es realitzarà a partir d’un procés participatiu que ja s’ha iniciat. La previsió de finalització s’estima per al gener de 2019.

b) Potenciar els eixos de servei vinculats a les TIC

La tecnologia ha estat l’eina que ha permès que BdG hagi fet un salt qualitatiu en l’orientació i la prestació dels serveis. La implementació de la Radio Frequency Identification (RFID) ha permès introduir la fórmula de l’autoservei en la gestió del préstec de documents. Un procediment que per al ciutadà ha suposat guanyar en estalvi de temps, en autonomia i en privacitat. Però el més important ha estat l’increment gradual de l’oferta amb l’aportació de valor afegit a la cartera de serveis de BdG. Una evolució aconseguida a través de la reorientació de les tasques professionals i de l’aflorament de l’expertesa professional, permesa gràcies a haver obtingut un alliberament en les tasques de baix valor finalista.

Aquesta evolució ha posicionat BdG en la graella de sortida vers la necessària transformació del model de servei que, a mig termini, han d’oferir les biblioteques públiques per continuar sent competitives i útils dins el context social i cultural, actual i futur.

La implementació de la radiofreqüència va permetre també adequar els espais de circulació i acollida dels vestíbuls de les dues biblioteques. Una transformació que, en el cas de la biblioteca central, ha continuat amb la reformulació de l’espai i la disposició del mobiliari de la resta de plantes.

  • 2014 (BCP) i 2015 (BRU): implementació RFID.
  • 2018 (BCP): remodelació dels espais de les plantes superiors.
  • 2019 (BdG): previsió de finalització de la 2a fase RFID (bústies de retorn 24 h).

La tecnologia també ha transformat l’accés a la col·lecció i a altres àmbits de servei. De l’exclusiva presencialitat s’ha avançat vers un accés mixt amb l’increment de la virtualitat.

  • 2012 (BCP): servei de referència virtual. Servei d’informació i consultes documentals atès de manera cooperativa entre 10 biblioteques de la XBM.
  • 2010 (BCP): prestatges virtuals. Generació de continguts i selecció d’informació presentats en espais temàtics. Elaboració cooperativa XBM.
  • 2015 (BCP): servei de promoció i assessorament de la plataforma de préstec de llibres electrònics Ebiblio Catalunya.

c) Intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat

L’establiment d’aliances i el treball cooperatiu s’ha convertit en un eix estratègic de BdG, tant pel que fa a la difusió dels serveis com en la producció de continguts i la retroalimentació de públics.

La relació incorpora activitats que, malgrat haver-se iniciat amb anterioritat, han tingut continuïtat i han evolucionat al llarg del període 2010-2019. Aquestes activitats estan indicades amb “- 2010”.

RELACIÓ BIBLIOTECA-ESCOLA

Les biblioteques són espais educatius actius en la formació al llarg de la vida que acompanyen la comunitat educativa en les seves diferents necessitats: visites escolars, suport a la formació del professorat, activitats de creació innovadores i projectes de valor social.

Visites escolars. BdG ofereix dos itineraris des de P3 fins a batxillerat, l’itinerari de dinamització lectora, amb el qual l’alumne pot assolir un cànon lector de qualitat, i l’itinerari de formació en l’ús crític de la informació i l’ús de les tecnologies que aporta el programa Univers internet.

  • 2010 (BdG): s’ofereix un catàleg de 14 visites d’animació lectora distribuïdes per franges d’edat.
  • 2010 (BdG): centres educatius. Formació en l’accés a la informació i al coneixement. S’ofereix un catàleg de set propostes. Entre d’altres hi ha El meu amic Google (ESO) i Operació Treball Recerca (postobligatòria).
  • 2017 (BdG): Univers Internet. Eines per entendre Internet i impulsar una reflexió crítica i creativa.

Suport formació professorat. Es dona suport als centres amb la cessió de lots de llibres temàtics, assessorament en l’adquisició de documents, elaboració de guies educatives (emocions, coeducació, pau, per franges d’edat) i s’ofereixen sessions formatives amb el CRP, així com les Jornades de laboratoris de lectura.

  • 2010 (BRU): formació a professors del Vallès Oriental en dinamització lectora.
  • 2017 (BCP): formació a professors del Vallès Oriental en estratègies de cerca d’informació i en els serveis de suport a les biblioteques escolars.

Suport a la creació i innovació. BdG dona suport a la creació literària organitzant el Concurs literari de la Biblioteca Can Pedrals amb els centres educatius i el Curs d’escriptura creativa adreçat als instituts a través del programa Etcètera. Així mateix, ofereix el projecte Booktrailers de creació audiovisual amb Roca Umbert i el programa Debat a bat de literatura i pensament per a joves a partir dels àlbums il·lustrats.

  • 2016 (BRU): projecte Booktrailers amb cinc instituts de Granollers.
  • 2016 (BRU): projecte Escriure’t, escriptura creativa dins del Programa Etcètera.
  • 2017 (BdG): De bat a bat, literatura i pensament per a joves (12-16 anys).

Suport a projectes de valor social. Es promou el programa Lecxit de parelles lingüístiques amb l’Escola Joan Solans i els instituts Celestí Bellera i Antoni Cumella, i Esmorzars literaris amb joves adolescents de l’Hospital de Dia de Granollers i l’Institut Celestí Bellera. Es participa en el projecte socioeducatiu Coenzims. BdG és centre d’acollida d’alumnes en pràctiques.

  • 2015 (BCP): suport al projecte de treball comunitari Coenzims, que promou activitats socioeducatives vinculades a la programació del TAG.
  • 2016: projecte Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu (Fundació Jaume Bofill).
  • 2017 (BRU): esmorzar literari, club de lectura jove de l’Hospital de dia de Granollers.

JORNADES DE LABORATORIS DE LECTURA

Els Laboratoris de lectura conviden a les famílies a experimentar al voltant de la lectura; són un espai de descoberta, lectura i creació. S’originen l’any 2005 de manera pionera a la Biblioteca Roca Umbert i al llarg dels anys es consoliden, no només com una experiència d’èxit, sinó també com una proposta innovadora dels programes de foment de la lectura que suscita l’interès creixent dels professionals de les biblioteques públiques i desemboca en la creació d’una xarxa de laboratoris.

L’any 2012 té lloc la primera jornada professional de Laboratoris de Lectura a la Biblioteca Roca Umbert, adreçada a bibliotecaris, educadors i dinamitzadors culturals especialistes en literatura infantil i juvenil. Al llarg de les cinc edicions monogràfiques, s’ha dotat als professionals de recursos, eines i experiències que són una font d’inspiració per a la creació de laboratoris. En l’actualitat, les Jornades tenen una periodicitat biennal.

FOMENT DE LA LECTURA. CLUBS DE LECTURA, DEBAT I CONVERSA

BdG fomenta la lectura i acompanya la ciutadania en el seu itinerari lector al llarg de la vida. Des de les sessions de narració de contes i els clubs de lectura infantils fins als clubs juvenils i temàtics adreçats a adults.

Els clubs de lectura són un espai de participació que vol afavorir l’intercanvi d’idees, potenciar la lectura i desvetllar el sentit crític del món on vivim. S’ha incrementat l’oferta de programació a partir d’ampliar l’especialització temàtica dels clubs i abastar totes les franges d’edat. Cada club està dinamitzat per un especialista en la matèria (professional BdG o professional extern).

Narració de contes

  • 2010 (BdG): Hora Menuda (0-15 mesos).
  • 2010 (BdG): Hora Menuda (16-36 mesos).
  • 2010 (BdG): Hora del Conte (+ de 3 anys).

Clubs de lectura infantil

  • 2017 (BCP): Família Melops (6-7 anys).
  • 2017 (BRU): La Vall dels Mumin (6-7 anys).
  • 2017 (BCP): Els Umpa Lumpes (8-9 anys).
  • 2017 (BRU): L’Illa de mai més (8-9 anys).
  • 2017 (BCP): Asteroide B612 (10-11 anys).
  • 2017 (BRU): Andana 9 i ¾ (10-11 anys).

Clubs de lectura juvenil

  • 2017 (BRU): Llibrepensadors (12-16 anys).
  • 2017 (BCP): Errata (12-16 anys).
  • 2016 (BRU): projecte Booktrailers amb cinc instituts de Granollers.
  • 2017 (BRU): esmorzar literari, club de lectura jove de l’Hospital de dia de Granollers.
  • 2017 (BdG): Debat a bat, literatura i pensament per a joves (12-16 anys).

Clubs de lectura d’adults

  • 2010 (BRU): Club de lectura de novel·la.
  • 2010 (BdG): Trobada amb… autors locals.
  • 2016 (BRU): Escampant els versos. Taller de poesia.
  • 2016 (BRU): Club de lectura de literatura i arts.
  • 2010 (BRU): Taller de pràctica filosòfica.
  • 2017 (BRU): Club de lectura +17. Redescobrint els clàssics.
  • 2012 (BCP): Clàssics al dia.
  • 2013 (BCP): Club de lectura Llegir el teatre.
  • 2018 (BCP): Club de lectura de català fàcil.
  • 2017 (BCP): Reduccions. Club de lectura i cuina.

BIBLIOTECA I FORMACIÓ PERMANENT DE LES PERSONES

Les biblioteques són espais d’aprenentatge i experimentació que esdevenen un factor clau en la formació de les persones al llarg de la vida. BdG ofereix espais de treball i una programació estable a l’entorn de la formació digital, l’aprenentatge d’idiomes i el coneixement.

Espai de treball. Sales d’estudi i espais equipats amb ordinadors amb accés a internet i wifi.

Formació digital. Cursos d’iniciació per reduir la bretxa digital, cursos i píndoles temàtiques de capacitació i cultura digital, assessorament a l’Aula digital oberta i centre col·laborador ACTIC.

En els tallers per a menors de 16 anys es fomenta l’aprenentatge dinàmic de les tecnologies, la creativitat, la innovació i el treball en equip.

