Un any després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, expressem la nostra profunda preocupació per la perllongació del conflicte bèl·lic i pel patiment que està causant en la població civil. Com a representants de ciutats i pobles, volem mostrar la nostra solidaritat amb els alcaldes i alcaldesses ucrainesos i el nostre suport a totes les víctimes del conflicte, tot manifestant un gran respecte pel seu coratge i resiliència.

A mesura que l’escalada nuclear s’ha entrellaçat amb aquest conflicte, amb reiterades amenaces per part de Rússia d’utilitzar armes nuclears, augmenten els riscos de destrucció indiscriminada, amb    conseqüències catastròfiques per a les persones i pel planeta. Per això demanem al govern rus que aturi la seva amenaça nuclear, així com la violació constant del dret internacional humanitari. És per això que instem la comunitat internacional a denunciar sense matisos aquest comportament tan immoral com perillós.

Les nostres ciutats, amb una ciutadania solidària i compromesa amb la pau, en part marcada per una història local de guerra i refugi, han ofert suport a les persones que fugen d’aquest conflicte, que han pogut comptar amb vies legals i segures. Demanem que aquesta realitat no sigui una excepció i que qualsevol persona tingui dret a buscar un futur millor sense arriscar la seva vida per aconseguir-ho.

Ens comprometem a continuar col·laborant per alleujar el patiment de la població i manifestem la nostra disposició a participar en la reconstrucció del país i la reparació dels danys que han traspassat les fronteres d’Ucraïna i se senten en l’àmbit mundial, essent especialment significatius a països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, amb crisis humanitàries preexistents.

Demanem als representants dels països del món que alcin les seves veus en favor de la pau, la solidaritat i la justícia i facin pinya per construir un sistema multilateral més sòlid, inclusiu i eficient que faci aquests ideals possibles. Necessitem que la comunitat internacional s’impliqui en nous esforços diplomàtics per silenciar les armes i preservar la vida i els drets humans de la ciutadania que està patint les conseqüències del conflicte bèl·lic.

Mentre ens comprometem a jugar el nostre paper en la construcció d’una Europa més pacífica, donarem suport a les accions que s’emprenguin per aconseguir la fi del conflicte i per assolir un món en pau i lliure d’armes nuclears.

23 de febrer de 2023

DESCARREGA LA DECLARACIÓ AQUÍ

Les campanyes d’incidència impulsades per la societat civil i pel municipalisme de pau han estat clau en l’assoliment de l’acord. 

El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat per Nacions Unides el juliol de 2017. Aquest Tractat il•legalitza les armes nuclears i els països signants es comprometen a no posseir, desenvolupar, desplegar, provar, utilitzar armament nuclear o amenaçar amb el seu ús.

El Tractat és un assoliment important, ja que significa que ara mateix ja existeix una prohibició per a tot tipus d’armes de destrucció massiva. Després d’anys de lluita de societat civil organitzada a través de la coalició ICAN (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons), Nacions Unides va aprovar el Tractat i el passat mes de juny de 2022 es va celebrar la Primera Conferència d’Estats Parts.

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, integrant de la coalició ICAN, ha impulsat la Campanya «Ciutats de Pau», que promou una moció per demanar que Espanya signi el Tractat. Prop de 100 municipis ja s’hi han adherit.

Un bon nombre de municipis catalans ja ha acollit aquesta proposta de Justícia i Pau, que posa en valor i repensa el llegat d’Arcadi Oliveres davant dels reptes del present i planteja el paper de l’agenda pacifista en un món canviant i complex. 

Aquest format participatiu està especialment pensat per desplegar-se en l’espai públic i reinterpretar-se en funció de les prioritats que cada municipi vulgui plantejar en diàleg amb la ciutadania i les organitzacions locals. 

Un conjunt de sis balances interactuen amb una sèrie de preguntes plantejades a les persones participants. Aquestes preguntes proposen temes clau de l’agenda pacifista, com són el desarmament, les finances ètiques, la sostenibilitat o les desigualtats econòmics. Prioritzant el paper d’exemples concrets en avançar o no cap a un món més pacífic, s’invita a la ciutadania a reflexionar no només sobre la importància de l’agenda de pau, però en quin tipus de món i societat volen viure.

