2a reunió dels Estats Part del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears
La segona reunió dels Estats Part del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears va tenir lloc del 27 novembre a l’1 de desembre 2023. La presidència de la reunió va estar encapçalada per Juan Ramón de la Fuente (Mèxic). De Mayors for Peace hi va participar, l’alcalde d’Hiroshima i Nagasaki, el secretari general de Mayors for Peace, l’alcalde de Des Moines (USA), la coordinadora de la xarxa europea i catalana i la coordinadora de Croàcia.
El Tractat va ser adoptat el 7 de juliol de 2017 a les Nacions Unides i va entrar en vigor el 22 de gener de 2021. El Tractat conté una sèrie de prohibicions sobre la participació en qualsevol activitat relacionada amb les armes nuclears, incloent-hi el desenvolupament, les proves, la producció, l’adquisició, la possessió, l’emmagatzematge, l’ús i l’amenaça. Així com el desplegament de les armes en territori nacional i l’assistència de qualsevol Estat en l’ús d’activitats prohibides. La primera reunió d’Estats Part va tenir lloc a Viena el mes de juny de l’any 2022, sota la presidència d’Àustria. Fins ara, 69 Estats han ratificat o accedit al Tractat i 93 l’han signat.
En aquesta segona reunió dels Estats Part hi van participar 94 Estats, dels quals 59 eren Estats Part i 35 Estats Observadors. A iniciativa de la presidència, per primera vegada una reunió d’aquesta mena va tractar, a la sala plenària, les conseqüències humanitàries d’un atac nuclear. El Scientific Advisory Group, un grup de quinze experts creat durant la primera reunió dels Estats Part per estudiar i aportar dades tècniques i científiques, va presentar un informe sobre l’estat i el desenvolupament actual d’armes nuclears. L’informe fa un repàs del nombre estimat d’armes nuclears per país, riscos i amenaces i conseqüències humanitàries.
A banda de les declaracions portades a terme pels diferents Estats, durant el debat general, el programa incloïa actes paral·lels organitzats per entitats com ICAN, Mayors for Peace, HOPe i SIPRI, entre d’altres. Conferències i debats van posar focus en la interpretació de l’article 6 del TPAN, l’assistència a les víctimes supervivents, l’impacte humanitari d’un atac nuclear, incloent-hi l’amenaça i les proves nuclears i la inclusió dels joves en temes nuclears.
Supervivents afectats per la bomba i les proves nuclears provinents de Corea, Japó, Fiji, Polinèsia, Kazakhstan, Austràlia, Mèxic i els Estats Units, van explicar les seves experiències i van destacar com, des del govern, encara se’ls està ignorant. Com a exemple, 78 anys després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, els Estats Units encara es neguen a reconèixer la seva responsabilitat, disculpar-se i oferir una compensació a les víctimes.
Les comunitats que, fins ara, han estat afectades pel desenvolupament i l’ús d’armes nuclears: pobles indígenes, hibakusha (supervivents), hibakunisei (supervivents de segona generació), afectats per la contaminació radioactiva, l’explotació de mines d’urani, els assajos nuclears i el rebuig radioactiu, van publicar una declaració en la qual van manifestar la seva lluita contra la violència radioactiva, la qual encara fa estralls entre les noves generacions. Es va parlar de colonialisme nuclear, amb desplaçats forçats, atacs al patrimoni i al medi ambient i a la contaminació de les seves terres i les seves aigües. Es va demanar reconeixement, respecte i compensació.
Es va fer menció a les famílies que vivien en el lloc on es van efectuar les proves de la bomba de 1945 (Trinity), a Nou Mèxic. Els pobles localitzats a un radi de 80 quilòmetres del centre de l’explosió vivien dels pous d’aigua, igual que de la carn, la llet i la verdura que cultivaven i que menjaven. Tot es va contaminar, però no es va deixar de consumir.
Tina Cordova. Cofundadora de l’organització Tularosa Basin Downwinders Consortium va descriure els casos de càncer que pateixen les comunitats afectades i com el govern encara es justifica explicant que l’àrea on es van efectuar les proves nuclears estaven despoblades. Mentida, va dir, allà hi vivíem un nombre important de famílies. Els Estats amb armes nuclears han seleccionat els seus llocs de prova per la seva suposada llunyania: els deserts d’Austràlia i Algèria, els atol·lons del Pacífic, les estepes del Kazakhstan. Però, aquests llocs no estaven allunyats dels pobles. Només allunyats “dels responsables de la presa de decisions en les capitals nacionals, que consideraven que les poblacions locals eren prescindibles, les seves terres i aigües inútils, ja que van treballar per perfeccionar la seva capacitat de matar i destruir a gran escala”, va afegir ICAN.
A més de la crida feta pels supervivents i pels afectats de les bombes nuclears, altres actes paral·lels van tractar temes com l’educació, els objectius de desenvolupament sostenibles (ODS) i la implicació dels joves en temes nuclears.