  • 2010 (BCP): taller dels BITS. Programa de formació dirigit al públic adult per aprendre a utilitzar eines d’ofimàtica i navegar per Internet.
  • 2017 (BdG): Univers Internet. Eines per entendre Internet i impulsar una reflexió crítica i creativa.
  • 2012 (BRU): ampliació del projecte Formació en noves tecnologies. Reduïm l’escletxa digital.
  • 2013 (BRU): centre col·laborador ACTIC. Certificació en competències digitals.
  • 2014 (BCP): visita Exprés. Incorporació i promoció dels serveis digitals que s’ofereixen des de les biblioteques públiques.
  • 2014 (BRU): incorporació del Codeclub. Programació en Scratch.
  • 2016 (BRU): readaptació del projecte Formació digital. Reduïm la bretxa digital i Formació digital -16 per a nens i joves i (tallers de creació i experimentació digital de robòtica i programació aplicada).
  • 2016 (BCP): programa de capacitació digital +55 anys.

Aprenentatge d’idiomes. Les aliances amb les acadèmies d’idiomes de la ciutat han permès desenvolupar una línia de programació basada en tallers i sessions de conversa, tant per a adults com per infants, centrats en la llengua anglesa. Es fomenta l’ús del català amb col·laboració amb el CNL programant trobades amb autors locals, clubs de lectura de català fàcil i essent Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua.

  • 2010 (BCP): Story Time. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (+ 4 anys).
  • 2011 (BCP): Kids Time. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (1-4 anys).
  • 2013 (BRU): Library Talks. Converses en anglès per a adults.
  • 2015 (BCP): Movies and Fun. Activitat d’aprenentatge d’anglès per a infants (8-12 anys).
  • 2015 (BRU): Crazy Quiz. Converses en anglès (8-12 anys).
  • 2018 (BCP): Little cheff. Taller de cuina en anglès (4-10 anys).
  • 2018 (BCP): Saturday Family fun. Taller familiar en anglès (6-10 anys).
  • 2018 (BCP): Literature and Characters.

Coneixement. La biblioteca és un centre difusor de la cultura i el coneixement. BdG fa una mirada especial al territori i introdueix metodologies que fomenten la creativitat, la innovació i l’experimentació.

  • 2013 (BCP): Nit Espriuada. Revetlla de Sant Jordi.
  • 2015 (BCP): Punts d’informació turística. Programa per complementar els serveis d’informació, difusió i atenció turística al territori.
  • 2017 (BCP): Biblioteques amb DO. Projecte de dinamització cultural que pren com a punt de partida el creuament entre la cultura del vi i altres expressions culturals.
  • 2017 (BCP): Lletra estesa. Cicle de lletres i arts al terrat de Can Pedrals.
  • 2016 (BRU): Al fil de la història… cicle de conferències.
  • 2017 (BdG): Bibliolabs. Programa que permet accedir i crear coneixement a partir de l’experimentació i de la introducció de metodologies innovadores.
  • 2017 (BCP): participació en el Festival Jugatú.
  • 2018 (BRU): laboratoris de jocs.
  • 2018 (BCP): De l’hort a la Biblioteca. Projecte per promoure els valors identitaris del territori a partir de donar a conèixer el patrimoni agrícola, el producte i la gastronomia.

EXPOSICIONS

La biblioteca com a espai expositiu obert a la ciutat. Les biblioteques ofereixen un espai expositiu a disposició dels artistes i entitats que vulguin donar a conèixer la seva obra o projecte des d’abans del 2010.

Exposicions documentals i aparadors culturals. Dins de la comunicació, les estratègies de visualització són una eina fonamental per donar a conèixer el relat de BdG. Alguns exemples:

  • 2010 (BCP): Aparadors culturals.
  • 2013 (BCP): Aparadors culturals. Formació en el disseny d’aparadors a professionals.
  • 2013 (BCP): Memòries de la Guerra Civil. Reptes de la pau. Guia de lectura amb motiu dels 75 anys del bombardeig de Granollers.
  • 2015 (BCP): Aparadors culturals. Vinculació de públics i articulació d’estratègies de comunicació compartides amb altres equipaments.
  • 2016 (BCP): Som gent de profit. Exposició i tallers formatius.
  • 2017 (BCP): participació en els projectes de sensibilització sobre la salut mental. Exposició Parelles artístiques.

COHESIÓ SOCIAL

Entre els objectius de BdG hi ha el de desenvolupar accions que evitin el risc d’exclusió social i enforteixin la pertinença de la ciutadania, dins el marc dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

  • 2010 (BdG): Biblioteques de Granollers amb La Marató.
  • 2010 (BCP): programa de formació a persones nouvingudes.
  • 2014 (BCP): campanya de recollida d’aliments per a El Xiprer.
  • 2014 (BdG): Punt d’inscripció del Voluntariat per la llengua.
  • 2015 (BCP): La Marató de l’Estalgia.

  • RESULTATS


El Pla de biblioteques està previst que finalitzi el gener 2019.

Utilització de l’autoservei RFID: 93 %. És a dir, el 93 % de les transaccions de préstec és realitzen a través dels punts d’autoservei RFID (dada a 31/12/2017).

Percentatge de programes realitzats a través de les aliances sobre el total de programes de BdG: 37 %. És a dir, el 37 % dels programes de BdG es realitzen a través de les aliances (dada del període 2010-2018).

Percentatge de programes produïts pels professionals de BdG: 55 %. És a dir, el 55 % de la programació de BdG està produïda pels professionals de BdG (dada del període 2017- 2018).

Nombre de programes iniciats des de l’entrada en funcionament de RFID: 40 (programes nous o reformulats entre 2014-2018).

Nombre d’agents amb els que BdG col·labora: 57 (dada del període 2010-2018).

  • APRENENTATGES


La importància d’incorporar estratègies de participació en el Pla de biblioteques.

La importància d’incorporar la tecnologia en els processos de treball com un factor clau per avançar en un model de servei de qualitat adequat a les necessitats de la ciutadania.

La importància de les estratègies de col·laboració i cooperació permeten ampliar la perspectiva del servei i fixar aliances clau a l’hora d’intensificar la cooperació amb els agents culturals, socials, educatius i d’informació de la ciutat.

Optimització dels espais culturals per promoure i facilitar l’accés dels ciutadans a la producció cultural

0 Comentaris

Els espais culturals juguen un paper clau en l’educació i el desenvolupament del potencial creatiu de les persones, a través de les experiències individuals i col·lectives que proposen les seves programacions. Sigui pel paper dels ciutadans com a agents actius dins d’aquestes programacions o sigui pel paper com a usuaris d’aquesta oferta, els espais culturals tenen el repte de garantir la màxima qualitat del servei, que els converteixi en espais atractius, moderns, integradors i de relació social al voltant d’un fet cultural que cal entendre cada cop de manera més àmplia i complexa.

L’existència a Granollers i al conjunt de la conurbació d’una oferta considerable d’equipaments culturals fa necessària la coordinació per adequar-la a la demanda, que garanteixi una clara optimització i sostenibilitat d’aquests espais amb els recursos disponibles, que maximitzi la varietat de propostes i que faciliti amb eficàcia l’accés dels ciutadans a la producció cultural a través de les noves tecnologies i la relació directa i propera dels intermediaris culturals amb el públic. En l’optimització d’aquests espais culturals, una estratègia important és la connexió de les seves propostes amb la formació permanent que realitzen les escoles de la ciutat.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència coneixement, competitivitat cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. No es finalitzarà dins aquesta legislatura.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL, escoles de la ciutat, empreses i joves.

  • ACCIONS REALITZADES


D’una banda, la ciutat ha consolidat la Festa Major com un espai de creació cultural de primer ordre.

D’una altra, trobem les accions dutes a terme des de Cultura i Creació emmarcades en el Pla local de joventut, que pretén englobar totes les actuacions que giren al voltant de l’expressió artística dels joves com una eina de creixement personal i social.

Es tracta, així mateix, d’aprofitar el conjunt de recursos, espais i equipaments de la ciutat per a dur a terme aquesta tasca, de manera coherent i coordinada amb l’àrea de Joventut.

Aquesta àrea està relacionada amb el repte 6 del Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJC). La cultura és un element que afavoreix el desenvolupament personal i social de les persones joves.

En aquest sentit, aquest Pla local de joventut incorpora un seguit d’actuacions al voltant de l’àmbit cultural i, sobretot, l’expressió i la creació artística dels joves. Així mateix, també es pretén fomentar un consum cultural que vetlli per la universalitat, la inclusió i una perspectiva crítica: Gra-Fix, Dnit, Mostra el teu talent, Gra d’Or i És Música.

És important que la cultura formi part, doncs, de l’oferta d’oci dels joves de la ciutat, oferint una alternativa assequible i accessible per al conjunt del col·lectiu.

A més, Roca Umbert acull activitats d’empreses especialitzades privades i d’entitats que treballen amb infants i adolescents amb l’objectiu de difondre la robòtica educativa:

  • APRENTIK: empresa que treballa tallers de robòtica per a infants de primària. Durant el curs escolar, i amb un grup reduït de participants (menys de 10 persones), es van realitzant activitats durant els períodes vacacionals.
  • MAKE AND LEARN: empresa d’impressió 3D, Arduino i App Inventor, que ofereixen una activitat setmanal per a infants de cicle superior de primària i secundària.

A més de la col·laboració amb empreses, Roca Umbert promou activitats de difusió de la tecnologia per a escolars. La iniciativa parteix de la creació d’un grup de treball format pel Servei d’Educació de l’Ajuntament, per Roca Umbert i per professors de tecnologia de les escoles de la ciutat, creat el 2013, i que continua treballant en l’actualitat. Una iniciativa nascuda d’aquest grup de treball és el Mercat de Tecnologia de Granollers. Aquest Mercat es porta a terme durant un dia a la nau Dents de Serra, on els alumnes exposen i presenten més de 40 treballs tecnològics fets a l’aula, amb els quals els seus companys podran experimentar, i participen en alguns dels quaranta tallers que s’ofereixen entorn de temàtiques vinculades a la tecnologia, com ara Arduino, impressió 3D, drons o visió artificial.