Pots conèixer amb més detall aquesta proposta fent un cop d’ull a aquest vídeo o veient el reportatge fotogràfic d’experiències anteriors sobre el tema.

Representants de 20 ciutats i pobles catalans van participar en la jornada que Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va dedicar a aquesta agenda emergent per la nostra xarxa. La jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va comptar amb l’impuls de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el suport de la Diputació de Barcelona.

La trobada va tenir lloc al Castell de Penyafort; un paratge i conjunt patrimonial captivador al cor del Penedès. L’espai va acollir contribucions suggerents i inspiradores de municipis, xarxes i actors de la societat civil i el món de la recerca per explorar polítiques emergents sobre memòria històrica i cultura de pau. Això va permetre delinear una certa agenda d’acció compartida i reforçar l’intercanvi de pràctiques, la capacitat incidència pública i la comunicació entre actors.

Igualment, la jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va refermar la importància d’estimular, reforçar i donar a conèixer el compromís dels governs locals al voltant dels valors democràtics, els drets humans i la cohesió social com una eina efectiva per donar resposta als grans reptes socials i polítics del territori en el present.

Les polítiques de memòria històrica a nivell local són una eina clau per avançar aquesta visió mitjançant nous diàlegs intergeneracionals, promoure una democràcia participativa, l’educació per la pau i els projectes de cooperació al desenvolupament.

La jornada va comptar amb contribucions dels següents actors:

• L’Observatori Europeu sobre Memoria – EUROM, que ofereix un sòlid marc d’expertesa i relació amb processos d’innovació pública europea sobre temes de memòria històrica, i a l’hora pot detectar oportunitats d’enfortiment europees especialment rellevants pels municipis (finançament, treball en xarxa, capacitacions…)
• Olesa de Montserrat i la seva “Audiència Memorial” centrada en promoure el diàleg intergeneracional i la cohesió social a través de formats participatius 
• El Consell Comarcal del Priorat i Cornudella de Montsant, que posa en valor espais de memòria vinculats a la Batalla de l’Ebre i a l’hora promou el compromís democràtic de les institucions presents i les noves generacions.
• Caldes de Montbui i les seves iniciatives de memòria amb els deportats catalans a camps de concentració nazi, impulsant una tasca de memòria visible tant a nivell d’espais públics com de treball amb la comunitat.
• Santa Coloma de Gramenet i el seu programa de memòria històrica centrat en desenvolupar la identitat de ciutat reconeixent el paper dels i les defensores locals dels drets socials i la democràcia durant tot el segle XX.
• Pallejà i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, que promouen una xarxa territorial de 35 municipis metropolitans i rurals per compartir iniciatives sobre memòria històrica, generar debat i interès i a l’hora posar en valor el tema
• El Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona que ofereix suport als municipis del territori i a l’hora promou una major articulació, coherència i innovació de les polítiques locals.
• La xarxa Mai Més de l’Amical de Mauthausen que ha representat un espai de referència i mobilització cívica sobre el tema des de fa temps i ara reclama major mobilització per prevenir i combatre el feixisme.
• La  Plataforma Lleida 1936 que promou la priorització i posada en valor del patrimoni històric material i immaterial de les Terres de Lleida vinculat a la Guerra Civil i la Batalla del Segre, incidint especialment en els nivells municipal i provincial.
• El Fons Català de Cooperació com espai de cooperació municipal referent a Catalunya, que planteja una major vinculació entre les polítiques de memòria històrica i de cooperació descentralitzada, no només com un aspecte de l’educació al desenvolupament però també d’aprenentatge d’experiències sobre memòria històrica impulsada en altres països del sud global.
• El Centre CEDID sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, que proposa una mirada ampla de la memòria, abordant aspectes socials i culturals del passat i a l’hora reconeixement la mirada de gènere en les polítiques municipals sobre memòria democràtica, patrimoni i arxivística