L’Institut Internacional de Recerca de Pau (SIPRI), juntament amb el Centre pel Desarmament Nuclear de la Universitat d’Uppsala, va debatre com s’està ensenyant i informant sobre el tema del desarmament a diferents àmbits, com al públic general, als estudiants i al personal diplomàtic. La conferència va ser moderada pel Dr. Wilfred Wan, director del programa d’armes de destrucció massiva del SIPRI i el debat el van portar a terme la Dra. Rebecca Davis Gibbons, de la Universitat de Southern Maine, Gaukhar Mukhatzhanova del Centre de Viena pel desarmament i la no-proliferació i el governador Hidehiko Yuzaki de la prefectura d’Hiroshima.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van tenir també un paper rellevant durant les jornades, mitjançant la taula rodona «Avançar l’Agenda Global per un món lliure d’armes nuclears». Els panelistes: el governador de la prefectura d’Hiroshima Yuzaki Hidehiko, un representant de l’agència pel desenvolupament de Nacions Unides i la professora Rebecca Gibbons van destacar la importància d’integrar l’agenda del desarmament nuclear en els ODS que es treballaran a partir del 2030. La Dra. Gibbons va posar focus en la importància d’introduir el desarmament dins els ODS, ja que tot està relacionat. L’explosió d’una arma nuclear afectarà l’economia, la salut, el clima i la supervivència de tots els éssers vius del planeta.
Melissa Parke, presidenta de l’organització International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN) va explicar que ICAN no distingeix entre seguretat i mesures humanitàries amb relació a les armes nuclears. La matança de civils, la destrucció d’infraestructura, l’exposició a la radiació de llarga durada, la contaminació de les aigües i el medi ambient, està tot lligat al concepte de seguretat i als drets humans. No pot haver-hi violació més gran dels drets humans que l’ús d’una arma nuclear. Tot està connectat.
Parker va fer menció de la declaració conjunta produïda per més de 100 revistes mèdiques de tot el món en la qual avisaven que l’amenaça d’un atac nuclear està creixent i que seria catastròfic per a tota la humanitat. Els experts mèdics conclouen a la declaració que només utilitzant 250 armes de les 13.000 que existeixen arreu del món, s’arribaria a matar a més de 120 milions de persones, a més d’afectar el clima global i provocar la fam nuclear, la qual afectaria a més de 2 bilions de persones. La declaració recorda que, davant un atac nuclear, no hi ha manera de poder estar preparat pel nombre de morts i les seves conseqüències cap a la salut i al medi ambient.
La presidenta d’ICAN va concloure amb una frase molt significativa: «Una guerra nuclear tindrà conseqüències per a tots els éssers vius del planeta, només hi ha una espècie que pot parar aquesta amenaça».
A part dels actes paral·lels, també es va organitzar una protesta davant de les Nacions Unides, la qual es va dirigir cap a la missió de les Nacions Unides dels Estats Units i Rússia amb l’objectiu d’entregar-les-hi un comunicat, i vetllades, música, pel·lícules i una exhibició de pòsters relacionats amb el tema nuclear dibuixats per diferents artistes.
Mayors for Peace va convidar a Mimaki Toshiyuki, un hibakusha (supervivent) d’Hiroshima, el qual, durant la conferència «Voices of Civil Society, for a Nuclear-Weapon Free World», es va disculpar per l’atac sorpresa a Pearl Harbor, Hawaii, el 8 de desembre de 1941: «sense l’atac sorpresa a Pearl Harbor, els atacs nuclears a Hiroshima i Nagasaki no s’haguessin produït». Va tenir unes paraules per Ucraïna i la Franja de Gaza i va deixar una pregunta a l’aire dirigida als polítics: preferiu tenir a nens i nenes que visquin amb por sota el so de les armes i els explosius o tranquils a casa amb els seus pares? No és hora que les Nacions Unides prenguin decisions que es converteixin en accions?
La sessió de Mayors for Peace va acabar amb la intervenció de joves provinents d’Hiroshima i Nagasaki, els quals van presentar una declaració per demanar al govern japonès que signi i ratifiqui el tractat, més oportunitats educatives i de participació política, la incorporació d’empreses privades per augmentar el fons cap a les víctimes, un grup de treball que es coordini amb els mitjans de comunicació per fer difusió i que continuïn els debats sobre la perspectiva de gènere i armes nuclears.
A més d’aquesta declaració, també es va presentar una declaració signada per més de 35 organitzacions de joves la qual manifestava «Ens trobem davant vostre representant una coalició global de joves que lluiten pel canvi i reconeixen que lluiten units per a un objectiu comú cap a un món sense armes nuclears» A través de la declaració, van demanar més compromís per introduir els joves en la presa de decisions, representació en fòrums de desarmament, fomentar polítiques internacionals per promoure l’expansió de l’educació en desarmament nuclear, invertir en educació i escoltar les experiències dels supervivents.
Al marge d’aquesta segona reunió, una delegació de 23 parlamentaris provinents de 14 països, la majoria dels quals encara han de signar el tractat, es van reunir per a lliurar una declaració denunciant les amenaces nuclears que es porten a terme actualment i «demanar que es reconegui la importància de no limitar els debats sobre el desarmament exclusivament a fòrums diplomàtics, ja que les amenaces que plantegen les armes nuclears van més enllà de les preocupacions de seguretat nacional».
La segona reunió d’Estats Part va concloure amb l’acord de què la dissuasió nuclear és un problema de seguretat important, que requereix una atenció urgent per part de la comunitat internacional. Es van demanar més recerques sobre els impactes de les armes nuclears i que se segueixi de prop els danys que ja han provocat el seu ús i les seves proves.
La tercera reunió d’Estats Parts tindrà lloc entre el 3 i el 7 de març 2025 a Nova York, sota la presidència de Kazakhstan.