Tanmateix, i conjuntament amb el servei de Joventut, realitzen el CLUB MAKER, dins del programa Etcètera. L’Etcètera és un programa municipal de tallers de llarga durada que pretén promoure un espai educatiu fora dels instituts, fomentar els equipaments culturals, socials i esportius i, alhora, oferir una alternativa de lleure als joves que disposen de tardes lliures. El Club Maker té una durada quadrimestral. En edicions anteriors han treballat en el món de l’electrònica i la programació amb Processing, Arduino, el disseny i la impressió 3D. Enguany se n’està desenvolupant la 3a edició.

Des de Roca Umbert i conjuntament amb el Servei d’Educació s’ofereixen tallers d’Arduino i impressió 3D a les escoles de la ciutat. Aquest servei s’ha iniciat el curs 2017-2018 i se’n preveu la consolidació.

Tanmateix, en els darrers anys, s’ha intensificat la tasca relativa a promoure i facilitar l’accés ciutadà a la producció cultural, molt particularment en l’àmbit de les arts escèniques.

En aquest sentit, el Teatre Auditori conjuntament amb la resta d’equipaments que estan formant part dels sistema escènic i musical de Granollers (Teatre Auditori de Granollers, Centre Cultural de Granollers, Llevant teatre, Nau B.1., Casa de Cultura Sant Francesc, Casino de Granollers i l’església de Sant Esteve amb els concerts per a orgue) han apostat per programacions que prioritzen els artistes locals i comarcals.

Ha estat pràctica habitual facilitar els nostres escenaris per a la presentació de projectes locals i comarcals amb plena normalitat dins de les cartelleres escèniques i musicals de Granollers.

Per altra banda, s’han recolzat i impulsat clarament tots aquelles projectes que han permès facilitar les diferents infraestructures culturals locals al servei de la producció local; és el cas de la Sala Oberta del Teatre Auditori, el Centre d’Arts en Moviment, el projecte per a companyies emergents de Llevant Teatre, els Bucs d’assaig i la programació de la Nau B.1., sense deixar de banda les diferents iniciatives escèniques i musicals que ha impulsat el GRA per als més joves.

Per últim, cal fer esment del paper del Centre Cultural de Granollers, que ha acollit de manera permanent a més de sis grups no professionals que han assajat regularment en l’espai i el projecte Granollers A escena, que ha permès donar sortida a les diferents propostes no professionals que han sorgit a la ciutat, amb una bossa d’ajuts de 20.000 € anuals.

Des de l’any 2016 el Teatre Auditori està acollint en residència als cors Veus i de Cambra de Granollers per facilitar-los el procés de creació, sumant-se així a la residència de l’Orquestra de Cambra de Granollers que hi és des de l’any 2002.

  • RESULTATS


L’any 2017, el Mercat Tecnològic ha arribat a la seva tercera edició, amb la participació d’uns 600 alumnes de 2n d’ESO de set centres educatius de Granollers (EMT, Antoni Cumella, Marta Estrada, Carles Vallbona, Celestí Bellera, Escola Pia i L’Estel).

Es realitzen 20 tallers diferents, la major part dels quals impartits per professionals de les arts, que fan demostracions de processos tecnològics vinculats a la creació.

En total, es generen tres cursos lectius vinculats a tecnologies i dues activitats paral·leles, que generen un total de 857 usos anuals a la fàbrica.

Només al Teatre Auditori, de les 800 produccions que s’han presentat en els seus primers 15 anys de funcionament, més de 200 són produccions locals protagonitzades per artistes locals.

  • APRENENTATGES


D’una banda, el nou Pla local de joventut 2019-2022 seguirà posant l’accent en l’àmbit de la producció cultural jove.

De l’altra, les activitats d’empreses i d’entitats que treballen amb infants i adolescents amb l’objectiu de difondre la robòtica educativa a Roca Umbert són la llavor d’un projecte molt més gran i ambiciós que ha de donar a la ciutat nous espais de treball i creació.

Amb el pas dels anys, han confluït dues tendències: la tecnologia s’ha fet més assequible a nivell de cost i ha crescut l’interès per produir i crear projectes vinculats a la producció.

Això s’ha plasmat en consolidar la creació d’una incipient oferta de producció cultural i social, provinent directament de les ofertes de les empreses, que han impulsat tallers i activitats formatives. El que eren iniciatives petites s’han convertit en una base per fer altres coses a la fàbrica, tallers més arriscats i de temàtiques més precises.

En referència a les escoles, ha crescut l’interès per tenir un espai de referència per a tallers tecnològics.

Des de la fàbrica s’han facilitat espais de creixement i consolidació que han permès recorreguts, com és el cas del Mercat de Tecnologia, que visibilitza l’activitat i concentra esforços.

La consolidació d’aquesta oferta passa per la revisió de tot el programa de suport i la revisió dels espais, i s’està treballant el trasllat d’aquest tipus d’activitats a altres zones del Centre Tecnològic que són més adequades, així com l’impuls per redactar un projecte que vertebri aquest interès.

Potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural i natural de la ciutat i del seu entorn comarcal

0 Comentaris

La recerca és una de les principals activitats creatives que cal promoure; cal posar-ne a l’abast els mecanismes i recursos culturals adequats i, alhora, assegurar-ne la difusió. Les institucions públiques que tenen competències en la conservació, recerca i difusió del patrimoni han d’actuar com a impulsors i treballar coordinadament per atendre i fomentar, de manera equilibrada, la investigació i la divulgació en cadascun dels seus àmbits, per esdevenir centres de referència i cercar l’excel·lència en cada camp, bé liderant i impulsant projectes de recerca i difusió o bé fomentant i facilitant el desenvolupament de projectes d’altres agents socials i institucions locals i comarcals.

El Museu de Granollers, des de cada una de les seves seus, ha d’impulsar-les en l’àmbit del patrimoni artístic, històric i natural i potenciar-ne el paper educatiu i la connexió amb les escoles de la ciutat.

La Tela ha d’esdevenir un centre de referència per al coneixement del medi natural del Vallès Oriental i participar i liderar projectes en aquest camp d’interès nacional.

El Museu, amb els nous espais de difusió i centres d’interpretació del passat històric i patrimonial de la ciutat (l’Adoberia i la Tèrmica de Roca Umbert), ha de fomentar i millorar el coneixement del patrimoni històric i artístic, des del passat romà fins a l’actualitat i articular-se amb la xarxa de museus del país amb una posició d’excel·lència.

L’Arxiu Municipal de Granollers, complementàriament amb l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ha d’impulsar la recuperació, la conservació i la difusió del patrimoni documental de la ciutat (textual i icònic), tant el d’àmbit públic com privat, fomentant la incorporació de nous fons documentals d’entitats, empreses o particulars, així com de fonts orals, convertint-se en la institució de referència en aquestes actuacions.

El Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca, per la seva banda, ha d’esdevenir el centre de referència en la recuperació del patrimoni etnològic, festiu i popular.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència, coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet. Tot i així és un projecte de llarg recorregut i s’haurà de continuar implementant en el futur.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, altres ajuntaments, universitats i altres centres de recerca, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, SL, Junta de Centre de la Troca, nou entitats residents de cultura popular a Roca Umbert i altres entitats i associacions.

  • ACCIONS REALITZADES


Museu de Granollers

D’una banda, el Museu de Granollers ha esdevingut:

  1. Centre de referència en la recerca i difusió del patrimoni: Investigació, documentació i difusió del llegat de Jordi Benito, donació a la ciutat de Granollers l’any 2012 (del 2012 al 2015). Realització d’una exposició l’any 2015 i edició de dos llibres l’any 2015 i un catàleg (Instal·lació permanent de Jordi Benito al parc de ponent de Granollers) l’any 2018.
  2. Paper educatiu: projecte Relats d’art i Feedback, projectes didàctics a l’entorn del patrimoni (del 2013 al 2017), i projecte didàctic de tallers per a escolars i estudiants (cada curs escolar el Museu de Granollers desenvolupa una oferta didàctica amb una trentena de tallers dirigida als centres educatius de Granollers i comarca).
  3. Foment i millora del coneixement sobre el patrimoni històric i artístic de la ciutat: creació d’una web d’art urbà (2017), incorporació en l’espai públic de l’obra Interval temporal, de Manel Batlle, a la plaça Can Trullàs (2017) i Instal·lació permanent al parc de Ponent de Jordi Benito (2018).
  4. Punt de difusió de les diferents col·leccions del fons i artistes de la comarca (política de programació d’exposicions i publicacions del Museu de Granollers). El Museu de Granollers té un fons molt heterogeni, des d’obres d’arqueologia fins a obres d’art contemporani. Actualment es poden visitar a les sales del museu més de 107 obres que expliquen la història i l’art del nostre país. Des d’obres del nostre passat romà fins a 42 obres d’artistes que exemplifiquen els canons de l’art contemporani català i que estan representats en els museus més significatius del nostre país com és el MACBA i el Reina Sofia.

A més, des de l’any 2012, el Museu de Granollers porta a terme una línia editorial amb l’objectiu de donar a conèixer els artistes més representatius de la comarca, com Paco Merino (2013), Antoni Cumella (2014), Josep Uclès (2014), Enric Maurí (2015), Carles Hac Mor (2015), Anna de Matos (2015), Jordi Benito (2015), Pere Salinas (2016), Ricard Geladó (2017), Lluís Peñaranda (2017), Amador Garrell (2017), Lluís Estopiñan (2017) i Utopies Persistents. Col·lecció d’art contemporani (2017).

Per la seva banda, l’extensió Museu de Granollers Ciències Naturals ha originat una gran activitat en aquest període amb la inauguració del nou edifici del Museu de Ciències Naturals de Granollers el desembre de 2012.

L’any 2014, obté el reconeixement per part de la Generalitat de Grup de Recerca Emergent sota el nom de Bibio, i l’any 2017 la Generalitat reconeix el Grup de Recerca Preconsolidat sota el mateix nom de Bibio.

En aquests anys, s’han publicat més de 100 articles científics tant en revistes nacionals com internacionals i s’han dut a terme accions de divulgació de les àrees de recerca i dels seus resultats. Al mateix temps, es desenvolupava el web del museu i diversos canals en línia d’informació.

Roca Umbert

Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, en relació amb la potenciació de la recerca i difusió del patrimoni cultural de la ciutat, treballa en una doble línia: la Tèrmica i la Troca.

La Tèrmica és un centre d’interpretació del passat industrial i un equipament de difusió de la memòria històrica de Roca Umbert, que vincula el passat industrial de la fàbrica amb la tecnologia. L’equipament es va restaurar l’any 2011 i la museografia es va posar en marxa el 2014. La seva missió és promoure la intersecció d’art, ciència, patrimoni i tecnologia, donant a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Granollers a partir de les calderes, turbines i motors conservats de la Tèrmica de Roca Umbert. Els seus objectius són: conservar el patrimoni industrial i tecnològic, posar en valor el patrimoni industrial i tecnològic, i sensibilitzar en temes de tecnologia i energia.

El 2016 es va assolir una gran fita: signar el conveni per formar part del Sistema Territorial del mNACTEC, fet que va posicionar la Fàbrica en el marc de la Xarxa Nacional que promou la conservació, preservació i difusió del patrimoni industrial català. Aquesta Xarxa està impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

En l’àmbit del programa expositiu, es programen dues exposicions l’any, el contingut de les quals neix fruit de la recerca a partir del fons documental de la fàbrica i que està conservat a l’Arxiu Municipal, així com la resta de fonts que són necessàries. El període històric en què es treballa és el Granollers industrial al segle XIX i XX. L’actual exposició permanent s’anomena “La Tèrmica s’activa” i es pot visitar durant tots els caps de setmana de l’any.

S’ha presentat una programació de continguts per a escoles que té un ventall ampli (recorregut històric, recorregut tecnològic i recorregut energètic) amb una alta participació d’instituts de la ciutat, així com també d’altres ciutats (Terrassa, Barcelona, etc.).

Pel que fa al programa divulgatiu, es preparen dos dies amb dues xerrades de divulgació científica, coordinades pel divulgador Marc Boada, una de les quals se celebra en motiu de la Setmana de la Ciència.
També es participa a les Jornades Europees de Patrimoni.

S’ha continuat treballant en la divulgació dels continguts més enllà de la Tèrmica, i es treballa de manera coordinada amb l’Arxiu Municipal per presentar les entrevistes als antics treballadors que es van realitzar entre 2005 i 2008 per poder ser consultades en línia.

Es treballa amb activitats al territori, com són La Tèrmica dels Gregorins i les Gregorines i projectes participatius amb les escoles, coordinats amb l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Granollers en el marc del projecte “Posa’t en Òrbita”.

També es dona suport a les activitats de la fàbrica cedint l’espai per a activitats (concerts al Minibeat i Mostra d’Art Urbà).

Anualment, en coordinació amb el museu, es dissenya un itinerari de patrimoni industrial, anomenat “Xemeneies i fàbriques”.

La Troca, centre de cultura popular i tradicional, és l’equipament destinat a la cultura d’arrel tradicional que es va inaugurar l’any 2006. La missió del centre és vetllar per la dinamització i preservació de la cultura tradicional i popular, és a dir, el conjunt de valors simbòlics, coneixements tècnics, formes d’organització social o pràctiques culturals presents a la vida quotidiana de les persones i els grups socials. Els seus objectius són: afavorir la interrelació entre les diferents entitats, l’aparició de projectes comuns i la creació d’espais de reflexió, investigació, creació i difusió de la cultura popular i tradicional.

Els programes que es porten a terme són:

  • Residències d’entitats: es dona suport a entitats que desenvolupen la seva activitat vinculada a la cultura popular i tradicional (nou associacions). S’hi ha establert un conveni de residència per a l’acollida d’aquestes entitats, la dinamització de la seva activitat i l’ús de tallers per la producció de la festa major.
  • Programa de difusió de música i danses tradicionals a través de tallers i workshops.
  • Programa de formació per a infants i adults de gralla i percussió.
  • Programa de promoció de festes populars amb tallers familiars.
  • Suport a l’organització d’activitats organitzades per les entitats residents, com són el Quinto de nadal, l’Home dels Nassos, la Diada de Xics, jornades de formació i altres.
  • Suport a la producció de l’exposició Cases de la festa.
  • Programació de tallers “Festegi qui vulgui” per acostar nous públic a les entitats. Aquests tallers impulsats per la Troca i per les entitats residents (Drac, Diables, Colla de Gegants i Capgrossos, Xics de Granollers, Esbart Dansaire i Passaltpas), tenen l’objectiu de divulgar i donar a conèixer l’activitat que fa cada entitat a totes aquelles persones que vulguin conèixer millor el funcionament de les entitats festives. Aquesta programació està adreçada a públic familiar.

Arxiu Municipal

L’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), des del 2011, ha impulsat diversos projectes per potenciar la recerca documental i la difusió del patrimoni documental de la ciutat, donant a conèixer la documentació de l’Arxiu i fomentant l’increment d’aquest patrimoni.

Les accions portades a terme han estat:

  • El 2011 es crea el grup d’assessorament per al tractament i la documentació del fons audiovisual, i el 2013, el grup de voluntaris que descriu fotografies i el grup de descripció de correspondència antiga de l’Ajuntament.
  • El 2012 s’inicien les exposicions de fotografies de l’AMGr a la Porxada; actualment se n’ha inaugurat la 23a exposició.
  • El 2013 s’inicien les “Tertúlies de l’Arxiu”, trobades obertes a la ciutadania per a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat; actualment ja se n’han fet 37 tertúlies.
  • El 2014 s’obre el nou canal de YouTube de l’Arxiu, per donar a conèixer els documents audiovisuals de l’Arxiu, així com les entrevistes de testimonis de la secció de Fonts Orals.
  • El 2015 es presenta el Portal de l’Arxiu fotogràfic on es van penjant fotografies històriques de la ciutat periòdicament; actualment hi ha més 11.300 fotografies disponibles.
  • El 2015 es presenta també una nova plataforma anomenada Arxiu Digital, que conté els documents d’arxiu digitalitzats, així com també la premsa històrica. Per completar la difusió de l’hemeroteca municipal, a principis del 2018 s’amplia amb un nou apartat amb la incorporació d’Estudis i Publicacions de la Ciutat. Actualment compta amb 25.503 documents, amb un total de 261.961 pàgines.
  • El 2016, dins del Portal de Transparència de l’Ajuntament, es presenta la secció de l’AMGR, que posa a disposició pública gran part de la feina realitzada.
  • El 2017 l’Arxiu va col·laborar activament en diverses recerques importants, com per exemple el descobriment de la prova documental que evidenciava l’existència d’un camp de concentració franquista a la ciutat i en la recerca dels deportats granollerins, iniciada per la Núria Sala, que va culminar amb l’acte d’homenatge del gener de 2018.
  • Al llarg del 2017 i a principis del 2018 l’Arxiu Municipal ha col·laborat en diversos documentals a nivell nacional com: “Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana”, que es va emetre a TV3 el juny de 2018, projectes de ciutat, com els documentals de VOTV, i en molts dels actes de recuperació de la memòria històrica de la ciutat, en exposicions a la Tèrmica de Roca Umbert i al Museu de Granollers al voltant dels 80è aniversari del bombardeig de Granollers. La col·laboració amb la utilització de documents d’arxiu també ha estat present en projectes d’artistes innovadors de reconegut prestigi que es van presentar en l’edició del Panoràmic del 2017 i que també es presentaran en la propera edició d’aquest 2018.

A més de tots els projectes citats, des del 2010 també ha estat una prioritat per a l’AMGr la incorporació de nous fons privats d’empreses, personals i familiars, així com d’entitats que han permès enriquir el patrimoni documental de la ciutat.

  • RESULTATS


Museu de Granollers

Les dades dels tres darrers anys mostren un petit augment constant d’usuaris fins arribar als 21.576 usuaris de l’any 2017.

Cada any, més de 3.500 alumnes han fet tallers al Museu de Granollers. Tot i mantenir-se amb valors constants, cal destacar el curs 2012-2013, quan van assistir-hi 5.138 alumnes.

Del projecte Relats d’art i Feedback, projecte didàctic a l’entorn del patrimoni, els usuaris han anat a l’alça en el període 2013-2017: des dels 439 del primer any fins als 599 del darrer, tot i que un any (el 2015) van superar les 780 persones.

De la línia editorial descrita anteriorment sobre els artistes més representatius de la comarca, el total d’exemplars de totes les obres ascendeix a 6.550 exemplars.

Així doncs, s’ha incrementat el nombre d’usuaris del museu de Ciències Naturals de forma extraordinària un cop se n’ha obert el nou edifici i, tanmateix, han augmentat les publicacions i les cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu.

20102011201220132014201520162017
Usuaris5.6966.6736.30013.95517.36424.10121.09921.372
Publicacions667910101216
Cites de les publicacions103174203287261395369417

Usuaris del museu: visitants i escolars
Publicacions: nombre d’articles en revistes científiques indexades internacionalment
Cites de les publicacions: cites dels articles en revistes indexades dels articles del museu

Roca Umbert

Les dades de Roca Umbert mostren un total de 5.348 usos el 2017 a la Tèrmica (darrer equipament habilitat museísticament). La Troca ha tingut 74.308 usos i ha donat cabuda a 15 entitats de cultura popular (13 de manera estable i dos de temporals).

Arxiu Municipal

Des del 2010 fins a l’agost de 2018, l’arxiu ha tingut 2847 usuaris que han consultat la documentació de l’Arxiu. S’han realitzat 347 ingressos de documents per part de la ciutadania i s’han registrat 15 nous fons documentals. S’han realitzat 113 activitats de difusió i han col·laborat 148 persones a les activitats de l’Arxiu, en els grups de voluntaris i a les tertúlies.

  • APRENENTATGES


D’una banda, des del Museu de Granollers, s’ha vist com el treball en xarxa multiplica exponencialment els resultats obtinguts.

Les activitats, visites i tallers que es duen a terme en el marc del Museu de Granollers afavoreixen el coneixement de la ciutat de Granollers i la seva història, i són una eina d’aprenentatge en àmbits ben diversos, fent de la història de la ciutat i del seu patrimoni un recurs en l’educació.

L’acció educadora del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural local. Les activitats educatives que s’hi presenten han contribuït a formar els alumnes, a iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats. Totes les propostes educatives estan relacionades amb les col·leccions del Fons del Museu.

El Museu i els diferents espais on es programen activitats s’han convertit en espais de diàleg, espais generadors de nous coneixements, de pensament, d’idees i reflexió al voltant de la nostra història present i passada.

Des de Roca Umbert Fàbrica de les Arts s’estima que cal planificar amb temps suficient per poder plantejar correctament les activitats i establir terminis realistes per a la producció i el muntatge; estan especialment atents als diversos ritmes dels diferents actors que hi participen.

Des de l’Arxiu Municipal, la creació dels grups de voluntaris han estat un encert alhora d’involucrar la ciutadania en les tasques de descripció de documents d’arxiu, obrint al públic un espai que fins aleshores era tancat i amb un públic molt restringit. La col·laboració ciutadana, l’augment de les activitats de difusió i la utilització de les noves tecnologies per posar a l’abast de la ciutadania els fons documentals de l’Arxiu han permès créixer de manera exponencial es usuaris d’arxiu, així com incrementar les donacions privades i la visibilitat de l’Arxiu i del patrimoni documental de la ciutat.

El conjunt d’activitats de difusió ha contribuït a què la ciutadania conegui les funcions dels arxius i que les persones i entitats de la ciutat valorin el seu propi patrimoni documental fins al punt que s’acostin a l’Arxiu Municipal per donar-lo o cedir-lo, amb una voluntat clara i explícita de contribuir a la recerca i el coneixement de la història de la ciutat.

Situar la creació i l’expressió artística i cultural al centre de la projecció de la ciutat

0 Comentaris

Per situar la creativitat i l’expressió artística i cultural com a fet diferencial de Granollers, cal generar espais d’innovació oberts i alternatius, que afavoreixin la innovació en tots els vessants artístics. Aquesta estratègia ha d’estar connectada amb el teixit associatiu de la ciutat i amb les indústries culturals, per afavorir la interacció entre els creadors i la ciutadania. L’experimentació artística amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha de constituir una de les línies preferents de desenvolupament. Roca Umbert Fàbrica de les Arts, de manera coordinada amb la resta d’equipaments públics i privats de la ciutat, ha de ser el principal referent d’aquesta estratègia, buscant un equilibri entre les dimensions local, nacional i internacional en els seus projectes.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Museu de Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, sector creatiu (artistes, i empreses), entitats, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


L’Ajuntament de Granollers impulsa l’any 2011 el Pla de paisatge amb el suport de nombroses institucions dedicades al paisatge: l’Observatori del Paisatge, la Xarxa Europea per a l’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RecepSEnelc) i el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El paisatge té una important vessant identitària, és la projecció cultural d’una societat en un espai determinat. En un món globalitzat, on l’homogeneïtat entre pobles, ciutats i territoris és una tendència a l’alça, el paisatge esdevé un clam de reconeixement i diferenciació respecte “l’altre”.

El Pla de paisatge de Granollers es va plantejar com un document per la concertació i el compromís entre l’Administració, les entitats i la ciutadania, i té com a objectius fonamentals:

  • Donar a conèixer i contribuir a l’apropiació del paisatge per part de la ciutadania.
  • Fomentar la cohesió social i el sentiment d’identitat a través de l’estimació del municipi.
  • Implicar els diferents agents en l’obtenció de compromisos concrets en relació amb la gestió del paisatge.
  • Millorar la qualitat paisatgística del municipi en tots els seus àmbits i components, incloent-hi el centre i la perifèria.

En aquest marc, s’ha treballat en el projecte Murs que parlen, projecte de dinamització del territori i millora del paisatge urbà a partir de la intervenció artística sobre una paret mitgera, que servirà de disparador per a diverses accions educatives i artístiques. Les parets mitgeres són un element característic del paisatge urbà, però sovint no són considerades elements de l’espai públic. Aquest element vertical, de gran impacte visual per a la ciutadania, és susceptible de ser reapropiat i habitat pels ciutadans mitjançant accions artístiques que dialoguin amb l’horitzontal de la ciutat, el territori i el teixit comunitari.

Aquest és un projecte transversal de l’Ajuntament, amb la participació de molts serveis implicats, com Urbanisme, Obres i Projectes, Cultura, Educació i Serveis Socials. Igualment, compta amb la col·laboració d’equipaments culturals com Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, escoles, centres oberts, entitats veïnals… i dels mateixos ciutadans.

Alhora, s’obre la possibilitat de realitzar murals de mida mitjana i petita i es conviden artistes internacionals a realitzar murals.

Objectius del projecte Murs que parlen:

  • Promoure la millora urbana i la promoció de la ciutat de Granollers.
  • Activar artística i socialment un espai mitjançant la intervenció muralista en una paret mitgera.
  • Oferir nous elements d’expressió i imaginari col·lectiu que remetin a la memòria, al desig i als valors presents en el teixit comunitari.
  • Promoure experiències educatives i aprenentatges significatius als infants i adolescents de la ciutat.

Una altra actuació que s’ha fet potenciant l’expressió artística de la ciutat és l’espai “Art Urbà. Intervencions artístiques a la ciutat”. www.arturba.granollers.cat és el nou lloc web municipal on es recullen les peces d’art públic que hi ha a Granollers, per tal d’acostar-les a la ciutadania i posar-les en valor. La pàgina principal de la web mostra un plànol on es senyalen les intervencions artístiques integrades en l’espai urbà: monuments commemoratius i obres de diferents autors del segle XX i XXI, fruit de diferents iniciatives, públiques i privades, individuals i col·lectives, que s’han anat desenvolupant en els darrers anys a Granollers.

Les obres es poden també classificar segons el projecte a partir del qual es van dur a terme: “Incívics”, un projecte d’art emergent que es va fer fa uns anys promogut per la Xarxa dels Centres Cívics de Granollers, per exposar obres de joves artistes de la comarca i el més recent Murs que parlen, que fa visible l’art al carrer per a totes les persones que viuen o visiten la ciutat amb intervencions artístiques en parets mitgeres.

Cadascuna de les obres conté una petita descripció, el nom de l’autor, l’any en què es va fer i una fotografia. A la web també es pot consultar una llista de tots els autors amb la seva obra.

D’altra banda, l’Espai d’Arts és el centre de creació, producció, difusió i formació d’art contemporània que lidera el programa d’arts visuals de Roca Umbert. L’equipament es va inaugurar l’any 2008. La missió del centre és actuar com a nexe de diàleg entre creadors i públic a Roca Umbert. L’entitat pretén afavorir i difondre la creació contemporània, fomentant la trobada i l’intercanvi d’experiències creatives basades en l’experimentació i la recerca constant, alhora que treballa amb especial interès el camp de la imatge com a eina de creació i de transmissió de coneixement.

Els objectius de l’Espai d’Arts són:

  • Oferir serveis a la comunitat artística que facilitin el desenvolupament de la seva feina.
  • Oferir formació especialitzada a la comunitat artística.
  • Apropar la creació contemporània als diversos públics.

El centre va obrir la sala expositiva el 2008 i el 2010 van iniciar-se de manera puntual residències, que es van anar consolidant per acabar creant una convocatòria pública per al desenvolupament de projectes de creació artística en el camp de les arts visuals i plàstiques, que tindrà a partir del 2018 una periodicitat anual. Dins l’àmbit de suport a la creació, també es dona suport a l’edició de publicacions d’artistes.

En l’àmbit de la difusió, l’Espai d’Arts té un programa en relació directa amb les línies de treball de la Fàbrica: projectes que mostrin el procés de treball, la fusió entre disciplines i el foment de la transversalitat entre creador, públic i institució. El programa de difusió centra l’activitat en dos tipus de projectes: expositius i festivals. El programa de suport al territori es concreta en tallers per a famílies i la participació en programes impulsats des de l’àrea de Serveis Socials, com és el de Parelles artístiques.

El Centre d’Arts en Moviment, inaugurat l’any 2016, és el centre de creació destinat a l’aprofundiment del llenguatge del cos, vinculat a les disciplines de teatre, dansa i circ, que lidera el programa d’arts del moviment a Roca Umbert.

L’espai es va posar en marxa amb les portes obertes que es van realitzar l’octubre de 2016. El 2017 es va fer una convocatòria de suport a la creació i a la producció. La selecció de projectes residents es desenvoluparà entre el 2018 i 2019 i està previst que sigui una convocatòria anual, si bé està condicionat per la segona fase d’obres que s’iniciarà el 2018.

La missió de l’espai és esdevenir un eix aglutinador de l’activitat creativa vinculada al moviment, relacionant-la amb la ciutat i amb la ciutadania, integrant-la amb la resta de l’activitat de la fàbrica (audiovisual, arts plàstiques, musical, etc.) i posant-la en relació amb la creació contemporània que es desenvolupa a nivell nacional.

Els objectius del Centre d’Arts en Moviment són:

  • Oferir serveis a la comunitat artística que facilitin el desenvolupament de la seva feina.
  • Oferir formació especialitzada a la comunitat artística.
  • Apropar l’art contemporani al públic.
  • Difondre l’art contemporani.

El Museu de Granollers està elaborant un nou projecte des de l’any 2015 que li permeti assolir la posició de centralitat que li correspon dins la societat com a referent cultural de primer ordre a la comarca del Vallès Oriental. Aquest projecte vol refermar-ne el compromís social i la vocació de servei públic, amb la clara voluntat de:

  • Mostrar l’expressió artística catalana en la seva globalitat, sense límits cronològics i amb un màxim grau de relació amb l’entorn.
  • Impulsar al màxim la preservació, accessibilitat i visibilitat de les col·leccions, la recerca i la posada en valor, tot potenciant un elevat ús social i educatiu.

El Museu com a generador de reflexió, de crítica i de debat, de producció, i de participació. Aquest posicionament és determinant per contrarestar línies d’una sola direcció, d’espais neutres, per contrarestar accions globalitzadores en tots sentits i immobilistes. El Museu ha de fugir d’un discurs tancat, d’una informació lineal, que dona lloc a un espai de no reflexió.

I alhora, el Museu ha de ser capaç d’acollir el batec cultural de la ciutat, en aquest cas percebre i col·laborar amb iniciatives de la ciutat i comarca, actuant de reforç de la pròpia xarxa i com a catalitzador del fet cultural generat lliurament per la societat i els individus.
El Museu és un espai obert, amable i d’oci, un espai per experimentar i aprendre, un espai per imaginar; el Museu ha de ser un espai cultural entès de tots i comú.

L’exposició és el llenguatge per excel·lència d’un espai museològic. A la sala 2 del Museu de Granollers es proposa una programació semipermanent, d’una durada anual.

L’objectiu és treballar artistes representats al fons d’una forma més documentada i curatorial. Les propostes estan molt vinculades al territori i, alhora, al fons del Museu, és vol treballar amb col·lectius de la ciutat, amb artistes significatius per la seva trajectòria de la comarca i que estan representats al fons del Museu de Granollers. Totes les propostes d’aquesta sala van acompanyades de l’edició d’una publicació.

El març de 2013 el Museu de Granollers iniciava el nou cicle museogràfic i expositiu amb la proposta “Paco Merino. Art i compromís” i continuava l’any 2014 amb l’exposició “Antoni Cumella. De la formulació a l’obra” i l’exposició “Uclés. Art + poesia + sexe + política 1978 / 1985”. L’any 2015 acollia l’exposició de Jordi Benito “Idees com a imatges / Documents com a obres d’art”. L’any 2016, “Paisatges. Col·lecció del Museu de Granollers” i a l’octubre de l’any 2017 es presentava “Utopies persistent. Col·lecció d’art contemporani del Museu de Granollers”, on es podien veure 42 obres fruit de la política d’adquisicions del museu a cura de Manel Clot. Per l’any 2019 es presentarà una l’exposició del Retaule de Sant Esteve de Granollers del taller Vergós, que anirà acompanyada del context històric i social del Granollers de 1900 al 1930 , període on s’emmarca la venda del retaule l’any 1917.

Altres exposicions significatives d’artistes del territori són: “Sota la paraula”, de Pere Salinas, l’any 2016; “El món a través de Granollers”, d’Amador Garrell i Soto, i “La llum que et va tocar”, de Lluís Estopiñan, l’any 2017.

L’any 2018 el museu es va sumar a la commemoració dels 80 anys del bombardeig de la ciutat amb l’exposició “Desenrunar emocions. 80 anys del bombardeig de Granollers. Art i memòria”.

S’han realitzat:

  • Exposicions i publicacions que treballen per donar a conèixer els artistes, el patrimoni i la història de la ciutat de Granollers.
  • Programes d’accions didàctiques dirigits tant a públics escolars com a públics familiars, on es treballa per tenir un servei d’oferta cultural d’excel·lència a la ciutat de Granollers.

El Projecte de didàctica i dinamització del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural.

Les activitats educatives, visites, tallers i itineraris proposen contribuir a formar els ciutadans per iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats.

Totes les propostes educatives estan relacionades amb el patrimoni cultural de la ciutat de Granollers i amb les diferents col·leccions del fons del museu.

Projectes didàctics del Museu de Granollers:

  • Projecte Feedback i Relats d’art (projecte de tardor, 6è edició).
  • Projecte itineraris ciutat (projecte anual).
  • Projecte de tallers per a escolars (el museu té una oferta de 34 tallers escolars).
  • Itineraris Passejades artístiques pel parc de Ponent. Mirant Jordi Benito.
  • Programa d’activitats a l’entorn de l’Adoberia.
  • Dia internacional dels Museus (18 de maig) / Nits del Museu (dissabte següent).
  • Jornades Europees de Patrimoni (segon cap de setmana d’octubre).

Per la seva banda, el Teatre Auditori de Granollers i per extensió el conjunt de la cartellera escena grAn: que inclou cinc espais de programació (La Nau B.1., la Casa de Cultura Sant Francesc amb la Roda d’Espectacles Infantils, Llevant Teatre i el Teatre Can Palots de Canovelles) han potenciat i estan potenciant la creativitat artística local i comarcal en les seves programacions; així són prioritàries les actuacions d’artistes locals i comarcals.

L’aposta per acollir en residència l’Orquestra de Cambra de Granollers i els cors Veus i de Cambra de Granollers són, avui, un dels referents culturals de Granollers amb més projecció arreu del país i fora d’aquest.

El desplegament tècnic dels espais públics del Teatre Auditori, molt particularment de la Sala Oberta, així com els espais d’assaig i laboratoris de treball, obren les portes a una major implicació i participació dels públics en la cerca d’aquesta creativitat i expressió artística, que ha de contribuir a una major personalitat i projecció de la nostra ciutat.

Per la seva banda el suport als projectes de Llevant Teatre, a Arsènic, així com la tasca de les escoles de música de la ciutat, estant posant de relleu el potencial planter de joves artistes que comencen, molts d’ells, a fer-se lloc als escenaris d’arreu del país.

  • RESULTATS


Fins ara, en el marc del projecte Murs que parlen, s’han realitzat les següents actuacions:

  • Aryz (juny del 2014): Príap i Demèter.
  • Pau Farell (març del 2015) als Jardins de Can Guitart.
  • Sixe Paredes (abril del 2016) a l’Escola Ferrer i Guàrdia.
  • Roc BlackBlock (maig del 2016) a Roca Umbert.
  • Zoer & Velvet (novembre del 2017) a Can Bassa.

L’Espai “Art Urbà. Intervencions artístiques a la ciutat” recull un total de 30 obres i intervencions.

El 2017, l’Espai d’Arts va tenir un total de 7.967 usos. Hi va haver un total de 13 projectes residents estables i un de temporal, més 6 residents associats. També hi ha hagut una residència temporal de projectes de ciutat.

El 2017, el Centre d’Arts en Moviment va tenir un total de 4.530 usos, amb un total de 6 projectes artístics residents, i en el primer semestre de 2018 ja hi hagut 7 projectes. A més, hi ha hagut 18 projectes vinculats al moviment i a la ciutat (5 d’estables i 13 de temporals).

Des del Museu de Granollers:

  • Conservació i gestió del patrimoni i de les col·leccions del fons del Museu (uns 20.000 objectes).
  • Difusió del patrimoni i del fons del Museu. Espai generador de comunicació i de discurs (l’any 2017 el Museu va tenir 21.576 usuaris).
  • Programació expositiva del Museu (amb 14 exposicions anuals).
  • Línia didàctica del Museu: desenvolupament de 5 projectes educatius per a diferents públics.
  • Didàctica per a escoles: amb una oferta de 34 tallers adreçats als diferents nivells educatius (l’any 2017 van passar-hi 4.631 alumnes).

Més de 200 espectacles programats en els 15 anys del Teatre Auditori de Granollers protagonitzats per artistes granollerins.

  • APRENENTATGES


En el cas del projecte Murs que parlen és un projecte singular de la ciutat. Aquest projecte s’ha vist recolzat per una alta participació de persones de totes les edats que habiten el territori on es fa la intervenció mitjançant les activitats plantejades de participació, debat i creació.

La necessitat de donar valor al patrimoni que té Granollers en relació a les manifestacions artístiques de la ciutat i que s’ha resolt a través de l’espai web de referència Art Urbà.

Cal planificar, promoure i fer un seguiment de l’acompanyament de les residències amb l’assessorament d’experts externs, cosa que impulsa i té un impacte molt destacat en els projectes artístics residents.

Desenvolupament de la formació continuada permanent

0 Comentaris

Al costat dels estudis reglats, hi ha una demanda creixent de formació continuada molt diversa i al llarg de tota la vida, que és una altra peça important de la formació integral de les persones. La tasca que està fent l’Escola d’Adults s’haurà de potenciar i ampliar. S’hauria de coordinar tota la formació continuada, amb la creació d’un mecanisme que difongui l’oferta pública i privada dels ensenyaments no reglats, així com l’educació en el lleure, i incloure-hi tasques d’integració de les persones amb discapacitats físiques o psíquiques. D’acord amb l’objectiu de cohesió social, cal una atenció molt específica al problema de l’esquerda digital; per tant, cal afavorir la formació en les tecnologies de la informació i les comunicacions.


Valors associats: Coneixement, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Falta la creació d’un mecanisme que difongui tota l’oferta. No obstant, l’Ajuntament ha col·laborat i s’ha coordinat amb les diferents entitats responsables de les formacions per tal de facilitar-los els espais.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Centre de Formació d’Adults, Universitat Popular de Granollers, AGEVO-Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran al Vallès Oriental, Centres de Formació Continuada i Associació Cultural de Granollers.

  • ACCIONS REALITZADES


Davant l’absència d’aquest mecanisme comú, a continuació es fa una relació d’activitats que fan els principals centres de formació continua que disposa la ciutat i com han evolucionat amb el temps.

Centre de Formació d’Adults

Entre les entitats o organismes que imparteixen aquesta formació continuada destaca el Centre de Formació d’Adults de Granollers. El CFA ha augmentat l’oferta formativa en el període de 2010/11 a 2017/18. En aquests 8 anys, un augment del nombre de personal docent ha permès incrementar el nombre de grups. Si l‘any 2010 s’oferien 23/24 grups, en el darrer curs 2017-2018 aquesta oferta ha passat a ser de 27 grups. Per tipologia, s’ha mantingut el mateix tipus de formació en el temps i s’ha ampliant el nombre de grups d’un mateix curs (anglès o informàtica). Un dels canvis en aquests anys ha estat en els cursos de preparació a l’accés a la Universitat, ja que abans el cursos ajudaven a preparar la prova i actualment aquests cursos estan homologats i convaliden la mateixa prova. Una altre canvi es va produir amb la llei d’estrangeria de 2014, que requereix el domini de la llengua castellana per tal d’aconseguir el permís de residència per arrelament i ha condicionat a oferir més cursos de castellà.

Tanmateix, en aquest període s’ha impulsat una coordinació amb altres centres de la comarca degut a les reunions dels serveis territorials (Maresme-Vallès Oriental), ja que existeixen altres escoles d’adults ubicades a Canovelles, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallès, i s’intenta complementar els tipus de formació entre CFA.

https://www.granollers.cat/adreces/educatius/centre-valles-formacio-dadults

Universitat Popular de Granollers

En aquests darrers anys s’ha iniciat una nova formació a Granollers. El curs 2014-2015 l’Associació Impulsora de l’Educació Popular inaugurava la Universitat Popular de Granollers amb un curs pilot amb quatre matèries (Història, Literatura, Antropologia i Filosofia), amb una matrícula d’una setantena d’alumnes.

Aquesta formació ha esdevingut per la necessitat de disposar a la ciutat d’una oferta de xerrades amb una visió global. Els antecedents es remunten a la Tertúlia de filosofia que es feia el 2008. Posteriorment, s’iniciaren els Dissabtes filosòfics, el curs 2012/13, i Filosofia a l’Ateneu, el curs següent.

Amb la voluntat de tenir un caràcter popular, però al mateix temps que es valorés l’educació, es va plantejar un cobrament reduït per inscriure’s-hi; volien que això no suposés un impediment per matricular-s’hi.

En un primer moment, l’Ateneu de Granollers va oferir els seus locals, on s’iniciaren les primeres sessions de la UPG. Donada l’afluència d’alumnes, l’Ajuntament va facilitar equipaments que poguessin donar resposta al nombre de matriculats com ara l’aula de l’antic Gra, un laboratori al Museu de Ciències Naturals, un espai al Museu de Granollers i les aules del CTUG, a Roca Umbert, on actualment es fa la majoria de la formació.

El programa del curs 2018-2019 aplega una vintena de cursos dins un ampli ventall de disciplines com la filosofia, la història, la literatura, l’art, els feminismes, les matemàtiques, la sociologia, el periodisme, el teatre, la psicologia, la salut… La major part dels cursos tenen continuïtat durant tot l’any acadèmic, organitzats en dos quadrimestres i d’altres compten amb classes setmanals i mensuals.

http://upg.cat

AGEVO – Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental

L’associació Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental, amb l’acrònim AGEVO, és una entitat la finalitat de la qual és facilitar l’accés a la cultura en l’àmbit universitari a les persones a partir dels 55 anys, per la qual cosa imparteixen una conferència/classe cada setmana durant el curs, que comença a l’octubre i finalitza al juny. Al llarg d’aquest anys han continuat amb les conferències setmanals sobre temes diversos com periodisme, art, ecologia, visionat de documentals, etc.

http://aulaagevo.blogspot.com

Associació Cultural de Granollers

Entitat cultural que desenvolupa activitats vinculades a dos aspectes clau: d’una banda, les dedicades a la formació i difusió de la cultura en l’àmbit escolar (activitats per a les escoles, teatre en l’educació, teatre i literatura, etc.); i per un altre costat, les dedicades al foment, la difusió i la creació de coneixement en els àmbits del cinema, la música, el teatre o la dansa, la literatura, i la promoció de projectes de ciutat o premis i beques.

http://acgranollers.cat

Centres cívics de Granollers

Els centres cívics són espais per a tothom on pots formar-te, trobar-te amb altres persones, compartir interessos i moltes altres activitats. Granollers compta amb cinc equipaments (Palou, Can Bassa, Nord, Can Gili i Jaume Oller), que es troben estructurats en xarxa per tal d’afavorir que l’activitat de cadascun d’ells tingui en compte l’activitat dels altres i això les complementi i les reforci. Els centres cívics ofereixen serveis diversos a la ciutadania:

  • Informació i acollida: s’informa sobre l’activitat de la Xarxa de Centres Cívics de Granollers, així com d’altres informacions municipals d’interès general.
  • Assessorament a grups i associacions: per a dubtes sobre tràmits relacionats amb el món associatiu.
  • Oferta de cursos i tallers de salut i benestar, expressió i creativitat, terra i fogons, fotografia i cultura digital, recursos personals, activitats a infants i joves, exposicions, etc.
  • Cessió i lloguer d’espais: espais per a la realització de reunions, conferències, trobades.
  • Punts d’accés públic a Internet: amb el propi ordinador o amb els d’accés públic.
  • Serveis Socials Bàsics: actuacions, recursos, prestacions, programes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. El seu objectiu és prevenir la marginació i promoure la integració i l’autonomia personal de persones o famílies que pateixen necessitats derivades de problemes econòmics, de marginació social, de discapacitat, de manca d’autonomia, etc.
  • Centre Obert Nord: equipament destinat a infants i joves d’entre 6 i 14 anys on es fan activitats lúdiques, tallers, jocs i reforç escolar.
  • Espai de relació: un espai cívic, de trobada ,de diàleg i de lliure accés.
  • Espais Kanalla: espai d’activitats lúdiques i educatives (tallers, jocs, espai per a deures i de participació a les festes per a infants d’entre 6 i 12 anys).
  • Punt nadó: per canviar els bolquers del teu nadó o satisfer una demanda d’alimentació.
  • Bar cafeteria a Can Bassa i a Can Gili.
  • Servei d’exposicions.

https://www.granollers.cat/centrescivics

Tallers per a famílies

El Servei d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, de manera conjunta amb Serveis Socials, Joventut i Salut Pública, realitza diferents programes de suport a la tasca educativa de les famílies, com per exemple:

  • Taller de suport a la criança.
  • Eduquem en família: Taller “Qui t’entengui que et compri”.
  • Tallers per a famílies de petita infància.
  • Tallers per famílies amb preadolescents i adolescents en risc.
  • Xerrada “El viatge de primària a secundària”.
  • Taller d’educació emocional: il·lusions, somnis i sentiments.

https://www.granollers.cat/educacio/tallersfamilies

Altres

I per últim, cal comentar que tot i que ja fa anys que existeix, en els darrers anys s’ha estès molt la formació de creixement personal (programació neurolingüística-PNL, mindfulness o atenció plena…) com una necessitat de les persones en la societat actual. Entre els centres que fan aquesta formació a Granollers hi ha l’Espai Sinàptic i l’Espaipertu.

  • RESULTATS


Els inscrits al Centre de Formació d’Adults han evolucionat a la baixa, especialment des del curs 2012-13, quan va arribar a un màxim 803 de persones inscrites. El darrer curs el nombre d’inscrits no arribava als 550:

2010-112011-122012-132013-142014-152015-162016-172017-18
680719803675678607637544

Dades per tipologia de cursos del Cens del Consell Escolar Municipal

ESCOLA D’ADULTS (CFA)16/1717/18
Instrumentals (I,II,III)8154
Català4324
Castellà5449
Anglès5148
Informàtica3423
GES6348
Prova d’accés CF grau mitjà (CAM)2017
Prova d’accés CF grau superior (PAGS)6049
U25A – Majors e 25 anys8679
Competències soc. informació. INFORMÀTICA4645
Competències soc. informació. ANGLÈS99108
637544

El nombre d’inscrits als cursos dels centres cívics de Granollers ha anat augmentant i han passat de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també són molt ben rebuts, que destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Els cursos fa deu anys no eren, a grans trets, gaire diferents dels que es fan en l’actualitat: les aules temàtiques (expressió, creixement, terra i fogons, etc.) són les mateixes, però si que han variat les preferències: més cuina i manteniment, i menys pintura i manuals.

L’accés a les noves tecnologies també ha variat de forma important: els ordinadors d’ús públic, que el 2010 encara tenien un fort reclam, han anat perdent la funció i ara és molt més important tenir una bona wifi, per connectar-se amb el mòbil o la tauleta pròpia.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys: és tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues) i queda un 25 % de menors de 25 anys i un 4 % majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, en els darrers anys s’han iniciat nous projectes com Viu la primavera, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…), i una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

  • APRENENTATGES


Cal adequar l’oferta del CFA a les necessitats canviants de les persones. A més, en un futur, caldrà preveure’n un replantejament de l’oferta formativa adaptada als canvis que es preveuen a la legislació actual.

Es considera necessari millorar la visualització de l’Escola d’Adults; especialment caldria millorar-ne la relació amb les entitats (Creu Roja/Càrites/Xiprer) per donar a conèixer la formació d’ensenyament instrumental.

En el cas de la Universitat Popular de Granollers, no totes les assignatures i actes han tingut l’èxit o l’assistència esperada, molt probablement perquè ja es fan moltes conferències d’aquest tipus a la ciutat d’entitats molt diverses (AGEVO, Associació Cultural, Granollers Centre…).

Alguns dels actes que més èxit han tingut són els realitzats en col·laboració amb altres centres com la Biblioteca Roca Umbert.

Impuls a la formació en idiomes, afavorint al mateix temps l’ús social del català com a llengua comuna

0 Comentaris

En el món globalitzat és essencial augmentar les capacitats de coneixement i interrelació; per això, convé una aposta decidida per la formació en idiomes, tot aprofitant la diversitat lingüística existent a la ciutat. Cal una ampliació de l’oferta d’aquests ensenyaments de manera coordinada en l’àmbit públic i privat, i també un treball per a la millora de les metodologies en l’ensenyament reglat als centres educatius, afavorint la creació de grups de treball i xarxes entre els especialistes dels diferents centres educatius de la ciutat, amb la col·laboració dels moviments de renovació pedagògica (4.1.1.). Al mateix temps, cal promoure el català com a llengua comuna, afavorir-ne el coneixement i, sobretot, l’ús social. Per tant, s’haurà d’ampliar l’oferta de cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, impulsar la formació organitzada des d’entitats cíviques i reforçar la tasca que es porta a terme durant l’escolarització dels infants. L’extensió de l’ús social del català exigeix una actuació coordinada de l’Administració pública, l’àmbit laboral i l’associacionisme, que permetin fer del català la llengua comuna i el signe d’identitat compartits, afavorint d’aquesta manera la cohesió social.


Valors associats: Creativitat, cohesió social i coneixement.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Tot i així, les principals accions s’han pogut dur a terme.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Escola Oficial d’Idiomes del Vallès Oriental, Centre de Normalització Lingüística i Ajuntament de Granollers.

  • ACCIONS REALITZADES


ESCOLA OFICIAL IDIOMES

Anglès

A l’Escola Oficial d’Idiomes del Vallès Oriental s’imparteixen: primer, segon, tercer, quart, cinquè i C1 curs de llengua anglesa.

Alemany

S’imparteix: primer, segon, tercer, quart i cinquè curs de llengua alemanya.

També s’ofereix el curs monogràfic de B2+.

Cursos especials

  • Cursos intensius d’estiu: anglès, francès i alemany.
  • Preparació dels certificat B1 d’anglès.
  • Preparació del certificat B2 d’anglès.
  • Curs especial d’alemany “Wir machen weiter” (B2+).
  • Curs especial d’anglès B2.

Des del 2010 fins ara, l’EOI segueix oferint la mateixa oferta: 11 grups d’anglès, nou d’alemany i dos de PIA (anglès).

A més, hi ha els cursos de creació pròpia: dos de preparació per al B1 i B2, que es va iniciar el curs 17-18, i el B2+ i C1+, que varen iniciar el 2016-17, i un curs B2+ d’alemany, que el varen iniciar el 2015-16.

OFERTA PRIVADA D’IDIOMES

Els diferents centres privats ofereixen classes d’alemany, anglès, francès, italià, japonès, portuguès, rus i xinès. Acostumen a diferenciar les modalitats per a adults i infants. Tanmateix, ofereixen en molts casos català i castellà per a estrangers.

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Català

La missió del Centre de Normalització Lingüística és fomentar i estendre el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana per tal d’assolir un ús normal en tots els àmbits (socials i econòmics) del Vallès Oriental, de manera que s’afavoreixi la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

S’està implementant en nou projecte impulsat per a la nova direcció del CNL basat en cinc eixos:

  • Llengua i igualtat d’oportunitats
  • Llengua i acolliment
  • Llengua i cohesió
  • Foment de l’ús
  • Projecció del Centre

1. Llengua i igualtat d’oportunitats

El coneixement de la llengua catalana té un paper important en la millora de les oportunitats socials, econòmiques i laborals de la ciutadania de la nostra comarca. Posar a l’abast de tota la població la capacitat de poder-se comunicar en aquesta llengua és un dels principals objectius del CNL.
Algunes propostes del centre per avançar en aquesta línia de treball són:

  • Organitzar cursos de català pe a la ciutadania, adaptant l’oferta a les noves directrius del CPNL i a les demandes de la majoria dels alumnes (cursos trimestrals, sessions de dues hores, finalització dels cursos de vespre abans de les 21 h per facilitar la conciliació de la vida familiar) a fi de rendibilitzar-la.
  • Reduir la distància entre el final i l’inici dins d’un mateix curs acadèmic.

2 Llengua i acolliment

Amb l’objectiu de facilitar l’accés als cursos a la població immigrada, es planificaran actuacions conjuntes amb els altres agents del territori. Algunes de les que es proposen tirar endavant són:

  • Organitzar cursos de nivells inicial i bàsics per facilitar la integració social dels nouvinguts.
  • Coordinar estretament l’oferta de nivells inicials amb els cursos d’alfabetització de l’Escola d’Adults o altres entitats per tal que el programa i els horaris siguin compatibles, i explorar la possibilitat de treballar junts.
  • Organitzar cursos extraordinaris, dins dels plans d’acolliment lingüístic.
  • Treballar de manera estreta amb els professionals de les aules d’acollida perquè els familiars dels alumnes d’aquestes aules s’incorporin als cursos del CNL i fer-ne el seguiment. Sobretot en les aules del centres d’alta complexitat de la comarca.

3. Llengua i cohesió

Per afavorir la cohesió social a través de la llengua catalana es pretén treballar en xarxa amb entitats de caire social i cultural i el programa Voluntariat per la llengua (VxL).
Algunes de les propostes de treball en aquest sentit seran:

  • Incrementar el nombre de parelles lingüístiques, ampliant els acords amb empreses, entitats culturals o d’educació, sanitat i esports.
  • Continuar i ampliar els clubs de lectura per millorar la competència lectora, fomentar el gust per la lectura i establir vincles de cohesió.

4. Foment de l’ús

  • Reduir la revisió de textos aplicant plans d’autonomia lingüística personalitzats.
  • Estendre el programa Català i empresa. Ja estàs al dia? a tot el CNL i establir acords de col·laboració amb els organismes de promoció econòmica i de treball amb les empreses dels municipis del Vallès Oriental.
  • Continuar desenvolupant el programa I tu, jugues en català i incorporar-hi alguna activitat nova com la participació a la fira Jugar x Jugar.

5. Projecció del centre

  • Millorar la comunicació interna, dinamitzant el blog intern Collita pròpia.
  • Creació d’una revista digital de centre que serveixi per informar els usuaris del que es fa, de propostes d’activitats, en la qual hi puguin participar els alumnes dels cursos de diferents maneres.
  • Continuar el Pla de difusió a les xarxes socials.

  • RESULTATS


Evolució de l’alumnat de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI):

ALUMNES EOI11-1212-1313-1414-1515-1616-1717-18
Alemany251270279251223187162
Anglès449418423389414383388
Total700688702640637570550

Centre de Normalització Lingüística:
Nombre de cursos presencials per nivell (abast comarcal):

A més, des del CNL s’han dut a terme accions d’ús social com les parelles lingüístiques adreçades als nouvinguts.

  • APRENENTATGES


Les dificultats que comporten les relacions amb altres administracions, amb el seus sistemes i altres cultures, i que també venen determinades per relacions de territori.

Creació d’una oferta formativa adequada al nou model de societat del benestar

0 Comentaris

La recent aposta estratègica del Govern de l’Estat per reforçar el quart pilar del benestar, concretada en la Llei de dependència, ha fet emergir noves oportunitats laborals en aquest sector de servei a les persones, que tradicionalment ha estat cobert de manera informal per dones cuidadores i per treballadores amb una qualificació laboral baixa. El nou context proporciona una oportunitat de dignificar i millorar qualitativament el rol de cuidador, així com de professionalitzar l’atenció a les persones, mitjançant l’habilitació d’una oferta formativa acreditada a la ciutat, en connexió amb el desenvolupament dels estudis sociosanitaris (4.1.3.). El Consorci de Serveis a les Persones pot ser una plataforma vàlida per impulsar la resposta a aquestes necessitats.


Valors associats: Coneixement, competitivitat, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (s’acabarà en aquesta legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya i Universitat de Vic (UVic).

  • ACCIONS REALITZADES


Atorgament d’un curs certificat de professionalitat en la convocatòria de 2012, per a 20 persones, sobre atenció sociosanitària a persones dependents. Curs de formació ocupacional per a 20 persones: certificat de professionalitat en atenció a persones dependents en institucions socials.

Dos cursos de FOAP 2013 amb certificat de professionalitat, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials, atorgats pel SOC, en el marc de la convocatòria de cursos de formació ocupacional. 24 persones formades.

Acord amb la UVIC i la Fundació Martí l’Humà el 2013 per programar una oferta conjunta de cursos de formació continuada acreditada per la UVIC al Vallès Oriental. Inclou la realització d’un curs per a professionals diplomats/llicenciats en l’àmbit de salut: Atenció centrada en la persona.

Curs de formació ocupacional, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials”, subvencionat pel SOC amb el FSE dins la convocatòria FOAP 2014 per a 15 persones aturades.

2015-2018: programació de cursos de formació ocupacional per a persones aturades d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials (15 places per any) i en domicilis (15 places per any), finançats pel SOC.

Des de 2016, sense interrupció: col·laboració del SIRIUS amb els centres educatius, amb la impartició, dins de la seva formació reglada, de sessions formatives sobre la discapacitat a alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

  • RESULTATS


Des del curs 2010-2011 fins el 2017-2018, a l’Escola Municipal del Treball, 720 persones han assolit la titulació d’Auxiliar d’Infermeria, que les capacita, entre d’altres, per treballar en serveis de l’àmbit sociosanitari. D’aquestes, 270 han pogut gaudir d’aquesta formació en modalitat dual, fet que les dota d’experiència en l’àmbit laboral ja abans d’assolir la titulació.

Des del 2012, 180 persones formades per l’Ajuntament en Atenció Sociosanitària a persones dependents en institucions socials. Cursos subvencionats pel SOC, en el marc de les convocatòries anuals de cursos de formació ocupacional.

Des del 2006, 530 persones formades per SIRIUS en discapacitat: alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

  • APRENENTATGES


La formació ocupacional en el sector de la discapacitat/dependència que s’imparteix a l’Ajuntament de Granollers proporciona una via d’acreditació per desenvolupar l’activitat laboral a persones amb baixa qualificació i en atur.

L’Ajuntament col·labora activament amb el sector educatiu i de promoció de l’ocupació en la formació en discapacitat/dependència. Aquests coneixements capaciten les persones receptores d’aquesta formació per poder desenvolupar les seves tasques laborals i professionals amb un plus de qualitat en l’atenció a les persones.